dimarts, 18 d’octubre de 2011

Carrément soupe!

Avui, per aprendre una mica de vocabulari francès, parlarem de sopes. D'onze sopes en concret. Estan fotografiades en un paper que ens han posat a la cantina, entre la safata i els plats. Ha quedat molt bonic.

1. Gaspacho. Tomates, poivrons, concombre, ail et coriandre.
2. Soupe de poissons. Poissons, tomates, oignons, huile d'olive et safran.
3. Bouillon vermicelles. Bouillon de poule, vermicelles, carottes, poireaux et navets.
4. Milkshake agrumes-menthe. Pamplemousses, oranges, citrons, glace vanille, glaçons et menthe.
5. Soupe de citrouille. Citrouille, sucre, lait entier, tapioca, poivre et baies rouges.
6. Bouillon ramen. Bouillon, nouilles, sauce soja, gingembre, coeur d'ail, poulet, chou blanc, poivrons et carottes.
7. Smoothie framboise-banane. Framboises, bananes et yaourt bulgare.
8. Soupe de cresson. Pommes de terre, cresson et ciboulette.
9. Velouté dubarry. Choux fleur, lait, beurre, oeuf et crème fraîche.
10. Soupe de petits pois. Petits pois, pommes, poireaux, laitue et crème fraîche.
11. Harira. Poulet, pois chiches, lentilles, tomates, coriandre, céleri, oignon, safran et canelle.

1. Gaspatxo. Tomàquets, pebrots, cogombre, all i coriandre.
2. Sopa de peix. Peix, tomàquet, ceba, oli d'oliva i safrà.
3. Brou de fideus fins. Caldo de pollastre, fideus fins, pastanagues, porros i naps.
4. Batut de cítrics i menta. Aranges, taronges, llimones, gelat de vainilla, gel i menta.
5. Sopa de carbassa. Carbassa, sucre, llet sencera, tapioca, pebre i fruits vermells.
6. Caldo de ramen. Caldo, fideus, salsa de soja, gingebre, el cor de l'all, pollastre, col, pebrots i pastanagues.
7. Batut de gerd i plàtan. Gerds, plàtans i iogurt búlgar.
8. Sopa de créixens. Patates, créixens i el cibulet.
9. Velouté Dubarry. Coliflor, llet, mantega, ous i crema de llet.
10. Sopa de pèsols. Pèsols, patates, porros, enciam i crema de llet.
11. Harira. Pollastre, cigrons, llenties, tomàquets, coriandre, api, ceba, safrà i canyella.


Bon profit!

El Bulli: Cooking in Progress

Ara arribo a casa, després de passar pel Caméo Saint Sebastian a veure la pel·lícula "El Bulli: Cooking in Progress", seguit d'une soirée debat amb un cuiner d'un restaurant bastant bo d'aquí a Nancy i un professor de cuina de formació professional d'un Lycée de la ciutat, el Lycée Stanislas. He anat al cine amb en Nico, un dels nois amb qui vaig a córrer els dissabtes al matí. Em fa gràcia anar a veure pel·lícules catalanes a França... Quan estic a Barcelona, prefereixo les franceses, o angleses, però quan estic aquí, em fa gràcia sentir parlar català al cine! La pel·lícula és feta per un alemany, però clar, tot passa entre El Bulli i Barcelona, i els idiomes són el català i el castellà. La pel·lícula és una mica com si una càmera s'hagués infiltrat durant un any a la vida "professional" d'en Ferran Adrià. Mostra tota una temporada sencera, des de l'octubre de 2008 a l'octubre de 2009, des que el Bulli tanca les portes, tot el procés de creació durant mig any, i quan torna a obrir a mitjans de juny i fins a l'octubre. La primera part, és doncs, al laboratori de Barcelona, on en Ferran Adrià i els seus col·laboradors duen a terme el procés de recerca, més enfocat a treure-li el suc de cada producte (també literalment), i el procés creatiu. Omplen mil fitxes, tasten mil productes, pensen, ho apunten tot a l'ordinador... La segona part és un altre cop a El Bulli, un cop entren tots els nous cuiners-becaris, i comença tot el procés de producció, sense parar el de creació. Quin caos, quin estrés! I quants plats! Després de tants anys sentint-e parlar m'ha agradat veure els plats d'en Ferran Adrià, tot i que no els he pogut tastar, però veient com els degustava en Ferran, me'n puc fer una idea...
El debat posterior ha sigut bastant interessant, i molt divertit, de fet. Hauré d'anar a sopar un dia al restaurant aquest de Nancy, "Le chardon bleu". El cuiner és de Bretanya però ja fa 36 anys que és aquí a Nancy. Diu que va venir per sis mesos i se'n va enamorar, però no sé si de Nancy o d'alguna noia de per aquí...
En fi, una bona vetllada!
PD: En Nicolas m'ha preguntat d'on venia el nom del restaurant. Si eren d'uns bulldogs o no sé què. La veritat és que no en tenia ni idea, i ara ho he comprovat. Efectivament, la parella que tenia abans el restaurant, ja l'anomenava així perquè tenien uns bulldogs francesos que anomenaven carinyosament "bullis", i eren com els que pintava Toulouse-Lautrec.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Potimarron


La M-Jo el divendres em va regalar la meitat d'un Potimarron! Jo no n'havia menjat mai cap. És com una carabassa, però en forma de ceba enorme... Té una closca dura i taronja, i a dins, és com un meló: al centre hi té les llavors envoltades d'una carn filamentosa que no es menja, i la vora, que és carnosa i de color taronja, és la part que es menja. Com que no tinc massa ingredients aquí al pis, i no he pogut fer una melmelada ni un pastís... el que he fet ha sigut un puré! L'he tallat a trossos, i l'he posat a bullir. De seguida, he començat a sentir una olor deliciosa... Ha trigat ben poc a estar toveta i l'he tastat quan encara estava calentona: quin gust tan i tan bo! Sí que té gust a castanya, com el seu nom indica "marron" és un altre nom per "chataigne", és a dir, castanya. Té un gust boníssim, de tardor... Me'l menjaré amb molt de gust per sopar. En teoria s'hi hauria de posar una mica de "la vache qui rie" o "caserios", vaja, però no en tinc... Així que amb un raig d'oli ja anirà bé. Ja és prou gustosa ella! No sé si en tenim per Catalunya? Algú ho sap?
Bon inici de setmana! A mi m'espera una setmana divertida: dilluns i dimarts al lab, i de dimecres a divendres, tinc un congrés de reologia... Ara m'estic preparant l'oral! Quina por, quins nervis! I cap de setmana... Potser tinc una visita sorpresa =)

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Cap de setmana molt musical!









Aquest ha sigut un cap de setmana molt musical! Tot el dissabte al vespre de concerts pels bars, com ja us vaig comentar, i tot el diumenge a la tarda també! Al final la pluja va esperar que s'acabéssin els concerts, cap a les 19h del vespre, per començar a caure. Així doncs, vam poder gaudir d'una tarda sense ni una gota, però amb fred, això si! Jo vaig estar gairebé tota l'estona amb Les culs trempés, que van fer tres concertets diferents a varis llocs del parc. És increïble la quantitat de gent que aconsegueixen arreplegar, i animar! I la gent cridant al final "Oh, oh, oh, oh, oh", que vindria a ser com "una altra, una altra", i tothom ben feliç i content. Fins i tot jo els vaig comprar els dos CD's que tenen. No en compro gairebé mai, però vaig pensar que era bo donar una mica d'impuls a les bandes emergents (tot i que em van dir que ja en portaven més de 1000 venuts!).

Avui al lab no he parat en tot el dia, amunt i avall, fent tubs i més tubs i emulsions, i BETs i materials... I no he pogut seure ni un momentet! Ara a descansar!

I com veieu, a la plaça "la plus belle d'Europe" també han fet un jardí musical! Amb flors, arbres, herbetes, i música diferent a cada raconet... Com la cuiden els Nanciens!

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Les culs trempés


Ja fa fred! I pronostiquen neu! Ahir va ploure ara sí-ara no. I avui de moment no plou, però hi ha uns núvols al cel que pinten pluja. El festival de jazz ja ha començat, el "Nancy Jazz Pulsations". Ahir vam anar pels bars de Nancy veient alguns concerts gratuïts, dins del "Nancy Jazz Pursuits". Em va agradar molt un grup de "folk-festif" que es diuen "Les culs trempés" (wet asses an anglès!), on podeu veure en aquest vídeo que he trobat a youtube. Em va agradar especialment un d'ells. A veure si endevineu quin ;).

Avui fan al migdia-tarda també concerts, circs i coses vàries a La Pepinière... A veure si el temps acompanya i es pot fer! Vaig cap a la dutxa!

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Vida social!

El meu veí és un fan dels còmics. Es veu que se'n va fer fan un cop va arribar aquí a França, ja que a Ucraïna no són molt populars. Aquí a França, en canvi, és el paradís dels còmics. Hi ha moltes botigues especialitzades en les Bandes Déssinées, i a gairebé totes les llibreries tenen una gran secció dedicada a aquests preciosos llibres. Més enllà de l'Astèrix i el Tintin, i fins i tot del Sergi Grapes (Gaston La Gaffe), hi ha una sèrie d'autors "independents" que tenen molt èxit. A mi m'encanten els còmics!
Total, que el meu veí m'ha passat un còmic sense paraules, un picture book, i és un dels llibres més bonics que he llegit mai. És increïble com les il·lustracions, elles soles, ja et transmeten tant. A més, és un llibre completament universal. No hi ha ni un sol mot i, per tant, tothom, tothom, el pot entendre. I flueix molt bé, ni massa ràpid ni massa lent... Tot passa quan ha de passar. I encara té una cosa més bona: comença tristot i acaba bé! Normalment les històries solen començar al revés: comencen més o menys bé, i alguna cosa acaba passant que sempre hi ha embolics i acaba malament... Aquí no.
La història és d'un home, que ha de deixar la seva ciutat-barra-país per anar a viure en un altre lloc. I allà on va tot és diferent. Altres animals, una altra escriptura... Per sort, es troba gent maca que l'ajuden pel camí. M'ha fet pensar una mica en el meu viatge al Japó. I tant! El ben recomano a tothom, petits i grans.

I la raó del títol? Doncs des que he tornat de Berlín que vull anar a córrer i no puc perquè faig vida social! Ahir vaig anar a passejar pel costat del riu i d'un llac durant la posta de sol amb la Marie-Jo i vam prendre un suc de tomàquet; avui  he anat amb l'Axel a fer un vin rouge La Cabotte i une assiette de fromages, per celebrar el seu aniversari i el seu casament... I demà fem sopar amb gent del lab i altra gent que no conec massa... Cadascú ha de portar alguna cosa del seu país: amb l'Axel hem dit que portarem pa amb tomàquet i pernil! Hihi! N'hi ha un altre de Barna, que encara no conec, que diu que portarà una truita de patates. Perfect!

Doncs bé, mentres miro El Convidat, amb Miquel Calçada, us deixo. Sóc mooooooooolt fan d'ell! Si algun dia es dedica a la política, com diu que li agradaria, el votaré! Apa tu! Som-hi tots! De cap a la piscina...