Hola,
Ahir vaig assistir a l'acte de presentació del nou llibre de Claudi Mans i de presentació del premi Ferran Adrià-UB, i he de dir que va ser un acte molt amè i en diversos moments molt divertit. Ferran Adrià és una persona divertida i molt intel·ligent; no porta cap paper escrit perquè ell no vol llegir, vol parlar mirant la gent als ulls. Suposo que alguna cosa es deu preparar però, majoritàriament, el seu discurs es basa en l'espontaneïtat. Tot i així, diu coses que tenen molt sentit i et fan veure el món/la cuina/la ciència des d'un altre punt de vista. A part, també va reclamar que no hi ha beques per investigació en cuina i gastronomia! I té tota la raó.
Per altra banda, l'imparable Claudi Mans, amb el seus discursos tan ben fets i preparats, però farcits de tocs d'humor i també d'espontaneïtat, van fer molt agradable tot l'acte, en què els dos protagonistes es van passar la paraula com una pilota de ping-pong, com va dir el mateix Adrià.
Només unes anotacions que us volia fer arribar.
Visca la ciència, la química, la cuina i el bon menjar!
Anna
dimarts, 13 d’abril del 2010
dilluns, 5 d’abril del 2010
diumenge, 4 d’abril del 2010
El zoo dels avis
El meu avi Pepet i la tieta Mercè (la seva germana) viuen junts des de tota la vida, i sols des de ja fa uns quants anyets. Sols? Bé, sols sols, del tot no! També volta pel piset el Sr. Pepito, el mestre, el rei, l'amo i senyor de la casa: el gat! Només són tres? Tampoc! Amb ells hi conviuen més de 100, 200 o potser 300 animalons, tots al costat de la taula del menjador, col·locats com anxoves en dos prestatges.
Diuen que els primers en arribar-hi van ser dos gatets negres i molt elegants procedents d'Anglaterra. Després els va fer companyia una vaca lletera, uns camells d'Egipte... I a partir d'aquí la cosa ja es va desmadrar. Resulta que cada cop que algú de la família se'n va de viatge, ja sigui un cap de setmana a Palamós, una setmana a Londres com 5 setmanes a Austràlia, un animalet s'escola dins la motxilla i apareix a casa els avis. N'hi ha de tot tius: àligues, galls, gallines, pollets, cocodrils, camells, granotes, gats i gossos, tortugues, rat-penats, vaques, toros i burros, mussols, xais, rates, oques, gripaus, serps, cérvols i un llarg etcètera. A veure si els trobeu tots a la foto:
Tant l'avi com la tieta estan ben contents quan els n'hi portem un. El que passa és que ara n'hi ha tants, que ja no ens recordem d'on vénen ni del seu nom; a part que ja costa trobar-els un lloc. Per això tots estan ben apilotats.
Visca el zoo dels avis! Per molts anys!
Diuen que els primers en arribar-hi van ser dos gatets negres i molt elegants procedents d'Anglaterra. Després els va fer companyia una vaca lletera, uns camells d'Egipte... I a partir d'aquí la cosa ja es va desmadrar. Resulta que cada cop que algú de la família se'n va de viatge, ja sigui un cap de setmana a Palamós, una setmana a Londres com 5 setmanes a Austràlia, un animalet s'escola dins la motxilla i apareix a casa els avis. N'hi ha de tot tius: àligues, galls, gallines, pollets, cocodrils, camells, granotes, gats i gossos, tortugues, rat-penats, vaques, toros i burros, mussols, xais, rates, oques, gripaus, serps, cérvols i un llarg etcètera. A veure si els trobeu tots a la foto:
Tant l'avi com la tieta estan ben contents quan els n'hi portem un. El que passa és que ara n'hi ha tants, que ja no ens recordem d'on vénen ni del seu nom; a part que ja costa trobar-els un lloc. Per això tots estan ben apilotats.Visca el zoo dels avis! Per molts anys!
divendres, 2 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)