dimecres, 15 de desembre de 2010

Les quatre columnes

Estic molt contenta que hi tornin a haver les 4 columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. No en sabia res, jo, d'aquestes columnes, fins que ho vaig veure... on era? a les notícies, suposo. Les vaig veure i vaig pensar "les 4 barres de Catalunya", i tot seguit "no, no pot ser!". Però sí, efectivament, quan Puig i Cadafalch les va alçar, representavesn les 4 barres, o 4 pals de gules de la senyera... Un símbol de catalanitat. I com que suposo que tothom ho veia molt clar, el senyor Primo de Rivera també tenia molt clar que s'havien de tirar a terra. I així ho va fer. Just abans de l'exposició universal del 29, les columnes van ser enderrocades a l'any 1928.
Ara hi tornen a ser, pel que he llegit, gràcies a molta gent insistent que no ha parat fins que ho ha aconseguit.I molta gent que ha donat suport a la iniciativa. Això sí, estan una mica més endarrere d'on eren originàriament, i es veu que fan 1 metre menys d'alçada. Tot i així són ben altes! Diumenge passat les vaig anar a veure. Encara hi havia les tanques de les obres, però feien molt de goig amb la lluna que les mirava des del cel "com el punt d'una i". Per allà passava una parella, i l'home deia "És igual que no t'agradin, el fet és que les van enderrocar i ara tornen a ser aquí"; i la dona responia "Però puc continuar dient que no sé si m'agraden, oi?". Agradar o no agradar, això és molt relatiu. El que és segur és que la vista del palau de Montjuïc ha canviat, i molt. No estem acostumats a veure quatre barrots immensos que ens tapen el palau; però tot és qüestió d'acostumar-s'hi, i jo em sembla qu ja ho he fet!
A part de ser un símbol de la catalanitat, és molt curiós el fet de veure 4 columnes que no aguanten res. Un s'imagina què hi podria haver allà a dalt, o que formen part d'un temple romà inacabat... Alguns de més pensadors potser hi veuen que les columnes aguanten el cel, o bé tot el pes que hem de suportar els catalans pel sol fer de ser-ho. Es veu que Puig i Cadafalch hi volia posar unes estàtues, però al final no va tenir temps. Les posaran algun dia, o potser ningú no sap quines estàtues són?
En fi, molt contenta per aquest fet, com ja he dit, i puc dir ben clar i ben alt, visca Catalunya!