diumenge, 18 de novembre del 2012

Cap a Dallas!

Són les tres de la tarda i estic a l'aeroport de Los Angeles, altrament anomenat LAX. És ben curiós la gent que et vas trobant per l'aeroport... I els comentaris de la gent encara més. Bé, us ho explico.

M'he llevat bastant d'hora aquest matí, cosa gens estranya, perquè porto tota la setmana llevant-me d'hora. Ja falta poc per abandonar aquest país, i encara queda molta feina per fer! Ahir vam fer un soparet a casa, vam fer bistecs a la barbacoa i amanida, i van venir la Ciara i en Brian, que es van afegir als llogaters de can Jackie i Kevin, és a dir, Paolo, Ben i una servidora. Va ser una vetllada agradable, tranquil·la. No vaig pas anar a dormir molt tard, devia ser mitjanit, o potser ja la una de la nit. Vam sopar els 5 solets, perquè la parella van anar a veure Lincoln als cinemes. En Kevin, al tornar, estava ben content de la pel·lícula. Ell, ara tot un republicà, va exclamar "Però si van ser els republicans els que van abolir l'esclavisme! Lincoln era un republicà!". Total. Així anem per casa.

Després de preparar una mica la bossa i llegir una mica, vaig adormir-me. Oh, el llibre que ara llegeixo m'agrada molt; "My uncle Tungstene". És un llibre l'Oliver Sacks, i parla de la seva infància envoltada de química i, al mateix temps, va explicant personatges importants de la química, i alters anècdotes. Bastant bonic i distret.

En fi, com deia, m'he llevat d'horeta. Després d'un esmorzar tot mirant The Big Bang Theory, els nous capítols - que fan bastanta gràcia, recomanats per en Paolo, per cert-, he fet una rentadora - llençols inclosos, així quan arribi estarà tot ben net i polit - i he acabat de preparar la bossa i netejar una mica l'habitació. En Paolo s'ha llevat d'hora també; té molts deures per les classes que fa; en Ben s'ha llevat una mica més tard, just quan en Kevin pronunciava la paraula "breakfast", i és que els esmorzars d'en Kevin del dissabte són ben bons i val la pena degustar-los...

Com que plovia... Com? Que plovia? Doncs sí, ahir va ser el primer dia des que sóc aquí que va fer un bon xàfec. Però, de fet, no em vaig mullar. Ja estava al laboratori. Però aquest matí tornava a ploure. Home, us direu -o almenys m'he dit jo-, cada dia sol, i un dia que he d'agafar l'avió, plou i els núvols són ben presents... Doncs sí. Doncs això, com que plovia, en Kevin i la Jackie m'han portat amb el cotxe fins a l'aeroport. Devien ser les 10 i pico. Ja havia fet el check-in online el dia abans, però m'agrada arribar d'hora als llocs o, més ben dit, no m'agrada arribar tard. Així que he preguntat si tot estava bé i he pogut travessar la cortina de seguretat. Primer cop que em fan treure les sabates (un cop a Londres, al 2006, però fa molt de temps i no compta) i primer cop que em fan entrar en una cabina d'aquestes de raig-que-ho-veuen-tot. Curiós. Un cop a dins, m'he menjat un entrepà que portava i he estat llegint una mica fins que, amb una mica de retard, hem entrat a dins l'avió. Quin avió tan petit! Només dos seients per banda, i potser 20? files. Avió molt petitet. I trajecte curtíssim fins a LAX! No havia llegit ni dues línies un cop a dalt, que l'hostessa ja ha anunciat que començàvem a aterrar. Hem arribat a LAX cap a dos quarts de dues.

El meu vol cap a Dallas... Sí, sí, vaig a Dallas! En Kevin m'ho ha preguntat quinze vegades, on anava. I m'ha dit que ell volia venir. De fet, ahir, entremig de l'euròria republicana que portava a sobre, va dir que se sentia més de Texas que de Califòrnia. I ara, vaig dir jo! Però si fas surf! Bé, així així no sé si li vaig dir. Pobre Kevin. Des que Obama va guanyar que està ben desesperat. I en Paolo, en Ben i jo callem com uns putes. Bé, no és que callem, sinó que amb ell és difícil discutir-hi i fer-li veure que està equivocat. Si es passa el dia mirant la FOX perquè, segons ell, són els únics que diuen la veritat i els altres només fan que dir disbarats... I la Jackie, pobra, no sap pas què dir. En fi. Doncs això, vaig a Dallas. El meu vol és a les 4:55 pm. He preguntat si tenien espai al vol anterior, però m'han dit que estava "oversold", així que res.

Amb tres hores per endavant, he decidit entaular-me per dinar. De fet, sempre havia criticat o no entès la gent que s'entaula per dinar en un aeroport. Amb els llocs macos que hi ha, i aquesta gent es posa a dins d'un restaruant a l'aeroport! Doncs avui jo era un d'ells. I mira que tenia un entrepà a la motxilla, però noi, em venia de gust. Així que he entrat, i he demanat, -no us penseu, aquí entaular-se pot voler dir qualsevol cosa- un chicken wrapped, amb alvocat, i mil coses més a dins, amb patates fregides incloses i una Corona (aquí en diuen Corona, del que allà coneixem com a Coronita). Mentre anava menjant m'anava fixant en la gent del meu voltant. Un parell de noies índies, amb henna a les mans, un noi brasileny amb el seu portàtil, una colla de joves bevent molta cervesa, una parella una mica-molt grassonets d'uns 40-50 anys que ja havia vist a l'aeroport de Santa Barbara, una família nombrosa amb nens i nenes...

Ara estic asseguda a la sala d'espera de l'aeroport, just al costat de la Gate 46B  (la meva és la 46A). Al costat tinc uns argentins, que parlen amb el seu accent divertit i paraules allargades. Hi ha una dona que ho va criticant tot "Mira esas piernas, que lindas", o "Mira que gorda esa, como puede sentarse", o "Has visto todos esos con los portátiles, todos conectados...". Fins ara tenia al davant una noia asiàtica que portava unes mitges que eren, la part de davant blanca, i la de darrera negra. Semblava un arlequí, segons l'argentina. Ara tinc davant a 5 nois d'uns 30-35 anys (com costa posar l'edat! sobretot tenint en compte que aviat en faré 28... no vull ni pensar-hi), doncs això, 5 nois ja grandets, que sembla que siguin co-workers, o amics o d'un equip de futbol (qui diu futbol diu hockey o beisbol), i que vagina jugar algun partit o a passar el cap de setmana de vacances.

De fet, ara que hi penso, dijous que ve és Thanksgiving, o dia d'Acció de Gràcies. És la festa màxima per els americans. De fet, quan li vaig dir a la Tracy (la nova graduate student que treballa amb nosaltres), que a Barcelona no ho celebràvem, em va dir, però com pot ser? Això ho heu d'importar!. No sap, la pobra, que ja prou influència americana tenim... no cal importar-ne pas més. En fi, doncs aquest dijous és Thanksgiving, així que potser molta gent ja s'agafa la setmana de vacances (com en Damien, per exemple), i segurament avui hi ha molta gent aquí que se'n va cap a "casa seva", amb la seva família, ja per quedar-s'hi per dijous. Jo no. Avui marxo i dilluns ja torno. A la tarda, això sí.

Ara ja són dos quarts de quatre. Tota la gent del meu voltant ha anat marxant, la majoria per agafar un vol que va a San Francisco. I jo cap a Dallas. Quina emoció. Ostres, ara a veure si trobo al youtube la cançó de Dallas, que ni recordo com era. Altres coses que he de fer allà: menjar Tex-Mex i comprar-me unes botes de cowboy! Bé, de cowboy potser no, però estaria bé comprar-me unes botes. I un barret! A veure l'Irene on em porta demà... de rodeos? Que bo.

El Thanksgiving el passarem, en Paolo (que per cert, està fent el Movembre i és molt divertit -deixar-se bigoti només el mes de novembre-), en Ben i jo, a casa la Ciara. Ens ha convidat. Es veu que serem uns 15 o 20. Pot ser divertit. De fet, el dimecres passat també vaig anar a sopar a casa seva. Va fer un sopar exquisit. Una recepta de Jerusalem. Li agrada molt cuinar, i jo me n'aprofito! El dimecres just abans de Thanksgiving també aniré a casa seva i farem pastissos. Diu que vol fer un apple pie, un pumpkin pie i no sé què mes... Ja em puc anar preparant!

A veure si escric una mica la justificació de l'estada. Tècnicament l'estada se m'acabava el dia 15 de novembre, així que abans del dia 30 he d'haver-ne fet la justificació (signa de l'Stucky, memòra de l'estada -curta i en castellà, pel ministeri-, i enviar-ho cap a la UB perquè ho validin!). A veure si ho puc fer tot.

Fins aviat!

Ah, el vídeo.. que bona la cançó! Ric sola!


Ostres tu, es veu que ara al 2012 la tornen a fer! Bé, veig que l'han fet entre juny i agost d'aquest any...


1 comentari:

jude ha dit...

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/fallece-actor-larry-hagman-malvado-dallas-2257726