Ahir finalment vaig acabar de veure l'últim episodi de la temporada 8 i última de House: Everybody Dies.
Quin clam a l'amistat!
Que bonic, el final, però que trist també.
M'ha fet pensar molt en els amics. I és que, un bon amic, és per tota la vida.
I... mentre escolto Johnny Cash vaig treballant...
També volia dir que després de veure l'últim capítol, vaig tornar a veure l'episodi pilot: Everybody Lies, que es va estrenar al 2004, fa 8 anys! Doncs bé, quina cara de jovenets que fan tots! I la manera de gravar i la il·luminació també són molt diferents... Tot molt més fosc, amb els raigs de llum a la cara, amb més intriga i més imatges de l'interior del cos... Fa certa gràcia. Sobretot en Wilson, fa molta gràcia.
En fi, els anys passen. Però al primer episodi ja es veu l'amistat entre en House i en Wilson.
Does he take care of you? Is not what he says, is what he does.
Yes, he does.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada