dijous, 24 de gener de 2008

when she believes


nothing is as beautiful
as when she believes

i diuen que la vida està feta de petits moments

instants
llums
flametes

my life
is just passing
the time

una nova era
de gel calent

divertida

...no hay nada mano en resbalar...

bufa el vent bufa

dissabte, 19 de gener de 2008

divendres, 18 de gener de 2008

Indienational tour

Fragile me, fragile you

I've listened to the same cd so many times
but it's different every time

every time

like some other things too

dilluns, 14 de gener de 2008

El mundo


Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

El mundo es eso —reveló—. Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.

No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

Eduardo Galeano, El libro de los abrazos

dijous, 10 de gener de 2008

està vostè de broma?

no sé si existeix en català, a mi me l'han deixat en castellà "está usted de broma, sr Feynman?"
el vaig acabar fa uns dies i des de llavors encara no n'he començat cap. alguna recomanació?
aquest llibre és escrit pel mateix Feynman. són una mica les seves memòries, des que era petit, passant per la universitat, pel projecte Manhattan a Los Álamos, les classes de Brasil, les feines de professor a diferents universitats d'EU, amb tot d'anèctodes afegides i intercalades sobre el japonès, els hotels japonesos i les japoneses, els brasilers i els grups de samba brasilera i com aprenen física els de brasil, sobre com obrir caixa fortes de llocs on, en teoria, ningú les hauria de saber/poder obrir, sobre quan el nen arreglava ràdios pels amics i veïns i s'inventava una alarma per la seva habitació, per si els pares hi entraven mentre dormia, els tancs que permeten veure al·lucinacions,... tot de cosetes molt divertides, amenitzades amb física, bon humor i coneixements de persones que han viscut coses diferents a les meves.

diumenge, 6 de gener de 2008

a la 1.10

je ne se pas mon ami
but do you know which way should I take
right or left?
my mum said me this morning that the fantastic esplèndid and magnífiques things sempre les pots trobar si segueixes el camí que et portin els peus...
but my feet are a little bit confused. these last nights are so great that they cannot stop walking
up and down
left and right
i en diagonal també
the tortoise, then asked me what my father said
which one? vaig respondre...
perquè el gripau blau babau es queda al seu cau com un babau
així que tomba tomba l'estaca
i diem no, que l'avi siset ja ho deia
que tot ben senzill
i ben alegre
em creureu morta i no hauré mort

aquell dia ja ho veureu, quan el vent es pararà,
si no saps ser feliç, ningú pot ensenyarte'n
diuen que al nostre cel hi ha molts núvols
i que tu vas marxar vés a saber on
doncs jo el que vull fer és retrobar-te
i jo ben soleta em quedo a Maragall

al llit tan gran, d'italiana mida
se'm fa perfecte amb tu al costat
and I don't know why but I'm happy
it's just something that happens when two people find eachother
tranquilament al sofà un divendres al vespre
i no saps com,
no saps per què
no saps res de res
només que estàs a gust

si no som lliures
no podem ser

dimarts, 1 de gener de 2008

...


aquest blog en principi era per anar posant el que aprenia cada dia
perquè ja se sap que no te'n vas a dormir sense saber una cosa nova...
el blog, però, s'ha anat transformant
hi han tingut cabuda cançons
meves i d'altres
també pensaments
historietes
fotografies
meves i d'altres
i encara es pot arribar a transformar molt més...
tot depèn també de mi però també de vosaltres
que amb les vostres paraules em feu aparèixer cada dia un somriure a la cara
i m'acompanyeu en aquest viatge
encara que sigui virtual
com la vida mateixa
o no

i volia també pensar
en els moments viscuts

fet!

i tot i que sembli curt
he pensat molt
mil imatges pel cap
mil paraules
mil records
mil olors
mil colors
mil tot...

no em feu gaire cas. tranquils.