Doioobi, 2010/07/03

Ohayoo gozaimas, lectors imaginaris!

Avui dissabte he arribat a casa tan cansada, que m'he posat a dormir a les 19 h perquè tenia una mica de mal de cap i volia descansar. Però m'he llevat ara, a les 12:35 h de la nit i ara no sé si tornar a dormir o esperar una mica! Ara sí que tinc l'horari girat! Ara que ja l'havia agafat bé aquí... Buf!

He arribat tan cansada perquè he anat tot el dia per Yokohama, per la part que surt als mapes dels turistes, podríem dir. I suposo que tenia mal de cap per l'elevada concentració que requereix el fet que tot estigui en japonès i et trobis perduda en una gran metròpolis i tota sola. Tinc sort que els japonesos són molt educats i t'expliquen per on anar!

Al matí, després de fer una volta corrent pel barri (i adonar-me que estic en molt baixa forma!) he agafat l'autobús per anar al centre. Dues curiositats: hi ha una màquina a l'entrada on hi tires els diners i et torna el canvi tota sola i hi ha aire acondicionat als busos i trens!

He arribat a l'estació de Yokohama i ja m'he començat a sentir perduda... Després de donar unes quantes voltes he ensenyat el mapa de la guia "Lonely Planet" a una noia d'una botiga i m'ha indicat com arribar-hi. He fet dues parades en metro (per si de cas) i allà ha començat la meva volta a peu per la zona portuària de Yokohama. Hi ha la torre Landmark (la torre més alta de Japó, de 296 m). He pujat en ascensor fins a la planta número 46 i és increïble: l'ascensor més ràpid que he pujat mai i més fi. Ha tardat uns 20 segons a pujar les 46 plantes! (A la guia diu que va a 45 km/h i que és un dels més ràpids del món!). Després he anat caminant enmig de japonesos, centres comercials que tenen amagats per tot arreu, fins a un parc d'atraccions que tenen incorporat a la ciutat i he pujat a la sínia que hi ha, que és immensa i es veu una vista fantàstica. També cap a la casa dels totxos vermells, on he dinat, i des d'allí fins a ChinaTown. Un barri completament xinès amb un temple també. Plovisquejava una mica.

Com veieu, a Yokohama també tenen un edifici vela. Al costat la sínia, rodejada del parc d'atraccions (on hi ha els troncs en aigua, com a portaventura).

Després he passat pel costat de l'estadi de Yokohama (que no és de futbol, sinó de beisbol i és rodó) i hi havia molt ambient perquè es veu que hi feien un concert. Tothom portava coses roses i acolorides amb tot de lemes. Quin fanatisme que es respirava!

Després he agafat un bus per tornar a l'estació i s'ha assegut un avi al meu costat i m'ha dit "Where are you from?" en un anglès correctíssim. Quan li he dit que de Barcelona, m'ha dit "Oh, I don't speak Spanish, sorry" i li he dit "But you speak English!". No sé si ha entès que ho deia perquè era un avi i parlava perfectament l'anglès. Després de preguntar-me què hi feia aquí m'ha explicat la seva vida en 3 minuts. Que s'havia exiliat durant la guerra, que havia anat a Nova York a viure de jove com a representant comercial de Japó, llavors havia tornat, després havia anat a viure a Grècia, que als 67 anys s'havia jubilat i ara en portava 13 descansant (ara en tenia 80). Long life and many things! Clar que sabia anglès amb el que havia viatjat!

Després he agafat el tren cap a casa i un cop allà he menjat més i he conegut a la francesa companya de pis que ha arribat poc després que jo. Es veu que també ha anat pel centre, ella. Potser li proposo de fer alguna cosa juntes algun dia d'aquests. Però ella només es queda un mes aquí!

Ara està plovent molt! De fet, ara estem al final de la temporada de pluges, així que ja toca!

Kinioobi, 2010/07/02

Avui us posaré algunes fotos per anar explicant com ha anat el dia i algunes curiositats.

Ahir, durant la volta que vaig fer pel barri, vaig tirar algunes fotos. Per exemple, la d'aquí al costat. És una màquina expenedora de begudes, i n'està ple pels carrers, com també de tabac (i mira que està prohibit fumar a bona part dels carrers...). Les begudes solen valer 100 yens a la màquina, que és gairebé 1 €. Tenen begudes molt estranyes, a part de la incondicional coca-cola, que és a tot arreu =).







Això d'aquí a sota és el campus de la YNU. La meva facultat és la S7-5, que està a la part sud-oest del mapa. Jo visc just al costat, però he de fer una mica de volta per entrar per la "waste-gate". Al principi sembla una mica complicat, però el camí que he de fer ja me'l sé!
Aquest edifici tan "bonic" és la meva residència. Jo visc al tercer pis (car és el número 36). Si em voleu enviar alguna cosa, l'adreça és:

Anna May
Tokiwadai House, Nº 36
79-9 Tokiwadai
Hodogayaku
Yokohama City
240-0067
Japan



Això és el que m'he trobat aquest matí quan he arribat a la uni! Un Mac m'han donat! (bé, deixat...). Mireu com és de gran, comparat em el meu preciós portàtil! I no és pas l'unic Mac que tenen, eh... Gairebé tots en tenen un. Que grans! També m'han ensenyat els laboratoris i estan molt ben equipats... Una sala amb un munt d'aparells i ordinadors (reòmetres, raigs-X, DLS, espectrofotòmetres, aparells per mesurar angles de gota i tensió interfacial, banys, balances, centrífugues...). A més, són tan ben educats tots que m'han ajudat a posar internet, tant al Mac com al meu portàtil... Hi hem estat una bona estona entre tots, perquè entre que no trobàvem l'IP, el DNS, el noséquè... Un merder... (Sí, ho heu endevinat, no som informàtics...) Però al final tot bé! Miracle!

A la una hem anat a dinar tots junts a la cooperativa de la uni, àlies menjador universitari. Tenen molts plats i pots triar els que vulguis i al final ho pagues. Jo, per exemple, avui he menjat arròs amb llenties al curry i un tros de pollastre arrebossat i amanida de soja (era com un plat combinat) i m'ha costat 441 yens (4 €). La beguda (aigua o te) és gratuïta. Abans de dinar, s'esperen que tothom hagi segut a taula, ajunten les mans i tot movent el cap endavant diuen "itadakimasu". I després de dinar, esperen que tothom hagi acabat (jo he sigut l'última, entre els palets per menjar i que em feien parlar...) i diuen "gochiso sama deshita" que vol dir "that was delicious". Molt bé. Després de treballar (avui fins a les 18 h) hem anat junts amb autobus fins a Yokohama Station, i allà hem anat a un restaurant típic d'allà, on et fan descalçar per menjar (hi ha unes taquilles per deixar les sabates) i hem menjat i begut. Moltes coses curioses per explicar. Primer, que on hem anat és a un edifici on a cada planta hi ha un restaurant (i té com 7 o 8 plantes). Es veu que els divendres és molt típic anar a beure i menjar amb la gent de la feina. Un cop allà, hem començat a demanar (bé, ells han anat demanant) i ens anàven portant el menjar. En plan tapes, i tots menjàvem de tots. I és curiós que es beuen els cubates i els cocktails enmig dels àpats. Podem dir que no separen entre primer, segon i postres i cubata, sinó que ho fan tot junt! M'ho han fet tastar tot, entre les coses que m'he apuntat:
- tako: pop (en sashimi)
- hokke: un peix
- eramame: soybeans
- tamagoyaki: una truita a l'estil japonès
- biiru: cervesa! (nama biiru: cervesa de barril)
- chizimi: una espècie de pancake salat
- ochazuke: un plat típic de sopa d'arròs amb pèsols verds i salmó o pruna
- sunagimo: estómac de pollastre (és molt dur i com un xiclet)

Aquí us ensenyo la foto del restaurant. Érem 10. Per ordre començant pel sud-est i fent la volta: Takuya, Soichiro, Taro, Tsuji, Eriko, Tawa, Anna-san (és com em diuen), Chika, Kenji Aramaki (el profe, que té 37 anys!) i Akio. El Soichiro i el Tsuji són undergraduates, i fan el projecte; el Taro, l'Eriko i en Tawa estan al primer any de màster, i en Takuya, la Chika i l'Akio estan al segon any de màster. M'han dit que no es quedarà cap a fer el doctorat, sinó que tots van a treballar. Es veu que durant el segon any de màster ja busquen feina, i ara els tres que acabaran a l'abril (a l'abril és quan fan el canvi de curs acadèmic) ja tenen feina assegurada. Per exemple, la Chika, anirà a treballar a KOW, que és l'empresa japonesa de tensioactius més gran i famosa.


Al restaurant he tastat, com no, el Shochu (got terrisa) i el Sake (got vidre). Dues begudes alcohòliques procedents de l'arròs. El Sake és com vi, i és totalment d'arròs. El Shochu s'obté d'arròs i patata i altres plantes, i és més tipus vodka. Els dos tenen un gust especial i són bastant forts!
Després de sopar hem anat a un altre pub, a beure més i encara han demanat més menjar per compartir. Mira que estan prims prims, però no paren de menjar (i beure!) A més, beuen unes begudes molt dolces també, uns cocktails amb iogurt o llet i també cocktails amb shochu que són molt bons. Hem vist el gol de Brasil contra Holanda (començava a les 11h de la nit aquí!).

I ja per acabar, els passos de vianants en forma de creu existeixen! I tots els cotxes es paren als encreuaments i passen els vianants! Impressionant!
I no, de moment no he fet cap petó (a la galta) a ningú (a cap lloc tampoc, eh malpensats...). Per presentar-se i dir-se adéu es fan petites reverències amb el cap. I he donat la mà un parell de cops i prou. No hi ha molt contacte. Jiji!

Oiasuminasai!

Mokuioobi 2010/07/01

Quan a Catalunya són les 13:46 i a Japó set hores més, escric aquest post des de la meva habitació a la Tokiwadai House, al costat de la YNU (Yokohama National Univeristy). El primer dia a Japó està passant agradablement i amb bones vibracions.
És veritat el que diuen que són gent educada i que t'ajuden en tot. I també és veritat quan diuen que anglès només el parlen els joves que estudien!
Comencem pel principi... L'avió ha aterrat a les 11:10 h però ens hem hagut d'esperar una mitja hora més dins l'avió, asseguts, perquè es veu que hi havia una emergència (algú malalt que l'han vingut a buscar). Un cop a l'aeroport, primer et fan omplir un formulari d'immigració, on et segellen el passaport, t'agafen les empremptes digitals i et fan una foto. Jo sóc un "temporary visitor" amb permís d'estada de 90 dies! Després a recollir les maletes i omplir el formulari de declaració de les pertinences i ensenyar el passaport un altre cop. Un cop a fora, un taxista m'ha indicat on comprar els bitllets d'autobus per anar a Yokohama City Terminal des d'allà davant mateix. El trajecte ha durat des de les 12:40 a les 14h. Que puntuals que són! I quan marxen, els que estan allà recollint els bitllets i tal fan reverències. Se les fan sempre per dir-se hola i adéu. Un cop a l'estació de Bus, m'esperaven dos nois estudiants de màster de la YNU. Hem arribat en taxi a la meva facultat, la S7-5 (School of Environmental and Information Sciences). Allà m'han presentat els altres estudiants de màster (en total uns 7 o 9) i el Professor Kenji Aramaki, que m'ha fet omplir uns documents per la residència. Des d'allà, la Chika, l'Akio i en Takuya m'han acompanyat a comprar menjar i a l'habitació. És una habitació molt ben equipada, amb internet, tele, aire acondicionat... i té una part comuna (cuina i lavabo) que comparteixo amb una francesa - que encara no conec - i una xinesa que ha passat a mitja tarda per aquí. He endreçat una mica les coses, m'he dutxat (sí!) i he sortit a donar una volta pel barri. És un barri molt tranquil i amb carrers amb força pendent. Hi ha casetes i botiguetes de menjar i alguns restaurants que ja he clixat. A més, està just al costat del campus universitari. Tinc 10 minuts fins a la facultat. El que encara no sé és com anar fins al centre de Yokohama o fins a Tokyo. Però ja m'han dit els meus nous amics que m'ajudaran en tot el que faci falta. Si fins i tot m'han portat les bosses fins a l'habitació! I una dona d'una botiga m'ha preguntat d'on era i quan li he dit que de Barcelona, s'ha emocionat, perquè ara la seva fill hi està en un intercanvi. En general, els venedors molt bé, però com que no entenen gaire l'anglès i jo només sé dir hola i adéu en japonès, no tenim converses gaire profundes... Jiji. Ja n'aniré aprenent.
De moment, els mots del dia d'avui són:
- konnichiwa - hola
- saioonara - adéu
- ojaioo godzaimasu - bon dia
- wakarimasen - no t'entenc
- arigatoo godzaimasu - moltes gràcies
- onegai shimasu - per favor
- sumimasen - perdó
- toire wa dokodesuka? - on són els lavabos?
- watashi no namae wa Anna desu - em dic Anna
- Barcelona ni sunde imasu - visc a Barcelona
- konbanwa - bon vespre
- oiasuminasai - bona nit
- ogen kidesuka? - com estàs?
- soro soro shitsuree shimasu - me'n vaig
- mata ashita - fins demà
- mata atode - fins ara
- sumimasenga - amb permís
I els dies de la setmana que ja aniré posant, de moment
- mokuioobi - dijous
A llegir una micona sobre Japó!
Oiasuminasai!

Japolàndia

UI quins nervis!
El pròxim post ja serà des de Japó!
No conec pràcticament res d'aquest país i hi aniré a viure tres mesos... A treballar molt, però també a intentar descobrir tots els secrets que amaga. Bé, tots tots segur que no... No espero descobrir-ho tot, però sí tot el que pugui!
Així que el meu mòbil morirà aviat i durant tres mesos estarà inactiu. Això sí, per mail em podreu contactar! Intentaré fer anar l'skype de tant en tant, així que si algú el té i té ganes de parlar amb mi, que em busqui!
Buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf! Quins nervis!

Compte enrere

Falten pocs dies i moltes coses a fer. Però falten pocs dies!

There was a time, in Nowhereland
where the sun shined three times per day
and the moon was so gealous that it did not bright
in the dark night sky behind the mountains.

There was a time, in Nowhereland
where the birds did not sing
they were so sad because their friend had left
they would not try neither to eat.

There was a time, in Nowhereland
where the frogs and the leaves were not green
they were red, they were ashamed
to have failed to their friend who left indeed.

There was a time, in Nowhereland
where the sky was pink and the water green
the sun was purple and the clouds were brown
and the dinosaurs came back to town.

Plaça del Sol a les set

Recepta:
Barreja en un bol:
- un viatge a Madrid
- un concert
- un pica-pica
- una mirada
- un somriure
- uns quants mails creuats
Quan estigui tot ben barrejat, deixa-ho reposar uns set dies, i obtindràs dos desconeguts que esdevenen amics en una terrasseta de la plaça del Sol tot bevent una canya i una clara!

Les lleis de Herman

"The "Laws of Herman" were published in Nature 445, 228 (2007). They are "tongue-in-cheek" advice to graduate students doing doctoral thesis work."

1. Your vacation begins after you defend your thesis.
2. In research, what matters is what is right, and not who is right.
3. In research and other matters, your adviser is always right, most of the time.
4. Act as if your adviser is always right, almost all the time.
5. If you think you are right and you are able to convince your adviser, your adviser will be very happy.
6. Your productivity varies as (effective productive time spent per day)^1000
7. Your productivity also varies as 1/(your delay in analysing acquired data)^1000
8. Take data today as if you know that your equipment will break tomorrow.
9. If you would be unhappy to lose your data, make a permanent back-up copy of them within five minutes of acquiring them.
10. Your adviser expects your productivity o be low initially and then to be above threshold after a year or so.
11. You must become a bigger expert in your thesis area than your adviser.
12. When you cooperate, your adviser's blood pressure will go down a bit.
13. When you don't cooperate, your adviser's book pressure either goes up a bit or it goes down to zero.
14. Usually, only when you can publish your results are they good enough to be part of your thesis.
15. The higher the quality, first, and quantity, second, of your publishable work, the better your thesis.
16. Remember, it's your thesis. You (!) need to do it.
17. Your adviser wants you to become famous, so that he/she can finally become famous.
18. Your adviser wants to write the best letter of recommendation for you that is possible.
19. Whatever is best for you is best for your adviser.
20. Whatever is best for your adviser is best for you.

Mèxic (I)

Ahir vaig tornar d'una estada a Mèxic, el país del blat de moro i del chile, el país on he pogut gaudir d'un menjar diferent però excel·lent, d'unes platges meravelloses, d'una posta i una sortida de sol inoblidables (a la foto) i d'una companyia molt agradable. Però també de moltes hores d'autocar, d'un caos considerable a DF, d'una multitud als metros en hores punta i d'alguna anada de més al bany.
Tota una experiència, que m'ha servit per conèixer una altra manera de viure, de fer; una altra cultura i uns altres costums; m'ha servit també per desconectar i carregar piles per començar de nou demà mateix amb la investigació; i m'ha servit per retrobar-me amb el meu amic que feia un any que no veia, entre altres - segur que em deixo moltes coses.

D'entrada, us deixo alguns apunts curiosos que m'agradaria recordar: tasses de vàter més llargues del compte, interruptors horitzontals, aigües de fruites (pinya, durazno -préssec-, mango...), autobusos privats i pagar el viatge al moment, onades altíssimes, cabanyes per passar la nit a 150 pesos, molts modismes (pinche, pendejo, carnal...), molts noms pre-hispànics de ciutats i carrers - alguns d'ells, impronunciables -, mercats amb el peix i la carn sense refrigeració, grills fregits i moltes coses més que espero anar-vos explicant en propers posts.

De moment, au boulot!

Sferificacions!

Hola,

Ahir vaig assistir a l'acte de presentació del nou llibre de Claudi Mans i de presentació del premi Ferran Adrià-UB, i he de dir que va ser un acte molt amè i en diversos moments molt divertit. Ferran Adrià és una persona divertida i molt intel·ligent; no porta cap paper escrit perquè ell no vol llegir, vol parlar mirant la gent als ulls. Suposo que alguna cosa es deu preparar però, majoritàriament, el seu discurs es basa en l'espontaneïtat. Tot i així, diu coses que tenen molt sentit i et fan veure el món/la cuina/la ciència des d'un altre punt de vista. A part, també va reclamar que no hi ha beques per investigació en cuina i gastronomia! I té tota la raó.
Per altra banda, l'imparable Claudi Mans, amb el seus discursos tan ben fets i preparats, però farcits de tocs d'humor i també d'espontaneïtat, van fer molt agradable tot l'acte, en què els dos protagonistes es van passar la paraula com una pilota de ping-pong, com va dir el mateix Adrià.

Només unes anotacions que us volia fer arribar.

Visca la ciència, la química, la cuina i el bon menjar!

Anna

El dofí!

Que n'és de maco i tendre...

El zoo dels avis

El meu avi Pepet i la tieta Mercè (la seva germana) viuen junts des de tota la vida, i sols des de ja fa uns quants anyets. Sols? Bé, sols sols, del tot no! També volta pel piset el Sr. Pepito, el mestre, el rei, l'amo i senyor de la casa: el gat! Només són tres? Tampoc! Amb ells hi conviuen més de 100, 200 o potser 300 animalons, tots al costat de la taula del menjador, col·locats com anxoves en dos prestatges.

Diuen que els primers en arribar-hi van ser dos gatets negres i molt elegants procedents d'Anglaterra. Després els va fer companyia una vaca lletera, uns camells d'Egipte... I a partir d'aquí la cosa ja es va desmadrar. Resulta que cada cop que algú de la família se'n va de viatge, ja sigui un cap de setmana a Palamós, una setmana a Londres com 5 setmanes a Austràlia, un animalet s'escola dins la motxilla i apareix a casa els avis. N'hi ha de tot tius: àligues, galls, gallines, pollets, cocodrils, camells, granotes, gats i gossos, tortugues, rat-penats, vaques, toros i burros, mussols, xais, rates, oques, gripaus, serps, cérvols i un llarg etcètera. A veure si els trobeu tots a la foto:
Tant l'avi com la tieta estan ben contents quan els n'hi portem un. El que passa és que ara n'hi ha tants, que ja no ens recordem d'on vénen ni del seu nom; a part que ja costa trobar-els un lloc. Per això tots estan ben apilotats.
Visca el zoo dels avis! Per molts anys!

Les vacances de n'Anna

I quines vacances...

Timba!

Avui un dia tot peculiar! Hem quedat a 2/4 d´una amb els amics per fer una calcotada (estic escrivint amb l´ordinador d´un amic meu de Vic que resulta que es va comprar el portàtil a Suècia... qui el va parir, i no em deixa escriure ni calcot ni calcotada... això sí, puc fer coses com Nåna Säna... jiji).
Doncs bé, el cas és que ja són més de la una de la nit, i encara estem junts... Hem canviat de casa, però estem juntets... Hem passat de jugar a l´stop a jugar al Texas Holdem... Hem menjat molt, hem begut més, i hem rigut molt. Portem més de 12 hores junts i encara ens aguantem! Visca!
Un dia molt bonic, i mira que el temps no ens ha pas acompanyat del tot... Una mica de plugeta i núvols tot el dia...
Ui! Tinc un 3 i un 4! No hi vaig pas; així puc continuar escrivint =)
Ara escoltem Manel mentres en Solånson es toca el nas. L´Àlex s'ho passa bé i riu, en Rafa es llepa els llavis, l´Éric diu que passa de moment, en Ruvi pica la taula, la Mariona badalla, en Xevi iguala i en Pol s´ho pensa i iguala, al mateix temps que en Rafa i l'Èric ho deixen i en Ruvi puja la cega màxima. La Mariona no dubta en cap moment ni pressió. En Ruvi ensenya i té doble parella, la Mariona té color, i en Xevi color a la Q. Guanya Xevi ben content i reparteix en Teresó. Partida acabada i tots contents. A veure si a la pròxima tinc més sort =) Ara us ho diré.
Els comentaris en una partida de póker són esplèndids... complicitat, mentides, rialles per sota el nas, tocades de galta.
Ui! Un 6 i un 9! No hi torno a anar. Ho sento Àlex... no puc fer-hi res! En Solånson ha fet un "all in" amb una parella de nous, i en Pol l'ha seguit amb una K i un as; i ha guanyat the latter, amb una escala a partir del 10. Quina sort, quin sort. Encara tremola el noi, i no pot repartir les cartes que li toquen amb les mans suades...
Bé, no sé fins quina hora estarem aquí, però és bonic. La Mariona està contenta cantant Manel i tots fem cara póker mentre juguem aquest joc tan distret.
I ara el senyor propietari de l'ordinador ja me'l vol prendre per jugar-hi per Internet... Va, li deixo!

Els Roures de Sant Miquel d'Hormoier

Ooooooooooooooh! Palíndrom -9!

Avui és dia: 10/02/2010! Merda, al meu cap em pensava que era un palíndrom, però resulta que faig 9 dies tard... Això va passar el dia 1 de febrer: 01/02/2010. Parres!

Sniiiiiiiiiiif!

La semaine a déjà commencé. Il est neuf heures du matin, et je suis déjà avec ma blouse de laboratoire, avec me stylo et mes papiers. Tout est là? Tout? Non; la table de mon coté est complètement vide. Seulement l'ordinateur est là, seul et avec l'écran tout noir. Ma veste est sur la chaise, et mes clés aussi. Ce semaine sera dure... Mais je suis très optimiste, et je suis sûr qu'il sera une bonne semaine, pour moi et pour toute le monde!
Au boulot!

Adéu-siau

La meva motxilla era tan maca que algú me la va agafar...

Adéu-siau motxilla i tot el que tenies a dins!

A partir de demà em tocarà fer moltes gestions... Necessito ànims!

Oda a la motxilla:

Oh! Motxilla meva,
tu que m'havies acompanyat a tants viatges
amunt i avall de les escales
a dins i a fora del país.

I quan et torno a casa,
fuges de mi.

Oh! Motxilla meva,
jo t'estimava i t'era fidel,
la cremallera mai et fallava
i no t'embrutaves ni un pèl.

I quan et torno a casa,
fuges de mi.

Oh! Motxilla meva,
la butxaca del Doraemon t'envejava;
et trobaré molt a faltar
però t'hauré de reemplaçar.

Un quart de segle, diuen tots! Doncs sí!

En aquesta foto feia 24 anys... i ja fa un any d'això.
Han passat un munt de coses des d'aleshores!


Ara a gaudir i viure dels 25, espero que acompanyada de la gent que m'estima, la que és aquí des de fa temps i la que m'ha embolicat recentment ;)

Gràcies a tots i totes, persones i personetes. Clics i clacs, dinosaures i mussaranyes. Gripaus i tòtils, gamarussos i guineus. Óssos de peluix i barbies, conillets d'índies i elefants. Barbuts, pelats i peluts.

El meu avi

Un dia al bar, comprant rasques
la distracció del moment, juntament amb el futbol
i les respectives quinieles,
el cafè i la xocolata negra
les pastilles i el cava,
el bastó amb cap de drac i les sabatilles.

El meu avi és molt gran
i és un gran avi.

I l'estimo molt!

inici

L'Anna s'ha llevat quan els carrers tot just s'acabaven de fer. En alguna cantonada encara es veia el plec amb el ciment per sota. Alguns semàfors encara no funcionaven i els jardins començaven a ser verds. Encara no hi havia personetes corrent amunt i avall; no s'havien llevat. L'Anna ha pensat que feien bé. En un dissabte gelat de gener, val més quedar-se al llit.