Primer el llibre

Després la pel·lícula

I la reflexió final
entre vosaltres i jo:
demà cuideu-vos molt.
Bé, sempre. Sí o sí?
Buf...Serà car, i si Adam
ho hagués sabut, barat!

l'ànim ilbús

Ordinador de porcellana

Màquina de nit

Malla de plasma

Casa de pana

Ampolla d’escriure

Pantalla d’esquiar

Guant portàtil

Tauleta elàstica

Llit contemporani

Llauna de fusta

Bigoti de pasta

Art doble

Ulleres de refresc

Pantalons contemporanis

Nina de Dalí

1984

La guerra és pau
La llibertat és esclavatge
La ignorància és força

... i girant-les...

La pau és guerra
L'esclavatge és llibertat
La força és ignorància

... tot té un sentit... només cal trobar-lo

buf-que dur

El gran germà et vigila

Tàntal

M'estic endinsant en la mitologia grega. Fascinant tot plegat. Hi ha coses que fan pensar molt i tot, de fet, té un doble sentit que és maco de descobrir.

M'han parlat molts cops del suplici de Tàntal, i mai sabia exactament a què es referia, si bé n'havia sentit a parlar. Doncs bé, resulta que Tàntal, fill de Zeus (o Júpiter pels romans) i d'una nimfa, Plota -Zeus tenia moltes amants, encara que estigués casat amb la seva germana Hera-, era un trapella, li agradava posar-se en embolics i sempre pensava què en podia treure de qualsevol situació. Un dia va ser convidat a un gran banquet a l'Olimp i va robar nèctar i ambrosia per vendre-ho al mercat negre. El van descobrir i el van portar a l'infern -l'infern dels dolents, no els Camps Elisis dels bons-. Allà el van fer estar, sense poder-se moure, just al costat d'un arbre fruiter que tenia als peus una font d'aigua fresca. El problema era que cada cop que Tàntal, assedegat i mort de gana, s'acostava al raig d'aigua o a les branques carregades de fruita, s'apartaven sense que pogués abastar-les mai.

Això és doncs, el suplici de Tàntal: tenir ben a la vora, però sense poder-ho aconseguir, allò que un tant desitja i té necessitat. Podeu pensar en situacions en què us hi heu trobat, i segur que us en surten un munt. És bastant fotut, la veritat ;) Tot i que també és fotut tenir-ho lluny, allò que un desitja.

Yann in the city

Yann woke up that morning and it was freezing. But he knew he had to go out. He didn't know much the city yet, and didn't want to spend money on a subway ticket, so he decided to go walking. He put his clothes on, after having a lonely hot shower, and went outside. It was cold, so he put on quickly his scarf and gloves and started walking without stopping. But suddenly he thought that he was carrying his camera with him. His little precious tresure was in his pocket. Some pictures that he took days ago weren't as nice now as they were before. He erased them so there was more space for the ones he was going to take. They would be perfect pictures. As soon as he saw a bird eating bread on the street, he couldn't resist himself. He went on by and a train passed next to him. Click. During all the walk he kept on making pictures from everything he thought that was special. He stopped to eat at a park. It was full of children with there moms, and there he was, sitting on a cold bench, eating a poor ham sandwich. Lucky he had prepared some tea and it was still hot. He continued his walk the way back. This time without stopping. When he was about to reach home, a window shop attracted his mind. He went in and cut his hair. Why not? Now nobody he knew would see him, at least not before a month. So nobody would cares. He arrived home and had a quick shower to refresh his mind. Hi was alone in a city he didn't knew and all his friends were gone. Even though he was a bit scared, he knew that it wouldn't be that bad. Ring. Tonight at 10 o'clock there's a party. Want to come? Why not, thought the man. I don't want to spend another consecutive night in front of the computer. Yes. He dressed up and off he went again. But this time he had a date.

Passaven fantasmes...

... in Berlin!

La ciutat que enamora, i m'enamora.
Amb mil racons per descobrir. I els que em quedaran amagats... Hauré de fer d'inspector perquè no se m'escapin!

El piset és molt maco i gran. I l'habitació també. I tinc unes ganes d'anar a la uni... A veure què m'espera. Sóc una mica curioseta, no em mal interpreteu.

patinatge

feia temps que no ho feia
i ja gairebé no me'n recordava
quan era petita m'agradava
i ara potser més
recordo una pista amb una rampa
per allà a Anglaterra
i que pujava i baixava
sense parar

ahir va ser diferent
una mica com a les pel·lícules?
o potser només va ser imaginació meva
no vaig parar de donar voltes i més voltes
voltes i més voltes
voltes i més voltes
i anava adquirint velocitat i confiança en cada una d'elles
seguretat i serenor

i tot a Dinamarca

nevant...

està nevant! estem a Leiden i està nevant
màgic

a veure si demà al matí encara la podem trepitjar

després d'un vinet
i un sopar excel·lent
i unes converses
i una escalfor
i un zumbeig interior

i una melodia
i una manxa

i és un viatge
personal
en l'espai temps