dimarts, 24 d’agost del 2010

Tristesa, nostàlgia...

Avui Mad Men ha sigut molt trist...
Per una banda, ha sigut el dia de l'assassinat d'en Kennedy, o sigui, el 22 de novembre del 1963, i també s'ha vist l'assessinat del seu assassí, un tal Oswald. Tothom estava molt trist, però, a més, la Betts li ha dit a en Don "I don't love you anymore" i ha acabat el capítol amb una cançó molt trista, de la Skeeter Davis "The End of the World", del mateix any 1963.



M'agrada més la versió de "The carpenters". La veu és més bonica =).

Cada capítol de Mad Men comença amb la mateixa música, que al principi no m'agradava però ara ja li he trobat el gust; però la cançó del final sempre és diferent. Depèn de l'estat d'ànim en què acaba cada capítol, i normalment són cançons del anys 60. M'agraden molt. És bonic tot plegat.

Avui al lab, he llegit i escrit, bàsicament. L'Akio, el meu company de taula, ha marxat de vacances a Itàlia avui! S'hi estarà uns 20 dies, a un camp de treball. Els altres de moment hi són tots, però l'Aramaki se'n va a Praga els primers dies de setembre!

I jo dilluns començo vacances! Bé, de fet dissabte, que anirem a pujar el Fuji! Jo ja m'estic entrenant cada dia, anant a córrer una micona. M'ha dit un dels catalans que vaig conèixer per aquí que el va fer diumenge passat i que molt bé. A veure a veure, quines ganes! Tinc ganes de fer vacances, ja també... Buf!

Ah, els dels catalans a Tokyo han penjat les fotos del sopar que vam fer a Shinjuku a la seva web. Les podeu trobar aquí.