dimecres, 26 de desembre de 2007

Carmeta

Feia fred i el sol de l'hivern, tot i que no té res d'envejar al d'estiu, brillava poc i la seva escalfor amb prou feines podia treure'm el fred de sobre. Després de recollir les fulles de la cara i de treure la capa de gel de sobre el vidre parabrises del cotxe, vam sortir d'allà. Fent via camí amunt, al cap de menys de dues hores ja havíem arribat a la nostra destinació. Havia estat un viatge tranquil, amb el piano de fons, els records de la nit anterior encara vigents al meu cap i la remor del vent picant i lliscant contra la carrosseria metàl·lica del quatre rodes que ens portava patinant per la carretera.

Quan vam arribar encara no hi era, però no va tardar gaire en fer-se veure. Divagant sobre el tema, convençuts del que anàvem a fer. Alemenys ells. Jo encara estava en l'oblit. Encara tenia present l'última vegada que la vaig veure. Allà, asseguda, però amb els rínxols ben fets. Poca cosa, xerrant pels descosits però ja gairebé sense fer-se entendre. Tranquila, però una mica capficada en els seus assumptes. Es podien encabir tots al mateix sac: llet, mel, nous, fred, piles, estufa i missa. Ai! Sí que n'era de maca, aleshores. I encara ara. Però ara és una altra cosa també.

Ens vam dirigir a poc a poc cap a la casa, amb el cap cot. Sabia greu, molt greu. Però nosaltres no hi podíem fer res. O potser sí? Vam pujar les escales amb els esglaons torts i a les fosques. El llum de baix no anava. Al pis de dalt ens esperava ell. Amb cara de pocs amics, o potser més ben dit, amb cara cansada i feixuga. Ell, el que ho estava fent tot per ella. Fa un temps les coses eren al revés. Ara, però, els papers havien canviat. Ara li tocava a ell fer-se càrrec d'ella. No es podia valdre ja per si mateixa. Ni caminar, podia. Però jo això encara no ho sabia.

Just entrar a l'habitació i veure-la asseguda a la butaca em va caure el món a sobre. Tenia el cap tirat cap enrere, amb la boca, ja gairebé sense dents, mig oberta. Els ulls mig tancats, tirites i venes al front i un mocador que li rodejava la cara per sota la barbeta i que es lligava amb un llaç a sobre el cap. El seu cos, amb molts quilos de menys, estava recobert amb una de les bates, això sí, que ja havia vist temps enrere. Els peus, lilosos, sense espardenyes i ben congelats i les cames envoltades amb unes gasses com si amaguessin una més que mala circulació.

Ens va reconèixer. Sí que ens va reconèixer. Però jo no sabia què dir-li. Em vaig asseure en una cadira al costat de l'estufa de llenya que escalfava l'habitació, just davant d'ella. I amb el cap anava mirant, ara a ella, ara a ell. I pensava en quin món tan injust que vivim. Que malament que estava, ella. Suposo que se n'adonava, de com estava. Ell deia que ella ja no hi era tota. I que no menjava gairebé mai. De cop i volta la tristor em va capturar. Com podia ser que estigués així i jo sense saber-ho? I més encara quan em vaig adonar que tampoc hi podia fer res. Ell, tossut, no volia portar-la a cap residència, ni tampoc volia que ningú els ajudés. Ella dient que ell ja la cuidava. La veritat? No existeix. No sé si hi ha veritat en aquests casos. Confusió, dubtes, incertesa... No saber ben bé el que es vol. Trobar-te en una situació que no has triat i que ni tan sols t'havia arribat a passar pel cap. Llei de vida, diuen. Resignació? No sé quina és la millor manera de prendre-s'ho.

Al veure tal panorama no vaig poder aguantar gaire. De cop i volta em van agafar unes convulsions -internes, això sí- i notava que els ulls se'm començaven a negar. Per no muntar un espectacle, vaig fugir. Vaig obrir la porta i baixar les escales, encara a les fosques, fins a la porta d'entrada. Em vaig quedar allà, dreta, i gemegant entre sanglots. Quina vida més injusta, hòstia. Quina merda. Que trist tot. Que trist viure així. Quina impotència per part meva. Quina mala llet que em va venir i, alhora, quina compassió. Ràbia i por alhora. Ràbia que això pugui arribar a passar i por perquè no torni a passar.

dimecres, 19 de desembre de 2007

Cooking with Art and Magic

What a great speaker, he is. Scientific and artistic. Artistic ans scientific. Eating for plesure. Cooking for plesure. Experimenting for cooking. Experimenting for plesure.

Another one here.

dijous, 13 de desembre de 2007

SuNprise!

What if the brilliant and magnificent sun one day started thinking that he shouldn't give us more heat and light. One day he decides that he has had enough of humans, who don't exactly know how to take profit of the powerful energy that he gives them. He can see how the selfish and arrogant human race starts producing other kinds of energy by burning carbon, for example, without counting on him. He doesn't even like when people want to get tanned by lying inside a box of UVA rays, instead of going to the wonderful beach or sunbathing on the terrace. He is always gelous of the secret moon, the Earth's satellite that is bright only because of him, but that everybody appreciates a lot, because its romantic meaning and the movement of the tides.

To which sex do you associate the Sun and the Moon? Let's think about it!

But there you go once again
You missed the point and then you point
Your fingers at me
And say that I said not to believe
I believe
I guess
I guess it's all relative



dimecres, 12 de desembre de 2007

Colourful and Precious


I have received some critics concerning my poor English these last days.
Imagination is what I need, I think.
Because, why not trying authentic compound fortunate sentences?
Losing hope is not what I need, I dare say.
Because now I am the only one who knows what I am exactly saying,
but the most precious and valuable concept
and idea
is that I precisely do not understand myself.
Do we always, whenever, recognize our own feelings? Can we in every moment express in words or in our own language what we would like to say and to comunicate to others?
Does the information flow?
Even if they don't understand, is it all understood?
Sometimes I wonder why is all so difficult, or so easy. Maybe it's not really important if the other person does not receive the exact meaning of your intentions.
And, at the same time, you cannot believe everything you read, listen or think so. The words have their own meaning, but when they are put together, side by side, they adopt another one. A better one? Who knows.
Sometimes this redoubtable and suspicious one is the what makes things go by, go through your body, your mind, your sex.
Every day is a special one, so let's take advantage of the moments we have and love. There is no need to look far away in space and time, or should I say in space-time?

I hope that somebody helps me untie all this. It pretty much seems that I don't want to look at the sunrise by myself.

diumenge, 9 de desembre de 2007

When one likes it

Now I'm listening to Dire Straits and Mark Knopfler.
So far away from me
Romeo & Juliet

I would have liked to go to one concert

Yesterday I tried it
It was great
I had my mom laughing at me
while she was making the pictures.

Nothing else matters.

But let's make the holiday last forever
...

dijous, 6 de desembre de 2007

the tree house


when I was little I lived in a tree house
but it was an imaginary one
no one could see it
no one could come to visit me

it was my own world
and it was magic

I could make anything appear
anything was possible
if I wanted a dog
if I wanted a huge table
if I wanted a fire place
I had to close my eyes
think about it for one second
and it came true

my mum used to ask me
hey, na, what's going on?
are you here?
did you listen what we've just said?

no
I used to answer

but it didn't really bother me
who cared
what humans talked about

when one could live in a tree house
the house of wonders

dimecres, 5 de desembre de 2007

pràctica avorrida i individual


from now on I will try to publish my messages in English
at least till the 21st of December
I must practise
so I will ask for your help

if you learn new vocabulary that you think is great
or useful
if you could try guessing the words I don't really know

if you want to suggest a topic that I could write about
which you think could be interesting

anything would be great

thank you for everything
in advanced

to start with: you have to fill in the gaps (2). five options are given:

The senator's reputation, though ---------- by false allegations of misconduct, emerged from the ordeal ------------.
a) shaken - unscathed
b) destroyed - intact

c) damaged - impaired

d) impugned - unclear

e) tarnished - sullied


I don't really know the exact meaning of these words. do you? which option would you choose?

dilluns, 3 de desembre de 2007

Volant sempre amunt amunt

tinc el cul molt fred
el terra està fred
rajoles de l'eixample
amb senefes que es van alternant
i fent més grans i
grans i
grans
fins que topen amb la paret
ia paret
terapia
i em quedo sola a casa
sempre
així
me germana ha tornat
una nova etapa
es tanca una porta i
se n'obre una altra
i així
anar fent
amb el cul més fred
sempre

ens quedarà
la imitació
simple imi
tació imi
tació imita
ció simple

i podem escriure
i escriu
re escriu
res escriu
no escric res
res mai més

i ara sento l'anunci de freixenet
un altre nadal
és possible?
sempre nadal
sempre serà nadal
per què feliços per nadal
feliços nadal
dal nadal na
liços fe
tenim fe?
tenim nad
nada tenim

esuM

"Starlight"

Far away
This ship is taking me far away
Far away from the memories
Of the people who care if I live or die

Starlight
I will be chasing the starlight
Until the end of my life
I don't know if it's worth it anymore

Hold you in my arms
I just wanted to hold
You in my arms

My life
You electrify my life
Let's conspire to re-ignite
All the souls that would die just to feel alive

But I'll never let you go
If you promised not to fade away
Never fade away

Our hopes and expectations
Black holes and revelations
Our hopes and expectations
Black holes and revelations

Va molt bé mentres condueixo................................. Lluny molt lluny.

divendres, 30 de novembre de 2007

Dead or Alive


La vida és així de maca i de trista
de contenta i d'enfadada
de contradictòria i de conjuncional;
de simpàtica i riallera
de tonta i de podrida
d'imbècil i irracional;
de mona i insuportable
d'estrambòtica i curiosa
de futurista i sensacional;
d'admirable i baldufera
de pulcra i vomitiva
d'increïble i infernal;
de canvis i monotonia
de menyspreable i bella
de melancòlica i passional;
de nostàlgica i alegre
de menjívola i estacional;

de somiadora i amical.

Ganes de plorar i de riure
de riure i de plorar
de riure i de somiar
de somiar i de bramar.

Sentiments que es van alternant
com impulsos elèctrics de neurones
que ara vénen i ara van

dimecres, 28 de novembre de 2007

Gustav, però no la granota!

http://www.myspace.com/gatss: un suec havia de ser... el cd que em va deixar en raül fa dies que me l'escolto. i hi ha una cançó que és divertida, com sona. n'hi ha de més tranquil·letes, de més romanticones, de més nostàlgiques, alguna amb uns violins estridents...
forma part de l'indienational tour que està voltant per europa, i potser per més enllà i tot. hagués estat bé, suposo. potser. qui sap.

when it's over
and sweat is running down your back
when it's over
she's breathing
she's breathing heavenly when it's over

I follow all instructions
I want more and I want it now
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance
you're always so slow
the loving you make is all I know
I came a long way to hear you say
sweden slow
sweet and slow

when it's over
why won't you let me stay when it's over
my soul is burning
it's burning viciously when it's over

it gives me a moment to
think about what I should have done
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

now that it's over
it's driving me insane to know
that it's over
I wish you could let fall one more time
before it's over
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

al final, el tio diu, entre altres:

I wrote that song wondering if people thought that we were the same in bed

referint-se als suecs...


diumenge, 25 de novembre de 2007

Suahili Music


Veient els resultats de l'enquesta -que no és científicament fiable- he pogut comprovar que us agrada la música instrumental i la música cantada en suahili. He estat buscant molta estona cançons en suahili per internet i no n'he trobat gaires. Així que us cantaré la que sé: Hakuna Matata! El que sí que he llegit, és que és bastant fàcil de pronunciar i que totes les paraules són planes. Menys una. Molt curiós.

I avui, gran espectacle de la Makabra al Poble Nou! Trapezi, pallassos, contorsionistes, un home que feia ballar ballet a les bombetes, un altre que s'omplia el bol de culleres, un que era capellà i feia fer exercicis i... molt riure. Ja convenia.

divendres, 23 de novembre de 2007

Sé que no sé res

Cansada, amb son, amb mal els ulls - o potser de lents-
però a punt d'anar a un concert de jazz

no sé ni qui hi haurà
ni què tocaran
ni ben bé on és

només que ara estic amb linux
però amb un ordinador que encara no és el meu
escoltant una cançó maquíssima d'una noia
el nom de la qual no penso posar perquè és molt difícil d'escriure...

i que avui he estat tot el dia pendent
i no s'ha complert encara el què

i mola
mola molt
estar aquí
ara
ara mateix
sentint l'aigua de la dutxa
sentint el teclat
sentint el soroll de la torre
i la música de fons
i els meus pensaments
i, si em concentro, potser fins i tot el meu cor

mentre espero
esperanto

dimecres, 21 de novembre de 2007

Damien Rice

No el coneixia fins aquest matí. I n'he escoltat algunes cançons i són maquíssimes. Bé, a mi m'agraden. Per gustos, colors. O no?

the blower's daughter

and so it is
just like you said it would be
life goes easy on me
most of the time
and so it is
the shorter story
no love no glory
no hero in her skies
i can't take my eyes off of you
and so it is
just like you said it should be
we'll both forget the breeze
most of the time
and so it is
the colder water
the blower's daughter
the pupil in denial
i can't take my eyes off of you
did i say that i loathe you?
did i say that i want to
leave it all behind?
i can't take my mind off of you
my mind
'til i find somebody new
Aquesta és una cançoneta. No és la millor, però és una. N'hi ha més. Podeu explorar aquí.
Espero que el link vagi bé, que a vegades li costa!

I contesteu l'enquesta del costat! Ja veig que ho aneu fent... Així que us agraden les cançons en Suahili? S'emporten la palma.

dilluns, 19 de novembre de 2007

Oxygen

He arribat amb la bici quan faltaven 2 minuts. El meu rècord, venint de la Facultat en menys de mitja hora, per la Diagonal i pel carrer Balmes, talment com un cotxe de Fórmula 1. El motor també s'anava escalfant, i necessitava refrigeració urgent.


Quan he entrat, comença la fascinació.


He entrat a la sala. Una sala de planta circular, amb el sostre molt alt, com una cúpula. Un llum penjant enorme del sostre. A dalt un balcó que dóna la volta. Al centre una taula amb un canelobre. Unes grades donen la volta. Les de primera fila, amb unes cadires de senyors. Els altres tres pisos, de marbre i amb coixins fins a sobre. M'assec, davant l'admiració de tanta bellesa.


Després de la presentació oficial, comença. Sona la música. Màgia. Un violoncel i una veu celestial. S'apaguen els llums i entren ells: tres i tres. S'asseuen a primera fila, en seients alternats. S'obren els llums. Comença la funció.

Veus, llums, sons, cançons, músiques, gestos, espelmes, fums, paper.

S'acaba la funció.

Èxtasi i intriga. Al final, qui?


Un altre dia, l'argument.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Song --...

It's not that important
it's not that bad
but haven't you realised

that I'm quite nice?

I feel happy and blues
at the right precise time
and no one ever worries
about the things I like.

But I'm still alive
and that's enough, I think
I have friends to love
at least till I die.





dimarts, 13 de novembre de 2007

Els Físics

Ahir vaig anar al Romea amb l'Edu i l'Erica a veure la lectua dramatitzada d'"Els Físics". Em va agradar moltíssim. I, a més, vaig aprendre què és una lectura dramatitzada: com teatre, però els actors llegeixen el guió. Molt curiós tot plegat. Algun dia ho hauríem de fer a la facultat nosaltres... No semblava pas molt difícil.

Avui, classe, enquesta d'avaluació continuada, dinar, redacció anglès, endinsament en el món dels reactors per reaccions sòlid-gas, i 50 piscinetes!

Ara un soparet amb la Nuvila... Triga molt... On ets? Ai, quina noia. Què en farem d'ella!

dissabte, 10 de novembre de 2007

Cinema 3 a Tòquio

Que gran en Jaume Figueras de Cinema 3. Ho acabo de veure. Avui feien el programa des de Tòquio, ja que es veu que hi fan un festival de cinema. Ha anat al restaurant on en Tarantino es va inspirar per Kill Bill, ha anat a l'Hotel on s'avorria en Bill Murray (un altre Bill) i al teatre de Sayonara, i al pas de zebra més transcorregut de la ciutat on es perdia la noia sordmuda de Babel.
En fi. Tota una odissea. Gairebé no ho puc veure mai, però aquest és un dels pocs dissabtes que estic a casona... gaudint de la calma del poblet, i de l'estrés setmanal, suposo.

dilluns, 5 de novembre de 2007

QED a la Facultat! Ho hem aconseguit

Bé bé bé... Ja estic més tranquila! Aquesta nit passada gairebé no he pogut dormir dels nervis: vindrà gent, s'han de penjar els cartells, tinc classes pel matí, arriben a les onze, a la una tot ha d'estar a punt... Però al final tot ha anat com una seda!

A les 11 i poc, just després de classe, els quatre fantàstics (actor, actriu, director i ajudant de direcció: o també Pere, Íngrid, Mattius i Tono) ja eren a l'aula-105 preparant-ho tot. He estat una estona amb ells i m'han semblat que els conegués de tota la vida...

A la una i poc ja començava l'espectacle. El so i la llum perfecte (a part dels crits que venien de l'aula menjador! -hora de dinar!-). I la representació genial. Con en Feynman mateix dalt de l'escenari. L'Angie (segona per l'esquerra) m'ha deixat el llibre "Está usted de broma, Sr. Feynman?" just a l'acabar l'obra, i avui ja l'he començat.

Ciència i art. Dues realitats. Però poden combinar-se, no? Clar que sí.

Moltes gràcies a tots i totes!

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Hits del Veranu

Hola a tots i a totes!
Us escric des d'Igualada! Aquí s'aprenen un munt de coses, entre altres, moltes cançons!
Cançons al bus,
cançons al casino,
cançons a l'ordinador,
cançons al mòbil.
I, això del bluetooth es veu que funciona! Al meu mòbil no, que no n'hi tinc, però sí a d'altres.
Estic bastant lluny de les noves tecnologies, encara, però tot arribarà! A mesura que vagin augmentant les necessitats o els vicis!

Apali doncs! Mil petons a tothom i me'n vaig a menjar pastís de poma que ha fet la Berta, però que no em vol dir la recepta! Està per llepar-se'n els dits!

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Tesi Dosta


Hola. Avui he après molt dels tractament d'eliminació del nitrogen en aigües residuals, ja que he anat a la presentació d'en Joan Dosta Parras, company de laboratori. Ho ha fet molt bé. Després de superar correctament les preguntes, pica-pica! Com ens hem atipat... A la tarda, intentar treure profit del temps com es podia. Però no podia pensar pas gaire. Tinc el cap ple de reactors, efluents, ANOVA, però suposo que ja és això. M'ha faltat anar a la botifarrada, però no hi ha hagut temps...
Ja explicaré més coses un altre dia.
Avui, de moment, us deixo amb una imatge dels quatre fantàstics del laboratori de la Facultat, amb qui he passat molts bons moments i molt més!

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Dos "monstres" de la comunicació


Sí: Màrius Serra i Cares Capdevila. Sóc mig fan d'ells. Avui he anat a La Casa de Llibre a la presentació del llibre "Enviar i rebre" de Màrius Serra. Un conjunt d'articles que ha anat publicant, des del 1989 a l'Avui i Vanguardia, amb algunes rèpliques dels seus lectors. La presentació la feia Carles Capdevila, un d'Hostalets de Balenyà, que m'agrada molt com escriu/parla. Em fa molt riure. I m'hi sento molt identificada, amb tot el que diu. No sé. Mola.

Durant la presetnació ha fet alguns "enigmàrius", del tipus:

"Pontífex amb molta ploma", de 7 lletres.

"Una que s'ho empassa tot, és una màquina" de 15 lletres.

"Un musulmà encarat que parla molt", de 9 lletres.

"Fa cas del cap de l'agrupament", de 7 lletres.

A veure si ho endevineu -tu aifan no, que també hi eres!-. En fi. Que m'ha agradat molt. Tan, que fins i tot m'he comprat el llibre (20 €) i me l'han dedicat. Sí, tots dos. En Carles també, i mira que el llibre no és seu, però "com si ho fos", com diu ell.

Un brindis sumarrocal per tots ells!

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Al matí ve el rajolí!


Potser és veritat que quan t'ha de venir la regla estàs de més mal humor, més trista, més susceptible als canvis i al que puguin dir els altres.

No ho sé. No ho sé jo, ni ho sap ningú, ni ho sabreu mai els nois que estigueu llegint això.

O potser només és l'excusa perfecta pels mals moments que passem a la vida.

Qui sap. La qüestió és que estic en una època no molt contenta ara mateix -cosa estranya en mi per aquells que més em coneixen-. Però bé. S'intentarà superar-la com es pugui.

Com funciona això? Uale! Una cosa que he après avui! A fer "links" o "enllaços". Mai ho havia fet. Gràcies al mestre Roviró! Però, al correu també es pot fer? El link que he posat no és massa res especial, era per provar alguna adreça! I ja estic de més bon humor...

Salut i alegria! I avui potser Jamboree? Mmm... Pot estar bé. Qui s'hi apunta?

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Faig tard! Cap a la muntanya falta gent!


Hola!
Volia escriure un text currat, però resulta que ara m'acaben de trucar que ens anem d'excursió!
Sí! Anem al bosc! No sé si a collir bolets o a respirar aire pur, però, en tot cas, segur que serà divertit!

Mil petons per tots! I pugeu una muntanya! Que sempre va bé!

dilluns, 8 d’octubre de 2007

El Che va a Sitges amb en Guimerà!


Hola hola! És veritat, no tinc massa temps! Amb això de l'avaluació contínua... No sé pas on anirem a parar! Avui, justament he vingut al bar d'història a parlar d'això, amb dues estudiants més i una professors de la UB. Ha anat força bé la xerrada. Si voleu veure-la, juntament amb una entrevista a Claudi Mans i un article sobre l'ACCC (si no sabeu què és aneu a accc.net), no us podeu perdre l'últim número de l'enxarxa't! -encara no ha sortit, però en breu ho farà-. A part d'aquestes coses, segur que n'hi ha moltes més d'interessants.

Doncs bé, avui fa 40 anys que van agafar el Che mentres lluitava a Bolívia, i demà en farà 40 que el van executar. Faré un minut de silenci per ell demà al matí, i avui li dedico el blog. Volia penjar una foto seva, però m'ha semblat que tots ja el coneixeu molt, i per tant m'he decantat per una foto d'aquestes dues "grannies" fent aquests jerseis tan monos.

Ahir, Sitges. Vaig aprendre un munt de coses sobre pelis i actors. La més important és: no sàpigues mai què vas a veure: segur que et sorprendrà! Jejeje!

I mil coses més. Ah sí, que Àngel Guimerà té coses bones: Terra Baixa, Mar i Cel i La Filla del Mar. Aquestes tres són les que de moment conec, no del tot, però una mica.

I, bé, us podria parlar dels reactors en llit fluïditzat i de llit mòbil, però sonaria un pèl massa freaki. I ara mateix és el que em posaré a mirar, ja que haig de lliurar uns quants exercicis, i encara no n'he fet ni un!

Salut i xupa-xups! I, avui, per què no: i revolució!

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Música i Ciència


Hola!
Havia fet un escrit molt guai i se m'ha borrat. No, si al final hauré de fer com un amic meu que abans de publicar alguna cosa al fotolog o d'enviar un mail, copia el text, per si se li penja el programa.

Us explicava que avui he assistit a un concert de música clàssica a la facultat: Wagner i Beethoven, tu, la 7a!

I com el cap se me'n va, i torna, i miro al voltant, i als músics, i em relaxo, i somric... Talment com si estigués en una classe de la facultat, però sense prendre apunts!

La foto, doncs massa res a veure: avui he après a carregar fotos aquí amb l'ajuda d'aquesta personeta que surt. L'altre perquè? Hi feia maco, no?

dissabte, 29 de setembre de 2007

història

Avui he estat llegint un ratet el llibre aquell que venen als quioscos de l'enciclopèdia de l'escola de la república i he après un munt de coses.

Us explicaré una mica la història de la península, fins allà on recordo. Primer, bé primer, cap al 2000 aC van venir els íbers, que es van instal·lar a l'est, i els celtes, a l'oest. Pobles procedents de l'Àsia. De l'únió dels dos van aparèixer pel centre el poble celtíber.
Cap al 700 aC apareixen els fenicis, que s'instal·len per les costes d'Andalusia i van pujant, i més tard els grecs, més on ara és Catalunya.

Els fenicis van aportar moltes coses, però també eren uns conqueridors i es volien fer amos de la península. Quan estaven perdent, van demanar ajuda als cartaginesos, dels nord d'Àfrica, que els van ajudar, però després van ser ells els que es volien fer els amos de la península.

Més o menys és així, fins que apareixen els romans pel nord-est, i aleshores ells es fan els amos. Els romans s'estan molt de temps aquí. Fins al segle V dC o així, fins que apareixen els bàrbars del nord, els visigods, gods i tota aquesta tropa. Els romans van fer també moltes coses bones, però també de dolentes que els visigods van abolir, com l'esclavisme, el sistema de castes... Em molen els visigods, tot i ser uns bèsties. Creien en l'igualtat dels homes, en la justícia, en ser herois no per on has nascut sinó pel què realment has fet.

En fi. Després dels visigods i gods -hi van haver molts reis- apareixen els àrabs pel sud i comencen a conquerir el territori. I a parir d'aquí ja és un lio que us explicaré un altre dia.

He quedat impressionada de la mà de pobles que han passat per la península! Buf! I això no és tot...

dijous, 20 de setembre de 2007

Aigua i Internet

Hola! Sabeu quanta aigua gastem en un dia un ciutadà europeu? Doncs entre 150 i 300 L. Uns 50 per dutxar-nos, uns 50 per la rentadors, uns 50 per la cisterna del lavabo, uns 20 per la neteja de la casa i només uns 5 per beure i cuinar, aproximadament.

He vist que hi ha un noi tancat en una habitació d'un hotel com a mostra que es pot estar 10 dies només amb internet: ho compra tot des d'allà, rep emails, ja surt als mitjans de comunicació... de moment li va prou bé. A avui.cat hi és tot.

Per altra banda, i contraposant amb el paràgraf anterior, a Xina un noi ha mort després d'estar-se tres dies connectat a Internet en un cibercafè. Segons diuen, un atac de cor. I ara a Xina està prohibit obrir més cibercafès i creen centres de desintoxicació pels addictes a la xarxa. Quina por! La nova droga del segle XXI: Internet!

Va doncs, apagueu l'ordinador i aneu a llegir una estona. És el que faré jo ara!

Salut!

dimarts, 18 de setembre de 2007

Ajà! Paradoxes que fan pensar!

És el títol del llibre que m'estic llegint, de Martin Gardner, és a dir, de Martí el Jardiner.
És un llibre molt amè i divertit. Fàcil de llegir, fins i tot hi ha vinyetes amb dibuixos fets per matemàtics!
I hi ha tot de coses curioses pel mig, del pal:

"Aquesta frase és falsa."

En una xapa: "Prou xapes!"

"La següent paraula que diràs serà no? Respon utilitzant sí o no."

Quadrats màgics, coses que semblen impossibles de geometria, i mil coses més.

Us el recomano.

divendres, 14 de setembre de 2007

Els Pitagòrics

He pogut observar que el que em queda més al final del dia són les coses que m'expliquen. És a dir, les que llegeixo o descobreixo pel meu compte, em fugen del cap. Durant el dia penso: això ho haig d'apuntar al blog aquest vespre. Però arriba el vespre i no me'n recordo.

En canvi, quan és el vespre i penso en les coses que m'han dit, normalment me'n recordo molt més. Potser és per això que encara hi ha classes amb professors. I, potser és per això que vaig a classes. Clar, si ho poguéssim aprendre tot des d'internet, o llegint-lo, aleshores els professors perdrien tots la feina. Almenys la feina presencial.

Bé, això potser només em passa a mi. Segur que hi ha gent que quan llegeix un llibre, veu una pel·lícula o observa algun fenomen estrany, se'n recorda durant molt de temps. A mi, si no és que em xoca molt, o m'ha tocat a fons, normalment ho oblido. Sobretot amb els llibres. I em fa molta ràbia. Et diuen "que t'has llegit tal i tal?" i tu, "sí", perquè sí que te l'has llegit. Però només recordo una mica l'argument o vagament alguna història en concret. Quan me'n parlen una altra vegada, potser ho recordo...

En fi. Això és el que he descobert avui. Que tinc memòria selectiva. I, parlant de memòria selectiva, memòria visual diria que sí que en tinc una mica.

En referència al títol, avui l'Ivan m'ha explicat una cosa d'aquesta gent. El seu mestre era, com es pot deduir clarament, el senyor Pitàgores. Una de les coses curioses és que creien que els números eren perfectes i que podien explicar el món amb ells. Però quan van descobrir una nombres "estranys" volien ocultar-ne la seva existència, ja que no s'adeien amb el seu model utòpic del món: els irracionals.

Una gent molt rara. I interessant alhora.

Salut!

dilluns, 10 de setembre de 2007

Bicicleta

Avui m'he comprat una bicicleta! L'antiga tenia les marxes rovellades i em cansava molt i, a més, em van torçar la roda al carrer.
Aquesta nova té timbre i tot! És molt maca. Però em fa por deixar-la al carrer, així que la pujaré cada dia.
Avui és això el que he après: a pujar una bici per l'ascensor. És tota una tècnica, sobretot quan l'ascensor és petit, molt petit, i les portes són dobles i no automàtiques. Què hi farem: paciència.

diumenge, 9 de setembre de 2007

Miguel Molina

Hola!
Avui he après qui va ser Miguel Molina. D'una forma una mica peculiar, tot sigui dit. He anat amb el Mr. Ivan al Brossa Espai Escènic a veure la preestrena d'"Ojos Verdes". La veritat és que no sabia què anava a veure i m'ha agradat molt al final.
Es tracta d'una obra que alterna el text amb escenes musicals, bàsicament "coplas", seguint la biografia de Miguel Molina (o de Molina). Tot un artista.
Va emigrar a Mèxic i Buenos Aires al franquisme, entre altres coses, perquè era homosexual (entre moltes altres).
Molt interessant. Tota una vessant de la folcklòrica espanyola que no en sabia res. Tornant a casa hem anat cantant coplas, fixa't tu!

dissabte, 8 de setembre de 2007

La història interminable

Avui he acabat la història interminable, de Michael Ende.
Hi ha hagut moments de tot, però en general m'ha agadat molt. Quin món! Fantasia...
I he après moltes coses, però, sobretot, dues són les que m'han quedat més:

1: Ja no estic preocupada de tots els somnis que tinc i que no recordo. Tots aquests somnis queden gravats en forma d'imatges en làmines de mica en el món de Fantasia. Tot Fantasia està sobre els somnis del món dels humans. Quin susto! Jo em pensava que es perdien!

2: Tots els éssers que marxen de Fantasia es converteixen en mentides en el món dels humans. És a dir, que com més mentides diguem, fem marxar més éssers de Fantasia.

I, va, una tercera: saber estimar.

divendres, 7 de setembre de 2007

COPs i cops!!

Hola!
I us preguntareu tots: què són els COPs? (segur...)
Doncs els COPs són els contaminants orgànics persistents. Compostos orgànics molt estables que s'acumulen al teixit adipós (greix) ja que són poc hidrosolubles (s'avenen poc amb l'aigua, vaja), en canvi molt liposolubles (són amics del greix). Són molt resistents i semivolàtils, amb la qual cosa poden recórrer grans distàncies abans que es depositin.
Poden ser naturals i antropogènics.
Un d'ells, organoclorat -és a dir, que conté clor a la molècula- és el DDT. Segur que n'heu sentit parlar. Un insecticida que va molt bé pels mosquits -els mata- però que no va tan bé per les persones -potser si ens dutxéssim amb ell també ens enviaria a l'altre barri-.
A més del DDT, però, també n'hi ha molts d'altres: aldrin, dieldrin, endrin, clordano, mirex, toxafè, heptaclor, hexaclorbenzè (HCB) i varis bifenils policlorats (PCBs), i productes secundaris de combustions i processos industrials: dioxines, furans...
Molts d'ells -com el DDT- ja fa anys que han estat prohibits a molts països, però a alguns encara es fan servir. Ja us podeu imaginar que està prohibit al món occidental, i als països més pobres és on s'utilitza. I és que resulta que el DDT és molt eficaç per eradicar la malària i també en zones on es fan cultius d'agricultura intensiva.
La via d'exposició actual en nosaltres és, bàsicament, a través de l'alimentació -productes d'exportació- però també per l'aire en zones industrials -si es produeixen productes clorats, sobretot-.
A Flix, per exemple, la bossa de fangs que hi ha al riu Ebre prové d'una fàbrica de clor-alcalí, que els dipositava allà. Ja fa molts anys que no ho fan, però els efectes dels fangs tòxics encara es noten avui en dia. A més, com que aquests compostos són molt persistents -costa fer-los desaparèixer- es van bioacumulant al llarg de la cadena tròfica -és a dir: passa de l'aigua, a les algues, als insectes, als peixos, als ocells que es mengen els peixos-, i també passa als sòls que es reguen amb l'aigua i als cultius -pomes, arròs...- que es cultiven en aquests sòls.
Se sap que tots aquests COPs produeixen efectes nocius per la salut, però encara no se sap exactament en quina concentració fan més mal ni quins són els límits que pot tolerar un ésser humà.
S'estan fent molts estudis a la població per determinar el nivell d'aquests compostos, i un d'aquests estudis és on estic col·laborant. En concret, analitzem els organoclorats -uns determinats COPs, entre ells DDT, PCB, HCB, HCH...- a gent de Catalunya, a partir de mostres de sèrum. És molt interessant. Si voleu, en un altre post us explicaré com analitzem les mostres.
De moment, avui ja n'hi ha prou.

dimecres, 5 de setembre de 2007

Gasols

Ara, escoltant l'Eurobàsquet, he descobert que en Pau Gasol té un germà que es diu Marc, que s'assemblen molt i que també juga a bàsquet.
També he descobert i m'he indignat, que quan en Buenafuente feia el programa Buenafuente a antena 3 i deia "des de Barcelona", en realitat era mentida: es gravava a Madrid! Ho feia com a tàctica perquè els catalans ens sentissim més a prop de casa. Jo què sé.
També que l'HLA és el que fa que els òrgans siguin compatibles, és a dir, que és el que es mira quan hi ha d'haver un transplantament de cor, ronyó, etc.
També he après a escanejar fotos amb l'ordinador de l'Ivan. Que bé. És molt divertit escanejar fotos antigues.
I per avui ja n'hi ha prou.
Ah sí, i que les birres + patxaran + braves fan venir mal de panxa el dia següent.

Amelie i Lenin

Avui he descobert vàries cosetes:
-que el compositor de la banda sonora d'Amelie i de Good Bye Lenin és el mateix (per això em semblaven tan iguals)
-que "museu" ve de musa
-que "mar mediterrani" ve de el mar que hi havia al centre de la terra (la terra que coneixien abans)
-que amb estrella damm pots anar a port aventura per menys euros (no és publicitat, simplement que ahir en vam veure i a les etiquetes ho deia)

salut!

dimarts, 4 de setembre de 2007

Arròs

Hola hola
avui toca parlar d'arròs. Avui he après, o he tingut coneixement, que al món occidental ens mengem 5 kg d'arròs a... possibles respostes:

a) a la setmana
b) al mes
c) a l'any

doncs, la resposta correcta és la c) a l'any. Dit així a simple vista, potser sembla poc. Però si hi pensem bé, l'any té 52 setmanes, a 100 g d'arròs la setmana, són això, més o menys.

Ara bé, quants quilos d'arròs mengen a la xina? Buf! Molts molts i molts... Tants com 100 kg d'arròs a l'any. Una mica més que aquí, oi?

Vinga, bona nit.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Sant Honoré

Hola!
Aquest blog servirà, a partir d'ara, com a eina del coneixement.
Però un coneixement diferent al que tots us penseu.
Hi anotaré, si puc cada dia, i si no quan sigui, alguna cosa que he après durant aquell dia.

Avui per exemple:

Pastís de Sant Honoré (o com s'escrigui)
És un pastís típic de Lleida i rodalies, format per una fina capa de pasta de full, recobert amb crema catalana cremada, de forma recangular -més o menys llarg segons les persones que se l'han de cruspir- amb nata per les vores.
Boníssim, tot i que molt i molt dolcet.
Gràcies a en Nus i a la seva família de les Borges Blanques, on l'he pogut degustar.

dissabte, 2 de juny de 2007