dimecres, 26 de desembre de 2007

Carmeta

Feia fred i el sol de l'hivern, tot i que no té res d'envejar al d'estiu, brillava poc i la seva escalfor amb prou feines podia treure'm el fred de sobre. Després de recollir les fulles de la cara i de treure la capa de gel de sobre el vidre parabrises del cotxe, vam sortir d'allà. Fent via camí amunt, al cap de menys de dues hores ja havíem arribat a la nostra destinació. Havia estat un viatge tranquil, amb el piano de fons, els records de la nit anterior encara vigents al meu cap i la remor del vent picant i lliscant contra la carrosseria metàl·lica del quatre rodes que ens portava patinant per la carretera.

Quan vam arribar encara no hi era, però no va tardar gaire en fer-se veure. Divagant sobre el tema, convençuts del que anàvem a fer. Alemenys ells. Jo encara estava en l'oblit. Encara tenia present l'última vegada que la vaig veure. Allà, asseguda, però amb els rínxols ben fets. Poca cosa, xerrant pels descosits però ja gairebé sense fer-se entendre. Tranquila, però una mica capficada en els seus assumptes. Es podien encabir tots al mateix sac: llet, mel, nous, fred, piles, estufa i missa. Ai! Sí que n'era de maca, aleshores. I encara ara. Però ara és una altra cosa també.

Ens vam dirigir a poc a poc cap a la casa, amb el cap cot. Sabia greu, molt greu. Però nosaltres no hi podíem fer res. O potser sí? Vam pujar les escales amb els esglaons torts i a les fosques. El llum de baix no anava. Al pis de dalt ens esperava ell. Amb cara de pocs amics, o potser més ben dit, amb cara cansada i feixuga. Ell, el que ho estava fent tot per ella. Fa un temps les coses eren al revés. Ara, però, els papers havien canviat. Ara li tocava a ell fer-se càrrec d'ella. No es podia valdre ja per si mateixa. Ni caminar, podia. Però jo això encara no ho sabia.

Just entrar a l'habitació i veure-la asseguda a la butaca em va caure el món a sobre. Tenia el cap tirat cap enrere, amb la boca, ja gairebé sense dents, mig oberta. Els ulls mig tancats, tirites i venes al front i un mocador que li rodejava la cara per sota la barbeta i que es lligava amb un llaç a sobre el cap. El seu cos, amb molts quilos de menys, estava recobert amb una de les bates, això sí, que ja havia vist temps enrere. Els peus, lilosos, sense espardenyes i ben congelats i les cames envoltades amb unes gasses com si amaguessin una més que mala circulació.

Ens va reconèixer. Sí que ens va reconèixer. Però jo no sabia què dir-li. Em vaig asseure en una cadira al costat de l'estufa de llenya que escalfava l'habitació, just davant d'ella. I amb el cap anava mirant, ara a ella, ara a ell. I pensava en quin món tan injust que vivim. Que malament que estava, ella. Suposo que se n'adonava, de com estava. Ell deia que ella ja no hi era tota. I que no menjava gairebé mai. De cop i volta la tristor em va capturar. Com podia ser que estigués així i jo sense saber-ho? I més encara quan em vaig adonar que tampoc hi podia fer res. Ell, tossut, no volia portar-la a cap residència, ni tampoc volia que ningú els ajudés. Ella dient que ell ja la cuidava. La veritat? No existeix. No sé si hi ha veritat en aquests casos. Confusió, dubtes, incertesa... No saber ben bé el que es vol. Trobar-te en una situació que no has triat i que ni tan sols t'havia arribat a passar pel cap. Llei de vida, diuen. Resignació? No sé quina és la millor manera de prendre-s'ho.

Al veure tal panorama no vaig poder aguantar gaire. De cop i volta em van agafar unes convulsions -internes, això sí- i notava que els ulls se'm començaven a negar. Per no muntar un espectacle, vaig fugir. Vaig obrir la porta i baixar les escales, encara a les fosques, fins a la porta d'entrada. Em vaig quedar allà, dreta, i gemegant entre sanglots. Quina vida més injusta, hòstia. Quina merda. Que trist tot. Que trist viure així. Quina impotència per part meva. Quina mala llet que em va venir i, alhora, quina compassió. Ràbia i por alhora. Ràbia que això pugui arribar a passar i por perquè no torni a passar.

dimecres, 19 de desembre de 2007

Cooking with Art and Magic

What a great speaker, he is. Scientific and artistic. Artistic ans scientific. Eating for plesure. Cooking for plesure. Experimenting for cooking. Experimenting for plesure.

Another one here.

dijous, 13 de desembre de 2007

SuNprise!

What if the brilliant and magnificent sun one day started thinking that he shouldn't give us more heat and light. One day he decides that he has had enough of humans, who don't exactly know how to take profit of the powerful energy that he gives them. He can see how the selfish and arrogant human race starts producing other kinds of energy by burning carbon, for example, without counting on him. He doesn't even like when people want to get tanned by lying inside a box of UVA rays, instead of going to the wonderful beach or sunbathing on the terrace. He is always gelous of the secret moon, the Earth's satellite that is bright only because of him, but that everybody appreciates a lot, because its romantic meaning and the movement of the tides.

To which sex do you associate the Sun and the Moon? Let's think about it!

But there you go once again
You missed the point and then you point
Your fingers at me
And say that I said not to believe
I believe
I guess
I guess it's all relative



dimecres, 12 de desembre de 2007

Colourful and Precious


I have received some critics concerning my poor English these last days.
Imagination is what I need, I think.
Because, why not trying authentic compound fortunate sentences?
Losing hope is not what I need, I dare say.
Because now I am the only one who knows what I am exactly saying,
but the most precious and valuable concept
and idea
is that I precisely do not understand myself.
Do we always, whenever, recognize our own feelings? Can we in every moment express in words or in our own language what we would like to say and to comunicate to others?
Does the information flow?
Even if they don't understand, is it all understood?
Sometimes I wonder why is all so difficult, or so easy. Maybe it's not really important if the other person does not receive the exact meaning of your intentions.
And, at the same time, you cannot believe everything you read, listen or think so. The words have their own meaning, but when they are put together, side by side, they adopt another one. A better one? Who knows.
Sometimes this redoubtable and suspicious one is the what makes things go by, go through your body, your mind, your sex.
Every day is a special one, so let's take advantage of the moments we have and love. There is no need to look far away in space and time, or should I say in space-time?

I hope that somebody helps me untie all this. It pretty much seems that I don't want to look at the sunrise by myself.

diumenge, 9 de desembre de 2007

When one likes it

Now I'm listening to Dire Straits and Mark Knopfler.
So far away from me
Romeo & Juliet

I would have liked to go to one concert

Yesterday I tried it
It was great
I had my mom laughing at me
while she was making the pictures.

Nothing else matters.

But let's make the holiday last forever
...

dijous, 6 de desembre de 2007

the tree house


when I was little I lived in a tree house
but it was an imaginary one
no one could see it
no one could come to visit me

it was my own world
and it was magic

I could make anything appear
anything was possible
if I wanted a dog
if I wanted a huge table
if I wanted a fire place
I had to close my eyes
think about it for one second
and it came true

my mum used to ask me
hey, na, what's going on?
are you here?
did you listen what we've just said?

no
I used to answer

but it didn't really bother me
who cared
what humans talked about

when one could live in a tree house
the house of wonders

dimecres, 5 de desembre de 2007

pràctica avorrida i individual


from now on I will try to publish my messages in English
at least till the 21st of December
I must practise
so I will ask for your help

if you learn new vocabulary that you think is great
or useful
if you could try guessing the words I don't really know

if you want to suggest a topic that I could write about
which you think could be interesting

anything would be great

thank you for everything
in advanced

to start with: you have to fill in the gaps (2). five options are given:

The senator's reputation, though ---------- by false allegations of misconduct, emerged from the ordeal ------------.
a) shaken - unscathed
b) destroyed - intact

c) damaged - impaired

d) impugned - unclear

e) tarnished - sullied


I don't really know the exact meaning of these words. do you? which option would you choose?

dilluns, 3 de desembre de 2007

Volant sempre amunt amunt

tinc el cul molt fred
el terra està fred
rajoles de l'eixample
amb senefes que es van alternant
i fent més grans i
grans i
grans
fins que topen amb la paret
ia paret
terapia
i em quedo sola a casa
sempre
així
me germana ha tornat
una nova etapa
es tanca una porta i
se n'obre una altra
i així
anar fent
amb el cul més fred
sempre

ens quedarà
la imitació
simple imi
tació imi
tació imita
ció simple

i podem escriure
i escriu
re escriu
res escriu
no escric res
res mai més

i ara sento l'anunci de freixenet
un altre nadal
és possible?
sempre nadal
sempre serà nadal
per què feliços per nadal
feliços nadal
dal nadal na
liços fe
tenim fe?
tenim nad
nada tenim

esuM

"Starlight"

Far away
This ship is taking me far away
Far away from the memories
Of the people who care if I live or die

Starlight
I will be chasing the starlight
Until the end of my life
I don't know if it's worth it anymore

Hold you in my arms
I just wanted to hold
You in my arms

My life
You electrify my life
Let's conspire to re-ignite
All the souls that would die just to feel alive

But I'll never let you go
If you promised not to fade away
Never fade away

Our hopes and expectations
Black holes and revelations
Our hopes and expectations
Black holes and revelations

Va molt bé mentres condueixo................................. Lluny molt lluny.