dilluns, 26 de setembre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
Cap a Berlín!
Morgen fahre ich nach Berlin!
Demà cap a Berlín, al Congrés Europeu d'Enginyeria Química!
A recordar vells temps
a retrobar velles i belles amistats
a menjar salsitxes i xucrut, pa alemany i curry wurst
a beure cervesa de mig litre i glühwein
a intentar parlar una mica d'alemany
i a aprendre una mica dels que en saben!
Demà em torna a tocar l'estrés dels transports: a peu, navette, tren, avió i bus. Des de les 6 h del matí fins a la 13 h del migdia. 7 hores de viatge, de porta a porta! Una jornada laboral (francesa) viatjant. I a la tarda, obertura del congrés (espero que amb pica-pica inclòs). Demà dormiré plana plana a l'hotel! Si arribo bé!
Bona nit i fins aviat!
Sehen wir uns bald =)
Us deixo amb algunes fotos del meu últim dia de Berlín, a l'agost del 2008, des de la torre de la televisió, on vaig pujar just abans de marxar!
Demà cap a Berlín, al Congrés Europeu d'Enginyeria Química!
A recordar vells temps
a retrobar velles i belles amistats
a menjar salsitxes i xucrut, pa alemany i curry wurst
a beure cervesa de mig litre i glühwein
a intentar parlar una mica d'alemany
i a aprendre una mica dels que en saben!
Demà em torna a tocar l'estrés dels transports: a peu, navette, tren, avió i bus. Des de les 6 h del matí fins a la 13 h del migdia. 7 hores de viatge, de porta a porta! Una jornada laboral (francesa) viatjant. I a la tarda, obertura del congrés (espero que amb pica-pica inclòs). Demà dormiré plana plana a l'hotel! Si arribo bé!
Bona nit i fins aviat!
Sehen wir uns bald =)
Us deixo amb algunes fotos del meu últim dia de Berlín, a l'agost del 2008, des de la torre de la televisió, on vaig pujar just abans de marxar!
I una foto de les pintes que tenia jo fa tres anys... No gaire diferents que ara!
diumenge, 18 de setembre del 2011
Ahir a "Le livre sur la place" va ser genial. Un munt de paradetes de llibres, amb tots els autors a darrere! A vegades et posaven una mica de pressió, perquè clar, el llibre és seu. Però em sembla perfecte que puguis veure qui ha escrit els llibres que et compres. Clar, si s'hagués fet a Barcelona, suposo que algun autor hagués conegut, però aquí! Ni un! El que també està bé és que et dedicaven els llibres, personalitzats. Així cada llibre esdevé únic. Els que venien els còmics, encara era millor, perquè feien un dibuix com a dedicatòria, a la primera pàgina.
I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!
Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?
Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.
Grande Nancy! com diuen aquí...
I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj
I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!
Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?
Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.
Grande Nancy! com diuen aquí...
I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj
divendres, 16 de setembre del 2011
Avui tenia moooooooooooooltes ganes de menjar crêpes de xocolata! Així que a les 18 h he sortit del lab, com tots i m'he dirigit cap al supermercat. Havia pensat d'anar a una creperia, però anar-hi sola és molt avorrit. I tenia ganes de menjar a casa mirant MisFits, la nova sèrie que he començat =)
Així que m'he comprat un paquet de 12 crêpes, la massa ja feta, xocolata amb avellanes i plàtans. Et voilà, un cop a casa, paella al foc i a fer les crêpes! Bé, a escalfar-les i farcir-les. Una de xocolata i plàtan, una de plàtan i melmelada de maduixa que vaig comprar al mercat i que és boníssima, i una última de mel. Increïbles les tres crêpes, acompanyades d'un got de llet. Estic molt tipa!
Aquest cap de setmana és "le livre sur la place" a Nancy. Encara no sé ben bé de què es tracta, però suposo que seran paradetes de llibres, i els autors firmant els seus llibres a la gent. He quedat amb la Mélanie! És el primer cop que quedo amb ella, fora del lab, perquè ella és de Metz, una ciutat que està a una hora d'aquí, i no baixa mai els caps de setmana. Però bé, li feia gràcia anar-hi, i així ho farem. És una noia un any més petita que jo, té 25 anys, i va estudiar enginyeria química, també. I ja té plaça fixa al laboratori com a tècnica-enginyera. És ella la que s'encarrega dels anàlisis de SAXS (de raig X).
En Jonathan, que també és de Metz (voltants) al final no vindrà demà perquè té un sopar d'aniversari a casa seva. De fet, és ell el culpable del meu capritx de crêpes d'avui, perquè m'ha vingut a mitja tarda amb una recepta per fer crêpes que ha dit que faria demà per sopar.
I mentres jo menjo crêpes, la fam al món va augmentant, i els preus pugen més i més, seguint la tendència dels preus del petroli, i en canvi, els recursos pels bancs d'aliments van baixant... Quin món!
Bona nit!
Així que m'he comprat un paquet de 12 crêpes, la massa ja feta, xocolata amb avellanes i plàtans. Et voilà, un cop a casa, paella al foc i a fer les crêpes! Bé, a escalfar-les i farcir-les. Una de xocolata i plàtan, una de plàtan i melmelada de maduixa que vaig comprar al mercat i que és boníssima, i una última de mel. Increïbles les tres crêpes, acompanyades d'un got de llet. Estic molt tipa!
Aquest cap de setmana és "le livre sur la place" a Nancy. Encara no sé ben bé de què es tracta, però suposo que seran paradetes de llibres, i els autors firmant els seus llibres a la gent. He quedat amb la Mélanie! És el primer cop que quedo amb ella, fora del lab, perquè ella és de Metz, una ciutat que està a una hora d'aquí, i no baixa mai els caps de setmana. Però bé, li feia gràcia anar-hi, i així ho farem. És una noia un any més petita que jo, té 25 anys, i va estudiar enginyeria química, també. I ja té plaça fixa al laboratori com a tècnica-enginyera. És ella la que s'encarrega dels anàlisis de SAXS (de raig X).
En Jonathan, que també és de Metz (voltants) al final no vindrà demà perquè té un sopar d'aniversari a casa seva. De fet, és ell el culpable del meu capritx de crêpes d'avui, perquè m'ha vingut a mitja tarda amb una recepta per fer crêpes que ha dit que faria demà per sopar.
I mentres jo menjo crêpes, la fam al món va augmentant, i els preus pugen més i més, seguint la tendència dels preus del petroli, i en canvi, els recursos pels bancs d'aliments van baixant... Quin món!
Bona nit!
divendres, 9 de setembre del 2011
Com deia l'amiga de la iaia, la Neus, ara toca dir-ho alt i clar, el poema que li vaig veure escrit en un paper:
"Sóc filla de Catalunya, i per això parlo el català, que els meus pares de petita, ja me'l varen ensenyar. Si algú de vostès no el parla, tan li fa, tots som germans, però permeteu-me que els digui, sense voler-los molestar, que els fills de Catalunya, parlem el català!"
Sobretot quan ens ataquen la immersió lingüística, i volen arraconar totes les llengües que no siguin les seves, i sobretot quan el dia de la diada nacional, l'alcalde de Badalona decideix tot solet canviar les coses, i després se sent ofès quan els altres protesten, així que ho desconvoca tot. Quins collons! Espero que celebrin una bona diada a Badalona.
Parlant d'altres temes, avui he descobert un mercat, aquí al costat, que hi ha cada divendres a la tarda, i és bio. Hi ha unes quantes parades de fruita i verdura, formatge, carn, ous, mel, confitures, pa... Jo he comprat: prunes, mel, tomàquets, un pa d'una farina marró molt bo (em recorda al brown bread anglès), nectarines, pomes, mitja dotzena d'ous i una espècia de "tarte" de bròquil i formatge de cabra. Tot per 20 €. Barat, barat no és, però tot té el gust que ha de tenir i em ve molt de gust potenciar el consum local, km 0!.
A llegir!
"Sóc filla de Catalunya, i per això parlo el català, que els meus pares de petita, ja me'l varen ensenyar. Si algú de vostès no el parla, tan li fa, tots som germans, però permeteu-me que els digui, sense voler-los molestar, que els fills de Catalunya, parlem el català!"
Sobretot quan ens ataquen la immersió lingüística, i volen arraconar totes les llengües que no siguin les seves, i sobretot quan el dia de la diada nacional, l'alcalde de Badalona decideix tot solet canviar les coses, i després se sent ofès quan els altres protesten, així que ho desconvoca tot. Quins collons! Espero que celebrin una bona diada a Badalona.
Parlant d'altres temes, avui he descobert un mercat, aquí al costat, que hi ha cada divendres a la tarda, i és bio. Hi ha unes quantes parades de fruita i verdura, formatge, carn, ous, mel, confitures, pa... Jo he comprat: prunes, mel, tomàquets, un pa d'una farina marró molt bo (em recorda al brown bread anglès), nectarines, pomes, mitja dotzena d'ous i una espècia de "tarte" de bròquil i formatge de cabra. Tot per 20 €. Barat, barat no és, però tot té el gust que ha de tenir i em ve molt de gust potenciar el consum local, km 0!.
A llegir!
dijous, 1 de setembre del 2011
Realitat personal
"suposo que cadascú està a la seva realitat personal"
directe a la vena
directe al cor
una punxada per dins
un tremolor molt fort
un pensament trist
una tristesa suau
directe a la vena
directe al cor
una punxada per dins
un tremolor molt fort
un pensament trist
una tristesa suau
dimecres, 31 d’agost del 2011
Un bon amic em va passar aquest poema.
The Quiet World
-- Jeffrey McDaniel
In an effort to get people to look into each other's eyes more, the government has decided to allot each person exactly one hundred and sixty-seven words, per day. When the phone rings, I put it to my ear without saying hello. In the restaurant I point at chicken noodle soup. I am adjusting well to the new way. Late at night, I call my long distance lover and proudly say I only used fifty-nine today. I saved the rest for you. When she doesn't respond, I know she's used up all her words so I slowly whisper I love you, thirty-two and a third times. After that, we just sit on the line and listen to each other breathe.
divendres, 29 de juliol del 2011
Les imatges que acompanyen la música
Avui últim dia. Ja tinc el pis pràcticament buit. A les 16h he sortit del laboratori. Tenia ganes d'anar a donar una volta pel centre. Però quan estava començant a passejar, de cop i volta, pluja. Cinema? Miro les pel·lícules que fan i una em convenç: Chico y Rita. En versió original, clar. Fa gràcia que aparegui "amb la col·laboració de TV3, Televisió de Catalunya" en un país estranger.
La pel·lícula, maquíssima. Quanta música. Tot és música. I molt bonica i tendre i tot. I una història d'amor. I bestieses i tonteries que fan perdre el temps a un amor singular. I sí que en fem de bestieses a la vida. Als crèdits, un fart de plorar. Estic molt sensible últimament. Arribant a casa, quatre llesques farcides de Nutella. He d'acabar el pot abans de marxar i no hi ha res com la xocolata per eixugar les llàgrimes. Llàgrimes com la pluja que encara cau.
dimecres, 27 de juliol del 2011
I jo ja a punt d'acabar la primera part de l'estada! Aquests dies estan sent força profitosos... Ja veurem com acaba tot plegat!
I ja he acabat la setena de House! Ara fins a l'octubre!
dissabte, 23 de juliol del 2011
Quin dia més macabre!
Ostres tu! Quin dia més mortal, no? Obro el diari i només veig morts: l'Amy Winehouse suposadament per drogues, un nen de 14 anys atropellat per un camió, les 92 víctimes a Noruega, 32 morts a Xina pel xoc entre dos trens bala... I totes les que no sabem encara! Buf! Ara m'han deprimit una mica... Quin món de merda! I jo que us volia explicar coses boniques... Bé, ho faré igualment.
Ahir passejant pel carrer més comercial de Nancy, o un dels més comercials, vaig veure un aparador en català: posava, tal com veieu a la foto, "Tot al 50%". Resulta que és de la Mango, una empresa catalana. Tinc diverses hipòtesis: o bé l'empresa Mango va fer masses adhesius de les rebaixes i els en sobraven, així que les van repartir per França, o bé per abaratir els costos, els van fer tots en català, o bé l'amo de la Mango vol promocionar l'ús de la llengua pel món... A mi em sembla bé que una marca amb tantes botigues pel món exporti la llengua catalana, no? Almenys que serveixi d'alguna cosa!
Ahir passejant pel carrer més comercial de Nancy, o un dels més comercials, vaig veure un aparador en català: posava, tal com veieu a la foto, "Tot al 50%". Resulta que és de la Mango, una empresa catalana. Tinc diverses hipòtesis: o bé l'empresa Mango va fer masses adhesius de les rebaixes i els en sobraven, així que les van repartir per França, o bé per abaratir els costos, els van fer tots en català, o bé l'amo de la Mango vol promocionar l'ús de la llengua pel món... A mi em sembla bé que una marca amb tantes botigues pel món exporti la llengua catalana, no? Almenys que serveixi d'alguna cosa!
I aquesta ha sigut dura al laboratori. No he parat quieta ni un moment. Tenim idees i coses a fer... I buf, és un no parar! Però bé, surten resultats prou bonics. Aquesta setmana serà l'última i també serà enfeinada, ja m'ho veig a venir! Per això ahir tenia ganes de desconnectar una mica, i vam sortir amb l'Axel a sopar. Vam anar a un restaurant que es diu "Vin et Tartines" i que són especialistes doncs en això: vi i torrades. De vi, vam prendre un Beaujolais blanc, boníssim. De sopar vam demanar una tartine de vieires (jo no n'havia menjat mai i són molt bones!), i porros al curry amb salsa de formatge (plat del davant) i una altra de fois amb ceba caramelitzada i alguna altra cosa que ja no recordo. Impressionants! Ens les vam partir, així vam poder tastar-les totes dues. De postres, igual, en vam demanar dues: un pastisset d'ametlles i préssec amb gelat d'ametlla i una crême brulée amb gust de llimona, acompanyat d'un cruixent amb nata i framboises. Vam acabar tips tips! I vam acabar, després de veure l'espectacle de la Place Stanislas, fent un gintònic per digerir!
Demà vaig a casa l'Andreea, que m'ha convidat a fer una barbacoa per dinar. Hem quedat a les 11.30!
I a veure si acabo House ja! Ja falta poc per acabar la temporada setena! Boooooooooooooooooooone nuit!
dimecres, 20 de juliol del 2011
diumenge, 17 de juliol del 2011
dijous, 14 de juliol del 2011
En diuen dia de festa
Ahir fred i pluja i núvols...
Avui el dia s'ha llevat amb un cel blau i sol! He sortit al carrer a les 8.20 del matí. Quin silenci. Sense cotxes. Sense vianants. Sense bicicletes. Només la brisa matinera, el cel blau i el sol brillant. I és que avui, aquí a França és festa. La fête nationale... Avui al vespre aniré a veure els concerts i els castells de foc que fan al costat del riu i que, segons la publicitat que en fan "es poden veure reflectits al riu".
El dia comença al revés avui: esmorzar mentre miro House i després anar a fer una volta pel parc.
Ara, però, comença el dia normal: aniré una estoneta al laboratori, a fer una mica de feineta. Però a mitja tarda, ja aniré a passejar pel centre una estona fins l'hora dels concerts.
Avui el dia s'ha llevat amb un cel blau i sol! He sortit al carrer a les 8.20 del matí. Quin silenci. Sense cotxes. Sense vianants. Sense bicicletes. Només la brisa matinera, el cel blau i el sol brillant. I és que avui, aquí a França és festa. La fête nationale... Avui al vespre aniré a veure els concerts i els castells de foc que fan al costat del riu i que, segons la publicitat que en fan "es poden veure reflectits al riu".
El dia comença al revés avui: esmorzar mentre miro House i després anar a fer una volta pel parc.
Ara, però, comença el dia normal: aniré una estoneta al laboratori, a fer una mica de feineta. Però a mitja tarda, ja aniré a passejar pel centre una estona fins l'hora dels concerts.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Cruïlla...
A mig concert van sortir a cantar una parella de catalans, i en Jack Johnson va cantar alguna estrofa en català amb ells. Jo no els coneixia, tot i que l'home em feia pensar en algun actor... A la sortida, quan marxàvem, just me'ls vaig trobar, a la parella, i vaig preguntar a l'home "escolti vostè", com és que havien cantat amb en Jack Johnson. Em va dir que la seva filla, d'ells, havia fet un intercanvi, feia anys, a Estats Units, i que havia anat a parar a la família de la Kim, la dona d'en Jack Johnson, que per aquelles èpoques el començava a conèixer... I resulta que des d'aleshores que es coneixen, i en Jack Johnson quan ve aquí amb la seva família, doncs els van a veure. Em van dir que després del festival, anirien a passar uns dies a Sant Feliu de Guíxols, així que si hi ha algú que visqui per allà, se'l pot trobar fent surf pel mar de la Costa Brava...
La qüestió és que un cop aquí a Nancy, llegint el diari, em vaig assabentar que l'home en qüestió és el Doctor Estivill! El del mètode Estivill per fer dormir els nens... Quina gràcia! I jo parlant amb ell tan tranquil·la...
I bé, un altre cop aquí a Nancy. De moment, molt tranquil, treballant força... Només queden dues setmanes ara! Com passa el temps! Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu, quan t'ho passes bé!
Bona nit***
PD: I ara, enganxada a House...
dimarts, 5 de juliol del 2011
La carxofa a la paella (II)
I, voilà, m'he trobat amb tota una colla de pèls, per sota de les fulles! Després l'he tallat a més trossos, fent força, perquè era més dura que un tros de pa sec.
Li he anat traient els pèls i l'he anat tallant. És curiós perquè els pèls estan ben empaquetats, com en una estructura hexagonal compacte... Fa gràcia. Em recorda als meus materials porosos... La natura és ben llesta!
He acabat amb un bon merder! Al final la carxofa si que m'ha atacat! I, poca broma, però les fulles liles de dins eren ben punxegudes! Com una agulla de cap...
Bé, després l'he bullit una mitja horeta. Mentrestant, en una altra paella amb força oli he fregit una ceba i un parell de patates que tenia a la nevera. Quan la carxofa ja estava més manipulable, l'he tret de l'olla bullent, l'he tallat a trossets i l'he afegit a la patata i ceba. Demà us diré si m'ha quedat bé el guisat!
Aquest post el dedico al meu pare perquè li agraden molt les carxofes, perquè cada dia les cuina millor, i perquè avui fa els mateixos anys que els d'Edicions 62! I també a la Núria, va, que va ser la instigadora de la carxofa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)