2011

Tinc la sensació que acabo aquest any en el mateix punt on el vaig començar.
No he avançat gens.
He fet un gran salt, però la terra ha rodat i he anat a parar al mateix lloc on era.
Un salt dins d'un altre món, imaginari.
On he après molt i he conegut a molta gent.
On he gaudit i he viscut moments irrepetibles.
Però de cop i volta em trobo al mateix lloc.
Al món real.
I només penso a tornar a fer un altre salt, que sé que arribarà.
Però la vida és molt més que anar fent salts,
per quedar-te al mateix lloc.
Quan n'aprendré?
Està clar que aquest any no. I potser ni el que ve.

Una mica de desembre, però no tot!

El desembre ha sigut ben distret!

Quatre línies, del revés:

- Cada dia sóc més gourmande! Avui al mercat m'he comprat 50 g de foie gras, d'un home que se'l fa ell mateix. Val 8 € els 100 g... Ara, és boníssim! Qui m'ho hauria dit a mi fa sis mesos que em compraria foie gras, per mi sola! Jo segur que no!

 

- Ahir era dia de música al carrer al Mon Désert, i tocaven Les Culs Trempés de nou! Que guai! Feia molt fred, 3 ºC, però ells tocaven, tot i tenir les mans gelades. Era una associació del barri, que per Nadal fa això. I, justament, un d'ells, el que servia el Vin Chaud era un de la uni, en François! Que bo! Em va servir dos gots del vi calent (especiat amb canyella i taronja, molt bo) i molts pastissets de Nadal. Per fer passar el fred va anar de perles! Després vaig anar a l'Échanson, on vaig trobar l'Alex i la Bibiana (la seva dona!), i va venir en François, un altre que treballa amb ell. Després d'un vi i formatgets vam anar a casa l'Axel a veure el partit. Vam obrir un vi al principi, i pensàvem que potser no era bon dia, després del primer gol del Madrid tan ràpid... Però noi, després sí que va valdre la pena! Quin plaer de partit... I mira que estava cansada, però va ser molt bonic! Que bé guanyar contra el Madrid. Com diu l'ara "aquests no fallen mai!".

 

- Dijous vam anar a sopar amb els del lab a "Bouche à Oreille". Fondues i profiterols. Molt bo, però molt difícil de digerir! Mal de panxa fins ahir, gairebé! Però vam riure molt i va ser divertit.

- La Mélanie ara és fixa al lab. Ha estat un any de prova, i ara ja s'hi queda. És enginyera química, com jo, i té 25 anys. I per celebrar-ho, vam fer crèpes al lab! Boníssim.

 

- I fa poc va ser la Saint Nicolas. Cavalcada i tot plegat. La Marie-Jo ens va regalar un Sant Nicolàs de xocolata... A mi em vigilava l'ordinador!

Il fait froid, assez froid!

Diumenge passat vaig tornar cap a Nancy després de passar 10 dies a Barcelona. En aquest cas, a diferència de les altres vegades, vaig anar amb avió, de París a Barcelona i de Barcelona fins a París, i el trajecte entre Nancy i París el vaig fer en tren. El cas és que a l'avió em va tocar seure al costat de la finestra. Quan era petita sempre hi volia seure, però ara fa uns anys que no ho trio, potser perquè no m'ho demanen (abans ho demanava jo sempre). De fet, ens els viatges llargs (travessant l'atlàntic o anant cap a l'altra banda), prefereixo el passadís, perquè si no és una mica lio quan vols anar al lavabo i tens a dos persones dormint al costat. Però en els viatges curts, com era el cas, està al costat de la finestra és divertit. A París feia fred, estàvem a poc més de 10 ºC (el dia 10 de novembre, ara ja estem a 0 ºC!) i el cel estava ben ennuvolat. Quan l'avió va enlairar-se, vam passar a través dels núvols i no es veia res per la finestra, tot núvols. Recordo que vaig pensar "Ostres tu, no veig res de res! Que avorrit!". Però de sobte, vam travessar els núvols i pam!, em vaig trobar amb un paisatge preciós. Un desert de cotó fluix, amb la llum del sol a l'horitzó, i alguns núvols com cabell d'àngel per sobre. Esplèndid. Vaig treure la càmera i en vaig fer algunes fotos. I aquí les teniu! Espero que us agradin.

Ara a Nancy fa molt fred! Entre 0 i 5 ºC cada dia. A més, et lleves i hi ha boira, i surts del lab, i ja és fosc i hi ha boira! Avui al  matí ja pensava què em posaria per no patir fred. Mitjons gruixuts, polar, pantalons de pana (aviat em posaré mitges a sota els pantalons), bufanda de llana, guants ben gruixuts, jaqueta amb folre polar i... les orelleres que em va comprar el meu pare a la Xina! Són d'aquestes de pell i ben suaus, d'un disseny ben curiós però ben còmodes. Per anar en bicicleta són genials. Sort que quan arribo al lab, o a casa tot és ben calentonet...

Una abraçada des dels núvols!

Français!

Avui era el segon dia del curs de francès. Ahi vam fer un test de nivell (comprensió oral, expressió oral i expressió escrita) i avui començava de debó. Érem uns 40 alumnes, i ens han dividit en tres grups. Al meu grup som uns 13, crec, i som al nivell intermig-avançat. Diu que hi ha gent des del B1, passant pel B2 i fins al C1, així que és bastant heterogeni. Potser valdria més que tots estiguéssim més igual, però bé, ja em sembla bé.

Avui ha sigut dia de presentacions, així que jo també us presentaré aquí una mica la classe. Hem hagut de fer parelles, presentar-nos i després explicar als altres la informació que has recollit. Doncs bé, resulta que jo estava asseguda al costat d'un noi d'Àustria, en Johannes, que resulta que ha fet una estada de tres mesos a Berga, i entén una mica el català i sap algunes paraules també. Fa molta gràcia. A més, m'ha presentat dient que era de Catalunya i que "per si algú no ho sap, és la regió que hi ha al voltant de Barcelona, la seva capital". No ha dit res d'Espanya, molt bo. Els de Berga el van ben ensenyar. També coneix Vic, i m'ha dit que era la capital de l'independentisme català. Diu que s'ho va passar molt bé a Catalunya. Estudia forestals, un màster Erasmus Mundus ,que l'ha portat a Finlàndia, Catalunya, França i després cap a Laos. I "què faràs després"? "Salvar el món". De moment, farà el treball de màster, i després ja es veurà. Abans va fer enginyeria mediambiental i està assabentat (més o menys) de tot el tema del peak oil i del crash oil i tot això. Al seu costat hi havia en Jakob, un noi alemany, de prop de Munic, que també fa forestals. Qui més... Una noia xinesa que parla molt bé el francès i sembla molt agradable, una noia de Madrid, la Sila, que és la més jove de la classe (20 anyets) i estudia belles-arts, dos de Vietnam molt simpàtics, un de Bolívia ja casat, un de Veneçuela amb 39 anys (el més vellet), una noia molt posadeta i un noi de Romania, un noi de Brasil que costa molt d'entendre.. Qui em falta... Crec que més o menys ja està.

El curs pinta bé. Ha dit que li podem fer redaccions i que les corregirà, haurem de fer una presentació sobre un article d'algun diari que ens interessi, i ens ha donat moltes pàgines útils per aprendre francès. Ara toca posar-s'hi!

Marie Curie o Maria Salomea Skłodowska, femme de science

Una exposició virtual, pel dia del seu 2011-1867 = 144 aniversari:
http://mariecurie.science.gouv.fr/exposition/expo.htm