dimecres, 31 de desembre de 2008

diumenge, 28 de desembre de 2008

un dia soñé

que estaba en un desierto caluroso con dunas
no, no... uno frío, en el polo norte con hielo, mucho hielo
no, el polo norte no, el sur! sí, en la antártida
sin osos polares, sin nada
y con un lago grande, muy grande
no, un lago no... con el mar
el mar y el horizonte muy lejano
y yo andaba por el hielo por la nieve
buscando algo... algo?
buscando comida, tal vez
buscando un amigo
buscando alguién?
y no tenía frío, no... era un sueño
y en los sueños puedes pedir lo que sea
así que... pedí un amigo!
y abdábamos los dos juntos hablando
y riendo y fumando... fumando?
no, fumando no, que horror de olor!
cantando, mejor, sí, cantando
y riendo aún más y felices
hasta que... chof! el mar bajo nuestros pies
dentro de nuestra ropa
dentro de nosotros
pero el agua... el agua no estaba fría
estaba justo al punto! que gustito...
y luego nadábamos... nadábamos mucho pero que muuuuuuuuuuuucho
hasta llegar a cabo verde... o cabo norte... o ciudad del cabo? cómo se llama esa puntita de tierra que sobresale de la punta?
y llégabamos y nos daban un gran banquete y hacíamos una fiesta
y luego, de pronto, una gran música
y mi mamá estaba allí... mi mamá?
oh nooooooooooo... el colegio? las ocho de la mañana?
oh nooooooooooo... me despierto

dijous, 25 de desembre de 2008

en diuen nadal

ahir vaig llegir un article on en carles capdevila va decidir passar, quan era jove, un nadal sense la família, a barcelona, pensant que estaria amb els seus companys de pis d'estudiants, però al final el van deixar sol i va acabar menjant-se un frankfurt al bar de sota parlant amb el cambrer perquè el consolés de la tristor...
i és que... és curiós, no? aquesta tradició que ens hem muntat tots plegats de passar el nadal en família? a mi la meva família m'agrada molt; el meu avi que em cau molt bé, devia ser una mica sarcàstic de jove; la seva germana, la tieta patidora de la família encara tira i amb el cap més clar que tots nosaltres... i no m'allargaré perquè podria fer-me pesada i tot parlant de tiets i tietes i cosins i cosines variats i per tots els gustos... i avui ha tocat fer el nadal a casa nostra, ja que allà on l'haviem de fer, resulta que han agafat un virus d'aquests de panxa i s'han passat la nit i major part del dia vomitant i sense poder menjar res...
doncs bé, no és que tingui res en contra la família, però algun any m'agradaria passar un nadal diferent. tot i que, si mai ho arribo a fer, estic segura que no em mirarien amb gaire bons ulls per casa... ehem ehem... m'hauré de buscar una excusa prou creïble... tot i que no sé pas si n'hi ha... potser buscar feina en algun païs on aquest dia no sigui festa... m'ho he de pensar...
en tot cas, ja hem passat un altre nadal, un altre dia en família, d'aquells que et passes el matí fent el dinar i descansant i la tarda païnt el dinar i descansant... i mira que tinc el cap ben atabalat de coses que he de fer i refer...
a veure si vaig a veure la foguera de la plaça major de vic, a passar fred als peus i escalfar-me les mans...

dissabte, 20 de desembre de 2008

2ooNoU !

Joyeux Noël et Bonne Année...

Flors de Mucha, espirals, margarides, clavells, tulipes, roses, espines, trèvol, boix grèvol, estrelles i cordills ¬¬

i una firma
i plata i negre
i una postal que s'obre i s'aguanta!

Pet tooooooooooooots vosaltres!

dimarts, 16 de desembre de 2008

nens petits i putats

Una amiga meva de l'institut ha parit tu! Un noiet que beu molta llet i que es diu Jordi. Que fooooooooooort! És la primera de la meva edat que conec; i quan l'he trucat, m'ha dit que una altra que anava amb nosaltres a classe també!

Quina por! A mi encara em queden uns anyets eh... No fotem no fotem... Però me n'alegro moltíssim per elles i els seus =)

I m'encanta tenir un xic músic! Em dóna la vena artística que trobo que em falta; una altra visió del món; una altra manera de pensar; una altra manera de viure... j'adore!

Endavant doncs, que soni la música! I que en Jordi la pugui sentir!

diumenge, 30 de novembre de 2008

I un gos i un gat i el conte ha començat.


Avui ja és dia 30 de novembre. I dic ja per com passa el temps! Però sí, fa fred i un ja comença a veure el Montseny nevat, els llums de Nadal als carrers de les ciutats, els anuncis de la televisió de perfums i joguines i que per sopar ve molt de gust una sopeta calentona al costat de la calefacció, a falta de llar de foc. I per aquestes dates va bé a vegades fer una reflexió del què ha estat l'any. Ja sé que encara falta un mes, i que serà un mes molt intens de feina i tot plegat ...

Així fent un breu resum, vaig començar l'any amb 22 anys i a casa la Lorda, on vam celebrar el cap d'any amb la colla tan maca de Vic. Per aquelles dates jo estava estudiant pels últims exàmens de la carrera. Només en tenia tres i el dia 21 de gener, amb ja 23 anys, vaig acabar. El dia 24 més o menys ens vam embrancar en Pol, en Jordi i jo a fer una ruta esplèndida i fantàstica per mig Europa, que tenia com a destí final, per mi, Berlín (ells tornaven a casa). A Berlín m'hi vaig quedar fins el 6 d'agost fent el projecte, descomptant el pont de l'1 de maig que vaig fer una visiteta als de casa... La veritat és que va ser un erasmus molt bonic. Per la ciutat i per la gent que allà vaig conèixer: l'Edgar i la Maria (els dos de la foto) i en Guillem, a part de molts altres que també m'estimo molt, com els del curs d'alemany o els dels sopars del divendres. L'estiu va ser especialment trist, degut a la pèrdua d'un molt bon amic: se'l va endur la pedra de Marroc. Però encara està amb mi cada dia, això segur. Entre això i treballar una mica a l'estanc i fer una setmana de vacancetes a Port de la Selva i Marsella amb en Pol i amigues va passar ràpid. El setembre em va agafar de sorpresa, ja que em pensava que ja començava el màster, però al final va ser a l'octubre. Així que se'm van allargar un mes les vacances. I ja em va anar bé, perquè vaig aprofitar per quedar amb gent que feia temps que no veia i que tenia una mica descuidada... I fins i tot per passar una setmaneta per Bilbo! L'octubre va començar i amb ell el màster a la URV de Tarragona, i fins ara! Ara ja fa dos mesos que estic allà, entre setmana. I la veritat és que m'agrada el que faig, i també hi ha gent molt maca, com a tot arreu (i com a tot arreu, gent que no tant). Però estic bé, i això és el que compta. L'únic problema és que és una mica lluny i viatjo molt i m'enyoro una mica, però va bé. I visc a casa la família d'en Guilem, el noi de Berlín... Així que podríem dir que em va canviar una mica la vida aquest erasmus... Però no tota...

I un gat i un gos, i aquest conte s'ha fos.

dimarts, 25 de novembre de 2008

uouo

veig poc la tele, però a vegades fan alguna cosa que fa riure:
apm i polònia
i ja està
avui sóc de poques paraules!
macos tots!
també estic contenta jo i faig riure...

diumenge, 23 de novembre de 2008

el nostre món

tinc un amic
que em mira i em somriu
i m'encanta quan somriu!
i riu
i m'encanta quan riu!

el miro i somric
i li encanta quan somric!
i ric
i encara li agrada més.

i riem junts
tots dos junts
i ens fem pessigolles
amb les mans fredes
i els cossos calents
i ens despentinem els cabells
i ens toquem el cul
i la panxa

i ens abracem
i riem
i per uns moments ens endinsem dins del nostre món
i ens allunyem del de tots

dilluns, 17 de novembre de 2008

novembre

un dia soñé
que el mundo era de colores
que había prados con margaritas
en lugar de aparcamientos de coches
que había altos árboles
que ocupaban el sitio de los gratacielos
no había ruidos de motores ni humo por las calles
la gente iba en bici o a pie
canvi de lloc instantani
núvols kinton
i allarga't bastó

diumenge, 2 de novembre de 2008

Tranquil·litat



Tinc ganes de llevar-me i sentir el silenci. I escoltar música i fer-nos l'esmorzar i gaudir d'un matí de diumenge tranquil i bonic, encara que a fora plogui. De fet, és bonic mirar a fora i veure que plou. Neteja i purifica l'aire i alhora la ment.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

els meus amics (macos)


els 4 gats
ben espantats
reien a cor que vols
quan estaven lligats
i ben empolainats
com uns mussols

dimecres, 8 d’octubre de 2008

divendres, 3 d’octubre de 2008

Corine Imanol Sara Bilbo

Tren dels anys cinquanta o més vell fins a Bilbo. Recomanable si voleu sentir-vos enmig de la guerra civil, veure películes de la meg ryan quan encara no era famosa i patir un mal d'esquena el dia següent!
Arribar a casa i companya agradable i sopar calentonet.


El dia següent metro fins a Portugalete i travessar la ría amb el puente colgante! Un dels primers d'Espanya. Caminar i caminar i caminar pel costat del mar, fins a la punta del penyasegat i encara més enllà i perdre'm fins a trobar la següent parada de metro...

Dinar en una escola d'euskera i tarda buscant street art:

space invaders per toooooooota la ciutat! Vespre tranquil·let a casa amb pizza!


L'endemà cap a Donostia... aquest cop amb bus, contemplant el fantàstic paisatge: quines muntanyes més verdes! I ara es veu que en volen foradar unes quantes per l'ave que unirà





Bilbo, Gasteiz i Donostia. Espero que ho facin bé, perquè ho faran de totes totes. Donostia molt tranquil·let... Pujar els cims, caminar per la conxa de punta a punta, fer un passeig pel parc d'atraccions abandonat amb funicular incorporat, menjar pintxos, beure zuritos i berenar xocolata amb xurros... Gran dia. Vespre caseta... sorpresa: l'imanol ens ha fet "lubina" al forn...
El dia següent la Corine fa gofres... Com em cuiden! I vaig a passejar pel casco viejo i després 4 hores al Guggenheim... Exposició sobre Juan Muñoz molt interessant i l'edifici i les gegants escultures de Ricard Serra i... i... buf buf... Molt interessant.
A caseta altra cop... Sopar aviat una pasta deliciosa amb espinacs i anar a un pub irlandès! Quants guiris... i euskalduns... Que bonic conèixer gent tan maca...


L'últim dia plou una mica i fa fred així que decideixo quedar-me a casa a llegir el llibre que el tenia mig abandonat... Buf... com enganxa. Quan ja són les sis de la tarda... Què, Imanol, anem a fer una birra? Quedem més tard amb la Corine per anar al típic bar de les croquetes (rodones) i al bar on treballava abans l'Imanol a fer una tortilla... I m'acompanyen al tren! Fins a les dues enganxada a l'últim llibre i l'acabo... Buf... És que no es pot pas deixar a mitges... Conec a una noia russa al tren molt maca que va a passar uns dies a Barna.
I, finalment, mar, sortida de sol i arribem! Bon dia!
Que bonic Euskadi... Sentiment de germanor inevitable, bonics paisatges, bon menjar, bona gent i una sorpresa d'última hora: han fet una sala de concerts i culturals en una antiga església! Clar que sí!

*A veure si endevineu on van les fotos enmig del text... M'és molt difícil fer-h jo!

dimarts, 23 de setembre de 2008

Com una tortuga

Em sembla que ja sé què em passa. El molt maco d'en centpeus m'ho ha fet veure avui. Si el llegiu, veureu de què parlo.
Diu, simplificant molt, que el cervell té dues parts: la part simpàtica (més activa) i la parasimpàtica (més relaxada). I que normalment hi ha un equilibri entre les dues, per anar fent vida normal.
El que sospito, és que últimament tinc més activada la part parasimpàtica, la qual cosa em provoca nyonya, ganes de fer el mandra, de no fer res, de jaure... Amb els aires d'una tortuga, ves. I crec (això ja és cosa meva) que va a més a mesura que passa el temps. Sort que té data de caducitat.

Això mesclat, és clar, amb què he pescat un bon refredat i els mocs no em paren de rajar. Ai quin mal que fan els mocadors de paper!

Després de dormir tota la tarda vaig a donar una volta per la Mercè. Espero que no plogui.

dilluns, 15 de setembre de 2008

La ruta del ferro i el carbó

Avui al matí ben decidida m'he posat les malles de fer esport, el polar del Decathlon, els guants i el buff i amb la bici cap a l'estació de tren de Vic! Encara feia fresqueta, i més anant de baixada, però quin airet més bo!
Un cop a l'estació, m'he esperat mitja horeta tot llegint La fundació i he agafat el tren cap a Ripoll (10:34). Un cop allí, i després de travessar les vies per sota una rampa, he anat seguint els senyals horitzontals (sí, al terra) de les bicicletes i els peatons que m'han dut fins a la sortida de la ruta del ferro i el carbó. És un caminet que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses (de moment) i que segueix el camí que antigament feia la via del tren, quan hi havia les mines de carbó actives. El camí fa l'amplada de la via del tren i està tot esfaltat. Passa pel costat del riuet, pel costat de la carretera a trossos, però sempre envoltat de verd i de muntanyes! I està tot molt bén senyalitzat. Fins a Sant Joan són 9 km i si en fas dos més arribes al final del camí. Ara està en obres, però en principi ha d'arribar fins a Ogassa. I aquest no és pas l'única ruta que hi ha per aquella zona... En tenen un munt! Però avui una i prou, no ens passem. Quan he arribat al final del camí, que és pla-pujada, m'he menjat el meu entrepà de formatge amb pa de xapata que m'havia preparat al matí, buidar i omplir aigua i tornar-hi. La tornada és molt més fàcil, ja que és tot baixada, gairebé. I res, a la una ja era un altre cop a l'estació de Ripoll i a esperar el tren tot llegint un altre cop. A les 13:29 ja ha sortit cap a Vic. Un cop a Vic, pel camí de Sant Llàtzer cap a Calldetenes, i des d'allí, la ruta dels molins fins a Sant Julià. Ha sigut el tros més dur de tot el camí! Però val la pena, sí.
Bona excursió!

diumenge, 14 de setembre de 2008

Ja comença!

Hola xicots i xicotes!
Demà dia 15 de setembre és un dia especial. I ho és perquè ens recorda a tots que comença el curs acadèmic. Aquí a Catalunya comencem tard, així que no ens podem pas queixar. Que a d'altres lloc el dia 1 ja s'hi posen.
Demà al matí tothom farà mala cara, menys els més innocents o optimistes. Quan faltaran pocs minuts per les nou del matí, totes les ciutats i pobles aniran plenes de cotxes, busos i bicicletes que portaran els nens a l'escola, el jovent als instituts i molts universitaris a les classes magistrals.
I és que d'aquí poc ja serem tardor. Sí, sí... L'estiu passa massa ràpid, que diuen. Aix.
Jo, per sort o per desgràcia no m'hi poso fins els dia 6 d'octubre. Així que a aprofitar aquests dies! Que després no em pugui queixar!
Salut!

dimarts, 9 de setembre de 2008

?

diuen que quan més escrius és quan estàs trist
i nostàlgic
i deprimit...

doncs jo fa dies que no escric
n'endevineu el perquè?

dimecres, 13 d’agost de 2008

Sempre aquí


La vida és bonica però a vegades ens fot. I ens la foten. I un cop ens l'han fotut, ja s'ha acabat el bròquil, tu. Ni pa amb tomàquet, ni peus de porc. Estan tots tocat del bolet. Bon vent i barca nova.

divendres, 25 de juliol de 2008

Fast das letzte Wochenende

Setmanes passades que passen volant...
Setmanes futures que semblen eternes...
Qui ho diria que ja fa sis mesos que vam agafar el cotxe i ens vam endinsar dins d'Europa! I jo encara hi sóc!

M'agradaria pintar un dibuix amb Pastell-Ölkreiden i penjar-te'l a la paret. Potser quan estigui més lliure i descansada, a partir de dimecres que ve m'inspiro.

Somewhere in between. Room untidy will become tidy and empty one day.

And I wonder... Why have german guys exchanged "y" and "z" from their keyboard... Somewhere in between we'll discover it.

Shearching and happening and elsewhere some Van Dyke to paint the world with colourful landscapes.
Green eyes ;)

Meanwhile lost highway in front of me!




video

dimarts, 15 de juliol de 2008

MMmmmm MMMmmmm Mmmmmm

Better Together

MMmmmm MMMmmmm Mmmmmm
I believe in memories
They look so, so pretty when I sleep
Hey now, and when I wake up,
You look so pretty sleeping next to me
But there is not enough time,
And there is no, no song I could sing
And there is no, combination of words I could say
But I will still tell you one thing
We're better together.

diumenge, 13 de juliol de 2008

dissabte al carrer!

Quin dia! Després de dormir només quatre hores degut a una nit allargada amb birres i amb riures i balls, m'aixeco amb una dèbil sensació de ressaca matutina que, per sort, amb una dutxa marxa de seguida. El donut de les sis del matí em serveix d'esmorzar i baixo a agafar la bici. A la parada de fruita de la cantonada compro prunes, albercocs i plàtans per compartir: tot per un euro.

Quan passen un minut de les onze arribo al punt de trobada i tots hi són menys en Tom. "Piip", missatge: arribem 20 minuts tard! Quan ja hi som tots fem la cua del Zoo. Per estudiants, 9 €. Cada cop és més car això de veure animals tancats.

El Zoo de Berlín és un espai immens, situat al bell mig de la ciutat, integrat al parc Tiergarten. Els animals tenen molt d'espai per córrer i saltar i jugar, tot i que n'hi ha alguns, que intentaven escapar-se. Vam poder veure els monos en plena hora de dinar, les foques nedant, el tigre impacient per menjar-se els nens que el miraven, els cangurs ajaguts al sol, els hipos traient el cap de l'aigua mirant-nos severament, els elefants fent les seves necessitats -quanta aigua que beuen!-, els pandes dormint... i mil animals més que hauria de buscar al diccionari com s'escriuen.


N'hi ha alguns de tan divertits: conills-cangur que salten, uns bitxos de nit amb uns ulls immensos que van saltant ràpidament per les branques dels arbres, unes rates minúscules que salten espectacularment, els mandrils, amb aquest nas que sembla postís i un cul que fa un mal!, una espècie de guineus-gossos-porcs peluts i negres japonesos que et miren amb ganes que els tiris menjar, un "armadillo" que sembla un insecte massa crescut, un rinoceront que anava fent voltes en forma de 8 o infinit mentre el seu fill estava palplantat, un ós polar que feia de model pel públic que li tirava fotos, uns pingüins amb aires de "què? vols bresca" i uns altres preciosos que fan de cambrers a les pel·lícules, unes girafes marró clar amb taques marró fosc que menjaven tranquil·lament les fulles dels arbres, uns peixots amb uns llavis enormes, i uns "timón" i "pumba" molt divertits.


Aix. Tot amenitzat amb la visita de dos amics australians d'en Tom, Ben i Sean, que estaven de visita i que tenien un "humor" bastant peculiar. Més el primer que el segon. I la Ruth i en Joep, holandesos, el darrer també amb Lydia, nòvia també australiana però de pare alemany i mare xinesa. Curiosa barreja. A la sortida ens esperaven les tres franceses, Jilliane, Marie i Sophie amb una plata de pastís de cireres, i en Etienne, nou francès de Toulosse company de pis d'en Tom i que ara arriba a Berlín per quedar-s'hi un anyet.


Tots junts a comprar menjar i beure per la barbacoa i cap al parc s'ha dit. Just davant de la Casa de les Cultures del Món muntem la nostra paradeta. Faig una migdiadeta per recobrar forces i comencem a beure. Juguem a pilota, a cantar cançons, i va arribant gent. A les 8 se'ns acaba la birra. Cap problema, anem-ne a comprar més. Quan tornem ja fa olor de carn rostida! Mmm... quina gana! Menjar, riure, aprendre francès -potser ja tinc professor i tot!-. El que havia començat amb 11 persones acaba amb unes 50. Cap a mitjanit comencem a recollir tot el merder que s'ha anat acumulant. Alguns encara sortiran, d'altres preferim descansar i recuperar la son, tot i que diuen que ja no es pot.

Bona nit i bon dia avui!

dijous, 10 de juliol de 2008

quines curves!


la meva membraneta amb meander shape channels...
mentre jo estic aquí fent feineta... els amics de la plana i de la ciutat comptal ja tenen vacancetes... no tots... també n'hi ha que treballen =)

aix aix aix aix aix aix aix... quin dia és ja?

je veux faire un voyage

dissabte, 5 de juliol de 2008

mmm...

mmm...

entrar al llitet quan fa fred i estàs cansada
llevar-te i que faci un sol resplendent i el cel sigui ben blau
esmorzar escoltant els ocellets cantant des de l'ampit de la finestra
passejar pel mercat d'objectes de segona mà tot sentint olor de menjar boníssim
escoltar musiqueta mentre estàs davant de l'ordinador fent feineta
tancar els ulls, veure estrelles i pensar quina vida més bonica

mmm...

diumenge, 29 de juny de 2008

The Big Bang Theory


La teoria del
Big Bang és molt més complicada del que sembla i del que ens han explicat. Per sort tinc un amic que es dedica a la cosmologia i de vegades me n'explica algunes coses.



Però del que us volia parlar aquí no és de la teoria del Big Bang, sinó de "The Big Bang Theory", que m'ha tingut enganxada aquest cap de setmana. Feia temps que no em passava: 17 capítols en menys d'un dia. No pot ser bo, no, però la sèrie en qüestió s'ho mereix. No us explicaré de què va. Ja ho descobrireu vosaltres mateixos =), si us ve de gust.

divendres, 27 de juny de 2008

adéu siau amic

que trist, no?
antoni bassas ens deixarà...
quan no estigui a la feina faré alguna altra reflexió al respecte =)

dimecres, 25 de juny de 2008

special days

and everything is like I imagined
i cada dia millor i millor i millor i més i més i més
i em mira i el miro i somriem =)

que n'és de bonica la vida, a vegades!

divendres, 20 de juny de 2008

InternacionalitätI

Vielleicht sollte ich mehr auf Deutsch schreiben. Ich bin in Deutschland, nicht war? Also sollte ich die Sprache von hier üben. Aber es ist so schwer! Es ist unglaublich. OK, ja, ich habe nicht viel Deutsch hier gelernt. Aber ich habe viel andere Arbeit zu tun. Die gute Dinge ist, dass ich Deutsch überall habe, so ich hoffe, dass es drinnen mir geht! Weiss nicht, wir werden sehen.

Die Leute in Berlin diesen Tage sind alle ein bisschen verrückt, wegen die EM (oder Europameisterschaft). Gestern hat Deutschland gewonnen, und es war wie Sant Joan hier. Mit Böller und Feuerwerkskörper überall. Und die Autos haben alle Fahnen an den Fenstern. Es gibt auch viele türkische Leute, so ihr könnt euch selbst vorstellen "piiip"!.

Ahir vaig anar a un museu amb un noi de xile, vaig mirar el partir amb una colla d'alemanys, una francesa i un noi d'Alaska (grata sorpresa!), treballo amb alemanys, un noi mexicà-grec, americans, catalans (!), espanyols, francesos, xinesos, tailandesos... Tinc una amiga d'Holanda, un noi d'Austràlia, unes franceses molt maques... Fua. Incredible. Això a Sant Julià no ho hagués pas trobat =)

dijous, 19 de juny de 2008

perquè en quedi constància

la frase que m'ha fet partir de riure del llibre que m'acabo de llegir:

"Se quedó perplejo al ver a una anciana sentada junto al árbol con un cachorro en el regazo, pero no se detuvo a pensar quién podía ser."

així fora de context no té res, la frase en si... però, fua, quin fart de riure! i mira que el llibre és dolent... dolent dels que enganxen =)

dimecres, 18 de juny de 2008

el yo de más allá (o això diu ell!)

quizá debería drogarme (más)
para así tener más tiempo
no futuro, sinó presente

poder vivir de noche para ver las estrellas
poder vivir de día para ver el sol
y leer más libros y ver más películas
y trabajar más y salir de fiesta también

y ver más a mis amigos, que tanto quiero
y a los otros que también quiero
y que no son mis amigos

pero ahora como no me drogo (tanto)
tendré que irme a dormir para poder sobrevivir el mañana
y lo consultaré con la almohada
que siempre me aconseja bien

no soy yo quién habla, sinó él =)

diumenge, 15 de juny de 2008

port de la jungla verda verda verda

and he walks away. he knows there is somebody waiting for him but he doesn't want to go back.

vestit negre de seda, caminant pels parcs de la ciutat. fa fred i el cel, tapat, insinua pluja. comença a fer vent. camina mirant-se els peus i para just a temps de xafar un formiguer. enveja. sent enveja de les formigues. que viuen per menjar i construir i mengen i construeixen per viure. i moren en fila una després de l'altra. continua caminant i "piiiiiiiiip" un cotxe a punt d'atropellar-la. no caminis mirant-te els peus, li deia la seva àvia. l'acompanyava a l'escola sempre i ella no mirava mai els cotxes ni els semàfors. vigila! "ring" una bicicleta. el vent fa agafar-li fred i li despentina els cabells, que ara li tapen la cara. les mans a la butxaca. s'ha deixat els guants a casa. però qui ho havia de dir que al juny faria aquest fred? continua caminant i una llàgrima li regalima per la cara. se sent sola i trista. no està a l'alçada de l'altra gent de la ciutat. del món. ells fan coses i ella no. res. què se n'ha fet de la seva vida? com han pogut passar tan ràpid els anys sense que se n'adonés. sense crear-se una afició. sense tenir plaers ni plats preferits. sense saber escriure ni un sol poema ni tocar un instrument. se sent una nena que encara ha d'aprendre quan fan dos i dos i que necessita seure a la falda de la seva àvia i que li expliquin un conte per anar-se'n a dormir. i mira l'altra gent i s'imagina quina vida deuen tenir muntada. millor que la seva. continua caminant, ara pel costat del riu. el vent fa aparèixer unes onades que no hi solen fer i una barca que està flotant salta amunt i avall. ai! quines ganes de fer fotografies que té. aquí i allà. mira el cel i cada cop està més negre. de sobte, un tro esgarrifós la sobresalta. i ve acompanyat de les primeres gotes de pluja que se li barregen amb les llàgrimes.

dissabte, 14 de juny de 2008

divendres, 13 de juny de 2008

pluja

Ja no recordava què era la pluja a Berlín. Aquest cel gris, l'aigua que cau i et mulla, els cotxes que passen ràpid i t'esquitxen. No poder agafar la bici i esperar l'autobús amb una colla de gent. Però a part de trist, que ho és, és d'allò més místic.
Avui ja ha marxat el meu cosí Ramon que m'ha vingut a visitar. Definitivament no m'agraden els comiats, si no és que sóc jo la que marxo, que tampoc gaire. No és pas que hagi sigut un comiat trist ni molt menys, però el fet que marxi algú i jo em quedi és raro. Encara em falta acabar la feina d'aquí. Tu pots! Però la veritat és que estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat de viure en aquesta ciutat. És fascinant i cada dia descobreixes nous racons. Quina gran sort que he tingut!
Ara, però, tinc ganes d'acabar ja el projecte i que arribi l'estiu. I és que el temps passa volant. Si no fa res que vaig arribar aquí i mira, 13 de juny.
Quin text més caòtic. Només són pensaments d'un matí plujós de divendres, des de la feina ja, sola, sense te, amb fruita a la motxilla i una pantalla d'ordinador que espera a ser observada durant tot el dia. A veure si avui amb més profit que ahir! Bah!
Quin caos de text, sí, però quin caos al meu cap també. Somriures, plors, esperances, il.lusions, contenta i trista alhora. Anar fent, això sí. Seguir endavant. Aquí i allà i on sigui.
Divendres 13 de juny. Vinga som-hi, a treballar! Buf... mandra mandra... no! Sí, no.

diumenge, 8 de juny de 2008

kinanda

only you
can make my dreams come true
only you
can make me love you too
only you
can make one and one two
only you
and all the things you do!

wanna go to the loo?
I'll come with you!

ebu!
wesogea!


dijous, 5 de juny de 2008

dissabte, 31 de maig de 2008

once upon a time


blue green pink red
que n'ets de maquet
blue green pink red
vols pujar amb mi a la paret?
blue green pink red
quin dia més boniquet
orange and red


yellow red blue
això només ho saps tu
yellow and red

video


diumenge, 25 de maig de 2008

no estiguis trist...

tot té el seu temps, el seu moment...

Dont you know you fool, you never can win
Use your mentality, wake up to reality
But each time I do, just the thought of you
Makes me stop before I begin
cause Ive got you under my skin
-The Voice


for me you are perfect =)

help me these days, please, I really need all of you =)

diumenge, 18 de maig de 2008

quin fred!


















ja fa segons i minuts i hores i dies i, fins i tot, mesos d'això ara... però encara els tinc ben presents.
i quins cels per dinamarca. ens la vam recórrer d'est a oest i gairebé de nord a sud .
on the road again.

i cada cop que volíem fer una foto en jordi patia. patia de valent!
"tanqueu la finestra! ràpid! brrr..."

però valia la pena: quins cels!

ara m'agradaria ser-hi. i molt!

aprofito per dedicar el post a en guillem, que avui m'atrapa =) he passat moments més que agradables amb tu per aquí! torna!

divendres, 16 de maig de 2008

Zzzzzzzzzzzzzzzzzzz...

Ahir estava particularment bé al meu llitet. Potser perquè per causes alienes a mi vaig haver de dormir sis dies en un llit que no era el meu -en un trist matalàs al terra amb molles que grinyolaven, però, això sí, amb el nostre coixí-. Ahir, però, com deia, s’hi estava molt bé al llitet. Potser també perquè refrescava més i sempre s’agraeix endirnsar-se al llit, notar-lo calentet i sentir el nòrdic suau damunt la pell. Potser també perquè em vaig posar al llit ben contenta, després de mig litre d’aquesta beguda de civada que tan agrada als alemanys i que puja de seguida al cap, sobretot si un se la beu abans de sopar. Potser també perquè era d’hora i tenia ganes de tranquil·litat, després d’uns dies de nits tardanes i de matins de llevar-se d’hora. Potser també perquè la beguda en qüestió va fer que no pensés en coses que em fan posar trista i que en els moment que em poso al llit em vénen al cap, sobretot quan no hi ha ningú a qui abraçar al costat.

I vas entrar dins els meus somnis. Estava ben adormida quan vam parlar. Et diré que fins i tot ni recordo què ens vam dir. Però tinc el record, i molt viu, de sentir una veu tan agradable. Tan dolça. Quan hi penso em fa sentir molt bé. No sé si t’ho havia dit mai, però la teva manera de parlar, la teva veu, em va captivar d’entrada. Tan tranquil, tan agradable, tan proper. I ahir això va fer que ni tan sols em despertessis. Vas dormir amb mi i, creu-me, jo tenia el somriure més bonic que et puguis imaginar a la cara. D’això en pots estar ben segur =).

dimarts, 13 de maig de 2008

como en primero...

En cualquier caso recuérdese que la informática moderna, más que en “saber” consiste en “saber encontrar en pocos segundos lo que se necesita”.

buf!

dilluns, 12 de maig de 2008

agafant idees per emportar-se'n a catalunya


nmay s'endinsa en la cuina berlinesa
birra&currywurst, hamburguesa&wedges
asian food
pròximament...
cuina típica berlinesa
quina? veurem si existeix en el pròxim capítol

blackaaaaaaaaaaaaadder!
nmay et mereixes unes curtes vacances...
(tot seguit) què? t'han agradat?

dimecres, 7 de maig de 2008

sobrevolant els Alps


when you can't see what's going to be next. when the love stories you read when you were a kid are only dreams. when the night comes and you feel alone in the dark. when your friends are miles away. when the people you pass-by on the street are only strangers. when the language is completely non-understrandable. when you've got to work but what you can only do is nothing. when the songs you hear make you remember always the same face. when the books you read are only this: books.

stand up, close your eyes and say I can do it. oh yes, my dear. I can. but that doesn't mean that some teardrops fall from your eyes and reach the mouth. they taste salty, like the sweat on the skin after walking six hours under the bright sun.

but I've got a black star. and now that's the only thing that really matters.

and friends who care about me and make me smile with a simple call&chat.

dilluns, 5 de maig de 2008

home, sweet home

del dret i del revés
de costat i en diagonal
des de dins i des de fora
de darrere i de davant

t'ho miris com t'ho miris
és casa teva...
... i una mica meva

dimecres, 23 d’abril de 2008

23 d'abril

dia del llibre i la rosa! dia dels enamorats! dia de sant jordi! em desperto pensant en les roses que venen pel carrer, en les paradetes de llibres, en els autors que aprofiten aquests dies per publicar el seu llibre cuita-corrents i poder-ne firmar exemplars a les rambles, en les senyeres pels balcons, en l'aire fresc i perfumat que anuncia que la primavera ja és ben entrada, en el cel blau d'abril, en la gentada a les llibreries -que fan descompte-; tot em fa voler sortir ben ràpid de casa, però, oh...
el cel està ennuvolat, no hi ha parades al meu carrer, que estrany. giro, però tampoc, res enlloc. hi ha nens i nenes amb la motxilla d'anar a l'escola -no fan festa ja?-. cap senyera als balcons, ni tampoc estelades, res. les llibreries estan buides. agafo la bici i em fa anar a la feina. per sorpresa meva hi arribo i em trobo que hi ha gent treballant. ningú es felicita, no hi ha cap noia amb una rosa a la mà. i em miren estranyats quan els desitjo un bon sant jordi. què passa? on sóc? qui m'ha portat aquí?

el dia del llibre i de la rosa s'ha esvaït.

obro l'ordinador i el gmail em dóna la benvinguda amb roses virtuals. buf! quin espant. el mòbil també fa de les seves recordant-me que encara existeixen les paradetes a les rambles. quina tranquil·litat. que bé tenir amics a casa!



quines ganes quines ganes de tu!


dilluns, 21 d’abril de 2008

eteriana

aquest cap de setmana va ser una surprise estupefantàstica
foolish times now that cintry is funky and latin es queda cendra i sucre fent un jezz a la bossa de la marieta mentre els blue circles estan in the wind i espero que sigui forever mine i tot just a quarts de nou comença una nit de pluja mentre la progression va fent camí.

i una uberraschung també pels roger de flor amb la helen vint-i-quatre i l'arnau i en martin i tots els altres cap a razz alguns acabant la nit millor que d'altres, alguns refredats i alguns ben acompanyats

i pels may també, pare mare i gemana al completo. estrés estŕes. zig-zag hop alehop tot plegat.
it's not quite the same, is it?

dimecres, 16 d’abril de 2008

oh no he's alive!

If there's something strange
in your neighborhood
Who ya gonna call?

If there's something weird
and it don't look good
Who ya gonna call?

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

If you're seeing things
running through your head
Who can ya call?

An invisible man
sleeping in your bed
Who ya gonna call?

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

Who ya gonna call?

If ya all alone
pick up the phone
and call

I ain't afraid of no ghosts
I here it likes the ghost
I ain't afraid of no ghost
Yeah Yeah Yeah Yeah

Who ya gonna call?

If you've had a dose of a
freaky ghost baby
Ya better call

Lemme tell ya something
Bustin' makes me feel good!

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

Don't get caught alone no no

When it comes through your door
Unless you just want some more
I think you better call

Who ya gonna call?

GhostBusters!

wanna see this film baby
wanna come with me?
today was be kind rewind
pretty good, must say
made me think on many films
specially this one and clerks
for bob, you know, "el silencioso"
after to hackeschers markt
eat an ordinary kebab
home baby and waste time

diumenge, 13 d’abril de 2008

de què viu la gent a Berlín?

Ahir ens ho preguntàvem amb en Bernardo, tot fent la birra a casa d'en Didier. Un francès molt divertit, amb jaqueta i barret francès, que viu a prop de Frankfurter Allee. Feia una festa, com bastant sovint fa. Viu amb en Sam, un tipus curiós, amb tatuatges al braç, que va viure a Estats Units fins als 6 anys i ara en fa vint que viu a Alemanya. Primer a Frankfurt i després a Berlín. La seva habitació és com un menjador. A part de gran, que ho són totes, pel mobiliari que té. Dos sofàs, una tauleta rodona de vidre al centre, calaixeres amb tot de música, una minicadena, una barra de bar. Genial. I el llit? Té un matalàs plegable que guarda a sobre l'armari. Qüestió de prioritats. Tot i que em va confessar que es volia comprar un llit doble ara. Potser ha trobat parella! O potser n'està fart del seu llit pràctic però molt menys còmode que un 1,50. En Sam havia comprat grass i la vam compartir tots plegats al voltant de la taula rodona de vidre. El paper no era paper, sinó blunt. Jo no n'havia vist mai. És marró, molt suau, fa molt bona olor i té un gust boníssim. Es veu que ve d'una planta, però no ho sé del cert. També hi havia en Zack, un altre americà de Maryland, capital Annapolis, molt divertit. Una mica sonat però diveritit. Quan estàvem molt cansats i riallers ens vam començar a imaginar que anàvem a dormir. El coixí suau, el moment d'estirar-se al llit, l'escalforeta de la manta. Mmm... Tal com el post de fa uns dies. Llit, et vull! També hi havia la Klio, una grega que estudia el mateix que jo maquíssima. I molts francesos, algun que altre de la península ibèrica, noruecs... Una mica de tot i més. El camí de tornada a casa va ser bastant dur. Adormint-me al metro, tots els cops. I és fotut quan has de fer transbordament. Va bé tenir un amic al costat que et desperti.
Ai, ja estic a casa i encara no he parlat de què viu la gent a Berlín. Perquè a Berlín no hi ha agricultura ni ramaderia (sector primari) ni tampoc indústria (sector secundari). Per tant, la majoria de gent es dedica al sector dels serveis. Ara bé, tampoc hi ha grans oficines amb executius ni res. Aleshores, només queda el turisme. Però, una ciutat sencera no pot viure només del turisme. Això és que hi ha una pota que balla. La solució? L'estat. Berlín viu de l'estat. Totes les coses estatals estan millor que bé (serveis de transport públic, estacions de tren i metro, metges, universitats públiques, correus, museus...), i hi ha moltes subvencions per tot. De moment Berlín és una ciutat que encara està sortint de la destrucció de la guerra. S'està reconstruint, sortint de la pobresa. Això fa que encara sigui una ciutat assequible per nosaltres, els estudiants que venim a viure-hi un temps. Els pisos de lloguer són barats, pots menjar bé per pocs diners, hi ha descomptes a tot arreu (cines, museus, exposicions, teatre, concerts de música clàssica...), hi ha mercadillos on pots trobar de tot i més per un preu ajustat... Ara bé, sembla que la ciutat s'estigui posant massa de moda. I cada cop hi ha més gent que hi vol viure. Tinc por que no li passi com a Barcelona, que en qüestió de cinc anys ha canviat un munt, i no precisament cap a millor. De moment, gaudim de Berlín mentres podem.
A mi, però, encara em queda la incògnita de què viu realment la gent a Berlín. Intentaré descobrir-ho durant aquests mesos.

divendres, 11 d’abril de 2008

ja el tinc!

des d'ahir sóc una mica més lliure: ja tinc ubuntu!
prepareu-vos tots ara, que vinc!

gràcies, guillem; el meu mestre i nou amic de tarragona trobat a berlín!

my friends... si en són de macos tots!

dimarts, 8 d’abril de 2008

miss him when i'm tired and cold in the dark

quan em desperto sé que he gaudit. ho sé. durant el dia no hi ha un sol moment que no pensi en ell. només de pensar-hi ara ja em sento molt millor. em fa sentir tan bé. i és tan calentet i tendre. i m'abriga i pateix perquè no passi fred. i m'espera, cada nit. al mateix lloc. a punt per mi. suau i tovet. en els moments de cansament, quan les cames fan figa o haig d'agafar la bici per fer 10 km. a mitja mitja marató o quan estic en un bar i són les cinc de la nit i en fa més de 20 que no dormo. en aquests moments és quan més el trobo a faltar.

llit! et vull!

diumenge, 6 d’abril de 2008

[recordar]

- Penso i ploro. Ploro i ja no sé el perquè. Ja no sé el que sento. No sé si sento. No sé si ploro pel que recordo o ploro perquè no puc recordar. No sé què és sentir i estic trist. O bé estic trist per tot el que estic sentint. No sé si mai podré tornar a recordar. Potser demà al matí ja no recordi haver mantingut aquesta conversa. O pitjor encara, potser d'aquí cinc minuts et pregunto qui ets. No sé què em passa. O potser ho sé però penso que no pot ser. De fet, no sé què hi faig aquí. Ni qui és la gent que em ve a visitar ni els meus companys. No en conec a cap. O potser sí però no ho recordo. I no recordo tampoc haver esmorzat, ni dinat. Ni sé si ja toca haver dinat perquè tampoc sé si el matí ja ha passat o bé el sol acaba de sortir de darrera les muntanyes. Noto que estic pensant però quan intento recordar-ho no ho sé. I ploro però deu segons després no en recordo el motiu. La meva vida no té sentit. No té ni un passat ni un futur, un objectiu. Potser tampoc té un present, o si el té, és mort curt i trist. Un present de segons, instantani. Ara ja ni recordo perquè estic parlant d'això. Ni qui ets. Ni si t'ho he preguntat abans. Només sé que parlo del que em passa perquè ho estic dient ara mateix. Se m'han borrat els records i el que em sap més greu és que també se m'han borrat els sentiments. Tant els bons com els dolents. No sé quines persones he estimat, ni quines m'estimen. Ni quines són importants per mi, ni quines són les de referència. No sé qui són els meus amics, ni si en tinc. Ni tampoc si tinc família, ni si tu formes part d'ella. No sé què he fet a la vida, ni si tenia plans pel futur. Em trobo encallat al present, i sembla que sigui un cul de sac. No hi ha sortida. Però tampoc entrada. Sóc com un pèndol que va anant d'aquí cap allà però en un interval molt petit. Ara ploraria però no sé perquè. Potser perquè me n'adono que alguna cosa falla. O potser ja fa temps que me n'adono però no ho sé. Tal vegada porti tota la vida parlant del que no recordo ni del que no sento. Però, per molt estrany que sembli, noto que algun dia sí que havia recordat i sentit. Si no, a què treu cap que sàpiga que ara no em passa? Si hagués viscut sempre així no ho trobaria a faltar. En canvi sí que noto que falta alguna cosa. Què deu ser?

dissabte, 5 d’abril de 2008

nenesmaydin


I can show you the world
shining, simering, splendid
tell me princess, now when did
you last let your heart decide?

I can open your eyes
take you wonder by wonder
over sideways and under
on a magic carpet ride

A whole new world
a new fantastic point of view
no one to tell us no
or where to go
or say we're only dreaming

A whole new world
a duzzling place I never knew
but when I'm way up here
it's crystal clear
that now I'm in a whole new world with you

Unbelievable sights (aach!)
indescribable feeling
soaring, tumbling ,freewheeling
through an endless diamond sky

A whole new world
don't you dare close your eyes
a hundred thousand things to see
hold your breath - it gets better
I'm like a shooting star
I've come so far
I can't go back to where I used to be

A whole new world
every turn a surprise
with new horizon to persue
every moment red - letter
I'll chase them anywhere
ther's time to spare
let me share this whole new world with you

A whole new world
A whole new world
That's where we'll be
That's where we'll be
A thrilling chase
A wondrous place
For you and me

diumenge, 30 de març de 2008

Frases Cèlebres

"Una altra causa que destrucciona la destrucció de la capa d'ozó és..." Mata, 14.5.07
(Què destrucciona la destrucció de la destructivitat i destrucciona el destruccionament?)

"L'adsorció multicapa és com un aparador el dia de Nadal" Fité, 14.5.07
(I la monocapa és la cua que es forma a les caixes el dia de Nadal?)

"Hi ha una norma no escrita que diu que s'ha de borrar la pissarra abans de sortir de classe! Fité, 21.5.07
(Sempre et toca borrar-la abans i després, oi?)

"La memòria s'ha d'utilitzar per coses més importants, i no per aprendre's fórmules" Fité, 21.5.07
(Quanta raó! Ja ho saben tots els profes això? Ja els ho has dit?)

"Rega les plantes amb cervesa, creixen més contentes!" Fité, 15.5.07
(Només les plantes?)

Dirigint-se a una alumna després de fer-li una pregunta: "Fas cara de perplexa" Mata, 24.5.07
(Què li dic, què li dic, què li dic, m'estic posant vermella, quina vergonya, què li dic...)

*No sabia on apuntar-les i finalment m'he decidit per posar-les aquí. Així queden gravades per sempre... O mentre aquest bloc i internet existeixin. A vegades no sé mai si això virtual existeix o no. És difícil. Tot és tan efímer... No?

dimarts, 25 de març de 2008

Jo, robot.... Tu?

setmana santa is vorbei
i em van regalar un ou de pasqua ple de caramels i dolços de Gant
tot i que no eren pas més dolços que la resta de la setmana ;)
i un munt de llibres perquè no m'avorreixi
tot i que és difícil que m'avorreixi aquí

en referència al llibre que estic a punt d'acabar
els robots són com els éssers humans honrats i bons
perquè, al cap i a la fi, les tres lleis de la robòtica,
gravades a qualsevol cervell positrònic
són les tres lleis que qualsevol humà sa i bona persona considera èticament correctes
...
què n'opineu? debat debat

governats per màquines? potser al 2077 no ens semblarà cap bestiesa

dimarts, 11 de març de 2008

allà, allà, és on va la sal. i més amunt, el pebre!




quines coses més complicades...
quines coses més interessants...

però, sobretot, quantes coses...

a vegades penso que m'estic quedant enrere
potser hauria de dedicar-hi més temps

aix... no sé. a vegades em col·lapso, no?
em saturo
i no m'agrada

sembla com si tothom fes de tot i més
i que de tot n'hi hagi molt
i que tot ja estigui fet per algú que ho ha pensat abans que tu
algú més llest i amb més recursos
més espavilat o amb més contactes

aix... no sé. a vegades em col·lapso, no?
em saturo
i no m'agrada

però alhora sóc feliç
perquè hi ha moltes coses que encara no sé
i que, per tant, puc aprendre
i aprendre m'agrada

ai... no sé. aleshores somric.
i els ulls se m'enlluernen
i penso que potser no està tan malament
que hi hagi gent que hagi fet coses
perquè jo les pugui aprendre

així que endavant:
enlluerneu-me

Sanjosex: té cançons molt maques...