Avui ja és dia 30 de novembre. I dic ja per com passa el temps! Però sí, fa fred i un ja comença a veure el Montseny nevat, els llums de Nadal als carrers de les ciutats, els anuncis de la televisió de perfums i joguines i que per sopar ve molt de gust una sopeta calentona al costat de la calefacció, a falta de llar de foc. I per aquestes dates va bé a vegades fer una reflexió del què ha estat l'any. Ja sé que encara falta un mes, i que serà un mes molt intens de feina i tot plegat ...
Així fent un breu resum, vaig començar l'any amb 22 anys i a casa la Lorda, on vam celebrar el cap d'any amb la colla tan maca de Vic. Per aquelles dates jo estava estudiant pels últims exàmens de la carrera. Només en tenia tres i el dia 21 de gener, amb ja 23 anys, vaig acabar. El dia 24 més o menys ens vam embrancar en Pol, en Jordi i jo a fer una ruta esplèndida i fantàstica per mig Europa, que tenia com a destí final, per mi, Berlín (ells tornaven a casa). A Berlín m'hi vaig quedar fins el 6 d'agost fent el projecte, descomptant el pont de l'1 de maig que vaig fer una visiteta als de casa... La veritat és que va ser un erasmus molt bonic. Per la ciutat i per la gent que allà vaig conèixer: l'Edgar i la Maria (els dos de la foto) i en Guillem, a part de molts altres que també m'estimo molt, com els del curs d'alemany o els dels sopars del divendres. L'estiu va ser especialment trist, degut a la pèrdua d'un molt bon amic: se'l va endur la pedra de Marroc. Però encara està amb mi cada dia, això segur. Entre això i treballar una mica a l'estanc i fer una setmana de vacancetes a Port de la Selva i Marsella amb en Pol i amigues va passar ràpid. El setembre em va agafar de sorpresa, ja que em pensava que ja començava el màster, però al final va ser a l'octubre. Així que se'm van allargar un mes les vacances. I ja em va anar bé, perquè vaig aprofitar per quedar amb gent que feia temps que no veia i que tenia una mica descuidada... I fins i tot per passar una setmaneta per Bilbo! L'octubre va començar i amb ell el màster a la URV de Tarragona, i fins ara! Ara ja fa dos mesos que estic allà, entre setmana. I la veritat és que m'agrada el que faig, i també hi ha gent molt maca, com a tot arreu (i com a tot arreu, gent que no tant). Però estic bé, i això és el que compta. L'únic problema és que és una mica lluny i viatjo molt i m'enyoro una mica, però va bé. I visc a casa la família d'en Guilem, el noi de Berlín... Així que podríem dir que em va canviar una mica la vida aquest erasmus... Però no tota...
I un gat i un gos, i aquest conte s'ha fos.
