dilluns, 20 de setembre del 2010

L'inici de la fi

Bé, des d'ahir que estic soleta una altra vegada. Han sigut tres setmanes intenses de no estar gairebé mai sola; i, de fet, em venia de gust. Però ara... Ho trobo a faltar! I sobretot avui, que he estat sola al laboratori tot el dia! Avui la majoria estaven a un congrés a Chiba, i els que no hi han anat, tampoc han vingut al lab perquè avui és una festa nacional, i dijous 23 també. No crec que celebrin la Mercè, no sé pas què deu passar... Però aquí cada mes hi ha un parell de dies de festa, estic veient...

I la sensació que arriba el final m'està arribant... Ahir mateix vaig estar embolicant uns quants regals; penso en què no puc comprar perquè no se'm passi a la nevera... Què fer amb els pots de sabó que em queden i el bol i l'olla que vaig comprar... Bé, això depèn de l'espai que em quedi a la maleta, que, pel que vaig veure ahir, no serà gaire!

Ja n'hem fet de coses ja amb el meu pare aquests dies! Sobretot hem estat a Tokyo. Vam dormir en un Ryokan totalment recomanable, al barri d'Asakusa. Es diu Ryokan Shigetsu, i tenen habitacions western o Japanese. Vam agafar una Japanese. El meu pare ja patia per dormir al terra, però al final va anar bé. I el ryokan té banys públics! Ole... Separats per homes i dones, amb unes vistes increïbles; em vaig banyar cada dia matí i tarda, i sempre sola; així que perfecte. I les recepcionistes molt amables. També vaig fer el Japanese breakfast i em van donar unes coses molt rares, però molt bé. El barri d'Asakusa és dels més vells de Tokyo, i està ple de botiguetes i restaurants. Vam anar a un restaurant d'Okonomiyakis per sopar, que tenien la planxa calenta al mig de la taula (baixa, havies de seure en coixins al terra) i t'havies de cuinar tu mateix l'okonomiyaki (si era el fàcil, si era més complicat el feien ells). El meu pare diu que això és molt bona idea de cuinar al mig de la taula així; ho vol exportar a casa... Hihi.

També vam veure els temples de Meiji, al Yoyogi park, el Senso-ji, a Asakusa, i algun altre de més petitó. Vaig descobrir el barri de Harajuku. Mai havia anat pels seus carrerons i mola molt perquè em va recordar l'estètica així grunge de Berlín, tipus Tacheles. Molt disseny, robes de segona mà... El meu pare aquesta part potser no faria res haver-se-la perdut. Però a mi em va encantar. Vam pujar a dalt el Tocho (però aquest cop la torre sud) i ens vam adormir als sofàs de dalt... Vam menjar una tempura boníssima a un restaurant que no trobàvem! Estàvem perduts amb el mapa buscant-lo i un home arriba i diu si ens pot ajudar, i al final ens va acompanyar fins a la porta del restaurant! Es va desviar del seu recorregut (que consti que ho feia perquè ell volia; aquí tots fan igual...). Que bo. Amb en Pol un dia vam haver de pujar al bus sense poder trucar abans a on anàvem, perquè l'home a qui li vam preguntar també ens va acompanyar fins a la porta del bus, i clar, no podíem pas dir "no, ara no volem pujar". És boníssim...També vam navegar amb una barqueta pel riu de Tokyo, des d'Asakusa fins a uns jardins molt macos; vam anar al mercat del peix (però quan ja era una mica tard...), vam anar per Ginza i pels jardins imperials... Bé, una mica de tot. M'ho he passat molt bé!Oiasuminasai petits i petites!Ja veieu que les fotos estan desordenades pel post... Només un tastet d'aquests dies...

Per cert, avui m'he llevat amb tot de picades petites i agrupades pel cos, algunes de dobles; i ara a la tarda he vist a dues aranyetes voltant per aquí... Pot ser que siguin elles, oi? Quina picor... Quines bèsties... Com les o...! Rrrr...