Marie Curie o Maria Salomea Skłodowska, femme de science

Una exposició virtual, pel dia del seu 2011-1867 = 144 aniversari:
http://mariecurie.science.gouv.fr/exposition/expo.htm

Carrément soupe!

Avui, per aprendre una mica de vocabulari francès, parlarem de sopes. D'onze sopes en concret. Estan fotografiades en un paper que ens han posat a la cantina, entre la safata i els plats. Ha quedat molt bonic.

1. Gaspacho. Tomates, poivrons, concombre, ail et coriandre.
2. Soupe de poissons. Poissons, tomates, oignons, huile d'olive et safran.
3. Bouillon vermicelles. Bouillon de poule, vermicelles, carottes, poireaux et navets.
4. Milkshake agrumes-menthe. Pamplemousses, oranges, citrons, glace vanille, glaçons et menthe.
5. Soupe de citrouille. Citrouille, sucre, lait entier, tapioca, poivre et baies rouges.
6. Bouillon ramen. Bouillon, nouilles, sauce soja, gingembre, coeur d'ail, poulet, chou blanc, poivrons et carottes.
7. Smoothie framboise-banane. Framboises, bananes et yaourt bulgare.
8. Soupe de cresson. Pommes de terre, cresson et ciboulette.
9. Velouté dubarry. Choux fleur, lait, beurre, oeuf et crème fraîche.
10. Soupe de petits pois. Petits pois, pommes, poireaux, laitue et crème fraîche.
11. Harira. Poulet, pois chiches, lentilles, tomates, coriandre, céleri, oignon, safran et canelle.

1. Gaspatxo. Tomàquets, pebrots, cogombre, all i coriandre.
2. Sopa de peix. Peix, tomàquet, ceba, oli d'oliva i safrà.
3. Brou de fideus fins. Caldo de pollastre, fideus fins, pastanagues, porros i naps.
4. Batut de cítrics i menta. Aranges, taronges, llimones, gelat de vainilla, gel i menta.
5. Sopa de carbassa. Carbassa, sucre, llet sencera, tapioca, pebre i fruits vermells.
6. Caldo de ramen. Caldo, fideus, salsa de soja, gingebre, el cor de l'all, pollastre, col, pebrots i pastanagues.
7. Batut de gerd i plàtan. Gerds, plàtans i iogurt búlgar.
8. Sopa de créixens. Patates, créixens i el cibulet.
9. Velouté Dubarry. Coliflor, llet, mantega, ous i crema de llet.
10. Sopa de pèsols. Pèsols, patates, porros, enciam i crema de llet.
11. Harira. Pollastre, cigrons, llenties, tomàquets, coriandre, api, ceba, safrà i canyella.

Bon profit!

El Bulli: Cooking in Progress

Ara arribo a casa, després de passar pel Caméo Saint Sebastian a veure la pel·lícula "El Bulli: Cooking in Progress", seguit d'une soirée debat amb un cuiner d'un restaurant bastant bo d'aquí a Nancy i un professor de cuina de formació professional d'un Lycée de la ciutat, el Lycée Stanislas. He anat al cine amb en Nico, un dels nois amb qui vaig a córrer els dissabtes al matí. Em fa gràcia anar a veure pel·lícules catalanes a França... Quan estic a Barcelona, prefereixo les franceses, o angleses, però quan estic aquí, em fa gràcia sentir parlar català al cine! La pel·lícula és feta per un alemany, però clar, tot passa entre El Bulli i Barcelona, i els idiomes són el català i el castellà. La pel·lícula és una mica com si una càmera s'hagués infiltrat durant un any a la vida "professional" d'en Ferran Adrià. Mostra tota una temporada sencera, des de l'octubre de 2008 a l'octubre de 2009, des que el Bulli tanca les portes, tot el procés de creació durant mig any, i quan torna a obrir a mitjans de juny i fins a l'octubre. La primera part, és doncs, al laboratori de Barcelona, on en Ferran Adrià i els seus col·laboradors duen a terme el procés de recerca, més enfocat a treure-li el suc de cada producte (també literalment), i el procés creatiu. Omplen mil fitxes, tasten mil productes, pensen, ho apunten tot a l'ordinador... La segona part és un altre cop a El Bulli, un cop entren tots els nous cuiners-becaris, i comença tot el procés de producció, sense parar el de creació. Quin caos, quin estrés! I quants plats! Després de tants anys sentint-e parlar m'ha agradat veure els plats d'en Ferran Adrià, tot i que no els he pogut tastar, però veient com els degustava en Ferran, me'n puc fer una idea...
El debat posterior ha sigut bastant interessant, i molt divertit, de fet. Hauré d'anar a sopar un dia al restaurant aquest de Nancy, "Le chardon bleu". El cuiner és de Bretanya però ja fa 36 anys que és aquí a Nancy. Diu que va venir per sis mesos i se'n va enamorar, però no sé si de Nancy o d'alguna noia de per aquí...
En fi, una bona vetllada!
PD: En Nicolas m'ha preguntat d'on venia el nom del restaurant. Si eren d'uns bulldogs o no sé què. La veritat és que no en tenia ni idea, i ara ho he comprovat. Efectivament, la parella que tenia abans el restaurant, ja l'anomenava així perquè tenien uns bulldogs francesos que anomenaven carinyosament "bullis", i eren com els que pintava Toulouse-Lautrec.

Potimarron

 

La M-Jo el divendres em va regalar la meitat d'un Potimarron! Jo no n'havia menjat mai cap. És com una carabassa, però en forma de ceba enorme... Té una closca dura i taronja, i a dins, és com un meló: al centre hi té les llavors envoltades d'una carn filamentosa que no es menja, i la vora, que és carnosa i de color taronja, és la part que es menja. Com que no tinc massa ingredients aquí al pis, i no he pogut fer una melmelada ni un pastís... el que he fet ha sigut un puré! L'he tallat a trossos, i l'he posat a bullir. De seguida, he començat a sentir una olor deliciosa... Ha trigat ben poc a estar toveta i l'he tastat quan encara estava calentona: quin gust tan i tan bo! Sí que té gust a castanya, com el seu nom indica "marron" és un altre nom per "chataigne", és a dir, castanya. Té un gust boníssim, de tardor... Me'l menjaré amb molt de gust per sopar. En teoria s'hi hauria de posar una mica de "la vache qui rie" o "caserios", vaja, però no en tinc... Així que amb un raig d'oli ja anirà bé. Ja és prou gustosa ella! No sé si en tenim per Catalunya? Algú ho sap?

Bon inici de setmana! A mi m'espera una setmana divertida: dilluns i dimarts al lab, i de dimecres a divendres, tinc un congrés de reologia... Ara m'estic preparant l'oral! Quina por, quins nervis! I cap de setmana... Potser tinc una visita sorpresa =)

Cap de setmana molt musical!

Aquest ha sigut un cap de setmana molt musical! Tot el dissabte al vespre de concerts pels bars, com ja us vaig comentar, i tot el diumenge a la tarda també! Al final la pluja va esperar que s'acabéssin els concerts, cap a les 19h del vespre, per començar a caure. Així doncs, vam poder gaudir d'una tarda sense ni una gota, però amb fred, això si! Jo vaig estar gairebé tota l'estona amb Les culs trempés, que van fer tres concertets diferents a varis llocs del parc. És increïble la quantitat de gent que aconsegueixen arreplegar, i animar! I la gent cridant al final "Oh, oh, oh, oh, oh", que vindria a ser com "una altra, una altra", i tothom ben feliç i content. Fins i tot jo els vaig comprar els dos CD's que tenen. No en compro gairebé mai, però vaig pensar que era bo donar una mica d'impuls a les bandes emergents (tot i que em van dir que ja en portaven més de 1000 venuts!).

Avui al lab no he parat en tot el dia, amunt i avall, fent tubs i més tubs i emulsions, i BETs i materials... I no he pogut seure ni un momentet! Ara a descansar!

I com veieu, a la plaça "la plus belle d'Europe" també han fet un jardí musical! Amb flors, arbres, herbetes, i música diferent a cada raconet... Com la cuiden els Nanciens!

Les culs trempés

Ja fa fred! I pronostiquen neu! Ahir va ploure ara sí-ara no. I avui de moment no plou, però hi ha uns núvols al cel que pinten pluja. El festival de jazz ja ha començat, el "Nancy Jazz Pulsations". Ahir vam anar pels bars de Nancy veient alguns concerts gratuïts, dins del "Nancy Jazz Pursuits". Em va agradar molt un grup de "folk-festif" que es diuen "Les culs trempés" (wet asses an anglès!), on podeu veure en aquest vídeo que he trobat a youtube. Em va agradar especialment un d'ells. A veure si endevineu quin ;).

Avui fan al migdia-tarda també concerts, circs i coses vàries a La Pepinière... A veure si el temps acompanya i es pot fer! Vaig cap a la dutxa!

Vida social!

El meu veí és un fan dels còmics. Es veu que se'n va fer fan un cop va arribar aquí a França, ja que a Ucraïna no són molt populars. Aquí a França, en canvi, és el paradís dels còmics. Hi ha moltes botigues especialitzades en les Bandes Déssinées, i a gairebé totes les llibreries tenen una gran secció dedicada a aquests preciosos llibres. Més enllà de l'Astèrix i el Tintin, i fins i tot del Sergi Grapes (Gaston La Gaffe), hi ha una sèrie d'autors "independents" que tenen molt èxit. A mi m'encanten els còmics!
Total, que el meu veí m'ha passat un còmic sense paraules, un picture book, i és un dels llibres més bonics que he llegit mai. És increïble com les il·lustracions, elles soles, ja et transmeten tant. A més, és un llibre completament universal. No hi ha ni un sol mot i, per tant, tothom, tothom, el pot entendre. I flueix molt bé, ni massa ràpid ni massa lent... Tot passa quan ha de passar. I encara té una cosa més bona: comença tristot i acaba bé! Normalment les històries solen començar al revés: comencen més o menys bé, i alguna cosa acaba passant que sempre hi ha embolics i acaba malament... Aquí no.
La història és d'un home, que ha de deixar la seva ciutat-barra-país per anar a viure en un altre lloc. I allà on va tot és diferent. Altres animals, una altra escriptura... Per sort, es troba gent maca que l'ajuden pel camí. M'ha fet pensar una mica en el meu viatge al Japó. I tant! El ben recomano a tothom, petits i grans.

I la raó del títol? Doncs des que he tornat de Berlín que vull anar a córrer i no puc perquè faig vida social! Ahir vaig anar a passejar pel costat del riu i d'un llac durant la posta de sol amb la Marie-Jo i vam prendre un suc de tomàquet; avui  he anat amb l'Axel a fer un vin rouge La Cabotte i une assiette de fromages, per celebrar el seu aniversari i el seu casament... I demà fem sopar amb gent del lab i altra gent que no conec massa... Cadascú ha de portar alguna cosa del seu país: amb l'Axel hem dit que portarem pa amb tomàquet i pernil! Hihi! N'hi ha un altre de Barna, que encara no conec, que diu que portarà una truita de patates. Perfect!

Doncs bé, mentres miro El Convidat, amb Miquel Calçada, us deixo. Sóc mooooooooolt fan d'ell! Si algun dia es dedica a la política, com diu que li agradaria, el votaré! Apa tu! Som-hi tots! De cap a la piscina...

Ich liebe Berlin!

Cap a Berlín!

Morgen fahre ich nach Berlin!
Demà cap a Berlín, al Congrés Europeu d'Enginyeria Química!
A recordar vells temps
a retrobar velles i belles amistats
a menjar salsitxes i xucrut, pa alemany i curry wurst
a beure cervesa de mig litre i glühwein
a intentar parlar una mica d'alemany
i a aprendre una mica dels que en saben!

Demà em torna a tocar l'estrés dels transports: a peu, navette, tren, avió i bus. Des de les 6 h del matí fins a la 13 h del migdia. 7 hores de viatge, de porta a porta! Una jornada laboral (francesa) viatjant. I a la tarda, obertura del congrés (espero que amb pica-pica inclòs). Demà dormiré plana plana a l'hotel! Si arribo bé!

Bona nit i fins aviat!

Sehen wir uns bald =)

Us deixo amb algunes fotos del meu últim dia de Berlín, a l'agost del 2008, des de la torre de la televisió, on vaig pujar just abans de marxar! 

 

 I una foto de les pintes que tenia jo fa tres anys... No gaire diferents que ara!

Ahir a "Le livre sur la place" va ser genial. Un munt de paradetes de llibres, amb tots els autors a darrere! A vegades et posaven una mica de pressió, perquè clar, el llibre és seu. Però em sembla perfecte que puguis veure qui ha escrit els llibres que et compres. Clar, si s'hagués fet a Barcelona, suposo que algun autor hagués conegut, però aquí! Ni un! El que també està bé és que et dedicaven els llibres, personalitzats. Així cada llibre esdevé únic. Els que venien els còmics, encara era millor, perquè feien un dibuix com a dedicatòria, a la primera pàgina.

I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!

Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?

Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.

Grande Nancy! com diuen aquí...

I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj

Avui tenia moooooooooooooltes ganes de menjar crêpes de xocolata! Així que a les 18 h he sortit del lab, com tots i m'he dirigit cap al supermercat. Havia pensat d'anar a una creperia, però anar-hi sola és molt avorrit. I tenia ganes de menjar a casa mirant MisFits, la nova sèrie que he començat =)
Així que m'he comprat un paquet de 12 crêpes, la massa ja feta, xocolata amb avellanes i plàtans. Et voilà, un cop a casa, paella al foc i a fer les crêpes! Bé, a escalfar-les i farcir-les. Una de xocolata i plàtan, una de plàtan i melmelada de maduixa que vaig comprar al mercat i que és boníssima, i una última de mel. Increïbles les tres crêpes, acompanyades d'un got de llet. Estic molt tipa!

Aquest cap de setmana és "le livre sur la place" a Nancy. Encara no sé ben bé de què es tracta, però suposo que seran paradetes de llibres, i els autors firmant els seus llibres a la gent. He quedat amb la Mélanie! És el primer cop que quedo amb ella, fora del lab, perquè ella és de Metz, una ciutat que està a una hora d'aquí, i no baixa mai els caps de setmana. Però bé, li feia gràcia anar-hi, i així ho farem. És una noia un any més petita que jo, té 25 anys, i va estudiar enginyeria química, també. I ja té plaça fixa al laboratori com a tècnica-enginyera. És ella la que s'encarrega dels anàlisis de SAXS (de raig X).

En Jonathan, que també és de Metz (voltants) al final no vindrà demà perquè té un sopar d'aniversari a casa seva. De fet, és ell el culpable del meu capritx de crêpes d'avui, perquè m'ha vingut a mitja tarda amb una recepta per fer crêpes que ha dit que faria demà per sopar.

I mentres jo menjo crêpes, la fam al món va augmentant, i els preus pugen més i més, seguint la tendència dels preus del petroli, i en canvi, els recursos pels bancs d'aliments van baixant... Quin món!

Bona nit!

Com deia l'amiga de la iaia, la Neus, ara toca dir-ho alt i clar, el poema que li vaig veure escrit en un paper:

"Sóc filla de Catalunya, i per això parlo el català, que els meus pares de petita, ja me'l varen ensenyar. Si algú de vostès no el parla, tan li fa, tots som germans, però permeteu-me que els digui, sense voler-los molestar, que els fills de Catalunya, parlem el català!"

Sobretot quan ens ataquen la immersió lingüística, i volen arraconar totes les llengües que no siguin les seves, i  sobretot quan el dia de la diada nacional, l'alcalde de Badalona decideix tot solet canviar les coses, i després se sent ofès quan els altres protesten, així que ho desconvoca tot. Quins collons! Espero que celebrin una bona diada a Badalona.

Parlant d'altres temes, avui he descobert un mercat, aquí al costat, que hi ha cada divendres a la tarda, i és bio. Hi ha unes quantes parades de fruita i verdura, formatge, carn, ous, mel, confitures, pa... Jo he comprat: prunes, mel, tomàquets, un pa d'una farina marró molt bo (em recorda al brown bread anglès), nectarines, pomes, mitja dotzena d'ous i una espècia de "tarte" de bròquil i formatge de cabra. Tot per 20 €. Barat, barat no és, però tot té el gust que ha de tenir i em ve molt de gust potenciar el consum local, km 0!.

A llegir!

Realitat personal

"suposo que cadascú està a la seva realitat personal"

directe a la vena
directe al cor
una punxada per dins
un tremolor molt fort

un pensament trist
una tristesa suau

Un bon amic em va passar aquest poema.

The Quiet World

In an effort to get people to look
 into each other's eyes more,
 the government has decided to allot
 each person exactly one hundred
 and sixty-seven words, per day.

 When the phone rings, I put it
 to my ear without saying hello.
 In the restaurant I point
 at chicken noodle soup. I am
 adjusting well to the new way.

 Late at night, I call my long
 distance lover and proudly say
 I only used fifty-nine today.
 I saved the rest for you.

 When she doesn't respond, I know
 she's used up all her words
 so I slowly whisper I love you,
 thirty-two and a third times.
 After that, we just sit on the line
 and listen to each other breathe.

-- Jeffrey McDaniel