(...)

Dono voltes com una escala de cargol!
I avui tocava dia de nostàlgia de l'estiu... Una miqueta i prou, però. I és que, no és que ara estigui malament, però l'estiu... Aquest estiu... Massa sentiments amunt i avall!
I ara cap a Gràcia, cap a la Facultat, a la piscina, a francès... La tesi, de moment, lentament va fent camí. Toca llegir molt i aprendre per posar-se al nivell dels bons. Però, de fet, estic prou contenta. Hi ha gent maca al món =) i disposada a ajudar-me. Tinc bons companys de taula (Bruno!) i de d'oficina! El laboratori encara no l'he tocat massa, però també hi ha gent que m'ensenyarà els misteris dels aparells...
I de moment, a descobrir quin és l'invariant de l'escalat en la formació d'emulsions. Al principi, no em semblava que fos tan interessant com ara, però hi ha tanta cosa! Buuuuuuuuuuuuuuf!
I aquí, anem fent, millor que els de l'Hotel Chandler Plaza de 24, millor que els de l'avió de Lost, millor que el pobre Chapelle... Però patint tot aquest merder que ara s'ha muntat, i mira que ja es veia a venir... Què deu fer el poder, que un cop es té, tothom es torni tan corrupte? Aquest sistema que vivim... Sort que cada dia em puc endinsar dins el món d'Isaac Asimov, i en Hari Seldon i companyia m'absorbeixen la ment i deixo de pensar en aquestes coses!