dissabte, 29 de setembre de 2007

història

Avui he estat llegint un ratet el llibre aquell que venen als quioscos de l'enciclopèdia de l'escola de la república i he après un munt de coses.

Us explicaré una mica la història de la península, fins allà on recordo. Primer, bé primer, cap al 2000 aC van venir els íbers, que es van instal·lar a l'est, i els celtes, a l'oest. Pobles procedents de l'Àsia. De l'únió dels dos van aparèixer pel centre el poble celtíber.
Cap al 700 aC apareixen els fenicis, que s'instal·len per les costes d'Andalusia i van pujant, i més tard els grecs, més on ara és Catalunya.

Els fenicis van aportar moltes coses, però també eren uns conqueridors i es volien fer amos de la península. Quan estaven perdent, van demanar ajuda als cartaginesos, dels nord d'Àfrica, que els van ajudar, però després van ser ells els que es volien fer els amos de la península.

Més o menys és així, fins que apareixen els romans pel nord-est, i aleshores ells es fan els amos. Els romans s'estan molt de temps aquí. Fins al segle V dC o així, fins que apareixen els bàrbars del nord, els visigods, gods i tota aquesta tropa. Els romans van fer també moltes coses bones, però també de dolentes que els visigods van abolir, com l'esclavisme, el sistema de castes... Em molen els visigods, tot i ser uns bèsties. Creien en l'igualtat dels homes, en la justícia, en ser herois no per on has nascut sinó pel què realment has fet.

En fi. Després dels visigods i gods -hi van haver molts reis- apareixen els àrabs pel sud i comencen a conquerir el territori. I a parir d'aquí ja és un lio que us explicaré un altre dia.

He quedat impressionada de la mà de pobles que han passat per la península! Buf! I això no és tot...

dijous, 20 de setembre de 2007

Aigua i Internet

Hola! Sabeu quanta aigua gastem en un dia un ciutadà europeu? Doncs entre 150 i 300 L. Uns 50 per dutxar-nos, uns 50 per la rentadors, uns 50 per la cisterna del lavabo, uns 20 per la neteja de la casa i només uns 5 per beure i cuinar, aproximadament.

He vist que hi ha un noi tancat en una habitació d'un hotel com a mostra que es pot estar 10 dies només amb internet: ho compra tot des d'allà, rep emails, ja surt als mitjans de comunicació... de moment li va prou bé. A avui.cat hi és tot.

Per altra banda, i contraposant amb el paràgraf anterior, a Xina un noi ha mort després d'estar-se tres dies connectat a Internet en un cibercafè. Segons diuen, un atac de cor. I ara a Xina està prohibit obrir més cibercafès i creen centres de desintoxicació pels addictes a la xarxa. Quina por! La nova droga del segle XXI: Internet!

Va doncs, apagueu l'ordinador i aneu a llegir una estona. És el que faré jo ara!

Salut!

dimarts, 18 de setembre de 2007

Ajà! Paradoxes que fan pensar!

És el títol del llibre que m'estic llegint, de Martin Gardner, és a dir, de Martí el Jardiner.
És un llibre molt amè i divertit. Fàcil de llegir, fins i tot hi ha vinyetes amb dibuixos fets per matemàtics!
I hi ha tot de coses curioses pel mig, del pal:

"Aquesta frase és falsa."

En una xapa: "Prou xapes!"

"La següent paraula que diràs serà no? Respon utilitzant sí o no."

Quadrats màgics, coses que semblen impossibles de geometria, i mil coses més.

Us el recomano.

divendres, 14 de setembre de 2007

Els Pitagòrics

He pogut observar que el que em queda més al final del dia són les coses que m'expliquen. És a dir, les que llegeixo o descobreixo pel meu compte, em fugen del cap. Durant el dia penso: això ho haig d'apuntar al blog aquest vespre. Però arriba el vespre i no me'n recordo.

En canvi, quan és el vespre i penso en les coses que m'han dit, normalment me'n recordo molt més. Potser és per això que encara hi ha classes amb professors. I, potser és per això que vaig a classes. Clar, si ho poguéssim aprendre tot des d'internet, o llegint-lo, aleshores els professors perdrien tots la feina. Almenys la feina presencial.

Bé, això potser només em passa a mi. Segur que hi ha gent que quan llegeix un llibre, veu una pel·lícula o observa algun fenomen estrany, se'n recorda durant molt de temps. A mi, si no és que em xoca molt, o m'ha tocat a fons, normalment ho oblido. Sobretot amb els llibres. I em fa molta ràbia. Et diuen "que t'has llegit tal i tal?" i tu, "sí", perquè sí que te l'has llegit. Però només recordo una mica l'argument o vagament alguna història en concret. Quan me'n parlen una altra vegada, potser ho recordo...

En fi. Això és el que he descobert avui. Que tinc memòria selectiva. I, parlant de memòria selectiva, memòria visual diria que sí que en tinc una mica.

En referència al títol, avui l'Ivan m'ha explicat una cosa d'aquesta gent. El seu mestre era, com es pot deduir clarament, el senyor Pitàgores. Una de les coses curioses és que creien que els números eren perfectes i que podien explicar el món amb ells. Però quan van descobrir una nombres "estranys" volien ocultar-ne la seva existència, ja que no s'adeien amb el seu model utòpic del món: els irracionals.

Una gent molt rara. I interessant alhora.

Salut!

dilluns, 10 de setembre de 2007

Bicicleta

Avui m'he comprat una bicicleta! L'antiga tenia les marxes rovellades i em cansava molt i, a més, em van torçar la roda al carrer.
Aquesta nova té timbre i tot! És molt maca. Però em fa por deixar-la al carrer, així que la pujaré cada dia.
Avui és això el que he après: a pujar una bici per l'ascensor. És tota una tècnica, sobretot quan l'ascensor és petit, molt petit, i les portes són dobles i no automàtiques. Què hi farem: paciència.

diumenge, 9 de setembre de 2007

Miguel Molina

Hola!
Avui he après qui va ser Miguel Molina. D'una forma una mica peculiar, tot sigui dit. He anat amb el Mr. Ivan al Brossa Espai Escènic a veure la preestrena d'"Ojos Verdes". La veritat és que no sabia què anava a veure i m'ha agradat molt al final.
Es tracta d'una obra que alterna el text amb escenes musicals, bàsicament "coplas", seguint la biografia de Miguel Molina (o de Molina). Tot un artista.
Va emigrar a Mèxic i Buenos Aires al franquisme, entre altres coses, perquè era homosexual (entre moltes altres).
Molt interessant. Tota una vessant de la folcklòrica espanyola que no en sabia res. Tornant a casa hem anat cantant coplas, fixa't tu!

dissabte, 8 de setembre de 2007

La història interminable

Avui he acabat la història interminable, de Michael Ende.
Hi ha hagut moments de tot, però en general m'ha agadat molt. Quin món! Fantasia...
I he après moltes coses, però, sobretot, dues són les que m'han quedat més:

1: Ja no estic preocupada de tots els somnis que tinc i que no recordo. Tots aquests somnis queden gravats en forma d'imatges en làmines de mica en el món de Fantasia. Tot Fantasia està sobre els somnis del món dels humans. Quin susto! Jo em pensava que es perdien!

2: Tots els éssers que marxen de Fantasia es converteixen en mentides en el món dels humans. És a dir, que com més mentides diguem, fem marxar més éssers de Fantasia.

I, va, una tercera: saber estimar.

divendres, 7 de setembre de 2007

COPs i cops!!

Hola!
I us preguntareu tots: què són els COPs? (segur...)
Doncs els COPs són els contaminants orgànics persistents. Compostos orgànics molt estables que s'acumulen al teixit adipós (greix) ja que són poc hidrosolubles (s'avenen poc amb l'aigua, vaja), en canvi molt liposolubles (són amics del greix). Són molt resistents i semivolàtils, amb la qual cosa poden recórrer grans distàncies abans que es depositin.
Poden ser naturals i antropogènics.
Un d'ells, organoclorat -és a dir, que conté clor a la molècula- és el DDT. Segur que n'heu sentit parlar. Un insecticida que va molt bé pels mosquits -els mata- però que no va tan bé per les persones -potser si ens dutxéssim amb ell també ens enviaria a l'altre barri-.
A més del DDT, però, també n'hi ha molts d'altres: aldrin, dieldrin, endrin, clordano, mirex, toxafè, heptaclor, hexaclorbenzè (HCB) i varis bifenils policlorats (PCBs), i productes secundaris de combustions i processos industrials: dioxines, furans...
Molts d'ells -com el DDT- ja fa anys que han estat prohibits a molts països, però a alguns encara es fan servir. Ja us podeu imaginar que està prohibit al món occidental, i als països més pobres és on s'utilitza. I és que resulta que el DDT és molt eficaç per eradicar la malària i també en zones on es fan cultius d'agricultura intensiva.
La via d'exposició actual en nosaltres és, bàsicament, a través de l'alimentació -productes d'exportació- però també per l'aire en zones industrials -si es produeixen productes clorats, sobretot-.
A Flix, per exemple, la bossa de fangs que hi ha al riu Ebre prové d'una fàbrica de clor-alcalí, que els dipositava allà. Ja fa molts anys que no ho fan, però els efectes dels fangs tòxics encara es noten avui en dia. A més, com que aquests compostos són molt persistents -costa fer-los desaparèixer- es van bioacumulant al llarg de la cadena tròfica -és a dir: passa de l'aigua, a les algues, als insectes, als peixos, als ocells que es mengen els peixos-, i també passa als sòls que es reguen amb l'aigua i als cultius -pomes, arròs...- que es cultiven en aquests sòls.
Se sap que tots aquests COPs produeixen efectes nocius per la salut, però encara no se sap exactament en quina concentració fan més mal ni quins són els límits que pot tolerar un ésser humà.
S'estan fent molts estudis a la població per determinar el nivell d'aquests compostos, i un d'aquests estudis és on estic col·laborant. En concret, analitzem els organoclorats -uns determinats COPs, entre ells DDT, PCB, HCB, HCH...- a gent de Catalunya, a partir de mostres de sèrum. És molt interessant. Si voleu, en un altre post us explicaré com analitzem les mostres.
De moment, avui ja n'hi ha prou.

dimecres, 5 de setembre de 2007

Gasols

Ara, escoltant l'Eurobàsquet, he descobert que en Pau Gasol té un germà que es diu Marc, que s'assemblen molt i que també juga a bàsquet.
També he descobert i m'he indignat, que quan en Buenafuente feia el programa Buenafuente a antena 3 i deia "des de Barcelona", en realitat era mentida: es gravava a Madrid! Ho feia com a tàctica perquè els catalans ens sentissim més a prop de casa. Jo què sé.
També que l'HLA és el que fa que els òrgans siguin compatibles, és a dir, que és el que es mira quan hi ha d'haver un transplantament de cor, ronyó, etc.
També he après a escanejar fotos amb l'ordinador de l'Ivan. Que bé. És molt divertit escanejar fotos antigues.
I per avui ja n'hi ha prou.
Ah sí, i que les birres + patxaran + braves fan venir mal de panxa el dia següent.

Amelie i Lenin

Avui he descobert vàries cosetes:
-que el compositor de la banda sonora d'Amelie i de Good Bye Lenin és el mateix (per això em semblaven tan iguals)
-que "museu" ve de musa
-que "mar mediterrani" ve de el mar que hi havia al centre de la terra (la terra que coneixien abans)
-que amb estrella damm pots anar a port aventura per menys euros (no és publicitat, simplement que ahir en vam veure i a les etiquetes ho deia)

salut!

dimarts, 4 de setembre de 2007

Arròs

Hola hola
avui toca parlar d'arròs. Avui he après, o he tingut coneixement, que al món occidental ens mengem 5 kg d'arròs a... possibles respostes:

a) a la setmana
b) al mes
c) a l'any

doncs, la resposta correcta és la c) a l'any. Dit així a simple vista, potser sembla poc. Però si hi pensem bé, l'any té 52 setmanes, a 100 g d'arròs la setmana, són això, més o menys.

Ara bé, quants quilos d'arròs mengen a la xina? Buf! Molts molts i molts... Tants com 100 kg d'arròs a l'any. Una mica més que aquí, oi?

Vinga, bona nit.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Sant Honoré

Hola!
Aquest blog servirà, a partir d'ara, com a eina del coneixement.
Però un coneixement diferent al que tots us penseu.
Hi anotaré, si puc cada dia, i si no quan sigui, alguna cosa que he après durant aquell dia.

Avui per exemple:

Pastís de Sant Honoré (o com s'escrigui)
És un pastís típic de Lleida i rodalies, format per una fina capa de pasta de full, recobert amb crema catalana cremada, de forma recangular -més o menys llarg segons les persones que se l'han de cruspir- amb nata per les vores.
Boníssim, tot i que molt i molt dolcet.
Gràcies a en Nus i a la seva família de les Borges Blanques, on l'he pogut degustar.