dissabte, 31 de desembre de 2011

2011

Tinc la sensació que acabo aquest any en el mateix punt on el vaig començar.
No he avançat gens.
He fet un gran salt, però la terra ha rodat i he anat a parar al mateix lloc on era.
Un salt dins d'un altre món, imaginari.
On he après molt i he conegut a molta gent.
On he gaudit i he viscut moments irrepetibles.
Però de cop i volta em trobo al mateix lloc.
Al món real.
I només penso a tornar a fer un altre salt, que sé que arribarà.
Però la vida és molt més que anar fent salts,
per quedar-te al mateix lloc.
Quan n'aprendré?
Està clar que aquest any no. I potser ni el que ve.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Una mica de desembre, però no tot!


El desembre ha sigut ben distret!
Quatre línies, del revés:
- Cada dia sóc més gourmande! Avui al mercat m'he comprat 50 g de foie gras, d'un home que se'l fa ell mateix. Val 8 € els 100 g... Ara, és boníssim! Qui m'ho hauria dit a mi fa sis mesos que em compraria foie gras, per mi sola! Jo segur que no!



- Ahir era dia de música al carrer al Mon Désert, i tocaven Les Culs Trempés de nou! Que guai! Feia molt fred, 3 ºC, però ells tocaven, tot i tenir les mans gelades. Era una associació del barri, que per Nadal fa això. I, justament, un d'ells, el que servia el Vin Chaud era un de la uni, en François! Que bo! Em va servir dos gots del vi calent (especiat amb canyella i taronja, molt bo) i molts pastissets de Nadal. Per fer passar el fred va anar de perles! Després vaig anar a l'Échanson, on vaig trobar l'Alex i la Bibiana (la seva dona!), i va venir en François, un altre que treballa amb ell. Després d'un vi i formatgets vam anar a casa l'Axel a veure el partit. Vam obrir un vi al principi, i pensàvem que potser no era bon dia, després del primer gol del Madrid tan ràpid... Però noi, després sí que va valdre la pena! Quin plaer de partit... I mira que estava cansada, però va ser molt bonic! Que bé guanyar contra el Madrid. Com diu l'ara "aquests no fallen mai!".

 

- Dijous vam anar a sopar amb els del lab a "Bouche à Oreille". Fondues i profiterols. Molt bo, però molt difícil de digerir! Mal de panxa fins ahir, gairebé! Però vam riure molt i va ser divertit.








- La Mélanie ara és fixa al lab. Ha estat un any de prova, i ara ja s'hi queda. És enginyera química, com jo, i té 25 anys. I per celebrar-ho, vam fer crèpes al lab! Boníssim.




- I fa poc va ser la Saint Nicolas. Cavalcada i tot plegat. La Marie-Jo ens va regalar un Sant Nicolàs de xocolata... A mi em vigilava l'ordinador!