La plaça Stanislas cada vegada m'agrada més. Al principi, les seves portes daurades em van fer tirar una mica enrera, ja que el color daurat no m'acaba d'agradar gaire. Ara bé, he de reconèixer que per aquesta plaça li queda molt bé. És una plaça molt blanca blanca i quan fa sol brilla molt. Té unes portes daurades, algunes que s'hi passa per sota, d'altres amb unes fonts al mig, molt barroques, podríem dir. Al centre, hi ha l'estàtua del mateix Stanislas, que havia sigut duc de Lorraine, la regió on hi ha Nancy i Metz. A la plaça també hi ha un gran arc de triomf, que dóna a la plaça de la Carrière, l'ajuntament, molts restaurants, l'oficina de turisme, una botiga de souvenirs i alguna altra coseta. Avui al migdia estava allà, abans d'anar al parc de la Pepinière, i hi havia una vida! Més tard ha començat la grande fête du vélo, i estava tota la plaça repleta de bicicletes!
El dia, però ha començat molt abans! M'he llevat molt d'hora i el primer que he fet quan he sortit i veure que feia un sol immens! (a les 8h del matí tot just), he anat a la boulangerie a comprar-me una baguette! I després he anat al parc de St. Marie a fer un picnic-esmorzar. A aquella hora només hi havia la gent que es lleva per anar a córrer i els que es lleven per passejar el gos. Però ja feia molt solet, i he esmorzat molt bé i he llegit una mica de "La peste".
Després he anat al "Museu de l'École de Nancy", on hi ha l'Art Nouveau, el que a Catalunya en diem Modernisme. M'han deixat entrar gratis perquè sóc estudiant! A dins, tot m'ha agradat molt... Bàsicament hi havia vitralls a les finestres, mobles molt estètics, quadres, gerros de vidre, més mobles... Tot molt elegant. La veritat és que és un estil que m'agrada molt. Moltes coses de... A veure si recordo els noms... Émile Gallé, que era de Nancy i fundador de l'École de Nancy al 1901, Victor Prouvé, Louis Majorelle... I ja no en recordo més.
Aquest llit d'aquí a sota és un dels últims mobles que va fer Gallé (per cert, m'agrada molt la seva firma) i representa, al capçal del llit, la nit o crepuscle, amb un linx, i als peus, el bon dia o l'alba, amb dues papallones. L'he trobat molt bonic.
Aquest llum també m'ha agradat molt. De fet, estava ple de llums de peu i de taula molt bonics, que mostraven representacions de la natura...
I això és un menjador, tot de fusta, de cap a peus.
Els jardins del museu també són molt macos, amb flors, caminets...I hi ha un edifici curiós, que en diuen Aquàrium.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada