dijous, 25 de desembre de 2008

en diuen nadal

ahir vaig llegir un article on en carles capdevila va decidir passar, quan era jove, un nadal sense la família, a barcelona, pensant que estaria amb els seus companys de pis d'estudiants, però al final el van deixar sol i va acabar menjant-se un frankfurt al bar de sota parlant amb el cambrer perquè el consolés de la tristor...
i és que... és curiós, no? aquesta tradició que ens hem muntat tots plegats de passar el nadal en família? a mi la meva família m'agrada molt; el meu avi que em cau molt bé, devia ser una mica sarcàstic de jove; la seva germana, la tieta patidora de la família encara tira i amb el cap més clar que tots nosaltres... i no m'allargaré perquè podria fer-me pesada i tot parlant de tiets i tietes i cosins i cosines variats i per tots els gustos... i avui ha tocat fer el nadal a casa nostra, ja que allà on l'haviem de fer, resulta que han agafat un virus d'aquests de panxa i s'han passat la nit i major part del dia vomitant i sense poder menjar res...
doncs bé, no és que tingui res en contra la família, però algun any m'agradaria passar un nadal diferent. tot i que, si mai ho arribo a fer, estic segura que no em mirarien amb gaire bons ulls per casa... ehem ehem... m'hauré de buscar una excusa prou creïble... tot i que no sé pas si n'hi ha... potser buscar feina en algun païs on aquest dia no sigui festa... m'ho he de pensar...
en tot cas, ja hem passat un altre nadal, un altre dia en família, d'aquells que et passes el matí fent el dinar i descansant i la tarda païnt el dinar i descansant... i mira que tinc el cap ben atabalat de coses que he de fer i refer...
a veure si vaig a veure la foguera de la plaça major de vic, a passar fred als peus i escalfar-me les mans...

1 comentari:

star~ ha dit...

Deixa'm ser la teva excusa :P