Festa de Benvinguda!

Gozaimas!

Avui he estat a la facultat fins a les 11 h de la nit! Workalcoholic? No, encara no! A partir de les sis de la tarda hem començat a preparar la festa de benvinguda (per mi!). Que macos! Ha sigut molt divertit. Han començat a treure cols i farina i bols i jo flipava... I ara, què volen fer aquests? I sí sí, a barrejar-hi musclos i gambes i després han tret uns aparells per cuinar elèctrics, com unes cassoles castey però ja amb el fogó incorporat (n'hem d'aprendre tant!). I tothom col·laborant i parant taula, i traient llaunes de beguda de la nevera, i hashis (que són els chopsticks o palets japonesos per menjar) i anar fent cosetes. Us poso unes fotos perquè veigueu com ha anat tot plegat.

Hem menjat okonomiyaki, que són com uns panellets típics japonesos. Recepta: es posa en un bol farina, aigua, col tallada molt petita, un ou, el rebossat de tempura (tenkasu) i o bé marisc o bé carn i es barreja tot. Es fa a la planxa o a la paella, com una truita, primer per un costat i després per l'altra. Un cop a fora, es posa a sobre salsa de soja, maionesa (formant tires), i després peix sec, gambetes seces, i pols d'algues (o el que es vulgui) i cap dins!

Primer pas, la farina al bol!Tallar la col!

Tots els productes que hi posarem per sobre i per dins!El bol ja preparat. Només hi falta la substància!Remena, remena nena!

Els aparells per coure damunt la taula!

Fent barreges i girant els okonomiyakis!Aquí en tenim un per una banda.
I aquí ja a punt de menjar!

També hem menjat takoyaki, que vol dir pop (tako) fregit (yaki). Són unes boles amb una massa semblant a l'anterior, però també amb alls tendres, gengibre rosa (ginger) i s'hi posen trossos de pop a dins. Es fa en uns motlles especials, semblants els de magdalenes, en forma de boles. Boníssim. És típic d'Osaka, m'ha dit la Chika, però ara ja es menja a tot arreu.

Tallant el pop!

Preparant els ingredients...
Quina artista! Aquí podeu veure la col tallada, i els alls tendres (o ceba tendre...) i el bol amb la farina i l'ou més lluny.
Fent els takoyaki! Les boles, i es giren amb bastonets!

Per beure hi havia cervesa, vi blanc (no gaire bo), soda (gasosa) i unes llaunes amb "cocktails" que en diuen ells, que són barreges alcohòliques, normalment amb vodka, soda i alguna cosa dolça i té un gust a fruita dolça, com un suc. També hi havia un altre licor que ara no en recordo el nom...

Ai l'espuma... Xarrupa que vessa! Us presento a l'Eriko!
El de ratlles blanques i blaves és l'Aramaki, el rosa en Tawa, el de la camisa en Taku-chan i el blanc en Soichiro.
Ha sigut divertit perquè anàvem cuinant mentres menjàvem. L'últim a acabar ha sigut en Tawa, que es veu que ja té fama de golafre... Mireu-lo!

Mola molt, perquè sembla que hi hagi molts plats típics d'aquí, i tots saben com fer-ho i com es diuen... Està molt bé! I feia gràcia, perquè hem fet la festa a la mateixa sala on aquest matí hem fet els seminaris! Ja l'he fet. M'han aplaudit quan he acabat, tot i que crec que no n'han entès ni la meitat, entre que el tema és diferent i en anglès... Jo n'he vist un parell en japonès, i tres quarts del mateix!

A part, me'n descuidava! Avui també hi ha hagut a la ni-shoku (a la cantina de la uni) un acte especial. Han fet el "nagashi soumen", que vol dir "fideus que flueixen". I és que, literalment, flueixen. Es posen uns canals que fan baixada per on hi corre aigua. Per una banda es deixen anar fideus i la gent es posa al costat dels canals i els ha d'atrapar amb els hashis i menjar-los. Fa una gràcia! Es veu que ho fan un cop a l'any a la uni. Però no hi hem participat, perquè era una mala hora: després de dinar i abans de la festa, i no teníem gana! Però he tirat alguna foto:


Això que porten els de l'última foto és un "yakuta" però ja us en parlaré un altre dia...

Avui ha plogut molt i fa molt vent... Com que estem al Tsuyu (temporada de pluges...). Però quanets coses que han passat! I gairebé són la una de la nit avui... I demà vaig cap a Tokyo i em vull llevar d'hora, així que nanit**** Que dormiu bé estimats lectors i lectores i, si sou a Barcelona, ja sabeu que demà toca manifestació! Som una nació, nosaltres decidim! Després de la sentència, més que mai! Jo faré la meva manifestació particular caminant per Tokyo amb una samarreta de Catalunya!

Ja porto una setmana!

I ja us sabeu tots els dies de la setmana, no? Si no, reviseu els títols... Doncs sí, ja porto una dotzena part del temps que passaré a Japó. Com passa ràpid el temps, no?

Estic cansadota avui. I amb ganes de dormir... Ara estava mirant l'anunci d'Òmnium Cultural per la manifestació de dissabte, el manifest dels antics presidents de Catalunya... Sembla que la cosa prometi. Ja aniré seguint com va tot des d'aquí. Jo aquest cap de setmana tinc planejat anar a Tokyo. Crec que des de casa tardaré una horeta en arribar-hi. Només de pensar en els edificis enormes, els kanji per tot arreu... Buf, m'agafa una mena de nus a l'estómac... I ja he acabat la sèrie "bored to death" (només tenia 8 capítols...). A veure quina altra trobo...

Avui he anat a la tarda a donar una volta pel campus amb la Chika, que me l'ha ensenyat. És molt maca, i és una de les poques que parla bé l'anglès... Així que amb ella hi puc parlar. Avui m'ha explicat moltes coses ella. M'ho he passat molt bé. Després he fet jo la volta corrent tota sola i no m'he perdut! Visca!La Chika a la botiga del Campus, on tot és més barat!

Avui he après algunes noves paraules i més cosetes de menjar:

- Nori: és la fulla d'algues amb què s'emboliquen els makisi els triangles que us vaig ensenyar ahir (me n'he menjat un ara... quin arròs més bo, i quin gust de mar i de peix! Mmm...!).

- Senbei: són una espècie de "rice crackers". Unes "galetetes" cruixents, salades, amb diferents gustos. Avui n'ha arribat una caixa al laboratori i n'hem menjat una cada un. A la caixa n'hi havia de sèsam, sense res i amb "nori". L'Aramaki m'ha dit que en mengés una amb "nori", així que és el que he fet... I el nom de "senbei" m'anava rondant pel cap... I més amb el de "nori", quan de sobte hi he caigut: Senbei Norimaki, àlies Dr. Slump! El seu nom ve d'això! D'una galeta d'arròs amb algues! Boníssim! "Maki", a part de ser el sushi enrotllat amb nori, també vol dir "roll o enrotllar", és a dir, que, literalment, "Senbei Norimaki" vol dir "galeta d'arròs embolicada amb una fulla d'algues"! Quin fart de riure... Aquí a sota us poso la galeteta en qüestió, el senbei norimaki que ja ha passat a millor vida:

- Anko: és un tipus de pasta dolça feta a partir de mongetes "azuki" i sucre. En Tzishizuri me n'ha ofert aquest matí. Bé, ell m'ha ensenyat uns minibrioxos i quan l'he agafat pesava molt, i m'ha dit que a dins hi havia "anko". Ho he tastat i, era bo, però moooolt dolç! També n'he fet una foto perquè ho podeu veure. No té gaire bona pinta, però és més bo del que sembla...

- Kanten: és la gelatina, coneguda per nosaltres com agar-agar, que s'extreu de les algues. Així que avui el tema del dia són les algues! Me n'ha donat un l'Eriko, que en tenia una bossa. Era bo, però no li he tirat cap foto perquè me l'he menjat! Imagineu-vos un cub de dimensions com dos sugos units pel costat més gros i tovet, flonjo, que es mou com gelatina. I transparent recobert d'uns polvos marrons, que no sé què eren, ho hauré de preguntar!

- Dai-ni shokudo (nishoku) i ichi-shokudo (ishoku): el segon restaurant i el primer restaurant. És així com anomenen als bars-menjadors on anem a dinar cada dia, que estan al campus. Normalment diuen "bla bla bla nishoku?". "Hai!"

- Aishiteimasu: aquesta la deixo aquí per si els més espavilats l'endevinen!

Oh! Me'n descuidava! A la porta del laboratori hi ha un quadrícula amb tot d'imans que són figuretes, i és on posen si estan "als ordinadors, a classe, dinant, pel campus, a la biblioteca, al lab o a casa". Doncs m'han afegit a l'última fila! Si us hi fixeu, a l'última fila hi ha una "kame: tortuga" amb el meu nom. I la meva figureta és un avió que posa "ANA: All Nipon Airlines"! Com em cuiden... Total, aquest matí quan he arribat, mireu on eren tots:

PD: Amb això del "Senbei Norimaki" he estat mirant més i resulta que "Naruto" i "Arare" també són un tipus de menjar! Segur que si busqués més també en trobaria. Parlant d'anime i això, ahir per la tele vaig veure "Bola de drac"! Jaja! Un combat d'aquells que s'anaven fotent cops de puny, i desapareixien, i no es feien ni una gota de sang... I hi havia en Kaito, que bonic!

Suiioobi, 2010/07/07

(Avui, de fet, és igual si és el mes o el dia que va al davant... Quin lio amb les dates al revés, encara no m'hi he acostumat, i quan m'hi acostumi ja hauré de tornar a canviar. Alguna vegada a la vida em vaig acostumar a fer-ho amb punts dd.mm.aa, també amb guionets dd-mm-aa, amb barres dd/mm/aa, i ara al revés. A vegades posen mm/dd/aa o a vegades aa/mm/dd. Un lio, vaja! Quan hi ha dies vint-i-pico no passa res, però entre l'1 i el 12 un sempre es pot equivocar! Si posés 10/07/07, potser d'aquí uns anys em penso que era el 10 de juliol del 2007! Bé, acabo ja el parèntesi!)

Doncs, efectivament, el logo de Quicksilver està inspirat en "The Great Wave of(f) Kanagawa"(神奈川沖浪裏, Kanagawa Oki Nami Ura, lit. "Under a Wave of(f) Kanagawa"). - No sé si va amb una "f" o amb dues, tot depèn del sentit, suposo. O bé, "l'onada de Kanawaga" o "l'onada davant de Kanawaga"? Ni idea, però al Google surt més vegades "off" i no ho entenia i m'he encuriosit. A la traducció castellana posen "de", però a l'alemanya posen "vor" que vol dir "davant de". Aquí ja, penseu el que vulgueu. Total, que resulta que és una obra d'un artista japonès, un tal Hakusai, del segle passat (l'era Edo - he de mirar això què vol dir, però ho he vist a molts llocs, i crec que Tokyo abans era Edo... Crec que és l'era en què el Japó estava "tancat" al món, però ja ho confirmaré), que va pintar 36 quadres on hi surt el Fuji, i aquest n'és un d'ells, el més famós. I d'aquí ve el logo de Quicksilver (el de noia és doble i simètric) i també, efectivament, el dibuix del JapanRailPass. I, sabeu què? La capital de Kanagawa és... Yokohama!

Avui us vull parlar una mica del menjar que m'he anat trobant a la meva vida diària aquí a Yokohama. Dino cada dia a la universitat, com ja us vaig dir. Entre 3 i 5 € quedes ben tip. Hi ha de tot menys el típic sushi i sashimi, que són massa cars pels estudiants. Tenen algunes coses curioses, com ara una màquina que treu arròs per un tub. Has de triar el bol petit (val uns 80 cèntims), el mitjà o el gran. Poses el bol sota del tub (sota l'aixeta), cliques S, M o L, i surt arròs! És molt curiós. També tenen com una espècie de "self-service" on has de posar el menjar a dins d'unes plates rectangulars amb 8 compartiments, i va per pes. A la caixa hi ha una balança, et pesen el que has agafat i pagues. També tenen plats ja fets, com els noodles, udons, plats d'arròs amb coses, plats de peix i plats de carn... I l'aigua i el te verd són gratuïts. Això pel que fa al dinar.

Pel que fa al sopar, normalment el que faig és anar a les botigues-supermercats del barri i comprar el menjar allà. És molt divertit, perquè sempre hi ha la fila amb el smangues i veus sempre entre 5 i 15 nois japonesos (no he vist cap noia encara) amb un manga a la mà i llegint-lo. No sé si al final algú n'acaba comprant, perquè n'hi ha que s'hi estan estona allà! Fa molta gràcia... A part d'això, tenen unes neveres amb els típics iogurts, formatges, i també plates amb menjars preparats i altres coses rares per mi, com triangles d'arròs embolicats amb algues farcits d'alguna cosa (d'aquests n'he comprat avui, valen entre 100 i 130 yens cada un. Suposo que a davant deu dir de què són, però com que no entenc res, n'he agafat un de taronja i un de blau. A veure demà amb quina sorpresa em trobo...), peixos, pastissos, i mil coses més.

Molt curiós. I aleshores, tenen també molts pots amb "noodles" d'aquests que hi has d'afegir tu l'aigua calenta, com aquests:Avui m'he menjat el de dalt. Molt millor que el segon, que em vaig menjar fa uns dies. És molt còmode, i més tenint en compte que no tinc gaires estris per cuinar...

També tenen moltes patates de bossa, els fruits secs aquells japonesos, unes neveres de porta amb mil begudes... És curiós que les ampolles grans, de 2 L són de forma rectangular, com aquestes que us mostro a continuació. Una és d'aigua i l'altra de taronjada. Així va molt millor d'empaquetar, i per transportar, i a la nevera hi cap perfectament. Molt llestos.

Ampolla vista des de dalt (planta, en diuen, oi? Alçat, planta i perfil) Doncs aquí teniu l'alçat i la planta.

També pots trobar "camembert" i pa bimbo, com podeu veure. El pa bimbo és molt gruixut i molt bo! Sembla brioix...

I llet i cereals, per esmorzar! La llet és sempre d'aquesta que ha d'estar a la nevera, i els tetrabricks són quadrats, en comptes de rectangulars. Aquí veieu una foto d'alçat i de perfil, amb unes corbes dibuixades que no sé pas què volen dir. L'etiqueta també et diu com has de plegar el paquet per llençar-lo i reciclar-lo. Ui, el reciclatge! Aquí ho reciclen tot (ja faré un altre post amb el sistema d'escombraries que tenen, ben interssant!) i més.

També tenen els seus propis "mikado". No tenen massa coses de xocolata, però alguna cosa sí... Visca! Fa gràcia, perquè posen alguna paraula en anglès, i et penses que ho entendràs, però segueixes llegint, i res tu. Això és el que es veu...

I, per últim, una foto del laboratori "de les balances i els tubs": amb en Takuya, en Tawa i en... ai, no en recordo el nom, treballant de valent... Jiji!


Ah, les paraules del dia:
- watashi wa shawa ni iku: vaig a la dutxa
- atsuides(u): fa calor
- jikken-shitsu: laboratori
- watashi wa des(u): (seria com...) jo sóc (però es veu que la gramàtica és molt diferent...
- kandakai: student

Oiasuminasai estimats lectors! M'agrada que us agradi el bloc, i això em dóna ànims per continuar escrivint! Així que comenteu, comenteu! Dozo! Dozo! (= go ahead!)

Kaioobi, 2010/07/06

Bona nit des del país del sol naixent...
Avui ha set un dia molt "laboriós", jijiji! He estat bastantes hores al laboratori, però m'ho he passat molt bé. En Takuya i la Chika m'han ajudat molt, i mola molt parlar amb ell de coses científiques... Va bé tenir un equip amb qui treballar...
Avui, amb ells, he après un parell de paraules útils:
- nandaro... : I wonder what that is (quan pensàvem quina fase devia ser la que hi havia al tub...)
- karewa: this one / aquest
Un dia us explico bé què faig al laboratori, però com que es mereix un post sencer, m'espero una mica, que no vull fer-me pesada ara parlant de tensioactius i cristalls líquids.

M'han regalat una tassa! Resulta que al laboratori (on tenim els ordinadors) hi ha un raconet amb te i cafè i un bullidor d'aquests que van tan bé. I jo avu he demanat si em podia fer un te. I quan he demanat amb quina tassa, me l'han regalat (bé, estava en una caixa a sobre el prestatge que hi ha a sobre de la meva taula, però com que hi posava "hello kitty" i no estava oberta, no sabia pas què era jo...). Total, aquí a sota us poso la foto amb la meva tassa blava al mig de tot l'estoc que tenen... Potser quan torni al lab de Barna seria bona idea proposar que hi hagués un bullidor per fer te!


Avui, mentres dinàvem, he après els pronoms personals. Si algú de per aquí sap japonès i veu que m'equivoco, que m'ho digui. Que ho escric de memòria:
- watashi: jo
- anata: tu
- kare: ell
- kanojo: ella
- watashi-tachi: nosaltres
- anata-tachi: vosaltres
- karera: ells
- kanojo-tachi: elles

Quan vaig dir que a l'habitació hi havia de tot i més, us vaig mentir una mica. Bé, són coses que he anat trobant a faltar amb el temps. Per exemple, no hi ha cap mirall en tota la habitació, ni al lavabo ni enlloc. Això no és cap gran problema, però no deixa de ser curiós. El que ja és més empipador, és que no hi ha res per estendre la roba. Els meus veïns de Yokohama estenen la roba amb aquest sistema que podeu veure a la foto següent:


Hi ha uns ferros que pengen del balcó, i aleshores ells hi posen uns pals transversals, i des d'aquests dos barrots, pengen la roba amb penjadors (dels de l'armari) o amb unes pinces que ja van en un pack, totes juntes. Doncs bé, al meu balcó els ferros hi són (rovellats), però hi falten els dos pals transversals, i tampoc tinc penjadors ni pinces, així que m'hauré d'espavilar per penjar la roba. He vist a les botigues del barri que no venen res d'això... Hauré d'anar més lluny.

Parlant del barri, no hi ha cap bar! Hi ha uns quants restaurants, això sí, però cap bar! Bé, després de la meva indignació, us deixo amb una pregunta: sabeu en què està inspirat el logo de Quicksilver? Qui respongui té premi assegurat!

(Una última anotació, ara que he acabat TBBT miro "Bored to Death"... Si és que aquesta Anna, no fa res de profit!)

Getsuioobi, 2010/07/05

Primer de tot, per molts anys papa! Que avui és el teu dia!

Un cop dit això, anem per les curiositats del dia.

Avui m'han dit si em volia inscriure a un torneig de futbol pel dissabte dia 17 de juliol. Com que tots els del lab s'hi apuntaven, jo també - tot i que ja els he dit que no en sabia pas jo, de jugar a futbol. Per inscriure's, tothom feia un dibuix d'un animal i posava el seu nom, així que jo he dibuixat una tortuga i he escrit Anna en japonès. I aleshores m'han dit que tortuga es diu "kame" i he entès el kame-kame del Follet Tortuga. Aquí, del Follet Tortuga en diuen Kame Senin (o l'equivalent a home vell tortuga). M'ha fet molta gràcia tot plegat.

També he après:
- meshiagare: bon profit
- tanjoubi omedetou: per molts anys
- amega futte imasu: està plovent
- samiudesu: fa fred (això ho he dit quan tenien l'aire acondicionat molt fort al lab)

M'han arribat els tensioactius que em vaig autoenviar, així que demà ja començaré a experimentar. A veure què tal va... En Takuya serà el meu mestre =)

I estem molt més al sud aquí a Japó! He anat a córrer una mica després del lab i se m'ha fet fosc. Un cop a casa ho he mirat. A Barcelona, el sol surt a les 6:30 i es pon a les 21:30; doncs aquí, el sol surt a les 4:30 i se'n va a les 19 h. Estan ben sonats aquests japonesos! Ja podrien avançar una hora, així es pondria el sol més tard! Total, qui es lleva a les 4:30 h? Els del meu lab segur que no, que s'hi posen entre 9 i 10 cada dia!

I avui he menjat udon, aquests espaguettis tan gruixuts japonesos, amb suc i verdures i tot això. Vaig aprenent a fer servir els pals per menjar, però sóc la més lenta del grup! Però és que ells van molt ràpids, i em fan anar ràpid a mi... Acostumada a ser de les primeres a acabar-me el menjar, aquí sóc la lenta del grup!

Divendres m'han dit que he de fer un seminari sobre "my previous work"... i després farem una festa. Ha arribat una caixa plena de birres al lab, i l'Aramaki ha dit: they are for drinking, but not now!

Fins ben aviat, lectors imaginaris! Que dormiu bé!

Nichiioobi, 07/03/2010

Oiasuminasai!

Al final ahir a la nit em vaig tornar a dormir després d'escriure al bloc i m'he llevat avui a les 8h, així que vaig dormir unes 12 hores en total. Déu n'hi do! Avui, a part d'empassar-me tota la tercera temporada de "The Big Bang Theory" i llegir-me tot el llibre "Moments de Japó" de dalt a baix, també he fet algunes cosetes pel barri:

No aconsegueixo orientar-me en el meu barri! És molt trist, però els carrers estan fets d'una manera imprevisibles. Vols anar a un lloc, i el carrer se'n va cap a un altre lloc, és increïble! Al matí he anat a córrer una mica, rodejant el campus (que en principi hauria de ser una cosa fàcil) i m'he ben perdut. A la tarda, he decidit mirar el googlemaps i fer-me un esbós del mapa en una llibreta. Tot ha començat bé fins que zaaaaas!... ja no estava al lloc on havia d'estar. Al final acabo tornant a casa, ja que sé "cap a on" he d'anar, però és difícil. Però no és culpa meva. He llegit al llibre "Moments de Japó" que es veu que totes les ciutats de Japó, excepte Kyoto, estan fetes amb els carrers enrevessats i sense cap ordre "per despistar l'enemic". Però es veu que molta gent del propi barri es despista i es perd! Ho veieu com no sóc jo? Kyoto és l'única ciutat quadriculada, com Barcelona, ja que està feta seguint estils urbanístics xinesos (diuen).

Això sí, perdre's té els seus avantages. Tot passejant m'he trobat davant d'un temple xintoista. I com ho saps, us pregunteu? Doncs perquè hi havia tres "portes Torii" a davant, de color taronja. Segur que n'heu vist en alguna fotografia de Japó, però aquí sota us poso les que he vist jo. Quan les travessses, simbolitza que entres en terreny sagrat. Es veu que si hi tires una pedra (petita) i s'hi aguanta, et porta bona sort; però si cau a terra, mala sort (jo no ho he provat perquè quan hi era no hi he pensat!). El temple, però, era ben petit, i ple de taranyines per fora. La porta estava tancada, però entre les reixes taronges en forma d'espiral, es podria intuir unes estàtues, i espelmes, i flors i mil cosetes més...

També m'he trobat amb molts corbs. Es veu que la metròpolis on estic (la més gran del món! amb més de 30 milions d'habitants, increïble) està ple de corbs. Es posen als fils d'electricitat i criden i criden. Són molt grans però bonics. Es veu que també són lladres si fas picnics.


També m'he trobat un parc, on hi havia uns japonesos jugant a futbol (!), unes pistes de tennis, i unes pistes de tir amb arc. Els de tir amb arc feien tot un protocol per tirar. Anaven vestits amb "hakama" (com uns pantalons-faldilla) i tenien un arc immens. S'agenollaven, posaven la fletxa a l'arc, s'aixecaven (tot molt lentament) i després de meditar, tiraven la fletxa a una diana molt petitona que devia estar a uns 20 metres de distància.

M'he assegut al parc una estona (a la tarda, quan hi he tornat) i els insectes m'han picat per tot el cos (he contat unes 14 picades).

Avui he anat a dinar amb l'Anne-Claire, la francesa companya de pis. També té 25 anys, fa el doctorat i va estudiar Enginyeria Química. Però està aquí només un mes. Quan hem sortir, cap a la una, feia moooooolta calor. I com que els carrers no són pas plans, doncs la calor encara es notava més. Entràvem a les botigues perquè ens toqués l'aire acondicionat... I hem vist que els diumenges, pel nostre barri, les botigues estan obertes però els restaurants japonesos que hem trobat estaven tancats. Total, que hem entrat dins un nepalès. Però l'Anne-Claire, just després d'asseure's, li ha vingut mareig... Feia una cara! Ha demanat aigua, i durant ben bé 10 minuts estava en un altre món. Diu que era per la diferència de temperatura entre dins i fora, i perquè feia estona que no menjava... M'he espantat una mica perquè per un moment em pensava que cauria al terra, però al final, amb una mica d'arròs i aigua, tot s'ha arreglat. M'ho he passat bé amb ella; potser sortim un altre dia.

La xinesa que viu aquí ara m'acaba de dir que avui ha netejat i que hem de netejar un cop a la setmana cadascú, així com comprar el paper de vàter. Em fa molta gràcia la xinesa. Va dient "so, so, so" i parlant una barreja d'anglès-japonès (japanglès en podem dir).

Us explicaria mil altres curiositats que he llegit al llibre, però per avui ja n'hi ha prou! A dormir!

Doioobi, 2010/07/03

Ohayoo gozaimas, lectors imaginaris!

Avui dissabte he arribat a casa tan cansada, que m'he posat a dormir a les 19 h perquè tenia una mica de mal de cap i volia descansar. Però m'he llevat ara, a les 12:35 h de la nit i ara no sé si tornar a dormir o esperar una mica! Ara sí que tinc l'horari girat! Ara que ja l'havia agafat bé aquí... Buf!

He arribat tan cansada perquè he anat tot el dia per Yokohama, per la part que surt als mapes dels turistes, podríem dir. I suposo que tenia mal de cap per l'elevada concentració que requereix el fet que tot estigui en japonès i et trobis perduda en una gran metròpolis i tota sola. Tinc sort que els japonesos són molt educats i t'expliquen per on anar!

Al matí, després de fer una volta corrent pel barri (i adonar-me que estic en molt baixa forma!) he agafat l'autobús per anar al centre. Dues curiositats: hi ha una màquina a l'entrada on hi tires els diners i et torna el canvi tota sola i hi ha aire acondicionat als busos i trens!

He arribat a l'estació de Yokohama i ja m'he començat a sentir perduda... Després de donar unes quantes voltes he ensenyat el mapa de la guia "Lonely Planet" a una noia d'una botiga i m'ha indicat com arribar-hi. He fet dues parades en metro (per si de cas) i allà ha començat la meva volta a peu per la zona portuària de Yokohama. Hi ha la torre Landmark (la torre més alta de Japó, de 296 m). He pujat en ascensor fins a la planta número 46 i és increïble: l'ascensor més ràpid que he pujat mai i més fi. Ha tardat uns 20 segons a pujar les 46 plantes! (A la guia diu que va a 45 km/h i que és un dels més ràpids del món!). Després he anat caminant enmig de japonesos, centres comercials que tenen amagats per tot arreu, fins a un parc d'atraccions que tenen incorporat a la ciutat i he pujat a la sínia que hi ha, que és immensa i es veu una vista fantàstica. També cap a la casa dels totxos vermells, on he dinat, i des d'allí fins a ChinaTown. Un barri completament xinès amb un temple també. Plovisquejava una mica.

Com veieu, a Yokohama també tenen un edifici vela. Al costat la sínia, rodejada del parc d'atraccions (on hi ha els troncs en aigua, com a portaventura).

Després he passat pel costat de l'estadi de Yokohama (que no és de futbol, sinó de beisbol i és rodó) i hi havia molt ambient perquè es veu que hi feien un concert. Tothom portava coses roses i acolorides amb tot de lemes. Quin fanatisme que es respirava!

Després he agafat un bus per tornar a l'estació i s'ha assegut un avi al meu costat i m'ha dit "Where are you from?" en un anglès correctíssim. Quan li he dit que de Barcelona, m'ha dit "Oh, I don't speak Spanish, sorry" i li he dit "But you speak English!". No sé si ha entès que ho deia perquè era un avi i parlava perfectament l'anglès. Després de preguntar-me què hi feia aquí m'ha explicat la seva vida en 3 minuts. Que s'havia exiliat durant la guerra, que havia anat a Nova York a viure de jove com a representant comercial de Japó, llavors havia tornat, després havia anat a viure a Grècia, que als 67 anys s'havia jubilat i ara en portava 13 descansant (ara en tenia 80). Long life and many things! Clar que sabia anglès amb el que havia viatjat!

Després he agafat el tren cap a casa i un cop allà he menjat més i he conegut a la francesa companya de pis que ha arribat poc després que jo. Es veu que també ha anat pel centre, ella. Potser li proposo de fer alguna cosa juntes algun dia d'aquests. Però ella només es queda un mes aquí!

Ara està plovent molt! De fet, ara estem al final de la temporada de pluges, així que ja toca!

Kinioobi, 2010/07/02

Avui us posaré algunes fotos per anar explicant com ha anat el dia i algunes curiositats.

Ahir, durant la volta que vaig fer pel barri, vaig tirar algunes fotos. Per exemple, la d'aquí al costat. És una màquina expenedora de begudes, i n'està ple pels carrers, com també de tabac (i mira que està prohibit fumar a bona part dels carrers...). Les begudes solen valer 100 yens a la màquina, que és gairebé 1 €. Tenen begudes molt estranyes, a part de la incondicional coca-cola, que és a tot arreu =).







Això d'aquí a sota és el campus de la YNU. La meva facultat és la S7-5, que està a la part sud-oest del mapa. Jo visc just al costat, però he de fer una mica de volta per entrar per la "waste-gate". Al principi sembla una mica complicat, però el camí que he de fer ja me'l sé!
Aquest edifici tan "bonic" és la meva residència. Jo visc al tercer pis (car és el número 36). Si em voleu enviar alguna cosa, l'adreça és:

Anna May
Tokiwadai House, Nº 36
79-9 Tokiwadai
Hodogayaku
Yokohama City
240-0067
Japan



Això és el que m'he trobat aquest matí quan he arribat a la uni! Un Mac m'han donat! (bé, deixat...). Mireu com és de gran, comparat em el meu preciós portàtil! I no és pas l'unic Mac que tenen, eh... Gairebé tots en tenen un. Que grans! També m'han ensenyat els laboratoris i estan molt ben equipats... Una sala amb un munt d'aparells i ordinadors (reòmetres, raigs-X, DLS, espectrofotòmetres, aparells per mesurar angles de gota i tensió interfacial, banys, balances, centrífugues...). A més, són tan ben educats tots que m'han ajudat a posar internet, tant al Mac com al meu portàtil... Hi hem estat una bona estona entre tots, perquè entre que no trobàvem l'IP, el DNS, el noséquè... Un merder... (Sí, ho heu endevinat, no som informàtics...) Però al final tot bé! Miracle!

A la una hem anat a dinar tots junts a la cooperativa de la uni, àlies menjador universitari. Tenen molts plats i pots triar els que vulguis i al final ho pagues. Jo, per exemple, avui he menjat arròs amb llenties al curry i un tros de pollastre arrebossat i amanida de soja (era com un plat combinat) i m'ha costat 441 yens (4 €). La beguda (aigua o te) és gratuïta. Abans de dinar, s'esperen que tothom hagi segut a taula, ajunten les mans i tot movent el cap endavant diuen "itadakimasu". I després de dinar, esperen que tothom hagi acabat (jo he sigut l'última, entre els palets per menjar i que em feien parlar...) i diuen "gochiso sama deshita" que vol dir "that was delicious". Molt bé. Després de treballar (avui fins a les 18 h) hem anat junts amb autobus fins a Yokohama Station, i allà hem anat a un restaurant típic d'allà, on et fan descalçar per menjar (hi ha unes taquilles per deixar les sabates) i hem menjat i begut. Moltes coses curioses per explicar. Primer, que on hem anat és a un edifici on a cada planta hi ha un restaurant (i té com 7 o 8 plantes). Es veu que els divendres és molt típic anar a beure i menjar amb la gent de la feina. Un cop allà, hem començat a demanar (bé, ells han anat demanant) i ens anàven portant el menjar. En plan tapes, i tots menjàvem de tots. I és curiós que es beuen els cubates i els cocktails enmig dels àpats. Podem dir que no separen entre primer, segon i postres i cubata, sinó que ho fan tot junt! M'ho han fet tastar tot, entre les coses que m'he apuntat:
- tako: pop (en sashimi)
- hokke: un peix
- eramame: soybeans
- tamagoyaki: una truita a l'estil japonès
- biiru: cervesa! (nama biiru: cervesa de barril)
- chizimi: una espècie de pancake salat
- ochazuke: un plat típic de sopa d'arròs amb pèsols verds i salmó o pruna
- sunagimo: estómac de pollastre (és molt dur i com un xiclet)

Aquí us ensenyo la foto del restaurant. Érem 10. Per ordre començant pel sud-est i fent la volta: Takuya, Soichiro, Taro, Tsuji, Eriko, Tawa, Anna-san (és com em diuen), Chika, Kenji Aramaki (el profe, que té 37 anys!) i Akio. El Soichiro i el Tsuji són undergraduates, i fan el projecte; el Taro, l'Eriko i en Tawa estan al primer any de màster, i en Takuya, la Chika i l'Akio estan al segon any de màster. M'han dit que no es quedarà cap a fer el doctorat, sinó que tots van a treballar. Es veu que durant el segon any de màster ja busquen feina, i ara els tres que acabaran a l'abril (a l'abril és quan fan el canvi de curs acadèmic) ja tenen feina assegurada. Per exemple, la Chika, anirà a treballar a KOW, que és l'empresa japonesa de tensioactius més gran i famosa.


Al restaurant he tastat, com no, el Shochu (got terrisa) i el Sake (got vidre). Dues begudes alcohòliques procedents de l'arròs. El Sake és com vi, i és totalment d'arròs. El Shochu s'obté d'arròs i patata i altres plantes, i és més tipus vodka. Els dos tenen un gust especial i són bastant forts!
Després de sopar hem anat a un altre pub, a beure més i encara han demanat més menjar per compartir. Mira que estan prims prims, però no paren de menjar (i beure!) A més, beuen unes begudes molt dolces també, uns cocktails amb iogurt o llet i també cocktails amb shochu que són molt bons. Hem vist el gol de Brasil contra Holanda (començava a les 11h de la nit aquí!).

I ja per acabar, els passos de vianants en forma de creu existeixen! I tots els cotxes es paren als encreuaments i passen els vianants! Impressionant!
I no, de moment no he fet cap petó (a la galta) a ningú (a cap lloc tampoc, eh malpensats...). Per presentar-se i dir-se adéu es fan petites reverències amb el cap. I he donat la mà un parell de cops i prou. No hi ha molt contacte. Jiji!

Oiasuminasai!

Mokuioobi 2010/07/01

Quan a Catalunya són les 13:46 i a Japó set hores més, escric aquest post des de la meva habitació a la Tokiwadai House, al costat de la YNU (Yokohama National Univeristy). El primer dia a Japó està passant agradablement i amb bones vibracions.
És veritat el que diuen que són gent educada i que t'ajuden en tot. I també és veritat quan diuen que anglès només el parlen els joves que estudien!
Comencem pel principi... L'avió ha aterrat a les 11:10 h però ens hem hagut d'esperar una mitja hora més dins l'avió, asseguts, perquè es veu que hi havia una emergència (algú malalt que l'han vingut a buscar). Un cop a l'aeroport, primer et fan omplir un formulari d'immigració, on et segellen el passaport, t'agafen les empremptes digitals i et fan una foto. Jo sóc un "temporary visitor" amb permís d'estada de 90 dies! Després a recollir les maletes i omplir el formulari de declaració de les pertinences i ensenyar el passaport un altre cop. Un cop a fora, un taxista m'ha indicat on comprar els bitllets d'autobus per anar a Yokohama City Terminal des d'allà davant mateix. El trajecte ha durat des de les 12:40 a les 14h. Que puntuals que són! I quan marxen, els que estan allà recollint els bitllets i tal fan reverències. Se les fan sempre per dir-se hola i adéu. Un cop a l'estació de Bus, m'esperaven dos nois estudiants de màster de la YNU. Hem arribat en taxi a la meva facultat, la S7-5 (School of Environmental and Information Sciences). Allà m'han presentat els altres estudiants de màster (en total uns 7 o 9) i el Professor Kenji Aramaki, que m'ha fet omplir uns documents per la residència. Des d'allà, la Chika, l'Akio i en Takuya m'han acompanyat a comprar menjar i a l'habitació. És una habitació molt ben equipada, amb internet, tele, aire acondicionat... i té una part comuna (cuina i lavabo) que comparteixo amb una francesa - que encara no conec - i una xinesa que ha passat a mitja tarda per aquí. He endreçat una mica les coses, m'he dutxat (sí!) i he sortit a donar una volta pel barri. És un barri molt tranquil i amb carrers amb força pendent. Hi ha casetes i botiguetes de menjar i alguns restaurants que ja he clixat. A més, està just al costat del campus universitari. Tinc 10 minuts fins a la facultat. El que encara no sé és com anar fins al centre de Yokohama o fins a Tokyo. Però ja m'han dit els meus nous amics que m'ajudaran en tot el que faci falta. Si fins i tot m'han portat les bosses fins a l'habitació! I una dona d'una botiga m'ha preguntat d'on era i quan li he dit que de Barcelona, s'ha emocionat, perquè ara la seva fill hi està en un intercanvi. En general, els venedors molt bé, però com que no entenen gaire l'anglès i jo només sé dir hola i adéu en japonès, no tenim converses gaire profundes... Jiji. Ja n'aniré aprenent.
De moment, els mots del dia d'avui són:
- konnichiwa - hola
- saioonara - adéu
- ojaioo godzaimasu - bon dia
- wakarimasen - no t'entenc
- arigatoo godzaimasu - moltes gràcies
- onegai shimasu - per favor
- sumimasen - perdó
- toire wa dokodesuka? - on són els lavabos?
- watashi no namae wa Anna desu - em dic Anna
- Barcelona ni sunde imasu - visc a Barcelona
- konbanwa - bon vespre
- oiasuminasai - bona nit
- ogen kidesuka? - com estàs?
- soro soro shitsuree shimasu - me'n vaig
- mata ashita - fins demà
- mata atode - fins ara
- sumimasenga - amb permís
I els dies de la setmana que ja aniré posant, de moment
- mokuioobi - dijous
A llegir una micona sobre Japó!
Oiasuminasai!

Japolàndia

UI quins nervis!
El pròxim post ja serà des de Japó!
No conec pràcticament res d'aquest país i hi aniré a viure tres mesos... A treballar molt, però també a intentar descobrir tots els secrets que amaga. Bé, tots tots segur que no... No espero descobrir-ho tot, però sí tot el que pugui!
Així que el meu mòbil morirà aviat i durant tres mesos estarà inactiu. Això sí, per mail em podreu contactar! Intentaré fer anar l'skype de tant en tant, així que si algú el té i té ganes de parlar amb mi, que em busqui!
Buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf! Quins nervis!

Compte enrere

Falten pocs dies i moltes coses a fer. Però falten pocs dies!

There was a time, in Nowhereland
where the sun shined three times per day
and the moon was so gealous that it did not bright
in the dark night sky behind the mountains.

There was a time, in Nowhereland
where the birds did not sing
they were so sad because their friend had left
they would not try neither to eat.

There was a time, in Nowhereland
where the frogs and the leaves were not green
they were red, they were ashamed
to have failed to their friend who left indeed.

There was a time, in Nowhereland
where the sky was pink and the water green
the sun was purple and the clouds were brown
and the dinosaurs came back to town.

Plaça del Sol a les set

Recepta:
Barreja en un bol:
- un viatge a Madrid
- un concert
- un pica-pica
- una mirada
- un somriure
- uns quants mails creuats
Quan estigui tot ben barrejat, deixa-ho reposar uns set dies, i obtindràs dos desconeguts que esdevenen amics en una terrasseta de la plaça del Sol tot bevent una canya i una clara!