Blogger té una aparença nova... Costa acostumar-se a les coses noves, oi que sí? Doncs jo encara no m'hi he acostumat. Aquest és el primer escrit que faig amb la nova plantilla. Tot sembla més ampli, més espaiós, més nítid, més eteri, més blanc...
A veure com surt!
Us volia parlar avui del fruit del pistatxer: el festuc o pistatxo. Com veieu, en català aquest fruit té dos noms. A casa meva sempre n'havíem dit pistatxo, fins que ens va semblar que era un terme incorrecte, ja que s'assemblava al castellà pistacho. I alguns membres de la família vam decidir dir-n'hi festuc. Ara bé, fa un temps que ens hem adonat que pistatxo és tan català com festuc. I per què, doncs, aqeusts dos termes? D'ón procedeixen?
Buscant una miqueta, vaig fixar-me en com es deia aquest fruit en forma de drupa en altres llengües:
grec: pistákion de πιστάκη (pistaké) o pistatxer (arbre del pistatxo)
pelvi (persa): pistag o pistah (pistatxer)
llatí: pistacium
italià: pistacchio
castellà: pistacho
anglès: pistachio
francès: pistache
alemany: pistazie
nom científic: pistacia vera
català: pistatxo
àrab: fústaq o fústuq
àrab hispànic: alfústaq
romanès: fistic
català: festuc
castellà: alfóncigo
Així doncs, veiem que el nom d'aquest fruit sembla que tingui dues arrels: grega (pistákion) i àrab (fústaq o fústuq), tot i que en alguns escrits he vist que sembla que l'origen és comú i no grec, sinó persa. De fet, els pistatxos es van conrear primerament a la zona de l'actual Iran, així que aquesta teoria també tindria sentit.
La paraula alfóncigo, en castellà, també provindria de fústaq, passant per l'àrab hispànic alfústaq. Es veu que el prefix "al" seria com el nostre article definit "el" o "la"; és per això que moltes paraules d'origen àrab comencen per "al", ja que quan les vam adquirir, no vam treure l'article... (per exemple: albergínia, alcalde, àlgebra... en castellà n'hi ha moltes més: albóndiga, Alcalá, albaricoque, algodón...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada