dimarts, 23 de setembre de 2008

Com una tortuga

Em sembla que ja sé què em passa. El molt maco d'en centpeus m'ho ha fet veure avui. Si el llegiu, veureu de què parlo.
Diu, simplificant molt, que el cervell té dues parts: la part simpàtica (més activa) i la parasimpàtica (més relaxada). I que normalment hi ha un equilibri entre les dues, per anar fent vida normal.
El que sospito, és que últimament tinc més activada la part parasimpàtica, la qual cosa em provoca nyonya, ganes de fer el mandra, de no fer res, de jaure... Amb els aires d'una tortuga, ves. I crec (això ja és cosa meva) que va a més a mesura que passa el temps. Sort que té data de caducitat.

Això mesclat, és clar, amb què he pescat un bon refredat i els mocs no em paren de rajar. Ai quin mal que fan els mocadors de paper!

Després de dormir tota la tarda vaig a donar una volta per la Mercè. Espero que no plogui.

dilluns, 15 de setembre de 2008

La ruta del ferro i el carbó

Avui al matí ben decidida m'he posat les malles de fer esport, el polar del Decathlon, els guants i el buff i amb la bici cap a l'estació de tren de Vic! Encara feia fresqueta, i més anant de baixada, però quin airet més bo!
Un cop a l'estació, m'he esperat mitja horeta tot llegint La fundació i he agafat el tren cap a Ripoll (10:34). Un cop allí, i després de travessar les vies per sota una rampa, he anat seguint els senyals horitzontals (sí, al terra) de les bicicletes i els peatons que m'han dut fins a la sortida de la ruta del ferro i el carbó. És un caminet que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses (de moment) i que segueix el camí que antigament feia la via del tren, quan hi havia les mines de carbó actives. El camí fa l'amplada de la via del tren i està tot esfaltat. Passa pel costat del riuet, pel costat de la carretera a trossos, però sempre envoltat de verd i de muntanyes! I està tot molt bén senyalitzat. Fins a Sant Joan són 9 km i si en fas dos més arribes al final del camí. Ara està en obres, però en principi ha d'arribar fins a Ogassa. I aquest no és pas l'única ruta que hi ha per aquella zona... En tenen un munt! Però avui una i prou, no ens passem. Quan he arribat al final del camí, que és pla-pujada, m'he menjat el meu entrepà de formatge amb pa de xapata que m'havia preparat al matí, buidar i omplir aigua i tornar-hi. La tornada és molt més fàcil, ja que és tot baixada, gairebé. I res, a la una ja era un altre cop a l'estació de Ripoll i a esperar el tren tot llegint un altre cop. A les 13:29 ja ha sortit cap a Vic. Un cop a Vic, pel camí de Sant Llàtzer cap a Calldetenes, i des d'allí, la ruta dels molins fins a Sant Julià. Ha sigut el tros més dur de tot el camí! Però val la pena, sí.
Bona excursió!

diumenge, 14 de setembre de 2008

Ja comença!

Hola xicots i xicotes!
Demà dia 15 de setembre és un dia especial. I ho és perquè ens recorda a tots que comença el curs acadèmic. Aquí a Catalunya comencem tard, així que no ens podem pas queixar. Que a d'altres lloc el dia 1 ja s'hi posen.
Demà al matí tothom farà mala cara, menys els més innocents o optimistes. Quan faltaran pocs minuts per les nou del matí, totes les ciutats i pobles aniran plenes de cotxes, busos i bicicletes que portaran els nens a l'escola, el jovent als instituts i molts universitaris a les classes magistrals.
I és que d'aquí poc ja serem tardor. Sí, sí... L'estiu passa massa ràpid, que diuen. Aix.
Jo, per sort o per desgràcia no m'hi poso fins els dia 6 d'octubre. Així que a aprofitar aquests dies! Que després no em pugui queixar!
Salut!

dimarts, 9 de setembre de 2008

?

diuen que quan més escrius és quan estàs trist
i nostàlgic
i deprimit...

doncs jo fa dies que no escric
n'endevineu el perquè?