dimecres, 31 de desembre de 2008

diumenge, 28 de desembre de 2008

un dia soñé

que estaba en un desierto caluroso con dunas
no, no... uno frío, en el polo norte con hielo, mucho hielo
no, el polo norte no, el sur! sí, en la antártida
sin osos polares, sin nada
y con un lago grande, muy grande
no, un lago no... con el mar
el mar y el horizonte muy lejano
y yo andaba por el hielo por la nieve
buscando algo... algo?
buscando comida, tal vez
buscando un amigo
buscando alguién?
y no tenía frío, no... era un sueño
y en los sueños puedes pedir lo que sea
así que... pedí un amigo!
y abdábamos los dos juntos hablando
y riendo y fumando... fumando?
no, fumando no, que horror de olor!
cantando, mejor, sí, cantando
y riendo aún más y felices
hasta que... chof! el mar bajo nuestros pies
dentro de nuestra ropa
dentro de nosotros
pero el agua... el agua no estaba fría
estaba justo al punto! que gustito...
y luego nadábamos... nadábamos mucho pero que muuuuuuuuuuuucho
hasta llegar a cabo verde... o cabo norte... o ciudad del cabo? cómo se llama esa puntita de tierra que sobresale de la punta?
y llégabamos y nos daban un gran banquete y hacíamos una fiesta
y luego, de pronto, una gran música
y mi mamá estaba allí... mi mamá?
oh nooooooooooo... el colegio? las ocho de la mañana?
oh nooooooooooo... me despierto

dijous, 25 de desembre de 2008

en diuen nadal

ahir vaig llegir un article on en carles capdevila va decidir passar, quan era jove, un nadal sense la família, a barcelona, pensant que estaria amb els seus companys de pis d'estudiants, però al final el van deixar sol i va acabar menjant-se un frankfurt al bar de sota parlant amb el cambrer perquè el consolés de la tristor...
i és que... és curiós, no? aquesta tradició que ens hem muntat tots plegats de passar el nadal en família? a mi la meva família m'agrada molt; el meu avi que em cau molt bé, devia ser una mica sarcàstic de jove; la seva germana, la tieta patidora de la família encara tira i amb el cap més clar que tots nosaltres... i no m'allargaré perquè podria fer-me pesada i tot parlant de tiets i tietes i cosins i cosines variats i per tots els gustos... i avui ha tocat fer el nadal a casa nostra, ja que allà on l'haviem de fer, resulta que han agafat un virus d'aquests de panxa i s'han passat la nit i major part del dia vomitant i sense poder menjar res...
doncs bé, no és que tingui res en contra la família, però algun any m'agradaria passar un nadal diferent. tot i que, si mai ho arribo a fer, estic segura que no em mirarien amb gaire bons ulls per casa... ehem ehem... m'hauré de buscar una excusa prou creïble... tot i que no sé pas si n'hi ha... potser buscar feina en algun païs on aquest dia no sigui festa... m'ho he de pensar...
en tot cas, ja hem passat un altre nadal, un altre dia en família, d'aquells que et passes el matí fent el dinar i descansant i la tarda païnt el dinar i descansant... i mira que tinc el cap ben atabalat de coses que he de fer i refer...
a veure si vaig a veure la foguera de la plaça major de vic, a passar fred als peus i escalfar-me les mans...

dissabte, 20 de desembre de 2008

2ooNoU !

Joyeux Noël et Bonne Année...

Flors de Mucha, espirals, margarides, clavells, tulipes, roses, espines, trèvol, boix grèvol, estrelles i cordills ¬¬

i una firma
i plata i negre
i una postal que s'obre i s'aguanta!

Pet tooooooooooooots vosaltres!

dimarts, 16 de desembre de 2008

nens petits i putats

Una amiga meva de l'institut ha parit tu! Un noiet que beu molta llet i que es diu Jordi. Que fooooooooooort! És la primera de la meva edat que conec; i quan l'he trucat, m'ha dit que una altra que anava amb nosaltres a classe també!

Quina por! A mi encara em queden uns anyets eh... No fotem no fotem... Però me n'alegro moltíssim per elles i els seus =)

I m'encanta tenir un xic músic! Em dóna la vena artística que trobo que em falta; una altra visió del món; una altra manera de pensar; una altra manera de viure... j'adore!

Endavant doncs, que soni la música! I que en Jordi la pugui sentir!