Mèxic (I)

Ahir vaig tornar d'una estada a Mèxic, el país del blat de moro i del chile, el país on he pogut gaudir d'un menjar diferent però excel·lent, d'unes platges meravelloses, d'una posta i una sortida de sol inoblidables (a la foto) i d'una companyia molt agradable. Però també de moltes hores d'autocar, d'un caos considerable a DF, d'una multitud als metros en hores punta i d'alguna anada de més al bany.
Tota una experiència, que m'ha servit per conèixer una altra manera de viure, de fer; una altra cultura i uns altres costums; m'ha servit també per desconectar i carregar piles per començar de nou demà mateix amb la investigació; i m'ha servit per retrobar-me amb el meu amic que feia un any que no veia, entre altres - segur que em deixo moltes coses.

D'entrada, us deixo alguns apunts curiosos que m'agradaria recordar: tasses de vàter més llargues del compte, interruptors horitzontals, aigües de fruites (pinya, durazno -préssec-, mango...), autobusos privats i pagar el viatge al moment, onades altíssimes, cabanyes per passar la nit a 150 pesos, molts modismes (pinche, pendejo, carnal...), molts noms pre-hispànics de ciutats i carrers - alguns d'ells, impronunciables -, mercats amb el peix i la carn sense refrigeració, grills fregits i moltes coses més que espero anar-vos explicant en propers posts.

De moment, au boulot!