La meva motxilla era tan maca que algú me la va agafar...
Adéu-siau motxilla i tot el que tenies a dins!
A partir de demà em tocarà fer moltes gestions... Necessito ànims!
Oda a la motxilla:
Oh! Motxilla meva,
tu que m'havies acompanyat a tants viatges
amunt i avall de les escales
a dins i a fora del país.
I quan et torno a casa,
fuges de mi.
Oh! Motxilla meva,
jo t'estimava i t'era fidel,
la cremallera mai et fallava
i no t'embrutaves ni un pèl.
I quan et torno a casa,
fuges de mi.
Oh! Motxilla meva,
la butxaca del Doraemon t'envejava;
et trobaré molt a faltar
però t'hauré de reemplaçar.
3 comentaris:
àniim que potser, amb una mica de sort, et tornen tots els papers
Gràcies pels ànims! Els necessitaré...
gràcies per interessar-te pels meus contes. Si em passes la teva adreça de correu electrònic (el meu està al perfil del blog)t'enviaré l'arxiu del tríptic del llibre, que inclou un dels contes sencer, per tal que facis un tast.
Publica un comentari a l'entrada