Mel i mató

2011

2011-12-31T18:20:00.000+01:00

Tinc la sensació que acabo aquest any en el mateix punt on el vaig començar.
No he avançat gens.
He fet un gran salt, però la terra ha rodat i he anat a parar al mateix lloc on era.
Un salt dins d'un altre món, imaginari.
On he après molt i he conegut a molta gent.
On he gaudit i he viscut moments irrepetibles.
Però de cop i volta em trobo al mateix lloc.
Al món real.
I només penso a tornar a fer un altre salt, que sé que arribarà.
Però la vida és molt més que anar fent salts,
per quedar-te al mateix lloc.
Quan n'aprendré?
Està clar que aquest any no. I potser ni el que ve.

Una mica de desembre, però no tot!

2011-12-11T12:42:00.001+01:00

El desembre ha sigut ben distret!

Quatre línies, del revés:

- Cada dia sóc més gourmande! Avui al mercat m'he comprat 50 g de foie gras, d'un home que se'l fa ell mateix. Val 8 € els 100 g... Ara, és boníssim! Qui m'ho hauria dit a mi fa sis mesos que em compraria foie gras, per mi sola! Jo segur que no!

- Ahir era dia de música al carrer al Mon Désert, i tocaven Les Culs Trempés de nou! Que guai! Feia molt fred, 3 ºC, però ells tocaven, tot i tenir les mans gelades. Era una associació del barri, que per Nadal fa això. I, justament, un d'ells, el que servia el Vin Chaud era un de la uni, en François! Que bo! Em va servir dos gots del vi calent (especiat amb canyella i taronja, molt bo) i molts pastissets de Nadal. Per fer passar el fred va anar de perles! Després vaig anar a l'Échanson, on vaig trobar l'Alex i la Bibiana (la seva dona!), i va venir en François, un altre que treballa amb ell. Després d'un vi i formatgets vam anar a casa l'Axel a veure el partit. Vam obrir un vi al principi, i pensàvem que potser no era bon dia, després del primer gol del Madrid tan ràpid... Però noi, després sí que va valdre la pena! Quin plaer de partit... I mira que estava cansada, però va ser molt bonic! Que bé guanyar contra el Madrid. Com diu l'ara "aquests no fallen mai!".

- Dijous vam anar a sopar amb els del lab a "Bouche à Oreille". Fondues i profiterols. Molt bo, però molt difícil de digerir! Mal de panxa fins ahir, gairebé! Però vam riure molt i va ser divertit.

- La Mélanie ara és fixa al lab. Ha estat un any de prova, i ara ja s'hi queda. És enginyera química, com jo, i té 25 anys. I per celebrar-ho, vam fer crèpes al lab! Boníssim.

- I fa poc va ser la Saint Nicolas. Cavalcada i tot plegat. La Marie-Jo ens va regalar un Sant Nicolàs de xocolata... A mi em vigilava l'ordinador!

Il fait froid, assez froid!

2011-11-24T21:16:00.000+01:00

Diumenge passat vaig tornar cap a Nancy després de passar 10 dies a Barcelona. En aquest cas, a diferència de les altres vegades, vaig anar amb avió, de París a Barcelona i de Barcelona fins a París, i el trajecte entre Nancy i París el vaig fer en tren. El cas és que a l'avió em va tocar seure al costat de la finestra. Quan era petita sempre hi volia seure, però ara fa uns anys que no ho trio, potser perquè no m'ho demanen (abans ho demanava jo sempre). De fet, ens els viatges llargs (travessant l'atlàntic o anant cap a l'altra banda), prefereixo el passadís, perquè si no és una mica lio quan vols anar al lavabo i tens a dos persones dormint al costat. Però en els viatges curts, com era el cas, està al costat de la finestra és divertit. A París feia fred, estàvem a poc més de 10 ºC (el dia 10 de novembre, ara ja estem a 0 ºC!) i el cel estava ben ennuvolat. Quan l'avió va enlairar-se, vam passar a través dels núvols i no es veia res per la finestra, tot núvols. Recordo que vaig pensar "Ostres tu, no veig res de res! Que avorrit!". Però de sobte, vam travessar els núvols i pam!, em vaig trobar amb un paisatge preciós. Un desert de cotó fluix, amb la llum del sol a l'horitzó, i alguns núvols com cabell d'àngel per sobre. Esplèndid. Vaig treure la càmera i en vaig fer algunes fotos. I aquí les teniu! Espero que us agradin.

Ara a Nancy fa molt fred! Entre 0 i 5 ºC cada dia. A més, et lleves i hi ha boira, i surts del lab, i ja és fosc i hi ha boira! Avui al matí ja pensava què em posaria per no patir fred. Mitjons gruixuts, polar, pantalons de pana (aviat em posaré mitges a sota els pantalons), bufanda de llana, guants ben gruixuts, jaqueta amb folre polar i... les orelleres que em va comprar el meu pare a la Xina! Són d'aquestes de pell i ben suaus, d'un disseny ben curiós però ben còmodes. Per anar en bicicleta són genials. Sort que quan arribo al lab, o a casa tot és ben calentonet...

Una abraçada des dels núvols!

Français!

2011-11-08T22:32:00.000+01:00

Avui era el segon dia del curs de francès. Ahi vam fer un test de nivell (comprensió oral, expressió oral i expressió escrita) i avui començava de debó. Érem uns 40 alumnes, i ens han dividit en tres grups. Al meu grup som uns 13, crec, i som al nivell intermig-avançat. Diu que hi ha gent des del B1, passant pel B2 i fins al C1, així que és bastant heterogeni. Potser valdria més que tots estiguéssim més igual, però bé, ja em sembla bé.

Avui ha sigut dia de presentacions, així que jo també us presentaré aquí una mica la classe. Hem hagut de fer parelles, presentar-nos i després explicar als altres la informació que has recollit. Doncs bé, resulta que jo estava asseguda al costat d'un noi d'Àustria, en Johannes, que resulta que ha fet una estada de tres mesos a Berga, i entén una mica el català i sap algunes paraules també. Fa molta gràcia. A més, m'ha presentat dient que era de Catalunya i que "per si algú no ho sap, és la regió que hi ha al voltant de Barcelona, la seva capital". No ha dit res d'Espanya, molt bo. Els de Berga el van ben ensenyar. També coneix Vic, i m'ha dit que era la capital de l'independentisme català. Diu que s'ho va passar molt bé a Catalunya. Estudia forestals, un màster Erasmus Mundus ,que l'ha portat a Finlàndia, Catalunya, França i després cap a Laos. I "què faràs després"? "Salvar el món". De moment, farà el treball de màster, i després ja es veurà. Abans va fer enginyeria mediambiental i està assabentat (més o menys) de tot el tema del peak oil i del crash oil i tot això. Al seu costat hi havia en Jakob, un noi alemany, de prop de Munic, que també fa forestals. Qui més... Una noia xinesa que parla molt bé el francès i sembla molt agradable, una noia de Madrid, la Sila, que és la més jove de la classe (20 anyets) i estudia belles-arts, dos de Vietnam molt simpàtics, un de Bolívia ja casat, un de Veneçuela amb 39 anys (el més vellet), una noia molt posadeta i un noi de Romania, un noi de Brasil que costa molt d'entendre.. Qui em falta... Crec que més o menys ja està.

El curs pinta bé. Ha dit que li podem fer redaccions i que les corregirà, haurem de fer una presentació sobre un article d'algun diari que ens interessi, i ens ha donat moltes pàgines útils per aprendre francès. Ara toca posar-s'hi!

Marie Curie o Maria Salomea Skłodowska, femme de science

2011-11-07T08:35:00.001+01:00

Una exposició virtual, pel dia del seu 2011-1867 = 144 aniversari:
http://mariecurie.science.gouv.fr/exposition/expo.htm

Carrément soupe!

2011-10-18T19:23:00.000+02:00

Avui, per aprendre una mica de vocabulari francès, parlarem de sopes. D'onze sopes en concret. Estan fotografiades en un paper que ens han posat a la cantina, entre la safata i els plats. Ha quedat molt bonic.

1. Gaspacho. Tomates, poivrons, concombre, ail et coriandre.
2. Soupe de poissons. Poissons, tomates, oignons, huile d'olive et safran.
3. Bouillon vermicelles. Bouillon de poule, vermicelles, carottes, poireaux et navets.
4. Milkshake agrumes-menthe. Pamplemousses, oranges, citrons, glace vanille, glaçons et menthe.
5. Soupe de citrouille. Citrouille, sucre, lait entier, tapioca, poivre et baies rouges.
6. Bouillon ramen. Bouillon, nouilles, sauce soja, gingembre, coeur d'ail, poulet, chou blanc, poivrons et carottes.
7. Smoothie framboise-banane. Framboises, bananes et yaourt bulgare.
8. Soupe de cresson. Pommes de terre, cresson et ciboulette.
9. Velouté dubarry. Choux fleur, lait, beurre, oeuf et crème fraîche.
10. Soupe de petits pois. Petits pois, pommes, poireaux, laitue et crème fraîche.
11. Harira. Poulet, pois chiches, lentilles, tomates, coriandre, céleri, oignon, safran et canelle.

1. Gaspatxo. Tomàquets, pebrots, cogombre, all i coriandre.
2. Sopa de peix. Peix, tomàquet, ceba, oli d'oliva i safrà.
3. Brou de fideus fins. Caldo de pollastre, fideus fins, pastanagues, porros i naps.
4. Batut de cítrics i menta. Aranges, taronges, llimones, gelat de vainilla, gel i menta.
5. Sopa de carbassa. Carbassa, sucre, llet sencera, tapioca, pebre i fruits vermells.
6. Caldo de ramen. Caldo, fideus, salsa de soja, gingebre, el cor de l'all, pollastre, col, pebrots i pastanagues.
7. Batut de gerd i plàtan. Gerds, plàtans i iogurt búlgar.
8. Sopa de créixens. Patates, créixens i el cibulet.
9. Velouté Dubarry. Coliflor, llet, mantega, ous i crema de llet.
10. Sopa de pèsols. Pèsols, patates, porros, enciam i crema de llet.
11. Harira. Pollastre, cigrons, llenties, tomàquets, coriandre, api, ceba, safrà i canyella.

Bon profit!

El Bulli: Cooking in Progress

2011-10-18T00:33:00.001+02:00

Ara arribo a casa, després de passar pel Caméo Saint Sebastian a veure la pel·lícula "El Bulli: Cooking in Progress", seguit d'une soirée debat amb un cuiner d'un restaurant bastant bo d'aquí a Nancy i un professor de cuina de formació professional d'un Lycée de la ciutat, el Lycée Stanislas. He anat al cine amb en Nico, un dels nois amb qui vaig a córrer els dissabtes al matí. Em fa gràcia anar a veure pel·lícules catalanes a França... Quan estic a Barcelona, prefereixo les franceses, o angleses, però quan estic aquí, em fa gràcia sentir parlar català al cine! La pel·lícula és feta per un alemany, però clar, tot passa entre El Bulli i Barcelona, i els idiomes són el català i el castellà. La pel·lícula és una mica com si una càmera s'hagués infiltrat durant un any a la vida "professional" d'en Ferran Adrià. Mostra tota una temporada sencera, des de l'octubre de 2008 a l'octubre de 2009, des que el Bulli tanca les portes, tot el procés de creació durant mig any, i quan torna a obrir a mitjans de juny i fins a l'octubre. La primera part, és doncs, al laboratori de Barcelona, on en Ferran Adrià i els seus col·laboradors duen a terme el procés de recerca, més enfocat a treure-li el suc de cada producte (també literalment), i el procés creatiu. Omplen mil fitxes, tasten mil productes, pensen, ho apunten tot a l'ordinador... La segona part és un altre cop a El Bulli, un cop entren tots els nous cuiners-becaris, i comença tot el procés de producció, sense parar el de creació. Quin caos, quin estrés! I quants plats! Després de tants anys sentint-e parlar m'ha agradat veure els plats d'en Ferran Adrià, tot i que no els he pogut tastar, però veient com els degustava en Ferran, me'n puc fer una idea...
El debat posterior ha sigut bastant interessant, i molt divertit, de fet. Hauré d'anar a sopar un dia al restaurant aquest de Nancy, "Le chardon bleu". El cuiner és de Bretanya però ja fa 36 anys que és aquí a Nancy. Diu que va venir per sis mesos i se'n va enamorar, però no sé si de Nancy o d'alguna noia de per aquí...
En fi, una bona vetllada!
PD: En Nicolas m'ha preguntat d'on venia el nom del restaurant. Si eren d'uns bulldogs o no sé què. La veritat és que no en tenia ni idea, i ara ho he comprovat. Efectivament, la parella que tenia abans el restaurant, ja l'anomenava així perquè tenien uns bulldogs francesos que anomenaven carinyosament "bullis", i eren com els que pintava Toulouse-Lautrec.

Potimarron

2011-10-16T19:01:00.000+02:00

La M-Jo el divendres em va regalar la meitat d'un Potimarron! Jo no n'havia menjat mai cap. És com una carabassa, però en forma de ceba enorme... Té una closca dura i taronja, i a dins, és com un meló: al centre hi té les llavors envoltades d'una carn filamentosa que no es menja, i la vora, que és carnosa i de color taronja, és la part que es menja. Com que no tinc massa ingredients aquí al pis, i no he pogut fer una melmelada ni un pastís... el que he fet ha sigut un puré! L'he tallat a trossos, i l'he posat a bullir. De seguida, he començat a sentir una olor deliciosa... Ha trigat ben poc a estar toveta i l'he tastat quan encara estava calentona: quin gust tan i tan bo! Sí que té gust a castanya, com el seu nom indica "marron" és un altre nom per "chataigne", és a dir, castanya. Té un gust boníssim, de tardor... Me'l menjaré amb molt de gust per sopar. En teoria s'hi hauria de posar una mica de "la vache qui rie" o "caserios", vaja, però no en tinc... Així que amb un raig d'oli ja anirà bé. Ja és prou gustosa ella! No sé si en tenim per Catalunya? Algú ho sap?

Bon inici de setmana! A mi m'espera una setmana divertida: dilluns i dimarts al lab, i de dimecres a divendres, tinc un congrés de reologia... Ara m'estic preparant l'oral! Quina por, quins nervis! I cap de setmana... Potser tinc una visita sorpresa =)

Cap de setmana molt musical!

2011-10-10T20:40:00.001+02:00

Aquest ha sigut un cap de setmana molt musical! Tot el dissabte al vespre de concerts pels bars, com ja us vaig comentar, i tot el diumenge a la tarda també! Al final la pluja va esperar que s'acabéssin els concerts, cap a les 19h del vespre, per començar a caure. Així doncs, vam poder gaudir d'una tarda sense ni una gota, però amb fred, això si! Jo vaig estar gairebé tota l'estona amb Les culs trempés, que van fer tres concertets diferents a varis llocs del parc. És increïble la quantitat de gent que aconsegueixen arreplegar, i animar! I la gent cridant al final "Oh, oh, oh, oh, oh", que vindria a ser com "una altra, una altra", i tothom ben feliç i content. Fins i tot jo els vaig comprar els dos CD's que tenen. No en compro gairebé mai, però vaig pensar que era bo donar una mica d'impuls a les bandes emergents (tot i que em van dir que ja en portaven més de 1000 venuts!).

Avui al lab no he parat en tot el dia, amunt i avall, fent tubs i més tubs i emulsions, i BETs i materials... I no he pogut seure ni un momentet! Ara a descansar!

I com veieu, a la plaça "la plus belle d'Europe" també han fet un jardí musical! Amb flors, arbres, herbetes, i música diferent a cada raconet... Com la cuiden els Nanciens!

Les culs trempés

2011-10-09T09:27:00.000+02:00

Ja fa fred! I pronostiquen neu! Ahir va ploure ara sí-ara no. I avui de moment no plou, però hi ha uns núvols al cel que pinten pluja. El festival de jazz ja ha començat, el "Nancy Jazz Pulsations". Ahir vam anar pels bars de Nancy veient alguns concerts gratuïts, dins del "Nancy Jazz Pursuits". Em va agradar molt un grup de "folk-festif" que es diuen "Les culs trempés" (wet asses an anglès!), on podeu veure en aquest vídeo que he trobat a youtube. Em va agradar especialment un d'ells. A veure si endevineu quin ;).

Avui fan al migdia-tarda també concerts, circs i coses vàries a La Pepinière... A veure si el temps acompanya i es pot fer! Vaig cap a la dutxa!

Vida social!

2011-10-04T22:36:00.000+02:00

El meu veí és un fan dels còmics. Es veu que se'n va fer fan un cop va arribar aquí a França, ja que a Ucraïna no són molt populars. Aquí a França, en canvi, és el paradís dels còmics. Hi ha moltes botigues especialitzades en les Bandes Déssinées, i a gairebé totes les llibreries tenen una gran secció dedicada a aquests preciosos llibres. Més enllà de l'Astèrix i el Tintin, i fins i tot del Sergi Grapes (Gaston La Gaffe), hi ha una sèrie d'autors "independents" que tenen molt èxit. A mi m'encanten els còmics!
Total, que el meu veí m'ha passat un còmic sense paraules, un picture book, i és un dels llibres més bonics que he llegit mai. És increïble com les il·lustracions, elles soles, ja et transmeten tant. A més, és un llibre completament universal. No hi ha ni un sol mot i, per tant, tothom, tothom, el pot entendre. I flueix molt bé, ni massa ràpid ni massa lent... Tot passa quan ha de passar. I encara té una cosa més bona: comença tristot i acaba bé! Normalment les històries solen començar al revés: comencen més o menys bé, i alguna cosa acaba passant que sempre hi ha embolics i acaba malament... Aquí no.
La història és d'un home, que ha de deixar la seva ciutat-barra-país per anar a viure en un altre lloc. I allà on va tot és diferent. Altres animals, una altra escriptura... Per sort, es troba gent maca que l'ajuden pel camí. M'ha fet pensar una mica en el meu viatge al Japó. I tant! El ben recomano a tothom, petits i grans.

I la raó del títol? Doncs des que he tornat de Berlín que vull anar a córrer i no puc perquè faig vida social! Ahir vaig anar a passejar pel costat del riu i d'un llac durant la posta de sol amb la Marie-Jo i vam prendre un suc de tomàquet; avui he anat amb l'Axel a fer un vin rouge La Cabotte i une assiette de fromages, per celebrar el seu aniversari i el seu casament... I demà fem sopar amb gent del lab i altra gent que no conec massa... Cadascú ha de portar alguna cosa del seu país: amb l'Axel hem dit que portarem pa amb tomàquet i pernil! Hihi! N'hi ha un altre de Barna, que encara no conec, que diu que portarà una truita de patates. Perfect!

Doncs bé, mentres miro El Convidat, amb Miquel Calçada, us deixo. Sóc mooooooooolt fan d'ell! Si algun dia es dedica a la política, com diu que li agradaria, el votaré! Apa tu! Som-hi tots! De cap a la piscina...

Ich liebe Berlin!

2011-09-26T07:23:00.001+02:00

Cap a Berlín!

2011-09-24T21:00:00.001+02:00

Morgen fahre ich nach Berlin!
Demà cap a Berlín, al Congrés Europeu d'Enginyeria Química!
A recordar vells temps
a retrobar velles i belles amistats
a menjar salsitxes i xucrut, pa alemany i curry wurst
a beure cervesa de mig litre i glühwein
a intentar parlar una mica d'alemany
i a aprendre una mica dels que en saben!

Demà em torna a tocar l'estrés dels transports: a peu, navette, tren, avió i bus. Des de les 6 h del matí fins a la 13 h del migdia. 7 hores de viatge, de porta a porta! Una jornada laboral (francesa) viatjant. I a la tarda, obertura del congrés (espero que amb pica-pica inclòs). Demà dormiré plana plana a l'hotel! Si arribo bé!

Bona nit i fins aviat!

Sehen wir uns bald =)

Us deixo amb algunes fotos del meu últim dia de Berlín, a l'agost del 2008, des de la torre de la televisió, on vaig pujar just abans de marxar!

I una foto de les pintes que tenia jo fa tres anys... No gaire diferents que ara!

2011-09-18T14:20:00.000+02:00

Ahir a "Le livre sur la place" va ser genial. Un munt de paradetes de llibres, amb tots els autors a darrere! A vegades et posaven una mica de pressió, perquè clar, el llibre és seu. Però em sembla perfecte que puguis veure qui ha escrit els llibres que et compres. Clar, si s'hagués fet a Barcelona, suposo que algun autor hagués conegut, però aquí! Ni un! El que també està bé és que et dedicaven els llibres, personalitzats. Així cada llibre esdevé únic. Els que venien els còmics, encara era millor, perquè feien un dibuix com a dedicatòria, a la primera pàgina.

I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!

Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?

Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.

Grande Nancy! com diuen aquí...

I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj

2011-09-16T20:23:00.000+02:00

Avui tenia moooooooooooooltes ganes de menjar crêpes de xocolata! Així que a les 18 h he sortit del lab, com tots i m'he dirigit cap al supermercat. Havia pensat d'anar a una creperia, però anar-hi sola és molt avorrit. I tenia ganes de menjar a casa mirant MisFits, la nova sèrie que he començat =)
Així que m'he comprat un paquet de 12 crêpes, la massa ja feta, xocolata amb avellanes i plàtans. Et voilà, un cop a casa, paella al foc i a fer les crêpes! Bé, a escalfar-les i farcir-les. Una de xocolata i plàtan, una de plàtan i melmelada de maduixa que vaig comprar al mercat i que és boníssima, i una última de mel. Increïbles les tres crêpes, acompanyades d'un got de llet. Estic molt tipa!

Aquest cap de setmana és "le livre sur la place" a Nancy. Encara no sé ben bé de què es tracta, però suposo que seran paradetes de llibres, i els autors firmant els seus llibres a la gent. He quedat amb la Mélanie! És el primer cop que quedo amb ella, fora del lab, perquè ella és de Metz, una ciutat que està a una hora d'aquí, i no baixa mai els caps de setmana. Però bé, li feia gràcia anar-hi, i així ho farem. És una noia un any més petita que jo, té 25 anys, i va estudiar enginyeria química, també. I ja té plaça fixa al laboratori com a tècnica-enginyera. És ella la que s'encarrega dels anàlisis de SAXS (de raig X).

En Jonathan, que també és de Metz (voltants) al final no vindrà demà perquè té un sopar d'aniversari a casa seva. De fet, és ell el culpable del meu capritx de crêpes d'avui, perquè m'ha vingut a mitja tarda amb una recepta per fer crêpes que ha dit que faria demà per sopar.

I mentres jo menjo crêpes, la fam al món va augmentant, i els preus pugen més i més, seguint la tendència dels preus del petroli, i en canvi, els recursos pels bancs d'aliments van baixant... Quin món!

Bona nit!

2011-09-09T21:16:00.000+02:00

Com deia l'amiga de la iaia, la Neus, ara toca dir-ho alt i clar, el poema que li vaig veure escrit en un paper:

"Sóc filla de Catalunya, i per això parlo el català, que els meus pares de petita, ja me'l varen ensenyar. Si algú de vostès no el parla, tan li fa, tots som germans, però permeteu-me que els digui, sense voler-los molestar, que els fills de Catalunya, parlem el català!"

Sobretot quan ens ataquen la immersió lingüística, i volen arraconar totes les llengües que no siguin les seves, i sobretot quan el dia de la diada nacional, l'alcalde de Badalona decideix tot solet canviar les coses, i després se sent ofès quan els altres protesten, així que ho desconvoca tot. Quins collons! Espero que celebrin una bona diada a Badalona.

Parlant d'altres temes, avui he descobert un mercat, aquí al costat, que hi ha cada divendres a la tarda, i és bio. Hi ha unes quantes parades de fruita i verdura, formatge, carn, ous, mel, confitures, pa... Jo he comprat: prunes, mel, tomàquets, un pa d'una farina marró molt bo (em recorda al brown bread anglès), nectarines, pomes, mitja dotzena d'ous i una espècia de "tarte" de bròquil i formatge de cabra. Tot per 20 €. Barat, barat no és, però tot té el gust que ha de tenir i em ve molt de gust potenciar el consum local, km 0!.

A llegir!

Realitat personal

2011-09-01T12:57:00.000+02:00

"suposo que cadascú està a la seva realitat personal"

directe a la vena
directe al cor
una punxada per dins
un tremolor molt fort

un pensament trist
una tristesa suau

Un bon amic em va passar aquest poema.

2011-08-31T12:24:00.002+02:00

The Quiet World

In an effort to get people to look

 into each other's eyes more,

 the government has decided to allot

 each person exactly one hundred

 and sixty-seven words, per day.



 When the phone rings, I put it

 to my ear without saying hello.

 In the restaurant I point

 at chicken noodle soup. I am

 adjusting well to the new way.



 Late at night, I call my long

 distance lover and proudly say

 I only used fifty-nine today.

 I saved the rest for you.



 When she doesn't respond, I know

 she's used up all her words

 so I slowly whisper I love you,

 thirty-two and a third times.

 After that, we just sit on the line

 and listen to each other breathe.

-- Jeffrey McDaniel

Les imatges que acompanyen la música

2011-07-29T20:29:00.000+02:00

Avui últim dia. Ja tinc el pis pràcticament buit. A les 16h he sortit del laboratori. Tenia ganes d'anar a donar una volta pel centre. Però quan estava començant a passejar, de cop i volta, pluja. Cinema? Miro les pel·lícules que fan i una em convenç: Chico y Rita. En versió original, clar. Fa gràcia que aparegui "amb la col·laboració de TV3, Televisió de Catalunya" en un país estranger.

La pel·lícula, maquíssima. Quanta música. Tot és música. I molt bonica i tendre i tot. I una història d'amor. I bestieses i tonteries que fan perdre el temps a un amor singular. I sí que en fem de bestieses a la vida. Als crèdits, un fart de plorar. Estic molt sensible últimament. Arribant a casa, quatre llesques farcides de Nutella. He d'acabar el pot abans de marxar i no hi ha res com la xocolata per eixugar les llàgrimes. Llàgrimes com la pluja que encara cau.

2011-07-27T20:11:00.000+02:00

El papa i la mama May, ara es dediquen a canviar les façanes de les cases... La veritat és que han quedat molt maques les dues. La primera, és la de l'estanc, i la pedra estava a sota una capa de vés a saber què i pintada... La segona, la casa de tota la vida, que ha passat de groguenca a totxo (a la foto encara no estava acabada).

I jo ja a punt d'acabar la primera part de l'estada! Aquests dies estan sent força profitosos... Ja veurem com acaba tot plegat!

I ja he acabat la setena de House! Ara fins a l'octubre!

Quin dia més macabre!

2011-07-23T22:16:00.000+02:00

Ostres tu! Quin dia més mortal, no? Obro el diari i només veig morts: l'Amy Winehouse suposadament per drogues, un nen de 14 anys atropellat per un camió, les 92 víctimes a Noruega, 32 morts a Xina pel xoc entre dos trens bala... I totes les que no sabem encara! Buf! Ara m'han deprimit una mica... Quin món de merda! I jo que us volia explicar coses boniques... Bé, ho faré igualment.

Ahir passejant pel carrer més comercial de Nancy, o un dels més comercials, vaig veure un aparador en català: posava, tal com veieu a la foto, "Tot al 50%". Resulta que és de la Mango, una empresa catalana. Tinc diverses hipòtesis: o bé l'empresa Mango va fer masses adhesius de les rebaixes i els en sobraven, així que les van repartir per França, o bé per abaratir els costos, els van fer tots en català, o bé l'amo de la Mango vol promocionar l'ús de la llengua pel món... A mi em sembla bé que una marca amb tantes botigues pel món exporti la llengua catalana, no? Almenys que serveixi d'alguna cosa!

I aquesta ha sigut dura al laboratori. No he parat quieta ni un moment. Tenim idees i coses a fer... I buf, és un no parar! Però bé, surten resultats prou bonics. Aquesta setmana serà l'última i també serà enfeinada, ja m'ho veig a venir! Per això ahir tenia ganes de desconnectar una mica, i vam sortir amb l'Axel a sopar. Vam anar a un restaurant que es diu "Vin et Tartines" i que són especialistes doncs en això: vi i torrades. De vi, vam prendre un Beaujolais blanc, boníssim. De sopar vam demanar una tartine de vieires (jo no n'havia menjat mai i són molt bones!), i porros al curry amb salsa de formatge (plat del davant) i una altra de fois amb ceba caramelitzada i alguna altra cosa que ja no recordo. Impressionants! Ens les vam partir, així vam poder tastar-les totes dues. De postres, igual, en vam demanar dues: un pastisset d'ametlles i préssec amb gelat d'ametlla i una crême brulée amb gust de llimona, acompanyat d'un cruixent amb nata i framboises. Vam acabar tips tips! I vam acabar, després de veure l'espectacle de la Place Stanislas, fent un gintònic per digerir!

Demà vaig a casa l'Andreea, que m'ha convidat a fer una barbacoa per dinar. Hem quedat a les 11.30!

I a veure si acabo House ja! Ja falta poc per acabar la temporada setena! Boooooooooooooooooooone nuit!

2011-07-20T09:29:00.000+02:00

M'agrada el Google d'avui!

I el dia ja ha començat fa estona, i força agitat... Com ahir! Amunt i avall, avall i amunt!

Cap de setmana a Strasbourg i Karlsruhe

2011-07-17T23:29:00.000+02:00

2011-07-14T14:01:00.000+02:00

ficthre

diantre

diable

bigre

nou vocabulari que m'ensenya en Lionel per evitar l'expressió

merde!

En diuen dia de festa

2011-07-14T09:12:00.001+02:00

Ahir fred i pluja i núvols...

Avui el dia s'ha llevat amb un cel blau i sol! He sortit al carrer a les 8.20 del matí. Quin silenci. Sense cotxes. Sense vianants. Sense bicicletes. Només la brisa matinera, el cel blau i el sol brillant. I és que avui, aquí a França és festa. La fête nationale... Avui al vespre aniré a veure els concerts i els castells de foc que fan al costat del riu i que, segons la publicitat que en fan "es poden veure reflectits al riu".

El dia comença al revés avui: esmorzar mentre miro House i després anar a fer una volta pel parc.

Ara, però, comença el dia normal: aniré una estoneta al laboratori, a fer una mica de feineta. Però a mitja tarda, ja aniré a passejar pel centre una estona fins l'hora dels concerts.

Cruïlla...

2011-07-12T22:47:00.000+02:00

Aquest cap de setmana vaig estar per Barcelona. Va ser una visita exprés, que va incloure un concert molt bonic d'en Jack Johnson al Festival Cruïlla de Barcelona, entre altres coses també molt boniques =).
A mig concert van sortir a cantar una parella de catalans, i en Jack Johnson va cantar alguna estrofa en català amb ells. Jo no els coneixia, tot i que l'home em feia pensar en algun actor... A la sortida, quan marxàvem, just me'ls vaig trobar, a la parella, i vaig preguntar a l'home "escolti vostè", com és que havien cantat amb en Jack Johnson. Em va dir que la seva filla, d'ells, havia fet un intercanvi, feia anys, a Estats Units, i que havia anat a parar a la família de la Kim, la dona d'en Jack Johnson, que per aquelles èpoques el començava a conèixer... I resulta que des d'aleshores que es coneixen, i en Jack Johnson quan ve aquí amb la seva família, doncs els van a veure. Em van dir que després del festival, anirien a passar uns dies a Sant Feliu de Guíxols, així que si hi ha algú que visqui per allà, se'l pot trobar fent surf pel mar de la Costa Brava...
La qüestió és que un cop aquí a Nancy, llegint el diari, em vaig assabentar que l'home en qüestió és el Doctor Estivill! El del mètode Estivill per fer dormir els nens... Quina gràcia! I jo parlant amb ell tan tranquil·la...

I bé, un altre cop aquí a Nancy. De moment, molt tranquil, treballant força... Només queden dues setmanes ara! Com passa el temps! Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu, quan t'ho passes bé!

Bona nit***

PD: I ara, enganxada a House...

La carxofa a la paella (II)

2011-07-05T21:50:00.003+02:00

Doncs sí que tenia pèls, sí! He arribat a casa i m'he trobat la carxofa que pesava 950 grams i anava a 3,90 €/kg, estirada al meu llit. M'ha dit que estava cansada i que ja li havia arribat l'hora, l'hora de passar a una millor vida! Així que bé, li he fet cas. Primer li he tallat el tronc. Després l'he obert, a poc a poc, i he vist que per dins de les fulles dures exteriors, hi havia unes fulles més tovetes que s'anaven fent liles a poc a poquet.

Després, l'he obert per la meitat.

I, voilà, m'he trobat amb tota una colla de pèls, per sota de les fulles! Després l'he tallat a més trossos, fent força, perquè era més dura que un tros de pa sec.

Li he anat traient els pèls i l'he anat tallant. És curiós perquè els pèls estan ben empaquetats, com en una estructura hexagonal compacte... Fa gràcia. Em recorda als meus materials porosos... La natura és ben llesta!

He acabat amb un bon merder! Al final la carxofa si que m'ha atacat! I, poca broma, però les fulles liles de dins eren ben punxegudes! Com una agulla de cap...

Bé, després l'he bullit una mitja horeta. Mentrestant, en una altra paella amb força oli he fregit una ceba i un parell de patates que tenia a la nevera. Quan la carxofa ja estava més manipulable, l'he tret de l'olla bullent, l'he tallat a trossets i l'he afegit a la patata i ceba. Demà us diré si m'ha quedat bé el guisat!

Aquest post el dedico al meu pare perquè li agraden molt les carxofes, perquè cada dia les cuina millor, i perquè avui fa els mateixos anys que els d'Edicions 62! I també a la Núria, va, que va ser la instigadora de la carxofa!

La carxofa assessina (I)

2011-07-03T21:32:00.001+02:00

Avui al mercat he comprat un monstre, un alien, una planta carnívora... una carxofa! Són tan grans aquí, que me germana em va dir que en comprés una mirés si era peluda (per dins)... De moment l'he comprat i potser demà o algun dia d'aquests l'obro i la cuino. Idees?

Quan he arribat del museu me l'he trobat escoltant icat.cat al portàtil! Que llesta que és!

També ha fet nous amics, un préssec groc... No sé si se'l volia menjar, ara que hi penso, o volia jugar a futbol amb ell...

Me la volia posar com a decoració al cabell, però me n'he adonat que gairebé és tan gran com la meva cara...

I no sé si em deixarà cuinar-la, perquè gairebé m'ataca!

Ara la tinc guardada a la nevera, i tot i que sento que vol sortir, de moment la porta està tancada... Espero que no s'escapi a mitjanit!

Musée des beaux-arts de Nancy

2011-07-03T21:25:00.000+02:00

Avui és el primer diumenge de mes, i els museus són gratuïts. Aprofitant l'ocasió, aquest matí he anat al museu des beaux-arts de Nancy, que està just al número 3 de la plaça Stanislas. És un edifici molt bonic, molt senyorial. De fet, té una part vella, però també una part nova molt bonica. I hi ha quadres i escultures sobretot a partir del S. XV fins ara. He trobat un Picasso i un Monet. I un quadre de Sant Jordi matant el drac. Ara hi ha una exposició temporal fins el 29 d'agost sobre Japó! Sobre les estampes i els dibuixos tan i tan bonics de Japó. M'hi he transportat una mica... També hi ha una exposició temporal d'una obra que han restaurat, i mostren les tècniques "científiques", diuen, que han utilitzat per restaurar-lo. És una obra de Caravage, l'Annonciation.

Des del museu, es veu la plaça Stanislas ben bonica.

2011-07-01T21:23:00.000+02:00

Avui m'han dit que no podia marxar del laboratori, perquè ja en formava part... La Marie-Jo ha canviat el cartell que hi ha a la porta del laboratori (crec que us el vaig posar al principi de maig en un post) i mireu mireu:

Els tres primers són els tres professors permanents, la Marie-José, en Jean-Luc i l'Andréea; després hi ha la secretària, la Denise, després els dos tècnics de laboratori, en Lionel (el que m'ho arregla tot) i la Mélanie (que em fa totes les anàlisis de SAXS), i després els dos doctorands: en Jonathan i jo! Que bonic! També m'han demanat si volia començar una altra tesi al setembre, per quedar-me tres anys aquí... I no sé què fer eh! No, és broma, en principi no. Però el que m'estic plantejant és que com que l'any que ve vull fer una altra estada, no sé, és una opció tornar aquí... Ja veurem. Volia anar a Estats Units, però és veritat que seria començar una cosa diferent de nou, i llavors la meva tesi ja seria un mix-re-mix de tot arreu! M'ho haig de pensar. De moment, el que és segur, és que fins al 30 de juliol estic aquí, i després al setembre hi torno per tres mesos més.

Avui he obtingut resultats molt prometedors al laboratori (potser per això estaven tan contents tots), i segurament farem una publicació amb els resultats. Encara hem de fer altres experiments per comprovar coses i tot plegat, però sembla que anem pel bon camí... Ja es veurà. A part, també he començat a fer síntesi orgànica, per hidrofobitzar un tensioactiu massa hidròfil... He fet una reacció amina+àcid carboxilic=amida, amb uns agents que ajuden a l'enllaç. De fet, encara no està acabat, dilluns sabrem els resultats.

I demà aniré al mercat de Nancy i a dinar amb l'Axel, productes frescos de la regió... Pinta bé. Us deixo una foto de la meva bici amb el cinema Caméo Commanderie, el meu preferit, al fons. Aquí és on l'altre dia em van forçar el cadenat (que va amb contrasenya) i el manillar, mentre era al cinema... També hi ha cabronets per Nancy...

Del dret i del revés

2011-06-30T22:46:00.000+02:00

"Black Swan" em va agradar molt, però quina tensió! Durant tota la pel·lícula, una intriga... i una tensió, i algunes imatges amb alguns ensurts! Bufa!

I avui he plegat més d'hora del laboratori i he vist "The tree of life" i, si us espereu una pel·lícula normal, no us agradarà. És el que m'ha passat a mi. Desesperant. Tot i que hi ha imatges molt maques, no tenen res a veure amb el film, és més aviat com un documental, i molt religiós, i no sé, no m'ha fet gens el pes. Ja ho dic, imatges molt maques, de l'espai, de l'aigua, de paisatges, núvols... Actors també molt bé, Brad Pitt i la noia pèl-roja... Però noi, la pel·lícula en si no m'ha convençut. Una pena, perquè em pensava que m'agradaria molt. Potser és això, que esperava molt i al final res. Al contrari que "Black Swan", on anava per passar el temps, i em va agradar.

Les coses no són sempre el que un espera!

petit poema ploramiques

2011-06-29T19:09:00.000+02:00

conjugació "plorar"

jo ploro
tu no plores
ell plora
ella no plora
nosaltres no plorem
vosaltres no ploreu
ells ploren
elles no ploren

qui plora? ningú plora.
si tu no plores, no plorarem
i de tant dir plorar
el sentit de la paraula se'n va

Una mica de tot

2011-06-27T20:38:00.001+02:00

(podeu clicar sobre la imatge per ampliar-la)

El temps és boig! Avui hem arribat als 36 ºC! I fa dos dies estàvem a uns 20 ºC, i en principi d'aquí dos dies hi tornarem a ser... D'on ve aquesta calor tan sobtada? Buf, ahir, tela, i avui... La gent ja està estirada als parcs d'herba, i ara són les vuit i pico i el sol encara pica fort! On anirem a parar!

Aquesta setmana és la fête du cinema. Com que vaig anar al cine dissabte, tinc un val que em permet tornar al cine per 3 €. I em sembla que hi aniré avui. Potser vaig a veure Black Swan. Entre que és una peli que ja té uns mesets, i que som dilluns, a les 21.45h, potser estaré sola a la sala! Quina por! Però espero que tornant a mitjanit ja no farà calor!

Us deixo amb una foto del 2008! Fent remembers de fotos, m'encanta. M'hi passaria hores! Sort en tinc de les fotos, que la memòria ja falla a vegades, i va bé fer-la treballar una mica =)

Per la meva germaneta, que està investigant a la Fundació Alicia... Espero que li vagi tot molt bé!

Cap de setmana entretingut

2011-06-26T23:24:00.001+02:00

Quina setmana tan mogudeta! No he tingut Sant Joan, però no l'he pas trobat a faltar!

Divendres, dinar amb els del lab. Vespre tranquil·let.

Dissabte, tot el dia a Metz: bon centre-ville, bon menjar, preciosa catedral, rebaixes, gran arsenal, i magnífic centre pompidou amb espectacle de dansa inclòs. De tornada a Nancy, cinema. Una pel·lícula molt trista "Blue Valentine" sobre la pèrdua de l'amor...

I avui, el dia ha començat tranquil·let, al lab una estona. Però després, sorpresa! A les 16h m'ha passat a recollir la Marie-Jo i amb una seva amiga hem anat a un poblet, Froville, a escoltar un concert de música clàssica (Vivaldi) dins d'una església romànica (église romane). De tornada a casa seva, m'han convidat a menjar "tarte de pomme" boníssima.

Us deixo algunes fotos i me'n vaig al llitet, que estic molt cansada!

Fotografies

2011-06-25T00:33:00.000+02:00

Quin programa més bonic, aquest de TV3, no? Avui he vist un episodi, pel 3 a la carta, i m'ha agradat força. I sempre s'aprenen coses noves: en Pere Català i Pic va fer la famosa foto d'"aixafem el feixisme", on es veu una barretina xafant una creu gamada.
Ai, quin món! Quin món, el que vivim! Quim món! Quim Monzó!

DocSciLor

2011-06-23T20:23:00.000+02:00

Bon dia!

Avui era el DocSciLor: Doctorands de Science de Lorraine. Una trobada d'estudiants de doctorat de la regió de Lorraine. Consistia en un "mini" congrés, però amb un invitat d'honor: la medaille d'or du CNRS 2010. Cada any, el CNRS, és a dir, el CSIC francès, dóna una medalla d'or a un investigador per la seva trajectòria científica i tot això. Doncs avui l'hem tingut aquí, parlant de materials híbrids orgànics-inorgànics i les seves múltiples aplicacions i formes de preparar-los i amb uns dibuixos molt macos. També hi ha hagut una conferència d'un noi, químic, però que ara es dedica, auto-didàcticament, a la història de la ciència -però sense gaire èxit, per mi, ja que segons també diu la Marie-Jo, és com un diccionari, una biblioteca amb potes, però no aporta cap opinió personal ni cap valoració. La resta eren conferències de doctorands, i també hi havia pòsters. I les pauses cafè i el dinar excel·lents, amb bufet lliure i fondue de xocolata inclosa!

Al matí, abans (m'he llevat molt d'hora avui), he anat al TEM, al microscopi electrònic de transmissió, i he pogut observar unes imatges meravelloses del meu material! Que ben estructurat! No en poso cap aquí, perquè encara són confidencials...

Demà fem un dinar amb tots els del laboratori. Encarregarem pizzes i les menjarem tots junts al lab perquè hi ha una noia que ha arribat i una altra que se'n va. Pot ser divertit, i també vindran alguns col·laboradors de per aquí, com l'home del TEM.

I avui no celebraré pas Sant Joan. Ja estic prou cansada de tota la setmana i, a més, demà no és festa! Ja vaig sortir una mica el dia de la Fête de la musique. Increïble la gent que hi havia pels carrers de Nancy! Van tallar el trànsit al centre de la ciutat, i estava ple de concerts per tot arreu, terrasses de bars, gent bevent, gent molt rara... Vaig poder observar molt, cosa que m'encanta fer... Però jo em pregunto on es posa tota la gent els altres dies! Diuen que per aquí fan molta vida a casa. Pel temps, deu ser. Avui fa bon dia, però han caigut dos ruixats impressionants. Mai havia viscut en un lloc amb un temps tant canviant d'un segon a l'altre. Al DocSciLor avui m'he trobat un argenti i m'ha dit el mateix. Un argenti que havia fet un màster a l'UPC de Barcelona i que li encantava la ciutat!

Bé, encara estic al lab esperant que una mostra estigui a la temperatura adequada! Així que vaig a veure com està! Una abraçada i fins ben aviat!

Le jour où j'écris en français

2011-06-19T20:49:00.001+02:00

Oh! Quina llàstima! Sí que han fet el reportatge sobre l'espectacle d'ahir, però us quedareu sense veure'm... No hi surto al final: el link aquí (dia 19/6/11, journal de 19/20). Tot i així, és bonic de veure.

Avui, com ahir, ha fet molt fred. Je suis allée au marché à acheter des pommes de terre, pêches, nectarines, abricots,carottes, courgettes, oignons, tomates et une salade "de feuille de chêne" très grande. Et aussi, un fromage chèvre nature. Après il a plu beaucoup, et il fait du vent, buuuuuuuuuuufa buuuuuuuuuuuuuuuufa. Mais bon, comme ça j'ai pu me concentrer un petit peu pour travailler, et je me suis entré plus profondément dans le monde des isothermes d’adsorption.

J'ai aussi découverte une nouvelle série, ok ok, je ne travaille pas tout le temps... La série s'appelle Rizzoli & Isles, et c'est une série américaine de détectives. Au même temps, j'ai suivi les journaux catalans, pour voire la manifestation des indignés à Barcelone et d'autres infos importants, comme chaque jour.

Bonne nuit (bientôt)!

Anna May, Place Stanislas, Nancy, France 3

2011-06-19T00:08:00.001+02:00

Doncs bé, al final sí que he anat a la Plaça Stanislas, malgrat el fred i el vent que fa! Brrrr! He arribat amb la bici al mig de la plaça cap a dos quarts d'onze. Ja hi havia gent al centre, i a poc a poc la plaça s'anava omplint. De cop i volta, apareixen dos senyors, un amb una càmera, l'altra amb un trípode i un micro. Una càmera de filmar ben grossa eh! I l'home en qüestió em diu que la bici que tinc és de col·lecció. Com que veu el meu accent, em pregunta d'on sóc, i l'altre també s'hi ajunta. Jo també els pregunto què fan, i em diuen que són de la tele, de France 3-Lorraine. I de cop, em diuen si em poden filmar! Jo els dic que no, que no sé parlar, però ells em diuen que ells tampoc. Però, no han servit de res les meves queixes, i de cop i volta ja em trobo un llum potent a la cara i un micro als llavis. I els he explicat què hi feia aquí i no sé què més.

A les 22.45 en punt ha començat l'espectacle. Que bonic! Tot l'edifici principal i els que hi ha a dos costats més de la plaça són pantalles per tot un espectacle ben bonic, sobre com es va formar la plaça, i personatges importants de Nancy, amb la música i tot plegat. Feia fred, però ha sigut genial. Després del show, el càmera-man i el micro-man m'han tornat a venir a preguntar si m'havia agradat.

M'han dit que segurament sortiré demà a les notícies de les 19h, edició de Lorraine. I que també es podrà veure per Internet! Millor, perquè jo no tinc TV. Així que si ho trobo, ja ho posaré aquí, tot i que qui vulgui ho pot buscar per Internet. Quina gràcia!

Rendez-vous Place Stanislas

2011-06-18T16:49:00.003+02:00

Aujourd'hui, à 22.45 h,
Place Stanislas
Spectacle "voyage impressionniste en sons et en images"

Es veu que cada estiu, els edificis de la Plaça Stanislas es converteixen en escenaris molt grans, per projectar imatges, tot combinat amb música.

Avui és el dia de l'inauguració de l'espectacle, que tindrà lloc a les 22.45 cada nit fins el 14 d'agost, i del 15 d'agost al 18 de setembre a les 22h. A veure si està bé!

Aquí el link: http://www.rendez-vous.nancy.fr/web/

Esperem que no plogui! Avui el dia s'ha llevat bé, però ara fa un xàfec! Però confio en que marxarà...

I alguns exemples d'altres anys: http://www.spectaculaires.fr/allumeurs/index.php?lang=fr&screen=0

Avui només un reportatge fotogràfic de l'ESC. Un altre dia algunes explicacions. Resum: genial!

2011-06-18T00:27:00.000+02:00

Cap a Falkenberg! Que hi falta gent!

2011-06-13T22:35:00.000+02:00

Demà al matí a les 5h ja seré fora de casa. Destinació: Falkenberg, Suècia. Per arribar-hi, hauré d'agafar cinc mitjans de transport diferents, a veure si tot surt bé:
- tramvia: per anar de casa a l'estació
- navette: per anar de l'estació de Nancy a l'estació TGV Lorraine (com a Tarragona, aquí a Lorraine també hi ha dues ciutats que volien les dues l'estació del TGV (Nancy i Metz), i al final van fer l'estació al mig!
- tren TGV per anar de l'estació TGV Lorraine fins a l'aeroport Chalres de Gaulle, a Paris
- avió, de París a Gotteborg
- autobus, de Gotteborg a Falkenberg (per sort, és un bus que posa l'organització i va directament a l'hotel del congrés, que sinó, serien un tren + dos autobusos més)
Ja ho veieu. I a Falkenberg vaig a un congrés europeu per estudiants de doctorat que estiguin treballant amb col·loides: http://www.chalmers.se/soft/EN/esc2011 (per si de cas em perdo, deixo la informació aquí, així sabreu on vaig).
De fet, acabo el bloc ben aviat, que aniré a dormir. Només si mireu per la meva finestra, veureu a sota l'anunci de cotxe una pizzeria que es diu "Pizza Tonio".

Doncs bé, avui sortint del laboratori, tenia molta gana i molt poques ganes de cuinar, així que com a bon estudiant, he complert amb els tòpics i m'he comprat una pizza. I, voilà, quina gràcia que m'ha fet la capsa! Mireu-la! M'ha fet especialment gràcia perquè, clar, a Nancy, el mar queda bastant lluny, diguem-ne. I, a part, quina relació pot tenir una pizza amb la platja, a menys que sigui la pizza marinera (amb gambes, tonyina...), però no era el cas.

Total, que m'ha agradat molt perquè les fan amb un forn de llenya. Es veu que va ser el primer de Nancy, o això m'ha dit el chef!

I per dir-vos bona nit, us deixo amb una foto de l'espectacular plaça Stanislas, on així vaig poder beure'm una cerveseta a la fresca amb l'Axel.

Bona nit!

Prêt à jeter

2011-06-09T23:48:00.000+02:00

Quantes coses que m'han passat aquests dos dies! Bé, com que normalment són vespres normalets a casona, quan faig coses fora de les comunes, són extraordinàries!

Començo per ahir. Aquest any és la segona edició de "Fesitval du Film de Chercheur", els dies 8, 9 i 10 de juny. L'any passat van fer més coses, que es repetiran cada dos anys, el format. Però aquest any és un festival més senzill, una pel·lícula-debat ahir, un concurs aquest matí de curts escolars, i una pel·lícula-debat demà al vespre.

Doncs bé, resulta que ahir feien "Prêt à jeter", el documental que en català és "Comprar, llençar, comprar". El recomano a tothom, de veritat. I, a part de veure'l, a actuar en conseqüència! De fet, ja l'havia vist en català, feia pocs dies a més a més, però vaig pensar que 1) així practicava el francès, 2) em va agradar prou per tornar-lo a veure 3) així seria un vesrpre diferent i al centre de la ville i 4) hi hauria el productor, Joan Úbeda, català!

Així que vaig agafar la bici, i vaig arribar al Caméo St. Séb (abans que el tram! Vaig més ràpid amb la bici! De fet, tenim més o menys la mateixa velociat mitjana, però la meva és més o menys constant, mentre que la seva és més ràpida entre parades, i a les parades és zero.). Total, a les 8.30 començava. Cinema tot ple. Presentacions del director del CNRS i de la Université de Lorraine, la regió on estic. Moderadora excel·lent. Pel·lícula i posterior debat, llarg i interessant, amb un Joan Úbeda parlant un bon francès, i un altre investigador de la innovació! Vaig arribar gairebé a mitjanit a casa, però va valdre la pena!

Avui he estat molt adormida i cansada tot el dia, però he treballat molt. Algunes mostres:

I la Marie-Jo m'ha dit abans de plegar, si volia anar a sopar amb ella pel centre. Primer hem passat per una associació de Nancy, on ella hi col·labora. És una associació per immigrant il·legals o no, que no saben francès o bé són analfabets. Va néixer al 1963, després de la guerra d'Algèria, sobretot dirigit als de Magreb, però ara hi ha de tot, xinesos, sudamericans, africans, magrebins... Per aprendre el francès, de manera gratuïta. I tots els de l'associació són voluntaris. Voluntaris per la llengua. Li he dit si feien cursos de més nivell per mi, però no hi ha hagut sort!

El restaurant es deia "Pixallits", o en francès "Pissenlits" i és espectacular. El menjar, vull dir. Molt molt bo, i molta quantitat. Un bon lloc per portar les visites. Plats francesos excel·lents i tampoc molt car. Jo he menjar un Filet Saint Pièrre à la sauce beurre avec haricots et pommes gratinées, o alguna cosa així, i de postres ens hem partit una assiette gourmande amb pastissets. Mmmm... Hem parlat de moltes coses, sobretot de la feina, la recerca, el laboratori, i altres coses, de viatges, d'aniversaris, d'associacions... Molt bé tot plegat!

Tinc una son! Ara, a més, mireu què he descobert, els indignats de Nancy! Em pensava que no n'hi havia per aquí. http://www.fsl-nancy.fr/-democratie-reelle-maintenant-a-nancy-

Ja hi trauré el cap algun dia, que a les 19h es veu que fan assemblees.

De moment, demà a les 21h toca l'altra pel·lícula del festival.

I booooooooooona nit! Quina son, quina son!

Le Morbier

2011-06-06T07:27:00.000+02:00

Veieu aquest tall de formatge? Què diríeu que és aquesta ratlla verd-grisosa que té al mig? Jo em pensava que era una floridura, com el roquefort, però no!
Resulta que el formatge Morbier va aparèixer per casualitat, com molts formatges, de fet. Procedeix de la mateixa zona que el Comté, de la France-Comté, a l'oest de França. Quan els pagesos que feien el Comté els sobrava llet munyida, però no prou per omplir tot el motlle del Comté, que petit no és, deixaven la llet en una galleda, i a sobre hi posaven una capa de cendres perquè no es fes malbé. Et voilà! A la tarda, feien el mateix, afegien la llet de la segona munyida que els sobrava a sobre les cendres. I aleshores, el formatge, en teoria de més baixa qualitat que es feia allà, se'l menjaven ells. De fet, és bastant diferent que el Comté. El Comté és molt més dur i té un gust més fort, ja que acaba de madurar quan és al motlle durant més temps. Aquest, però, és molt més tou i suau, però excel·lent igualment!
Ara clar, les cendres que estan al centre són més aviat decoratives, però bé, ens recorden als pagesos que les posaven perquè la llet no es fes malbé! O això diuen, clar!

El formatge aquí a França és molt bo, realment, però també carot! Ahir al matí vaig anar al mercat, i m'encanta l'ambient. Vaig comprar molta fruita i verdura, i em va costar uns 6 €, igual que aquest tall de formatge! Però de tant en tant va bé...

Bon dilluns!

Continuació d'ahir...

2011-06-04T23:24:00.003+02:00

A la plaça Maginot hi havia unes paradetes amb productes de La Provence... I m'he comprat uns pots de caramel (amb mantega, castanyes i xocolata) i una cullera de fusta per remenar els guisats =)

I bé, després de la plaça Stanislas, he anat amb l'Axel a fer un entrepà al "Made in France", on diuen que tots els productes són de França. Hem de consumir localment! És molt important!
Més info: http://www.le-made-in-france.fr/index.php. La seva web és genial! El meu entrepà era "France Chèvre Burger + 3 crudités". És a dir, hamburguesa amb formatge de cabra i pots triar 3 coses extra (pebrots del piquillo, xampinyons i enciams, per exemple). Boníssim, i menjat tot al parc de la Pepinière. Avui també feien un "Matsuri", un festival japonès, però no hi havia gaire cosa, ni música. Però m'ha servit per recordar coses de Japó... Els takoyaki, els Ramen, l'Origami... Hi havia molts freaks disfressats dels seus personatges preferits... Una noia, però, amb unes botes fins al genoll i una plataforma, i tot ben empalfat i pelut... Amb la CALOR que ha fet avui, devia suar... I és que avui ha fet molta calor! Tornant cap a casa amb la bicicleta, cap a les 15-16h, tela! Quin sol al cap! Tarda tranquil·leta i m'he acabat la baguette ara fa una estona!

Dissabte de calor i picnics

2011-06-04T23:22:00.002+02:00

La plaça Stanislas cada vegada m'agrada més. Al principi, les seves portes daurades em van fer tirar una mica enrera, ja que el color daurat no m'acaba d'agradar gaire. Ara bé, he de reconèixer que per aquesta plaça li queda molt bé. És una plaça molt blanca blanca i quan fa sol brilla molt. Té unes portes daurades, algunes que s'hi passa per sota, d'altres amb unes fonts al mig, molt barroques, podríem dir. Al centre, hi ha l'estàtua del mateix Stanislas, que havia sigut duc de Lorraine, la regió on hi ha Nancy i Metz. A la plaça també hi ha un gran arc de triomf, que dóna a la plaça de la Carrière, l'ajuntament, molts restaurants, l'oficina de turisme, una botiga de souvenirs i alguna altra coseta. Avui al migdia estava allà, abans d'anar al parc de la Pepinière, i hi havia una vida! Més tard ha començat la grande fête du vélo, i estava tota la plaça repleta de bicicletes!

El dia, però ha començat molt abans! M'he llevat molt d'hora i el primer que he fet quan he sortit i veure que feia un sol immens! (a les 8h del matí tot just), he anat a la boulangerie a comprar-me una baguette! I després he anat al parc de St. Marie a fer un picnic-esmorzar. A aquella hora només hi havia la gent que es lleva per anar a córrer i els que es lleven per passejar el gos. Però ja feia molt solet, i he esmorzat molt bé i he llegit una mica de "La peste".

Després he anat al "Museu de l'École de Nancy", on hi ha l'Art Nouveau, el que a Catalunya en diem Modernisme. M'han deixat entrar gratis perquè sóc estudiant! A dins, tot m'ha agradat molt... Bàsicament hi havia vitralls a les finestres, mobles molt estètics, quadres, gerros de vidre, més mobles... Tot molt elegant. La veritat és que és un estil que m'agrada molt. Moltes coses de... A veure si recordo els noms... Émile Gallé, que era de Nancy i fundador de l'École de Nancy al 1901, Victor Prouvé, Louis Majorelle... I ja no en recordo més.
Aquest llit d'aquí a sota és un dels últims mobles que va fer Gallé (per cert, m'agrada molt la seva firma) i representa, al capçal del llit, la nit o crepuscle, amb un linx, i als peus, el bon dia o l'alba, amb dues papallones. L'he trobat molt bonic.

Aquest llum també m'ha agradat molt. De fet, estava ple de llums de peu i de taula molt bonics, que mostraven representacions de la natura...

I això és un menjador, tot de fusta, de cap a peus.

Els jardins del museu també són molt macos, amb flors, caminets...I hi ha un edifici curiós, que en diuen Aquàrium.

Vacances matinals

2011-06-02T12:56:00.000+02:00

Avui dijous és festa aquí a França. És el que en diuen Ascension. De fet, s'han estranyat quan els he dit que a Catalunya avui no és un dia festiu, perquè en principi, França és un país més laic que Catalunya (per exemple, qualsevol senyal religiós està prohibit a les escoles (creu cristiana, vel islàmic...)). I també serà festa el dilluns 13, ja que serà el Lundi de Pentecôte. Quantes festes!

Tot i així, avui em volia llevar d'hora igualment, perquè tinc feina per fer aquí a casa, i a part, també volia anar al laboratori. M'he posat el despertador a les 7h, però renoi, fins a les 9h no m'he llevat! Quina sooooooooon! Vaig anar a dormir una mica tard ahir mirant "Arròs covat " (ja he acabat els capítols de la segona temporada, molt bonics). A part, ahir després del laboratori vaig anar amb l'Axel a fer una cervesa pel centre i a sopar. De fet, aquí a Nancy no conec ningú, i els meus vespres són tranquils, però algun dia de tant en tant va bé passejar pel centre, xerrar una estona amigablement i veure la plaça Stanislas amb els llums de l'Hotel de la Ville.

Vam anar a fer la cervesa en una cerveseria on tenen cerveses de tot arreu i en gran quantitat. Jo vaig fer una Leffe Blonde i ell una Blanche. Després vam anar a un restaurant molt "cucu " i molt bonic just a la cantonada, amb un cambrer molt simpàtic.

Vam estar parlant molt de tot i de res. Sobretot de la nostra vida científica també. És un crack aquest noi i se li presenta un bon futur! 26 articles a sobre, més 4 a punt d'acabar, en només 8 anys de recerca... Una tesi, una plaça d'associat, un post-doc de dos anys, i una futura plaça a Torribera? A veure si és així! Ja li he dit que quan busqui feina picaré a la seva porta! Hihi! Ell és teòric, química teòrica computacional, simulació de membranes, programació... Totes aquestes coses que per mi són molt llunyanes... Jo sóc molt més experimental. Però bé, els dos es poden complementar!

El cap de setmana, vaig tornar a ser a París! I sí, vaig veure el Barça, però en un bar on tots eren Manchester supporters... És curiós, però ser el diferent d'un grup em fa sentir una certa vergonya.... Tot i així, cridàvem i aplaudien quan feien gols i vam marxar del bar ben contents! Un bon partit!

En Ferran Adrià a l'anunci d'Estrella Damm...

2011-05-26T15:40:00.000+02:00

Ja ha sortit el nou anunci d'Estrella Damm de l'estiu. A mi, que diguin el que vulguin, però m'agrada. Tot i que m'agradava més el primer de tots que van fer... M'agraden aquests anuncis alegres, però nostàlgics alhora. I sí, ja sé que a l'anunci tot és perfecte... Però... va bé per fer volar la imaginació i voler un futur millor per tu i els teus!

Ja falta poc...

2011-05-24T23:29:00.000+02:00

... per la final de la Champions! Sí sí, des d'aquí també la miraré... Espero que ben acompanyada i amb bon menjar i beure =)

Avui ha sigut un dia normalet. Al laboratori tot bé, però encara no surt res de bo... Espero algun dia poder veure la llum! De moment, anar provant tubs i tubs... He fet servir avui un liofilitzador, que serveix per treure l'aigua d'algun lloc, és a dir, assecar, però a baixes temperatures (per sota de zero) i a baixes pressions (al buit). D'aquesta manera, l'aigua passa de sòlid a gas directament, és a dir, sublima. Així la mostra no es fa malbé, perquè no s'ha d'escalfar, ni bull, ni s'evapora res. És ben divertit. Bé, l'aparell ho fa tot, però el concepte és interessant.

I demà utilitzaré un aparell per mesurar tensions interfacials pel mètode de l'"spinning drop", o gota rodant. Es tracta de posar la fase més densa en un capil·lar, i injectar-hi una gota de l'altra fase (per exemple aigua la fase densa, i oli l'altra). Després fas girar el capil·lar i mesures el diàmetre de la gota. Tot molt sofisticat, amb una lupa i tot. La gota, quan gira, té una forma cilíndrica. Després bé, amb uns càlculs que van treure uns senyors molt llestos pots aconseguir la tensió interfacial sabent les densitats de les dues fases, la velocitat a la qual gires el capil·lar i el radi de la gota. A veure si surt bé!

I quin lio això de les eleccions. Em posa de mala llet aquest Anglada i tota la xenofòbia i racisme que corre per Catalunya i també pel món. Primer, molts dels immigrants que hi ha ja no són immigrants, sinó que han nascut a Catalunya, ja són de segona o tercera generació, diguem-ne. Segon, en un món tan globalitzat com ara tenim, què importa qui visqui on visqui? Jo mateixa també sóc immigrant a França ara mateix, i no per això em tracten diferent. Tercer, us penseu que els immigrants, els de la primera generació, han marxat del seu país perquè han volgut? Ningú (o pocs) marxaria si al seu país les coses anessin bé... Ai, no sé no sé. Al cap i a la fi tots som persones, i ja està! A veure quan ho aprenem d'una vegada. Què passa? Que només respectem els senyors que porten americana, camisa i pantalons de pinces? L'aparença és el que ens enganya, estem molt mal acostumats...

Bé, bona nit.

Week-end à Paris

2011-05-23T21:53:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he estat a París! Després de veure la pel·lícula de Woody Allen, encara millor. París és una ciutat molt i molt turística. Així doncs, el que cal fer és fugir dels turistes i fugir d'allà on van! I per fer això, res millor que anar-hi amb un parisenc =) que coneix bars i raconets de la ciutat ben autèntics.

Ara bé, diumenge al migdia em vaig permetre el luxe d'anar a veure algunes coses més turístiques... Vaig passar per sota la Tour Eiffel, vaig passejar pels Champs Élysées, vaig entrar al Petit Palais on hi havia exposicions molt boniques, vaig passejar pel costat del riu Sena, per la plaça de la Concorde, per davant de l'Assemblea Nacional de des Invalides, per l'Île de Paris, on hi ha Notre Dame... I vaig poder gaudir del bon temps i d'uns cels amb uns núvols espectaculars...

Vaig passar per la "famossíssima" Rue de l'Université... Un petit carreró per darrere del Musée d'Orsay.

Travessar el Pont Neuf, malgrat el nom, el pont més vell de París...

I vaig comprar el "Kusmi Tea", que m'encanta. El vaig veure de casualitat en una botigueta, i el vaig comprar... Que bo! "Fondée en 1867 par P.M. Kousmichoff et établie à Paris depuis 1917, Kusmi Tea continue comme par le passé d'offir aux connaisseurs et aux gourmets des mélanges exclusifs et des thés traditionnels de grande qualité. Distribués dans le monde entier, les thés Kusmi sont réputés pour leur goût recherché et la finesse de leur arôme". El que m'agrada a mi és el Prince Vladimir: Agrumes, vanille et épices (Mélange russe de thés de Chine aromatisés bergamote, citron, pamplemousse, vanille et épices). Tot llegint els diaris i escoltant Cat-Directe me'l prenc.

No va faltar el vi blanc i els formatges... I el TGV Nancy-París 90 minuts! Això sí, una mica caret... Realment aquí a Nancy costa arribar-hi!
PD: No faig comentaris de les eleccions, perquè tela. Però vull felicitar des d'aquí el futur alcalde de Sant Julià, Joan Carles, del partit nou creat a partir d'ERC i Independents i gent que no era militant de cap partit... Al poble, de fet, el que es vota és la gent, i no les sigles... A veure si fan una bona feina, ara!

"Temps de crisi, temps de revolta"

2011-05-20T07:19:00.000+02:00

M'agraden les editorials de Manel Fuentes. Com que aquesta setmana no pot parlar de polítics, parla de les revolucions a les places de les ciutats, i molt bé, a més. Genial!
I Vic ja hi és, entre elles!
"Don't stop de fight"...

Cinema

2011-05-19T21:45:00.000+02:00

Copia l'editorial de la revista "Cameo", del cine que porta el mateix nom, a Nancy:

"
Coup de gueule
Je sais, j'ai déjà écrit sur le sujet de la fréquentation de nos salles récemment. La fréquentation des Caméo oscille au même rythme que les cinémas "commerciau". On peut même dire qu'elle tangue dangereusement. Vous avez oublié de venir voir Circus Colombia, Ma compagne de nuit, Rango, The Hunter, Bonobos, Nous, princesse de Clèves, Company Men, La nostra vita, Revenge, L'étrange affaire Angelica, Rabbit hole, La belle gente, les inédits espagnols, All that I love, L'étrangère, Route Irish...
Vous étiez à peine plus nombreux sur Tous les soleils, Tomboy. Que dire de l'indifférence que vous manifestez devant Detective Dee perle cinématographique picturale, chorégraphique, magique,... encensée par toute la Presse.
Par ailleurs, que l'accompagnement médiatique soit bon ou mauvais, on a l'impression que cela joue peu sur votre envie de cinéma. Faut-il à chaque fois un rouleau compresseur puissant pour vous pousser dans les salles sur des films comme ce fut le cas pour Le discours d'un Roi, Black Swan, Les femmes du 6ème étage ? La rumeur qui court, on ne sait comment, est-elle le seul levier qui vous amène au cinéma? On se dit souvent que non, que votre envie de "Grand écran" et que votre envie de découvrir par vous-même tout en étant informé simplement par notre revue ou quelques autres médias es encore là! Mais on finit par en douter et... nos finances aussi.
Seriez-vous de simples consommateurs... culturels?
Cannes arrive. Cette année encore des films attendus vont sans doute faire l'objet de vos convoitises. Tant mieux! Mais n'oubliez pas les autres par autant.
Soutenir et fréquenter Tous les Films des Caméo, c'est soutenir la diversité culturelle cinématographique.
Je sais, cacun doit penser que cet édito s'adresse à l'autre, au voisin et pas à soi-même! Pourtant...
Michel Humbert"

Estic bastant d'acord amb ell que molt sovint anem al cinema perquè els rumors diuen que una o tal pel·lícula és bona, i que les que tenen més ressó mediàtic són les que tenen més èxit, però no són precisament les més bones. Ara bé, el que li diria al tal Michel Humbert és que, a part de pensar en les seves finances, hauria de pensar també en la butxaca dels espectadors. Anar al cinema és un luxe, gairebé. Al Caméo val 7.40 € i no hi ha dia de l'espectador. Sí que fan descomptes per estudiants, però només a algunes sessions (les que no pots anar mai) i algun altre descompte amb la targeta cultural de Nancy o no sé què... Jo bé que hi aniria al cinema, cada dia si pugués, però noi, hi ha altres prioritats també! Ara bé, sí que és veritat que hi hauria d'anar més... Tot i que com que ara moltes coses es poden trobar per internet... Sé que no és el mateix. Ho sé. La màgia de la sala, els tràilers inicials, la música del principi, l'stéreo, el silenci, la foscor, seure fins que s'acaben els crèdits... Tot té el seu què. Però bé, és qüestió de saber-ho combinar una mica. No deixar d'anar al cinema, però no anar-hi cada dia. Aquest és el meu equilibri.
A veure quants cops vaig al Caméo!
Salut i cinema*

Bicicleta per Nancy

2011-05-18T21:21:00.000+02:00

No hi ha res com la bici per descobrir la ciutat. Avui, després de la uni, he anat una horeta amb bicicleta, fins al centre, a la plaça Stanislas, i tornar. Quin recorregut més maco! Ara sí que puc afirmar que m'agrada Nancy. Una ciutat tranquila, plana, neta, amb ambient pel centre, un centre antic molt maco, farcit de pizzeries de tots els preus i gustos, amb cotxes aparcats a les voreres, amb bicing inclòs i bastants carrils bicis, un tramvia que travessa la ciutat - i que per sort passa pel costat de casa meva-, aire net -més net que Barcelona, tot i que no té gaire mèrit...-. En fi, estic "al cul del món" perquè ningú coneix ni ha estat mai a Nancy, però m'agrada.

Avui la Marie-Jo m'ha portat una bossa plena de cireres. Es veu que té un cirerer a casa seva, i les ha de recollir totes, perquè sinó els ocells se les mengen. Que bones! Com em cuida...

I des d'aquí vull donar el meu suport i ànims a tots els acampats, assemblearis, gent que vol canviar el sistema, de totes les ciutats de Catalunya i Espanya que aquests dies estan dormint al ras!

Contradicció

2011-05-17T21:34:00.000+02:00

Els de Vilaweb li han fet una entrevista. M'ha agradat escoltar-lo, i tenim bastant la mateixa opinió. Llàstima que jo d'art, poc (pel que diu al final). Ara bé, si ajuntem ciència-art potser una mica!

I aquí us presento la bicicleta! Ja la tinc a casa. La Marie-Jo m'ha portat avui també una manxa per inflar les rodes, un cadenat (he descobert ara mateix que "candau" tampoc és correcte en català... Que estrany; a mi ningú m'havia dit mai res... Sort del DIEC) i uns cables d'aquells per portar equipatge.

Fa soroll quan frena, i no té marxes, però bé, esperem que pugui tirar una mica...

Tinc una anècdota amb l'Enric Casasses i la bicicleta, ara que parlem dels dos. Una nit, ell feia un recital de poemes a l'Heliogàbal, i estava a fora, al carrer Ramon i Cajal, xerrant amb algú, o fumant, no sé (no sé si fuma tampoc). Total, que jo venia del carrer perpendicular, de baix, pujant des de Travessera de Gràcia, i vaig tirar per Ramon i Cajal cap a Joanic. En passar per davant de l'Heliogàbal, l'Enric Casasses em mira i em diu alt i clar "Contradicció". Ni una paraula més ni una menys. I sí, efectivament anava en contradicció per aquell carrer. No sé com dir-ho, però la seva manera de parlar és tan ell, tan poeta. No crec que se'n recordi (per què, de fet), però jo sí.

Nanit***

Ara sí que es pot dir que estic fent recerca...

2011-05-16T22:08:00.000+02:00

... perquè busco, busco, busco, i no trobo res!

I avui, la Mari-Jo ha aparegut amb una bici al laboratori! Es veu que era de la dona del seu germà, i és molt vella, però molt maca. Ja us en posaré una foto. I... l'ha portat per mi! Avui encara l'hem deixat al laboratori, per veure si les rodes aguanten un dia... Potser m'hauré de comprar una càmera d'aire nova, però és igual. Que bé!

Bona nit petits!

I aquest dissabte, Flors del Desvari, a Folgueroles, a partir de les 18 h a la Damunt. Poemes, música, improvització... Uns meus amics ho organitzen, així que jo des d'aquí en faig ressò.

Un diumenge ideal

2011-05-16T00:55:00.001+02:00

Un diumenge ideal, tranquil, plàcid. Començaré pel final. He anat a veure al cine l'última pel·lícula de Woody Allen, "Midnight in Paris". Si mai em trobés en Woody, li diria "Woody, I haven't seen all your films, and I know only a few things about you, but man, all the things I've seen, I looooove them". M'ha agradat molt. I més veure-la des de França, ja que com el títol indica, té lloc a París. Què ens agrada de París? Sempre s'ha dit que és el lloc dels bohemis, escriptors, artistes, àtics a Montmatre, cafès, cabarets... Doncs això és precisament el que aquesta pel·lícula transmet, però portat a un extrem, perquè realment va als anys 20, on passa tot això.

Tenim tendència a creure sempre que el passat és millor. Abans es vivia millor, abans eren més creatius, abans no hi havia tanta contaminació (bé, això sí que deu ser cert)... Però no ens adonem que si realment anem al passat, els que hi viuen també enyoren èpoques passades, i així fins a la prehistòria... Suposo que tot el que veiem a les pel·lícules ho focalitzem sobre nosaltres mateixos... Almenys a mi em passa, que sempre m'identifico amb el protagonista... Doncs bé, intentaré seguir els seus passos... He tornat caminant cap a casa, a més, perquè m'havia d'esperar més de mitja hora pel tram. Però em podeu ben creure quan us dic que no m'ha molestat gens caminar de nit per Nancy, i menys després de veure aquesta pel·lícula... Llàstima que no plovia!

Avui al matí he anat a la piscina que hi ha al parc on vaig a córrer, i he nedat mitja horeta i després he entrat al jaccuzzi. I anant a la piscina, tatxan! m'he trobat un mercat. Que guai... Feia tot tan bona pinta... No m'he pogut resistir i he comprat mel, maduixes, formatge, pa i un pollastre a l'ast! De fet, encara me'n queda mig per demà! Ja ho té això el fet de viure sola... Però estic contenta. Després d'uns mesos d'okupa aquí i allà, va bé tenir un espai per un mateix. Ja m'hi sento com a casa en aquest estudi que tinc aquí muntat.

I ahir vaig fer una cosa que encara no havia fet mai. Ben d'hora al matí, vaig anar a rentar la roba en un Lavomatique, dels que t'ho has de fer tot tu. Vaig portar-me un llibre, i vinga, a esperar que es renti i s'assequi la roba... Com a les pel·lícules... Però no va entrar cap noi guapo en tota l'estona ;). Tinc sort, perquè és just al costat de casa, i està bé de preu, crec. 3.40 € rentar + 1.80 € assecar. Així te n'adones del preu que val fer anar una rentadora! Escriuria més però demà m'espera un dia dur, i ja toca després d'una setmana de no anar al laboratori! A veure si aquesta setmana l'aprofito ben bé!

Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine*

2011-05-15T18:50:00.000+02:00

*Aquest és el títol d'un dels dos llibres que m'he llegit durant el viatge a Amsterdam. Suposo que molta gent el coneix, perquè va ser el més venut a Catalunya. Me'l va regalar el meu pare. Potser me'l va regalar perquè sap que miro "Polseres vermelles" i el llibre és del mateix autor, l'Albert Espinosa. És un llibre fàcil de llegir, passa molt ràpid. Al principi sembla que siguin tot d'històries inconnexes, que vagin saltant d'una a l'altra, però mica en mica tot es va posant al seu lloc, i acaba amb un final ben rodó. És un llibre que parla de moltes coses; de la felicitat, de la infància, de l'amor, de les persones que et vas trobant per la vida i que et marquen i t'influencien (les perles)... Ho explica en Dani, el protagonista, que a mesura que es dirigeix cap a una feina va recordant coses de quan era petit, i que ara torna a reviure. No us dic res més de l'argument, així més concret, per no espatllar-vos res. Hi ha petites sorpreses que s'han d'anar descobrint.

L'altre llibre que m'he llegit és L'étranger, d'Albert Camus (mira, un altre Albert). Aquest me l'he llegit en versió original (francès). És un llibre que et deixa amb un regust estrany. Un final molt injust; la injustícia de la justícia. El protagonista, en aquest cas, també és el narrador. I és curiós, perquè sembla un personatge molt fred, que fa les coses perquè mira, li han tocat i les ha de fer, i no hi posa obstacles, ni condicions, però alhora ni estimació ni motivació. Tot i així, li acabes agafant estima (carinyo en català es veu que no es correcte) i entens les seves reflexions. Tot un geni aquest en Camus.

Segona part - A'dam, R'dam i Delft

2011-05-15T09:07:00.000+02:00

Anem ara per la segona part. El congrés es deia "Colloids and Materials 2011" i es feia en un hotel situat just al centre d'Amsterdam. A mi em van acceptar un pòster, de fet, n'hi havia més de 300; i en canvi només van acceptar 14 orals, ja que els altres 15 orals que hi havia eren "Invited Speakers", unes personalitats amb un CV enorme i que havien fet grans contribucions en cadascun dels seus camps. Llàstima que de tots 29 conferenciants, només un fos una dona. Ho vaig trobar una mica lleig, no? No sé, és veritat que hi ha camps amb poca representació femenina, però aquest precisament, no és el cas. El que pot ser és que com que van invitar els chefs-chefs, aquests sí que són més homes. En fi. El congrés va ser de 9h del matí a 20h del vespre els dos primers dies, i dimecres fins a les 18h. Hi havia coffee breaks, lunch i refreshments inclosos. Va estar prou bé. Vaig veure algun pòster interessant, vaig prendre alguns contactes i vaig aprendre bastant dels orals. El meu pòster us el poso aquí dalt.

Els dos últims dies vaig conèixer un parell de nois francesos que treballaven en un camp similar al meu; a la foto següent, són el que hi ha just al meu costat (samarreta blava), i el que hi ha a sobre meu (jaqueta negre i samarreta blau clar). Un fa el PhD a BASF i l'altre a la Université de Savoie, a prop de Grenoble. L'últim dia ens vam fer aquesta foto amb uns quants que encara voltàvem per allà.

El parc dels museus amb un cèl maquíssim. De fet, menys un dia que va ploure una mica, va fer molt bon temps per Holanda. El dimecres a la tarda vaig anar a fer una volta pels parcs i a veure els museus, per fora, per prendre una mica l'aire.

I després amb tren fins a R'dam, a veure en Bernardo. Aquell dia vam anar a sopar en un restaurantet petit a prop de casa seva que fan menjar tradicional holandès. Ja us he dit en el post anterior que els holandesos mengen molt malament, molts entrepans/sandwich, pizzes, kroketten, hamburgueses, moltes patates fregides, stroopwafles... Però encara hi ha reductes on fan menjar més sa, i segons la cuinera del restaurant, "with vitamines". Vam arribar el restaurant just quan tancava, a les 21 h, i la dona ens va rebre amb una cara com d'enfadada que feia por; però en Bernardo, amb el seu holandès iniciàtic, li va dir que era el meu últim dia aquí i que havia de provar l'Stamppot!

L'Stamppot és un plat típic holandès: patates xafades amb verdures pel mig, i un tros de carn a sobre amb gravy. Les verdures canvien segons l'època de l'any, a l'hivern hi posen més col, per exemple, i a la primavera, més carbassó i pastanaga. El secret, segons un amic d'en Bernardo, és posar-hi llet i mantega, perquè quedi ben melós. La veritat és que és ben bo! I com atipa! L'endemà per esmorzar encara no teníem gana! El dia següent vam anar a Delft; és on ell treballa, a la TUDelft, fent el doctorat. Vam anar en bicicleta seguint el canal; una mitja horeta. Feia bo, però feia molt vent. Però es veu que el vent és molt típic d'Holanda. De fet, amb en Bernardo vam descobrir que és gràcies al vent que Holanda existeix: el vent feia anar els molins, que s'utilitzaven com a bombes per treure l'aigua dels llacs i portar-la a un altre lloc; d'aquesta manera van poder assecar tots els llacs i guanyar terreny per construir-hi. Delft és un poblet ben encisador, i molt bucòlic. També té els canals, com a A'dam, però de fet és molt millor, perquè és molt més tranquil. Hi ha turistes pel centre, però són un altre tipus de turistes. A A'dam és una mica com a Barcelona, els turistes guarros, que fumen herba i beuen cervesa i volen festa; no vull dir que tots siguin així però sí molts. A Delft, en canvi, és un turista més "posh", més de parelles adultes, que busquen tranquil·litat.

Els formatges típics holandesos, presents a moltes botigues i mercats. De fet, aquell dia hi havia mercat a la plaça, així que vaig tenir un dia ben entretingut.

Aquesta foto la poso perquè a Catalunya no ho he trobat mai: és un juguet, en forma d'OVNI que tenia quan era petita a Anglaterra i que m'agradava molt. Has de posar els peus a sobre la plataforma groga, fent pressió cap a la bola del mig i anar saltant i botant. Amb això saltava a corda i tot! Quina gràcia!

A Delft hi ha una segona torre de Pizza: hi ha una església tan torta! Està molt a punt de caure, però la gent fa com si res... No m'agradaria pas viure a les cases del davant, això pot caure en qualsevol moment!

I fins aquí la meva història. La meva historieta dins un país que no em faria pas res viure, això sí, m'hauria de fer les carmanyoles per dinar, que si no, em passaria el dia menjant pa i salsitxes. Però un país on la gent sembla feliç, la majoria tenen bastants diners per viure, un país intel·ligent, que ha sabut treure profit de la seva situació i no té pinta d'estar en crisi. Un país on se senten orgullosos de ser qui són i del que han fet, que parlen una llengua que no parla ningú més, però tots també parlen un anglès perfecte, fins i tot els que tenen un ofici on l'anglès no és necessari. Però de ben petits l'han après i el parla tothom. Un país on han entès que els cotxes no van bé, i que per això van amb bicicleta a tot arreu: no hi ha embussos, no hi ha trànsit, no hi ha contaminació, tenen un aire net, poden aparcar on vulguin i fan esport al mateix temps. No entenc com al nostre país encara anem en cotxe a tot arreu... Ho hem fet molt malament, molt. Potser és massa tard per arreglar-ho, però potser no. Només són ganes de posar-s'hi i de deixar els cotxes a casa.

Bon dia a tothom!

Oh, ara plou! Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo*