Sferificacions!

Hola,

Ahir vaig assistir a l'acte de presentació del nou llibre de Claudi Mans i de presentació del premi Ferran Adrià-UB, i he de dir que va ser un acte molt amè i en diversos moments molt divertit. Ferran Adrià és una persona divertida i molt intel·ligent; no porta cap paper escrit perquè ell no vol llegir, vol parlar mirant la gent als ulls. Suposo que alguna cosa es deu preparar però, majoritàriament, el seu discurs es basa en l'espontaneïtat. Tot i així, diu coses que tenen molt sentit i et fan veure el món/la cuina/la ciència des d'un altre punt de vista. A part, també va reclamar que no hi ha beques per investigació en cuina i gastronomia! I té tota la raó.
Per altra banda, l'imparable Claudi Mans, amb el seus discursos tan ben fets i preparats, però farcits de tocs d'humor i també d'espontaneïtat, van fer molt agradable tot l'acte, en què els dos protagonistes es van passar la paraula com una pilota de ping-pong, com va dir el mateix Adrià.

Només unes anotacions que us volia fer arribar.

Visca la ciència, la química, la cuina i el bon menjar!

Anna

El dofí!

Que n'és de maco i tendre...

El zoo dels avis

El meu avi Pepet i la tieta Mercè (la seva germana) viuen junts des de tota la vida, i sols des de ja fa uns quants anyets. Sols? Bé, sols sols, del tot no! També volta pel piset el Sr. Pepito, el mestre, el rei, l'amo i senyor de la casa: el gat! Només són tres? Tampoc! Amb ells hi conviuen més de 100, 200 o potser 300 animalons, tots al costat de la taula del menjador, col·locats com anxoves en dos prestatges.

Diuen que els primers en arribar-hi van ser dos gatets negres i molt elegants procedents d'Anglaterra. Després els va fer companyia una vaca lletera, uns camells d'Egipte... I a partir d'aquí la cosa ja es va desmadrar. Resulta que cada cop que algú de la família se'n va de viatge, ja sigui un cap de setmana a Palamós, una setmana a Londres com 5 setmanes a Austràlia, un animalet s'escola dins la motxilla i apareix a casa els avis. N'hi ha de tot tius: àligues, galls, gallines, pollets, cocodrils, camells, granotes, gats i gossos, tortugues, rat-penats, vaques, toros i burros, mussols, xais, rates, oques, gripaus, serps, cérvols i un llarg etcètera. A veure si els trobeu tots a la foto:
Tant l'avi com la tieta estan ben contents quan els n'hi portem un. El que passa és que ara n'hi ha tants, que ja no ens recordem d'on vénen ni del seu nom; a part que ja costa trobar-els un lloc. Per això tots estan ben apilotats.
Visca el zoo dels avis! Per molts anys!

Les vacances de n'Anna

I quines vacances...

Timba!

Avui un dia tot peculiar! Hem quedat a 2/4 d´una amb els amics per fer una calcotada (estic escrivint amb l´ordinador d´un amic meu de Vic que resulta que es va comprar el portàtil a Suècia... qui el va parir, i no em deixa escriure ni calcot ni calcotada... això sí, puc fer coses com Nåna Säna... jiji).
Doncs bé, el cas és que ja són més de la una de la nit, i encara estem junts... Hem canviat de casa, però estem juntets... Hem passat de jugar a l´stop a jugar al Texas Holdem... Hem menjat molt, hem begut més, i hem rigut molt. Portem més de 12 hores junts i encara ens aguantem! Visca!
Un dia molt bonic, i mira que el temps no ens ha pas acompanyat del tot... Una mica de plugeta i núvols tot el dia...
Ui! Tinc un 3 i un 4! No hi vaig pas; així puc continuar escrivint =)
Ara escoltem Manel mentres en Solånson es toca el nas. L´Àlex s'ho passa bé i riu, en Rafa es llepa els llavis, l´Éric diu que passa de moment, en Ruvi pica la taula, la Mariona badalla, en Xevi iguala i en Pol s´ho pensa i iguala, al mateix temps que en Rafa i l'Èric ho deixen i en Ruvi puja la cega màxima. La Mariona no dubta en cap moment ni pressió. En Ruvi ensenya i té doble parella, la Mariona té color, i en Xevi color a la Q. Guanya Xevi ben content i reparteix en Teresó. Partida acabada i tots contents. A veure si a la pròxima tinc més sort =) Ara us ho diré.
Els comentaris en una partida de póker són esplèndids... complicitat, mentides, rialles per sota el nas, tocades de galta.
Ui! Un 6 i un 9! No hi torno a anar. Ho sento Àlex... no puc fer-hi res! En Solånson ha fet un "all in" amb una parella de nous, i en Pol l'ha seguit amb una K i un as; i ha guanyat the latter, amb una escala a partir del 10. Quina sort, quin sort. Encara tremola el noi, i no pot repartir les cartes que li toquen amb les mans suades...
Bé, no sé fins quina hora estarem aquí, però és bonic. La Mariona està contenta cantant Manel i tots fem cara póker mentre juguem aquest joc tan distret.
I ara el senyor propietari de l'ordinador ja me'l vol prendre per jugar-hi per Internet... Va, li deixo!

Els Roures de Sant Miquel d'Hormoier

Ooooooooooooooh! Palíndrom -9!

Avui és dia: 10/02/2010! Merda, al meu cap em pensava que era un palíndrom, però resulta que faig 9 dies tard... Això va passar el dia 1 de febrer: 01/02/2010. Parres!

Sniiiiiiiiiiif!

La semaine a déjà commencé. Il est neuf heures du matin, et je suis déjà avec ma blouse de laboratoire, avec me stylo et mes papiers. Tout est là? Tout? Non; la table de mon coté est complètement vide. Seulement l'ordinateur est là, seul et avec l'écran tout noir. Ma veste est sur la chaise, et mes clés aussi. Ce semaine sera dure... Mais je suis très optimiste, et je suis sûr qu'il sera une bonne semaine, pour moi et pour toute le monde!
Au boulot!

Adéu-siau

La meva motxilla era tan maca que algú me la va agafar...

Adéu-siau motxilla i tot el que tenies a dins!

A partir de demà em tocarà fer moltes gestions... Necessito ànims!

Oda a la motxilla:

Oh! Motxilla meva,
tu que m'havies acompanyat a tants viatges
amunt i avall de les escales
a dins i a fora del país.

I quan et torno a casa,
fuges de mi.

Oh! Motxilla meva,
jo t'estimava i t'era fidel,
la cremallera mai et fallava
i no t'embrutaves ni un pèl.

I quan et torno a casa,
fuges de mi.

Oh! Motxilla meva,
la butxaca del Doraemon t'envejava;
et trobaré molt a faltar
però t'hauré de reemplaçar.

Un quart de segle, diuen tots! Doncs sí!

En aquesta foto feia 24 anys... i ja fa un any d'això.
Han passat un munt de coses des d'aleshores!


Ara a gaudir i viure dels 25, espero que acompanyada de la gent que m'estima, la que és aquí des de fa temps i la que m'ha embolicat recentment ;)

Gràcies a tots i totes, persones i personetes. Clics i clacs, dinosaures i mussaranyes. Gripaus i tòtils, gamarussos i guineus. Óssos de peluix i barbies, conillets d'índies i elefants. Barbuts, pelats i peluts.

El meu avi

Un dia al bar, comprant rasques
la distracció del moment, juntament amb el futbol
i les respectives quinieles,
el cafè i la xocolata negra
les pastilles i el cava,
el bastó amb cap de drac i les sabatilles.

El meu avi és molt gran
i és un gran avi.

I l'estimo molt!

inici

L'Anna s'ha llevat quan els carrers tot just s'acabaven de fer. En alguna cantonada encara es veia el plec amb el ciment per sota. Alguns semàfors encara no funcionaven i els jardins començaven a ser verds. Encara no hi havia personetes corrent amunt i avall; no s'havien llevat. L'Anna ha pensat que feien bé. En un dissabte gelat de gener, val més quedar-se al llit.

Play the song while you read!

My Christmas Card to all my friends from Vic, Barcelona, Catalunya, Spain, France, England, Scotland, Germany, Serbia, Poland, the Netherlands, Australia, Japan, China, Denmark, Sweden, Portugal, Colombia, USA, Venezuela, Chile, Brasil, Luxembourg, Belgium, Argentina, Switzerland, Italy, Greece, Russia, Ireland, South Africa, Ghana, Namíbia, Iran, Pakistan, Basque Country, Mexico, Canada, New Zealand, South Corea, Taiwan, Vietnam, India, Nepal, Andorra, Czech Republic, Slovenia, Croatia, Macedonia, Marroco, Algeria, Tunisia, Egypt, Sudan, Ethiopia, Wales, Bolívia, Ecuador... and many more:



*Adapted from Love Actually

Caga tió i caganer del pessebre!

Doncs sí, els catalans som així d'escatològics! Però així sobrevivim, tu!

Albert Albert...

«Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici» diu la cèlebre frase d'Albert Einstein.

(...)

Dono voltes com una escala de cargol!
I avui tocava dia de nostàlgia de l'estiu... Una miqueta i prou, però. I és que, no és que ara estigui malament, però l'estiu... Aquest estiu... Massa sentiments amunt i avall!
I ara cap a Gràcia, cap a la Facultat, a la piscina, a francès... La tesi, de moment, lentament va fent camí. Toca llegir molt i aprendre per posar-se al nivell dels bons. Però, de fet, estic prou contenta. Hi ha gent maca al món =) i disposada a ajudar-me. Tinc bons companys de taula (Bruno!) i de d'oficina! El laboratori encara no l'he tocat massa, però també hi ha gent que m'ensenyarà els misteris dels aparells...
I de moment, a descobrir quin és l'invariant de l'escalat en la formació d'emulsions. Al principi, no em semblava que fos tan interessant com ara, però hi ha tanta cosa! Buuuuuuuuuuuuuuf!
I aquí, anem fent, millor que els de l'Hotel Chandler Plaza de 24, millor que els de l'avió de Lost, millor que el pobre Chapelle... Però patint tot aquest merder que ara s'ha muntat, i mira que ja es veia a venir... Què deu fer el poder, que un cop es té, tothom es torni tan corrupte? Aquest sistema que vivim... Sort que cada dia em puc endinsar dins el món d'Isaac Asimov, i en Hari Seldon i companyia m'absorbeixen la ment i deixo de pensar en aquestes coses!

Prou aire condicionat!

Des d'aquí manifesto la meva objecció a utilitzar aire condicionat a les sales d'investigació i als laboratoris. Sobretot durant aquesta època de l'any. Avui ja he eixavuirat cinc vegades, porto un mocador al coll i un jersei i encara tinc fred.
Quins collons!

Que parin l'aire ja! Que parin l'aire ja!

Quina llengua trio?

“Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinó perquè deixen de parlar-la els que la coneixen.”

J. A. Artze

Jersei blau marí i negre

Diuen que alguns colors no combinen.

Esportiu Claret, 48.30 € / mes
Entrades per 1984-Tim Robbins, 38 €
Entrades per Non Solum, 24 €
Títol de màster, 184 €
Suplement al títol europeu, 22 €
Tren tarragona-Barcelona, 9.80 € (two-ways)
Cervesa al mibar, 2.50 €
Aparcament B:SM, 12 € / mes
Tren Sant Cugat-Barcelona, 4.10 € (two-ways)
Dinar al Terra Dolça, 10 €
Compra al Caprabo-Eroski, 25 €
Crema Vichy, 19 €
Pis c/Ramon i Cajal, 200 € / mes
Prova d'esforç, 37 €
Entrepà de botifarra + birra, 6.95 €
Crêpe de xocolata, 4 €
Cervesa de llauna a plaça, 1 €
Sabates de plàstic, 10 €

A veure com els fem combinar a finals de mes!

Sremski Karlovci

Mai hauria dit que Serbia m agradaria tant... I que hi hauria tant bona gent per aqui...
Sense accents, ni guions ni apostrofs... Pero nomes vull dir que d aqui 4 hores marxo i que espero tornar a Sremski Karlovci! Hi tinc tota un bunch of friends per visitar!

Thank you for everything, o, com diuen per aqui, Hvala! Us trobare a faltar...