dimecres, 31 d’octubre de 2012

TLC Thrillerathon




Festa de Halloween amb els de swing! I vam acabar fent Thriller... Que bo... No puc parar de mirar el vídeo!

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Spudnuts

Ahir em venia molt de gust un donut, així que vaig buscar si hi havia cap botiga a prop de casa on en tinguessin. I vaig tenir èxit. Just a 5 minuts en bicicleta, vaig trobar una botiga, Spudnuts Donuts, que en tenen! I, de fet, són uns donuts especials: en comptes de farina de blat estan fets amb farina de patata! Es veu que això ve d'una recepta del 1938, i encara dura. I són flonjos i deliciosos! En vaig comprar 6 diferents i els vaig portar cap a casa. N'he menjat avui per esmorzar i tot! 




dissabte, 13 d’octubre de 2012

Vida social

Quan et passes més de cinc mesos en un lloc es nota per una raó: comences a tenir plans que se superposen!

Quan estàs en un lloc nou, al principi no coneixes ningú, i no tens mai cap pla. Sempre buscant "amics" i gent per fer coses, i t'apuntes a tot.

Quan ja portes uns mesos, en canvi, i comences a conèixer una mica de gent (no gaire, no us penseu, però sí suficient), resulta que tothom proposa coses per fer.

I ara no sé què triar. Per exemple, demà:

1. Anar a caminar a la muntanya (hiking) fins a Seven Falls amb uns que conec de Swing.
2. Anar al Lemon Festival a un parc a prop de casa amb Jackie, Kevin i una parella + nen petit italians que han vingut de visita una setmana aquí.
3. Anar a una Paella amb el professor de la universitat, gràcies al qual estic a Califòrnia, a la platja de Goleta.

Els plans m'han vingut en l'ordre exposat, 1,2,3.
Per descomptat, ja descarto el que era el plan original:
0. Anar al laboratori a treballar.

Algun suggeriment? Estaria bé fer els tres, eh... però em sembla que tots tres coincideixen en el temps...

M'ho penso.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Death Valley

Això va ser a finals de juliol, però encara no n'havia penjat les fotos... de... la Vall de la Mort, o Death Valley, com és conegut aquí. Hi vam anar amb en Bruno, després de veure les majestuoses Sequoies i abans d'endinsar-nos en el consumisme i ludopatisme de Las Vegas. Al mig hi ha un desert immens, el Mojave Desert, i també, fent una mica de volta, però no molta, pots passar per aquesta vall. Aquesta vall, segons últims estudis, és el lloc del planeta on s'ha trobat la temperatura més alta! Quan hi vam anar nosaltres, tot i no ser la més alta en aquell moment, era moooolt alta i, definitivament, el lloc on he estat jo amb més calor. Us en deixo unes imatges, mentrestant. Després les comentaré!






A l'esquerra: graus Fahrenheit (ºF), a la dreta: graus Celsius (ºC). Com podeu veure, uns 110 ºF corresponen a 43 ºC. Ara mireu la foto de sota.

Doncs sí, molta calor!
De fet, quan estàvem al Badwater, la temperatura a dins del cotxe va marcar 116 ºF, que serien uns 47 ºC, però jo diria que al mig del Badwater feia més calor... Quin mal de cap i mareig!














dissabte, 6 d’octubre de 2012

The Debate

Diuen que en Rmoney, ai, vull dir Romney, va guanyar el debat. M'és bastant indiferent, la veritat. El que sí que puc dir és que em feia molta ràbia aquest home! Parlava bé, cert, però dient unes bajanades! El pitjor, però, no era quan parlava, sinó la cara que feia amb el somriure fals quan parlava l'Obama. Redéu. Li devien haver dit: tu, no facis cara d'emprenyat, ni seriós, ni d'avorriment; tu, somriu! Somriu sempre que puguis. Normalment això no és un mal consell, sinó tot el contrari: les cares són molt més boniques quan somriuren. Ara bé, una cosa és una cara bonica i l'altra la cara de fals i hipòcrita que feia aquest home amb el seu mig-somriure. Ai, en fi!
Com que és una "oportunitat" ser als Estats Units durant unes eleccions presidencials, vam decidir fer del debat tot un esdeveniment. Poc abans que comencés, les botigues i supermercats estaven plens de gent comprant snacks/apetizers i beguda... (com si això fos diferent d'altres dies), i quan faltaven pocs minuts per les 6 pm, la gent corria amunt i avall i amb cara de nerviosos perquè feien tard per veure el debat. Nosaltres vam fer el mateix. Què coi. Vam anar a compar cervesetes i menjar i vam anar a casa d'en Brian. En Ben va arribar ben d'hora, com a bon suís, i en Paolo va arribar tard, corrent i tot excitat, com a bon italà. Only kidding. L'Evgeny va arribar amb el seu nou i flamant cotxe, amb en Chris, i en Jason tot tranquil es va presentar al cap d'una estona. Jo vaig arribar puntual! Va ser força divertit. Vam comprar menjar i cervesetes i vam estar escoltant el debat atents a que diguessin les paraules màgiques. Hi ha un "drinking game" que corre per Internet i que et feia beure, per exemple, si en Romney deia "small buisness" o si parlava d'en Ronald Reagan o si l'Obama deia "millionaires" i culpava l'anterior adminsitració, o si parlaven de l'"Obama care". 
En fi,




dimarts, 2 d’octubre de 2012

Black sesame cupcakes and visit to LA

Ha sigut un final de mes ben distret. De fet, ara que ja fa 5 mesos que estic aquí, i tinc més amics i amigues, faig bastantes coses... Potser hauria de treballar més! Però bé, es fa el que es pot...

Aquest cap de setmana passat, la Ciara em va convidar diumenge a fer cupcakes a casa seva. Vam quedar dissabte al vespre, de fet, per anar a prendre una cerveseta al bar Union Ale (on per cert fan unes patates fregides boníssimes) i li vaig dir que hauríem de quedar un dia per fer un pastís, i em va dir que justament diumenge volia fer cupcakes de sèsam negre, ja que havia vist una recepta en un bloc i la volia provar. Així que ja em teniu diumenge a les 3 de la tarda, amb un cop de bici em planto a casa seva. De fet, viu al barri, a només 10 minuts d'un passeig amb bicicleta. Viu en una casa bastant gran, amb els seus pares. Els seus dos germans viuen a fora, ja que encara estan a la universitat. Ella va estudiar a Pensilvània, però ara treballa aquí a Goleta. 

Ja tenia tots els ingredients a punt, així que vam començar a fer els cupcakes. Primer, la pasta de sèsam negre... ben negre ben negre. Després, la massa de les magdalenes, on vam barrejar-hi la pasta de sèsam negre i, finalment, el frosting o icing o topping (el que es posa per sobre i fa més o menys bonic). Vam anar cuinant, xerrant, picant una mica...  És interessant el fet que aquí les mides dels ingredients, pel cas de "baking" mai són amb "grams" ni tan sols amb "pounds" o "ounces", sinó que són amb 1/4-1 teaspoons (tsp), o tablespoons (tbsp) o, per mesures més grans, amb cups (1/4, 1 1/2, 3 3/4...). A cada casa hi ha les petites cups i culleretes. És una bona eina. Com quan fem la coca de iogurt a casa nostra, que sempre fem servir el "iogurt" com a mesura. Va ser ben divertit. Us deixo aquí algunes fotos del procés.
La màquina de fer pastissos en marxa!
La Ciara en ple procés

Before: els motlles ben buits. I la saucepan amb la massa negra. Una kettle, com tota cuina americana.

Omplint els motlles!

Ja gairebé estan tots plens.

Com pugen!

Ja tenim la primera fase!

Ben modernitzades: amb la recepta a la ipad... Això groc és la lemon curd... una pasta de llimona que va fer la Ciara i que vam posar a dins les cupcakes!

Fem els foradets i fem servir els cons de tapa!

I ja els tenim fets! Van quedar boníssims!

Quan estàvem acabant, el pare de la Ciara ens va preparar un "dip" de verduretes i hummus. Mmmm...
 I després, els pares de la Ciara em van convidar a sopar. Vam sopar a l'aire fresc, un sopar boníssim: verdures al grill, salsitxes, espirals amb salsa de tomàquet, amanida, i una copeta de vi blanc. Els seus pares són d'aquests pares amb esperit jove, que dic jo. Pares que han fet hiking, càmping, bicicletades per Europa, la mare és profe d'anglès, el pare treballa amb finances i li agraden els cotxes vells... Em van fer mooooltes preguntes i van quedar parats de tots els meus viatges. A veure si un dia hi torno a parlar una estona més amb ells!

Dissabte al vespre, al bar, van venir també el germà i la germana d'en Ben, amb les respectives parelles. Feia una setmana que voltaven pel país, amb en Ben, de fet, i el cap de setmana el van passar a Santa Barbara. Ara mentre escric estan viatjant cap a San Francisco, a continuar la ruta! Diumenge al matí van venir a casa a esmorzar: en Ben va fer un bon esmorzar amb pancakes, bacon, eggs... tot el que és reglamentari!
No recordo els noms de cap! Que malament... A part d'en Ben (vermell) i en Tom (el ratllat del seu costat)...
 Dissabte va ser un dia bonic: vam anar a esmorzar a una Bakery francesa que hi ha per aquí: un croissant de debò! Incredible! I a la tarda barbacoa a Goleta Beach... De fet, aquest cap de setmana m'havia plantejat anar al lab... però entre una cosa i l'altre, ja ho veieu que no vaig poder ¬¬'... Però és que feia tan bon temps!

El cap de setmana anterior vaig anar a LA amb en Brian, la Karo i la Katel: una polonesa i una alemanya que corrien per aquestes terres. La Karo l'havia conegut en Bruno a París, i al saber que venien i que jo estava aquí, ens va posar en contacte. I la veritat és que va ser genial. Dues arquitectes encantadores =)
De camí per la Highway 1 cap a LA

On és el vigilante de la playa?

Hamburguesa al restaurant més vell de Santa Mònica!

Aquí el tenim, el restaurant, Galley. El secret: el dressing de l'amanida!

A Venice Beach...

Tornant cap a Santa Barbara
 Tornant cap a Santa Barbara vam pujar a una muntanya de sorra (Sand Mountain) que hi havia al costat de la carretera. A la foto d'aquí a sota podeu veure la carretera, amb els cotxes petits petits! Vam pujar fins al capdemunt i de cop i volta, vam veure la posta de sol, així com qui no vol la cosa. Un nen ens va fer companyia...
El nen jugant amb la sorra

Uououo

Doncs sí, c'est fini!