Ahir estava particularment bé al meu llitet. Potser perquè per causes alienes a mi vaig haver de dormir sis dies en un llit que no era el meu -en un trist matalàs al terra amb molles que grinyolaven, però, això sí, amb el nostre coixí-. Ahir, però, com deia, s’hi estava molt bé al llitet. Potser també perquè refrescava més i sempre s’agraeix endirnsar-se al llit, notar-lo calentet i sentir el nòrdic suau damunt la pell. Potser també perquè em vaig posar al llit ben contenta, després de mig litre d’aquesta beguda de civada que tan agrada als alemanys i que puja de seguida al cap, sobretot si un se la beu abans de sopar. Potser també perquè era d’hora i tenia ganes de tranquil·litat, després d’uns dies de nits tardanes i de matins de llevar-se d’hora. Potser també perquè la beguda en qüestió va fer que no pensés en coses que em fan posar trista i que en els moment que em poso al llit em vénen al cap, sobretot quan no hi ha ningú a qui abraçar al costat.
I vas entrar dins els meus somnis. Estava ben adormida quan vam parlar. Et diré que fins i tot ni recordo què ens vam dir. Però tinc el record, i molt viu, de sentir una veu tan agradable. Tan dolça. Quan hi penso em fa sentir molt bé. No sé si t’ho havia dit mai, però la teva manera de parlar, la teva veu, em va captivar d’entrada. Tan tranquil, tan agradable, tan proper. I ahir això va fer que ni tan sols em despertessis. Vas dormir amb mi i, creu-me, jo tenia el somriure més bonic que et puguis imaginar a la cara. D’això en pots estar ben segur =).
