Tokyo: round two!

Avui deixem el Tokyo tranquil d'ahir i ens endinsem dins del Tokyo de la multitud, de la moda fashion, de la nit negra amb llums de neó i dels pentinats més estrambòtics, per no dir algun altre adjectiu, dels japonesos.

Vam trobar-nos amb en Nico a Hachiko, que a part de ser la sortida número 8 de la parada de metro a Shibuya, és el nom del gos més famós de Japó i li han fet una estàtua, com podeu veure a la foto. Resulta que aquest en Hachiko és considerat el gos més fidel de la història, ja que quan el seu amo, Ueono, professor d'universitat, va morir, ell va continuar anant a l'estació de tren a esperar-lo, tal com feia quan era viu, fins a la seva mort. La història és bastant trista, si t'imagines el gos esperant el seu amo a l'estació, dia sí, dia també... Però bé, la gent li va agafar carinyo i quan es va morir li van dedicar aquesta estàtua. Hachiko està, com he dit, a Shibuya. Shibuya també és famós per tenir els passos-zebres aquells en diagonal que m'agraden tant i que fan una por! amb tota la gent que se t'acosta, com una estampida... Shibuya, a més, és el barri de la moda i del jovent. Quan estava esperant en Nico a Hachiko estava ben distreta mirant els vestits, cares, peus i pentinats de la gent que hi havia per allà. Gairebé tot joves japonesos i algun turista despistat més gran. Camines pels carrers de Shibuya i tot són botigues de moda, restaurants, bars, llums de neó... Nosaltres vam anar a fer la birra en un bar per fugir una mica de l'estrés i la calor, però a dins del bar també hi feia un soroll! Vaig quedar parada del soroll que poden arribar a fer els japonesos quan estan en un restaurant... I com que es permet fumar als bars i restaurants (però al carrer no!), imagineu-vos el panorama!

Després vam anar caminant fins a Shinjuku, que hi ha un bon tros, però vam poder gaudir de bones vistes, aire fresc, coses molt curioses pel camí.... Fins arribar a l'estació de tren més gran i més concorreguda de Tokyo, Shinjuku, envoltada dels edificis més espactaculars i grans de la ciutat. La veritat és que hi he de tornar, perquè era tard i vam quedar amb uns amics seus per anar a sopar i no vaig tenir temps de pujar a dalt de tot del Tocho, l'ajuntament (l'edifici amb el rellotge que es veu a la foto). Vam anar a sopar en un restaurant molt sorollós també, però molt bo! I sortint vam anar a fer una volta per Kabukicho, el barri roig de Japó. Fa molta gràcia perquè està ple de "love hotels", és a dir, hotels que pagues per "hores" o per "nit" per ja sabeu què fer. És un bon invent per la gent que viu amb els pares i no vol tenir un interrogatori l'endemà al matí...

Veieu totes aquestes fotos de nois? Es veu que són nois que es poden "llogar" per fer-te companyia i parlar una estona. N'hi havia miiiiiiiiiiiil pels carrers. Em pensava que això només ho feien les noies, però resulta que no. Es veu que no són per sexe, o no necessàriament, sinó més aviat per prendre una copa, riure una estona xerrar... Fan molta gràcia tots amb aquests pentinats amb tot el pot de laca incorporat...
En Nico em va ensenyar també tres carrers molt petits i molt estrets, amb tot de casetes de dos pisos i mooooooolt estretes! Es veu que antigament eren les cases de les putes, i només tenien una sala a baix i a dalt el llit doble... Però ara s'han convertit en bars, la majoria dels quals només hi caben unes 5 o 6 persones, a vegades menys i tot. Tot i tenir preus bastant elevats, estaven tots plens. Feia molta gràcia, perquè realment cada porta era un bar diferent, i tots amb estils molt diversos.

També vam veure un parell de llocs on podries practicar a batejar la pilota (en nom del pare, del fill i de l'esperit sant), amb aquells aparells que tiren pilotes i el batejador ha d'anar ràpid a tornar-les. Després de caminar una estona més, vam agafar el tren cap a casa.

Ara ve la part més bona de la història. Resulta que em vaig llevar a les 5 h del matí, perquè havia quedat a les 6 h amb en Taiji a l'estació de Tsukiji per anar al mercat més famós de Tokyo! Nosaltres dos, tot cofois, ens dirigim cap al mercat i plaf! tancat! Resulta que els diumenges tanquen! Oooooooooooh no! M'havia passat pel cap que potser estaria tancat, però havia desestimat ràpidament l'idea quan vaig pensar que diumenge segur que també mengen peix els japonesos! Però no! Tancat. Però bé, com que ja estàvem llevats, vam anar a donar voltes pels carrers amb en Taiji. Passejar pels carrers de Tokyo de 6 a 8 h del matí no té preu! Tot tancat, menys... un lloc on ens van donar esmorzar! Era un lloc de "fast food" japonès. Per 4 euros vaig menjar sopa misu, un plat d'arròs blanc, un tros de salmó, nato (mongetes fermentades - se les va acabar en Taiji- i aigua i te gratis!). Després d'esmorzar vam anar a relaxar-nos en un parc....
Tot seguit vam anar a veure el "Imperial Palace" amb tot de turistes xinesos pel mig (quina por que feien tots plegats....) i, finalment a Ginza, el barri chick de Tokyo. Els caps de setmana tallen les grans avingudes i es converteixen en carrers peatonals. Vam anar a la "apple store" amb en Taiji, i em vaig empassar una hora d'una xerrada sobre com funcionava l'i-pad (en japonès!). Són genials. És en un dels seus macs on vaig xafardejar com havia anat la manifestació a Catalunya!
Des d'allà, cap a casa falta gent! Estava tan cansada... Només cal que em mireu els ulls a la foto...

Encara queden moltes coses al tinter per explicar, però ja aniran sorgint... Potser us parlo dels lavabos en el pròxim post...

Tokyo amb Couchsurfers!

Aquest cap de setmana he estat per Tokyo. Tot i que des de casa a Tokyo hi ha un parell d'hores, de porta a porta (de Yokohama a Tokyo station respectivament, amb un exprés, hi ha menys de mitja hora), he preferit quedar-me el cap de setmana allà, així aprofitava més el temps i tenia algú per fer-me companyia... No és que no m'agradi anar sola, però en una ciutat desconeguda com Tokyo sempre va bé quan algú que domina una mica la ciutat t'acompanyi... Ara ja me la conec més! Hi ha moltes coses a explicar i, com us podeu imaginar, tinc bastantes fotos, però avui us explicaré algunes cosetes, i en deixaré algunes per un altre dia =). No us penseu trobar fotos gaire maques, per això ja podeu anar a una altra pàgina especialitzada en el tema; aquí trobareu les que vaig fer jo, que deixen molt a desitjar, però a mi em fan gràcia!

Vaig arribar al matí i vaig anar a Kuramae, on hi havia l'apartament del couchsurfer francès, Nico, que m'esperava. És un pis increïblement petit; de fet, més habitació que pis. Tot en un espai d'uns 18 m2, amb una barra de cuina, i lavabo, i per 1000 €, flipa! Però bé, vaig deixar la motxilla allà i ens vam dirigir a explorar Tokyo. Vam començar anant a una zona "geek", on hi ha botigues amb tot d'objectes electrònics i molts mangues, i noies disfressades de gatet-camarera (es veu que són d'uns cafès, on acompanyesn els homes i xerren amb ells i això...).
Després vam anar caminant més avall i vam passar per un barri amb tot de restaurant petits i molt bonic, i vam arribar a una zona on ja hi havia edificis més importants com un banc de Tokyo i un edifici d'uns centres comercials molt cars, on els cotxes fan cua més de mitja hora per aparcar al pàrquing, crazy (es diu Coredo Nihonbashi). Després vam anar al propi Nihonbashi, que vol dir "el pont de Japó", que és famós perquè és el quilòmetre 0 de les carreteres de Japó, com "la Puerta del Sol", vaja. Aquí em veieu amb la meva samarreta al pont, i més a sota els dracs que el caracteritzen. Per sobre el pont hi passa una autopista que segueix per sobre el riu. De fet, tant Tokyo com Yokohama està ple d'autopistes i trens enlairats, cosa que a mi no m'agrada gens, perquè enfosqueix molt la ciutat i la transforma en una espècie de "Tràntor" de l'Asimov.


Després vam anar caminant fins a trobar un temple (te'n vas trobant a mesura que camines, en els llocs més inesperats!). Aquest es veu que és especial pels nens, tant pels nadons que han acabat de néixer, com els que encara estan dins la panxa de la mare. Davant hi havia una cua enorme amb tot de mares i els seus fills petitíssims!
Des d'allà vam anar a un mini-restaurant a menjar els millors ramen que he tastat mai. Els ramen són la "sopa de fideus" amb mil coses. Concretament, als nostres hi havia col, soja, bambú, un tall de porc (crec), i alguna altra cosa més... Aquí teniu en Nico amb els dos "bolassos" de ramen. Al mig hi ha un plat de gyoza (els raviolis xinesos fets al vapor i farcits de carn en forma de mitja lluna). Vam quedar ben tips.
Des d'allà vam caminar (molt) però bé, fins al barri d'Otemachi, un barri ple d'edificis enormes d'oficines, que està al costat dels jardins imperials i del palau imperial de Tokyo, on viu l'emperador. Aquí el meu couchsurfer em va deixar per anar a la piscina i vaig continuar la meva ruta sola (després va tornar, no patiu!).
Vaig estar per Otemachi, i després vaig anar als jardins imperials. Tota la zona de l'emperador està envoltada per uns fossats plens d'aigua, amb la qual cosa, l'accés només per unes portes concretes i, per tant, molt difícil. Està ben protegit. És moooolt curiós, perquè hi ha una zona verda immensa dins de Tokyo, i contrasta molt amb el tràfec de la resta de la ciutat. A la foto superior podeu veure els edificis des de dins el parc com contrasten amb la porta d'entrada als jardins. Per entrar als jardins et donen un ticket "admission ticket" que has de donar a la sortida, i a les 5 h de la tarda ja tanquen. No volen que es quedi ningú a dins. El palau de l'emperador, de fet, està tancat, i en una zona del costat.Després d'aquí, vaig anar a un altre parc més al nord, on hi ha també el museu de la ciència, i em vaig trobar amb el temple de Yasukuni Jinja, un temple enorme, amb unes portes Torii enormes i moooooooolts fanalets durant tot el camí per arribar-hi. Es veu que és un temple que ha portat molta controvèrsia, perquè, a part de la seva història, també commemora els japonesos que van morir a la guerra... Però ja sabeu que els japonesos van "perdre" la guerra, abans fent molt mal a la Xina i altres països asiàtics... Bé, no sé, no em vull posar en la història de la 2a Guerra Mundial, que ja la coneixeu tots. La qüestió és que és un temple bastant polèmic.
A mi el que em va impressionar més són tots els fanalets, que es veu que són de particulars o empreses que els posen aquí com una espècie d'ofrena o perquè els porti sort... I els homes que els penjaven, es penjaven ben amunt i sense cap tipus de seguretat... Jo patia molt quan els veia enfilats allà dalt...

Pels temples, es veu que hi ha tot un protocol. Primer t'has de "purificar" les mans i la boca amb aigua i un cullerot. Després vas cap a l'entrada i piques de mans dos cops, per invocar el "déu", després pregues amb les mans juntes, i després tires una moneda a una espècie de moble de fusta amb unes barres. Molt simplificat, eh. Aquí a sota el veieu.
Bé, ho deixo aquí de moment. Falta el retrobament amb en Nico i el diumenge amb en Taiji! Demà!

Festa de Benvinguda!

Gozaimas!

Avui he estat a la facultat fins a les 11 h de la nit! Workalcoholic? No, encara no! A partir de les sis de la tarda hem començat a preparar la festa de benvinguda (per mi!). Que macos! Ha sigut molt divertit. Han començat a treure cols i farina i bols i jo flipava... I ara, què volen fer aquests? I sí sí, a barrejar-hi musclos i gambes i després han tret uns aparells per cuinar elèctrics, com unes cassoles castey però ja amb el fogó incorporat (n'hem d'aprendre tant!). I tothom col·laborant i parant taula, i traient llaunes de beguda de la nevera, i hashis (que són els chopsticks o palets japonesos per menjar) i anar fent cosetes. Us poso unes fotos perquè veigueu com ha anat tot plegat.

Hem menjat okonomiyaki, que són com uns panellets típics japonesos. Recepta: es posa en un bol farina, aigua, col tallada molt petita, un ou, el rebossat de tempura (tenkasu) i o bé marisc o bé carn i es barreja tot. Es fa a la planxa o a la paella, com una truita, primer per un costat i després per l'altra. Un cop a fora, es posa a sobre salsa de soja, maionesa (formant tires), i després peix sec, gambetes seces, i pols d'algues (o el que es vulgui) i cap dins!

Primer pas, la farina al bol!Tallar la col!

Tots els productes que hi posarem per sobre i per dins!El bol ja preparat. Només hi falta la substància!Remena, remena nena!

Els aparells per coure damunt la taula!

Fent barreges i girant els okonomiyakis!Aquí en tenim un per una banda.
I aquí ja a punt de menjar!

També hem menjat takoyaki, que vol dir pop (tako) fregit (yaki). Són unes boles amb una massa semblant a l'anterior, però també amb alls tendres, gengibre rosa (ginger) i s'hi posen trossos de pop a dins. Es fa en uns motlles especials, semblants els de magdalenes, en forma de boles. Boníssim. És típic d'Osaka, m'ha dit la Chika, però ara ja es menja a tot arreu.

Tallant el pop!

Preparant els ingredients...
Quina artista! Aquí podeu veure la col tallada, i els alls tendres (o ceba tendre...) i el bol amb la farina i l'ou més lluny.
Fent els takoyaki! Les boles, i es giren amb bastonets!

Per beure hi havia cervesa, vi blanc (no gaire bo), soda (gasosa) i unes llaunes amb "cocktails" que en diuen ells, que són barreges alcohòliques, normalment amb vodka, soda i alguna cosa dolça i té un gust a fruita dolça, com un suc. També hi havia un altre licor que ara no en recordo el nom...

Ai l'espuma... Xarrupa que vessa! Us presento a l'Eriko!
El de ratlles blanques i blaves és l'Aramaki, el rosa en Tawa, el de la camisa en Taku-chan i el blanc en Soichiro.
Ha sigut divertit perquè anàvem cuinant mentres menjàvem. L'últim a acabar ha sigut en Tawa, que es veu que ja té fama de golafre... Mireu-lo!

Mola molt, perquè sembla que hi hagi molts plats típics d'aquí, i tots saben com fer-ho i com es diuen... Està molt bé! I feia gràcia, perquè hem fet la festa a la mateixa sala on aquest matí hem fet els seminaris! Ja l'he fet. M'han aplaudit quan he acabat, tot i que crec que no n'han entès ni la meitat, entre que el tema és diferent i en anglès... Jo n'he vist un parell en japonès, i tres quarts del mateix!

A part, me'n descuidava! Avui també hi ha hagut a la ni-shoku (a la cantina de la uni) un acte especial. Han fet el "nagashi soumen", que vol dir "fideus que flueixen". I és que, literalment, flueixen. Es posen uns canals que fan baixada per on hi corre aigua. Per una banda es deixen anar fideus i la gent es posa al costat dels canals i els ha d'atrapar amb els hashis i menjar-los. Fa una gràcia! Es veu que ho fan un cop a l'any a la uni. Però no hi hem participat, perquè era una mala hora: després de dinar i abans de la festa, i no teníem gana! Però he tirat alguna foto:


Això que porten els de l'última foto és un "yakuta" però ja us en parlaré un altre dia...

Avui ha plogut molt i fa molt vent... Com que estem al Tsuyu (temporada de pluges...). Però quanets coses que han passat! I gairebé són la una de la nit avui... I demà vaig cap a Tokyo i em vull llevar d'hora, així que nanit**** Que dormiu bé estimats lectors i lectores i, si sou a Barcelona, ja sabeu que demà toca manifestació! Som una nació, nosaltres decidim! Després de la sentència, més que mai! Jo faré la meva manifestació particular caminant per Tokyo amb una samarreta de Catalunya!

Ja porto una setmana!

I ja us sabeu tots els dies de la setmana, no? Si no, reviseu els títols... Doncs sí, ja porto una dotzena part del temps que passaré a Japó. Com passa ràpid el temps, no?

Estic cansadota avui. I amb ganes de dormir... Ara estava mirant l'anunci d'Òmnium Cultural per la manifestació de dissabte, el manifest dels antics presidents de Catalunya... Sembla que la cosa prometi. Ja aniré seguint com va tot des d'aquí. Jo aquest cap de setmana tinc planejat anar a Tokyo. Crec que des de casa tardaré una horeta en arribar-hi. Només de pensar en els edificis enormes, els kanji per tot arreu... Buf, m'agafa una mena de nus a l'estómac... I ja he acabat la sèrie "bored to death" (només tenia 8 capítols...). A veure quina altra trobo...

Avui he anat a la tarda a donar una volta pel campus amb la Chika, que me l'ha ensenyat. És molt maca, i és una de les poques que parla bé l'anglès... Així que amb ella hi puc parlar. Avui m'ha explicat moltes coses ella. M'ho he passat molt bé. Després he fet jo la volta corrent tota sola i no m'he perdut! Visca!La Chika a la botiga del Campus, on tot és més barat!

Avui he après algunes noves paraules i més cosetes de menjar:

- Nori: és la fulla d'algues amb què s'emboliquen els makisi els triangles que us vaig ensenyar ahir (me n'he menjat un ara... quin arròs més bo, i quin gust de mar i de peix! Mmm...!).

- Senbei: són una espècie de "rice crackers". Unes "galetetes" cruixents, salades, amb diferents gustos. Avui n'ha arribat una caixa al laboratori i n'hem menjat una cada un. A la caixa n'hi havia de sèsam, sense res i amb "nori". L'Aramaki m'ha dit que en mengés una amb "nori", així que és el que he fet... I el nom de "senbei" m'anava rondant pel cap... I més amb el de "nori", quan de sobte hi he caigut: Senbei Norimaki, àlies Dr. Slump! El seu nom ve d'això! D'una galeta d'arròs amb algues! Boníssim! "Maki", a part de ser el sushi enrotllat amb nori, també vol dir "roll o enrotllar", és a dir, que, literalment, "Senbei Norimaki" vol dir "galeta d'arròs embolicada amb una fulla d'algues"! Quin fart de riure... Aquí a sota us poso la galeteta en qüestió, el senbei norimaki que ja ha passat a millor vida:

- Anko: és un tipus de pasta dolça feta a partir de mongetes "azuki" i sucre. En Tzishizuri me n'ha ofert aquest matí. Bé, ell m'ha ensenyat uns minibrioxos i quan l'he agafat pesava molt, i m'ha dit que a dins hi havia "anko". Ho he tastat i, era bo, però moooolt dolç! També n'he fet una foto perquè ho podeu veure. No té gaire bona pinta, però és més bo del que sembla...

- Kanten: és la gelatina, coneguda per nosaltres com agar-agar, que s'extreu de les algues. Així que avui el tema del dia són les algues! Me n'ha donat un l'Eriko, que en tenia una bossa. Era bo, però no li he tirat cap foto perquè me l'he menjat! Imagineu-vos un cub de dimensions com dos sugos units pel costat més gros i tovet, flonjo, que es mou com gelatina. I transparent recobert d'uns polvos marrons, que no sé què eren, ho hauré de preguntar!

- Dai-ni shokudo (nishoku) i ichi-shokudo (ishoku): el segon restaurant i el primer restaurant. És així com anomenen als bars-menjadors on anem a dinar cada dia, que estan al campus. Normalment diuen "bla bla bla nishoku?". "Hai!"

- Aishiteimasu: aquesta la deixo aquí per si els més espavilats l'endevinen!

Oh! Me'n descuidava! A la porta del laboratori hi ha un quadrícula amb tot d'imans que són figuretes, i és on posen si estan "als ordinadors, a classe, dinant, pel campus, a la biblioteca, al lab o a casa". Doncs m'han afegit a l'última fila! Si us hi fixeu, a l'última fila hi ha una "kame: tortuga" amb el meu nom. I la meva figureta és un avió que posa "ANA: All Nipon Airlines"! Com em cuiden... Total, aquest matí quan he arribat, mireu on eren tots:

PD: Amb això del "Senbei Norimaki" he estat mirant més i resulta que "Naruto" i "Arare" també són un tipus de menjar! Segur que si busqués més també en trobaria. Parlant d'anime i això, ahir per la tele vaig veure "Bola de drac"! Jaja! Un combat d'aquells que s'anaven fotent cops de puny, i desapareixien, i no es feien ni una gota de sang... I hi havia en Kaito, que bonic!