Quin dia! Després de dormir només quatre hores degut a una nit allargada amb birres i amb riures i balls, m'aixeco amb una dèbil sensació de ressaca matutina que, per sort, amb una dutxa marxa de seguida. El donut de les sis del matí em serveix d'esmorzar i baixo a agafar la bici. A la parada de fruita de la cantonada compro prunes, albercocs i plàtans per compartir: tot per un euro.
Quan passen un minut de les onze arribo al punt de trobada i tots hi són menys en Tom. "Piip", missatge: arribem 20 minuts tard! Quan ja hi som tots fem la cua del Zoo. Per estudiants, 9 €. Cada cop és més car això de veure animals tancats.
El Zoo de Berlín és un espai immens, situat al bell mig de la ciutat, integrat al parc Tiergarten. Els animals tenen molt d'espai per córrer i saltar i jugar, tot i que n'hi ha alguns, que intentaven escapar-se. Vam poder veure els monos en plena hora de dinar, les foques nedant, el tigre impacient per menjar-se els nens que el miraven, els cangurs ajaguts al sol, els hipos traient el cap de l'aigua mirant-nos severament, els elefants fent les seves necessitats -quanta aigua que beuen!-, els pandes dormint... i mil animals més que hauria de buscar al diccionari com s'escriuen.
N'hi ha alguns de tan divertits: conills-cangur que salten, uns bitxos de nit amb uns ulls immensos que van saltant ràpidament per les branques dels arbres, unes rates minúscules que salten espectacularment, els mandrils, amb aquest nas que sembla postís i un cul que fa un mal!, una espècie de guineus-gossos-porcs peluts i negres japonesos que et miren amb ganes que els tiris menjar, un "armadillo" que sembla un insecte massa crescut, un rinoceront que anava fent voltes en forma de 8 o infinit mentre el seu fill estava palplantat, un ós polar que feia de model pel públic que li tirava fotos, uns pingüins amb aires de "què? vols bresca" i uns altres preciosos que fan de cambrers a les pel·lícules, unes girafes marró clar amb taques marró fosc que menjaven tranquil·lament les fulles dels arbres, uns peixots amb uns llavis enormes, i uns "timón" i "pumba" molt divertits.
Aix. Tot amenitzat amb la visita de dos amics australians d'en Tom, Ben i Sean, que estaven de visita i que tenien un "humor" bastant peculiar. Més el primer que el segon. I la Ruth i en Joep, holandesos, el darrer també amb Lydia, nòvia també australiana però de pare alemany i mare xinesa. Curiosa barreja. A la sortida ens esperaven les tres franceses, Jilliane, Marie i Sophie amb una plata de pastís de cireres, i en Etienne, nou francès de Toulosse company de pis d'en Tom i que ara arriba a Berlín per quedar-s'hi un anyet.
Tots junts a comprar menjar i beure per la barbacoa i cap al parc s'ha dit. Just davant de la Casa de les Cultures del Món muntem la nostra paradeta. Faig una migdiadeta per recobrar forces i comencem a beure. Juguem a pilota, a cantar cançons, i va arribant gent. A les 8 se'ns acaba la birra. Cap problema, anem-ne a comprar més. Quan tornem ja fa olor de carn rostida! Mmm... quina gana! Menjar, riure, aprendre francès -potser ja tinc professor i tot!-. El que havia començat amb 11 persones acaba amb unes 50. Cap a mitjanit comencem a recollir tot el merder que s'ha anat acumulant. Alguns encara sortiran, d'altres preferim descansar i recuperar la son, tot i que diuen que ja no es pot.
Bona nit i bon dia avui!
