Dead or Alive

La vida és així de maca i de trista
de contenta i d'enfadada
de contradictòria i de conjuncional;
de simpàtica i riallera
de tonta i de podrida
d'imbècil i irracional;
de mona i insuportable
d'estrambòtica i curiosa
de futurista i sensacional;
d'admirable i baldufera
de pulcra i vomitiva
d'increïble i infernal;
de canvis i monotonia
de menyspreable i bella
de melancòlica i passional;
de nostàlgica i alegre
de menjívola i estacional;

de somiadora i amical.

Ganes de plorar i de riure
de riure i de plorar
de riure i de somiar
de somiar i de bramar.

Sentiments que es van alternant
com impulsos elèctrics de neurones
que ara vénen i ara van

Gustav, però no la granota!

http://www.myspace.com/gatss: un suec havia de ser... el cd que em va deixar en raül fa dies que me l'escolto. i hi ha una cançó que és divertida, com sona. n'hi ha de més tranquil·letes, de més romanticones, de més nostàlgiques, alguna amb uns violins estridents...
forma part de l'indienational tour que està voltant per europa, i potser per més enllà i tot. hagués estat bé, suposo. potser. qui sap.

when it's over
and sweat is running down your back
when it's over
she's breathing
she's breathing heavenly when it's over

I follow all instructions
I want more and I want it now
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance
you're always so slow
the loving you make is all I know
I came a long way to hear you say
sweden slow
sweet and slow

when it's over
why won't you let me stay when it's over
my soul is burning
it's burning viciously when it's over

it gives me a moment to
think about what I should have done
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

now that it's over
it's driving me insane to know
that it's over
I wish you could let fall one more time
before it's over
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

al final, el tio diu, entre altres:

I wrote that song wondering if people thought that we were the same in bed

referint-se als suecs...

Suahili Music

Veient els resultats de l'enquesta -que no és científicament fiable- he pogut comprovar que us agrada la música instrumental i la música cantada en suahili. He estat buscant molta estona cançons en suahili per internet i no n'he trobat gaires. Així que us cantaré la que sé: Hakuna Matata! El que sí que he llegit, és que és bastant fàcil de pronunciar i que totes les paraules són planes. Menys una. Molt curiós.

I avui, gran espectacle de la Makabra al Poble Nou! Trapezi, pallassos, contorsionistes, un home que feia ballar ballet a les bombetes, un altre que s'omplia el bol de culleres, un que era capellà i feia fer exercicis i... molt riure. Ja convenia.

Sé que no sé res

Cansada, amb son, amb mal els ulls - o potser de lents-
però a punt d'anar a un concert de jazz

no sé ni qui hi haurà
ni què tocaran
ni ben bé on és

només que ara estic amb linux
però amb un ordinador que encara no és el meu
escoltant una cançó maquíssima d'una noia
el nom de la qual no penso posar perquè és molt difícil d'escriure...

i que avui he estat tot el dia pendent
i no s'ha complert encara el què

i mola
mola molt
estar aquí
ara
ara mateix
sentint l'aigua de la dutxa
sentint el teclat
sentint el soroll de la torre
i la música de fons
i els meus pensaments
i, si em concentro, potser fins i tot el meu cor

mentre espero
esperanto

Damien Rice

No el coneixia fins aquest matí. I n'he escoltat algunes cançons i són maquíssimes. Bé, a mi m'agraden. Per gustos, colors. O no?

the blower's daughter

and so it is
just like you said it would be
life goes easy on me
most of the time
and so it is
the shorter story
no love no glory
no hero in her skies
i can't take my eyes off of you
and so it is
just like you said it should be
we'll both forget the breeze
most of the time
and so it is
the colder water
the blower's daughter
the pupil in denial
i can't take my eyes off of you
did i say that i loathe you?
did i say that i want to
leave it all behind?
i can't take my mind off of you
my mind
'til i find somebody new

Aquesta és una cançoneta. No és la millor, però és una. N'hi ha més. Podeu explorar aquí.
Espero que el link vagi bé, que a vegades li costa!

I contesteu l'enquesta del costat! Ja veig que ho aneu fent... Així que us agraden les cançons en Suahili? S'emporten la palma.

Oxygen

He arribat amb la bici quan faltaven 2 minuts. El meu rècord, venint de la Facultat en menys de mitja hora, per la Diagonal i pel carrer Balmes, talment com un cotxe de Fórmula 1. El motor també s'anava escalfant, i necessitava refrigeració urgent.


Quan he entrat, comença la fascinació.


He entrat a la sala. Una sala de planta circular, amb el sostre molt alt, com una cúpula. Un llum penjant enorme del sostre. A dalt un balcó que dóna la volta. Al centre una taula amb un canelobre. Unes grades donen la volta. Les de primera fila, amb unes cadires de senyors. Els altres tres pisos, de marbre i amb coixins fins a sobre. M'assec, davant l'admiració de tanta bellesa.


Després de la presentació oficial, comença. Sona la música. Màgia. Un violoncel i una veu celestial. S'apaguen els llums i entren ells: tres i tres. S'asseuen a primera fila, en seients alternats. S'obren els llums. Comença la funció.

Veus, llums, sons, cançons, músiques, gestos, espelmes, fums, paper.

S'acaba la funció.

Èxtasi i intriga. Al final, qui?


Un altre dia, l'argument.

Song --...

It's not that important
it's not that bad
but haven't you realised
that I'm quite nice?

I feel happy and blues
at the right precise time
and no one ever worries
about the things I like.

But I'm still alive
and that's enough, I think
I have friends to love
at least till I die.

Els Físics

Ahir vaig anar al Romea amb l'Edu i l'Erica a veure la lectua dramatitzada d'"Els Físics". Em va agradar moltíssim. I, a més, vaig aprendre què és una lectura dramatitzada: com teatre, però els actors llegeixen el guió. Molt curiós tot plegat. Algun dia ho hauríem de fer a la facultat nosaltres... No semblava pas molt difícil.

Avui, classe, enquesta d'avaluació continuada, dinar, redacció anglès, endinsament en el món dels reactors per reaccions sòlid-gas, i 50 piscinetes!

Ara un soparet amb la Nuvila... Triga molt... On ets? Ai, quina noia. Què en farem d'ella!

Cinema 3 a Tòquio

Que gran en Jaume Figueras de Cinema 3. Ho acabo de veure. Avui feien el programa des de Tòquio, ja que es veu que hi fan un festival de cinema. Ha anat al restaurant on en Tarantino es va inspirar per Kill Bill, ha anat a l'Hotel on s'avorria en Bill Murray (un altre Bill) i al teatre de Sayonara, i al pas de zebra més transcorregut de la ciutat on es perdia la noia sordmuda de Babel.
En fi. Tota una odissea. Gairebé no ho puc veure mai, però aquest és un dels pocs dissabtes que estic a casona... gaudint de la calma del poblet, i de l'estrés setmanal, suposo.

QED a la Facultat! Ho hem aconseguit

Bé bé bé... Ja estic més tranquila! Aquesta nit passada gairebé no he pogut dormir dels nervis: vindrà gent, s'han de penjar els cartells, tinc classes pel matí, arriben a les onze, a la una tot ha d'estar a punt... Però al final tot ha anat com una seda!

A les 11 i poc, just després de classe, els quatre fantàstics (actor, actriu, director i ajudant de direcció: o també Pere, Íngrid, Mattius i Tono) ja eren a l'aula-105 preparant-ho tot. He estat una estona amb ells i m'han semblat que els conegués de tota la vida...

A la una i poc ja començava l'espectacle. El so i la llum perfecte (a part dels crits que venien de l'aula menjador! -hora de dinar!-). I la representació genial. Con en Feynman mateix dalt de l'escenari. L'Angie (segona per l'esquerra) m'ha deixat el llibre "Está usted de broma, Sr. Feynman?" just a l'acabar l'obra, i avui ja l'he començat.

Ciència i art. Dues realitats. Però poden combinar-se, no? Clar que sí.

Moltes gràcies a tots i totes!