quan em desperto sé que he gaudit. ho sé. durant el dia no hi ha un sol moment que no pensi en ell. només de pensar-hi ara ja em sento molt millor. em fa sentir tan bé. i és tan calentet i tendre. i m'abriga i pateix perquè no passi fred. i m'espera, cada nit. al mateix lloc. a punt per mi. suau i tovet. en els moments de cansament, quan les cames fan figa o haig d'agafar la bici per fer 10 km. a mitja mitja marató o quan estic en un bar i són les cinc de la nit i en fa més de 20 que no dormo. en aquests moments és quan més el trobo a faltar.
llit! et vull!
3 comentaris:
Jo no sóc espatapàm!
~ninuni~
però millor els vas esborrant a mida que apareixen ;) petò! polònia!
ja els vaig borrant ja, però surten com bolets!
pos es estrany perquè aquest any no va ploure i no va sortir quasi cap bolet. jijiji, petó annaaaaaa!
pep i tu
Publica un comentari a l'entrada