diumenge, 23 de setembre de 2012

Gauchos


Ahir vam anar a veure un partit de futbol, soccer, entre l'UCSB Gauchos i l'UCLA. Quin partit més avorridot! Tot i que hi havia coses molt divertides durant el partit... per exemple, algunes curiositats: a l'entrada et miren el que portes a la maleta, i no et deixen entrar amb cap beguda ni menjar, ni tan sols uns caramels que portava a la bossa, tipus sugos, però que al final em vaig amagar la mà i em van deixar passar; donen unes mans de plàstic tou per anar animant durant el partit, hi ha un munt d'estudiants que van a veure els partits - tenen entrada gratis - i animen molt, aquests mateixos estudiants estan proveïts d'unes cartolines vermelles i quan passa alguna cosa que no agrada i el jugador contrari fa falta, ensenyen tots les targetes vermelles i criden uuuuuuuuu, també quan està fent un córner l'equip favorable, comencen a picar de peus a terra ben fort com esperant a veure què passarà, quan pica la pilota el porter contrari fan un loo loo loo looser!, el temps es va descomptant: dues mitges parts de 45 minuts. Quan el temps arriba a 4.26 comencen el compte enrere, six, five, four, three, two, one, four-twenty! Criden tots, perquè es veu que el dia 20 d'abril (four-twenty), ai, ara no recordo què va passar... ho miro, ah si, això: resulta que és el dia de consum de cannabis, però ve d'uns que quedaven a les 4.20 per fumar marihuana... En fi, que aquí criden tots quan el temps passa per 4.20. Una cosa molt curiosa és que tiren tot de tortillas o fajitas enlaire i cap al camp, sobretot sobretot, quan el partit local fa gols, perquè mira, es diuen Gauchos, i pensen, mira, Mèxic, relació directe amb les tortillas. Total, que ara és una tradició i tiren moltes i moltes tortillas. Semblen platets voladors, frisbees, volantt enlaire i cap al camp. I després hi ha tota una colla de nois i noies que es dediquen a recollir tortillas del camp. Ho podeu veure en alguna foto més avall. A la mitja part tenen tot de nens petits jugant a futbol al camp, i una pantalla on van passant anuncis. Com odio els commercials! Pfff! També canten l'himne d'Amèrica abans de començar el partit, a capella, un noi amb un micro al mig del camp, i tothom sèrio i dret, es clar, i aplaudint al final. Ah, si queden empatats, fan una pròrroga, que en diuen over-time, de dues parts de 10 minuts cada una i 2 minuts de mitja-part, però si algú fa un gol abans d'acabar, es proclama guanyador, i si ningú fa cap gol, doncs queden empatats. Ahir (divendres) van quedar empatats 1 a 1. El primer gol el va fer l'UCLA, i el segon, després de molts canvis (que, per cert, poden anar rotant i fent molts canvis) i un lesionat, va fer gol l'UCSB! I tot de tortillas volant pels aires! En fi, us deixo algunes fotos del partit!








divendres, 21 de setembre de 2012

Doritos

No hi ha res com uns bons doritos per fer passar la gana al mig del desert!

Ara, que amb la salsa mexicana milloren molt, al costat d'una cerveseta ben freda i amb els peus en remull a la piscina! Com vam fer dissabte passat a la barbacoa a casa. A més, en Kevin va fer costelles de porc a la barbacoa amb una salsa boníssima. Per llepar-se'n els dits, i mai més ben dits, perquè semblaven uns gossos tots escurant els ossos!

dimecres, 12 de setembre de 2012

El pont vermell

El Golden Gate Bridge, per tots vosaltes! D'això ara fa uns quants dies, potser un mes ja... però travessar aquest pont va ser molt bonic! Ple de bicis, gent caminant, enmig de la boira... Vam travessar-lo anant i tornant, i després encara un altre dia hi vam tornar. Era com entrar a dins una pel·lícula no, millor, fer la teva pròpia pel·lícula.

















dijous, 6 de setembre de 2012

Cold cold... springs!


Avui, després de 120 dies a Santa Barbara...


Doncs sí... està plovent! Bé, ploure ploure... Diem que fa pluja de pobres, txirimiri... Però bé, ja tocava! Des que sóc aquí que no havia vist ploure... Bé, només una nit, però a Yosemite, així que no compta! 
I el vídeo que he posat, Have you ever seen de rain, de CCR, va bé doblement, perquè... aquesta és una cançó que ja sabia, però no hagués pas sabut de qui era si no hagués sigut per aquest cap de setmana... per això heu de continuar llegint...

Després de treballar unes horetes al matí, dilluns a la tarda vaig fer festa. Però no només jo! Dilluns era el "Labor Day". Tipus el dia 1 de maig a tot el món, menys aquí, que se celebra el dia el primer dilluns de setembre. Les seves raons tindran... La qüestió és que un amic italià d'en Paolo havia baixat de San Francisco fins a Santa Barbara i ens el vam emportar d'excursió. Ara com que en Ben té cotxe podem fer excursions més llargues. I vam anar a la muntanya. En Paolo tampoc hi havia estat mai. Primer, com que era l'hora de dinar, ens vam dirigir a la Cold Springs Tavern. Una taverna al mig de la muntanya, del 1886, i que encara conserva el seu esperit rural i de carretera. Ara, a part del restaurant, hi ha un bar i els caps de setmana i festiu fan música en directe a l'aire lliure. Ja hi havia anat una vegada amb en Kevin i la Jackie i així vaig aprofitar per fer de guia =). 
L'amic d'en Paolo somrient davant del que ens anàvem a cruspir...
Vam menjar les tri tip sandwiches, que són entrepans de carn a la brasa, que fan allà mateix. I una cervesa. Després, ja ben tips, ens vam dirigir en cotxe cap a la Paradise Road, amb el nostre gelat en mà, i a la Red Rock, on un parell de dies abans havíem anat amb en Kevin. 
Un pont on es veu que molta gent s'hi tira...
I ens vam banyar a l'aigüeta... Feia una calor! Quina calor! I vam saltar des de les roques. Jo només des d'una que devia fer uns 5 metres... No patiu pas. En Ben, però, s'enfila per tot arreu i va saltar d'una roca molt més alta... Però diu que ha viscut sempre entre llacs a Suïssa i que hi té molta mà...

La Red Rock!

No estàvem sols a l'aigua...

A punt de saltar
 El viatge de tornada vaig estar jo al volant, i en Ben feia de DJ. Vaig descobrir un grup que, tot i que ja en sabia algunes cançons, no havia sabut mai el nom: CCR, Creedence Clearwater Revival. I m'encanten! Clar, són dels anys 60 també... I aquí és on vam posar la cançó de la pluja... Premonitòria... I vam escoltar també Brown Eyed Girl d'en Van Morrisson. Cançons de road trip, que van tant bé viatjant per Califòrnia en cotxe, amb les finestres obertes, el sol a la cara i els cabells al vent.

Per acabar-ho d'adobar, dilluns vaig assistir a la meva primera classe de swing. Cada dilluns fan classes per principiants i, la veritat, m'ho vaig passar molt bé. Vaig deixar la vergonya aparcada a casa, i em vaig endinsar en el món del rock-step, triple step, step step, triple step... I anar ballant al ritme de la música. Ens vam posar en cercle i anàvem canviant de parella, així que cada noi ballava amb cada noia... És molt divertit tota la classe de "ballarins" que et trobes: el que calcula els passos matemàticament, el que sua de valent, l'expert que et porta on vol, el vergonyós que té por de tocar-te l'esquena, el que no en té ni idea dels passos ni de cap ritme, el noi que es pensa que en sap però s'equivoca cada dos per tres, el que, com tu, assisteix a la primera classe i fa el que pot... Sort que hi havia el mestre que ens anava ajudant. Dilluns repetirem, i tant que sí! 

I ahir dimarts va ser Trivia night una altra vegada... i aquest cop vam acabar empatats amb altres dos equips... en l'última posició! Que malament! Però vam poder degustar les pizzes enormes del Woodstock, que no estan gens malament... 
Aquí en Ben al centre, lluitant per no quedar últims! Però hi vam quedar...
I la feina ara pren una altra perspectiva. Estic motivada en començar una síntesi nova, i he de llegir un munt d'articles. A més, ara hi ha en Riley, un undergraduate que ens ajuda, i li hem de donar feina! Ja està bé! Aquí ho fan molt això: els undergraduates, o gent que fa la carrera, participen voluntàriament en la recerca dels laboratoris, així comencen a agafar traça, fan currículum i veuen si els agrada el que s'hi fa. 

Avui, per altra banda, mentre dinava he mirat els telenotícies de les 9 de TV3. Feia molt que no els mirava. I m'he sorprès de les notícies de ciència que han donat! Que si el metge Baselga director de no sé quin hospital d'oncologia, que si el fons marí es veu afectat per la pesca d'arrossegament, que més... Bé, el fet és que m'ha sorprès gratament... A part de, clar, sentir a parlar del Barça, de Tito i Mourinho, i també han parlat molt de l'Obama i la convenció que té lloc avui o demà a Charlotte... i clar, de la manifestació de l'11 de setembre... Quants autobusos que hi aniran! Quin xou! Ho aniré seguint des d'aquí!

dilluns, 3 de setembre de 2012

Jalama Beach

Doncs avui hem anat amb dos cotxes i cinc taules de surf cap a Jalama Beach, a una hora nord de Santa Barbara, amb en Ben, en Brian, la Claudia i l'Evgeny. El viatge genial, el temps immillorable, els entrepans boníssima, l'aigua gelada i les onades... gegants! Jo, de fet, no he pogut ni pujar sobre la taula, de tan gran com eren! Fins i tot eren grans pels que són més bons. Tot i així ha estat bé posar-se el wetsuit, ben arrapat a la pell, i gaudir una mica del bon temps. Fins i tot m'he posat vermelleta del a cara, del sol que feia!
Al vespre, per acabar-ho d'arrodonir, una barbacoa a casa d'en Brian, amb amanida de tomàquet inclosa, i maduixes i pinya, i amb la presència del molt honorable Mike i tot. Genial. Bon dia. I bona nit!






dissabte, 1 de setembre de 2012

Alvocats

Quin plaer! Una de les coses que m'agraden més de Califòrnia són els seus alvocats... Deliciosos, tendres, es desfan a la boca... Mmm! Originaris de Mèxic, es poden cultivar a llocs on no glaça, clima tropical-mediterrani. A casa nostra no se'n fan perquè a l'hivern fa massa fred... Però aquí a Santa Barbara el clima és molt més suau i hi ha un munt de camps amb arbres d'alvocats! Fins i tot n'hi ha a jardins de moltes cases. I són tan bons! Crec que ja us en vaig parlar un dia, però és que ara m'acabo de fer una amanida amb enciam, tomàquets de l'hort (també quins uns, de més bons!), formatge brie, alvocats, i tot amanit amb sal, oli i pebre. Genial.

On queden molt i molt bé són en els entrepans. Si alguna cosa fan bé als Estats Units són els entrepans o sandwiches. No són entrepans qualsevol: hi posen de tot i més a dins! Un dels més guarros però boníssim de tant en tant és amb turkey o hamburguesa, bacon, formatge, enciam, tomàquet, ceba, pickles (o no) i alvocats! Mmm...! Sort que ja he dinat que si no, me'n faria un ara mateix!

Ahir vam anar a sopar a la Hollister Brewery i em vaig demanar una burger. No estava malament, però el millor d'allà són les cerveses. Molts bars es produeixen la seva pròpia birra. I allà són molt bones... Una Hefeweizen i una Sands... no sé què!

I demà, cap a Jalama Beach. A gaudir del solet. A surfejar.