M'estic endinsant en la mitologia grega. Fascinant tot plegat. Hi ha coses que fan pensar molt i tot, de fet, té un doble sentit que és maco de descobrir.
M'han parlat molts cops del suplici de Tàntal, i mai sabia exactament a què es referia, si bé n'havia sentit a parlar. Doncs bé, resulta que Tàntal, fill de Zeus (o Júpiter pels romans) i d'una nimfa, Plota -Zeus tenia moltes amants, encara que estigués casat amb la seva germana Hera-, era un trapella, li agradava posar-se en embolics i sempre pensava què en podia treure de qualsevol situació. Un dia va ser convidat a un gran banquet a l'Olimp i va robar nèctar i ambrosia per vendre-ho al mercat negre. El van descobrir i el van portar a l'infern -l'infern dels dolents, no els Camps Elisis dels bons-. Allà el van fer estar, sense poder-se moure, just al costat d'un arbre fruiter que tenia als peus una font d'aigua fresca. El problema era que cada cop que Tàntal, assedegat i mort de gana, s'acostava al raig d'aigua o a les branques carregades de fruita, s'apartaven sense que pogués abastar-les mai.
Això és doncs, el suplici de Tàntal: tenir ben a la vora, però sense poder-ho aconseguir, allò que un tant desitja i té necessitat. Podeu pensar en situacions en què us hi heu trobat, i segur que us en surten un munt. És bastant fotut, la veritat ;) Tot i que també és fotut tenir-ho lluny, allò que un desitja.
3 comentaris:
Pobre Tàntal... hi ha diverses versions del mite, a mi, personalment, m'agrada més la versió en què el deixaren al desert, a la vora d'un mar que cada cop que s'ajupia per beure'n aquest reculava. I en la meva opinió -ja saps com m'agrada burxar-te i veure com reacciones- diria que es refereix a allò que com més mires d'acostar-t'hi més lluny està. Com mirar de respondre una pregunta... que les respostes sempre porten a més preguntes... si saber coses és una estupidesa... a no sé que gaudeixis del trajecte. -7h Ärhus~Berlín-
i d'altra banda... tens una bicicleta increïble, em pregunto si el Sol el patrocinava ella... Sol a Alemanya! i mentrestant un dia gris... ahir ben xop per davant la boira pixanera dels pebrots... i una cursiva i una negreta i què deu ser la a
vès que vinc!
Ah per cert! El pròxim el d'Apol·lo i Dafne, que també m'encanta... si algun dia passem per Roma t'ensenyaré el que és capturar un mite en un instant.
=)
may it be
Tantes coses fotudes en aquesta vida... i que maques que són algunes ^^
(m'has fet recordar les meravelloses classes del batx de "cultura clàssica". crec que em llegiré els apunts com a DIVERTIMENTO, que valen molt la pena)
Publica un comentari a l'entrada