El zoo dels avis

El meu avi Pepet i la tieta Mercè (la seva germana) viuen junts des de tota la vida, i sols des de ja fa uns quants anyets. Sols? Bé, sols sols, del tot no! També volta pel piset el Sr. Pepito, el mestre, el rei, l'amo i senyor de la casa: el gat! Només són tres? Tampoc! Amb ells hi conviuen més de 100, 200 o potser 300 animalons, tots al costat de la taula del menjador, col·locats com anxoves en dos prestatges.

Diuen que els primers en arribar-hi van ser dos gatets negres i molt elegants procedents d'Anglaterra. Després els va fer companyia una vaca lletera, uns camells d'Egipte... I a partir d'aquí la cosa ja es va desmadrar. Resulta que cada cop que algú de la família se'n va de viatge, ja sigui un cap de setmana a Palamós, una setmana a Londres com 5 setmanes a Austràlia, un animalet s'escola dins la motxilla i apareix a casa els avis. N'hi ha de tot tius: àligues, galls, gallines, pollets, cocodrils, camells, granotes, gats i gossos, tortugues, rat-penats, vaques, toros i burros, mussols, xais, rates, oques, gripaus, serps, cérvols i un llarg etcètera. A veure si els trobeu tots a la foto:
Tant l'avi com la tieta estan ben contents quan els n'hi portem un. El que passa és que ara n'hi ha tants, que ja no ens recordem d'on vénen ni del seu nom; a part que ja costa trobar-els un lloc. Per això tots estan ben apilotats.
Visca el zoo dels avis! Per molts anys!