Diumenge passat vaig tornar cap a Nancy després de passar 10 dies a Barcelona. En aquest cas, a diferència de les altres vegades, vaig anar amb avió, de París a Barcelona i de Barcelona fins a París, i el trajecte entre Nancy i París el vaig fer en tren. El cas és que a l'avió em va tocar seure al costat de la finestra. Quan era petita sempre hi volia seure, però ara fa uns anys que no ho trio, potser perquè no m'ho demanen (abans ho demanava jo sempre). De fet, ens els viatges llargs (travessant l'atlàntic o anant cap a l'altra banda), prefereixo el passadís, perquè si no és una mica lio quan vols anar al lavabo i tens a dos persones dormint al costat. Però en els viatges curts, com era el cas, està al costat de la finestra és divertit. A París feia fred, estàvem a poc més de 10 ºC (el dia 10 de novembre, ara ja estem a 0 ºC!) i el cel estava ben ennuvolat. Quan l'avió va enlairar-se, vam passar a través dels núvols i no es veia res per la finestra, tot núvols. Recordo que vaig pensar "Ostres tu, no veig res de res! Que avorrit!". Però de sobte, vam travessar els núvols i pam!, em vaig trobar amb un paisatge preciós. Un desert de cotó fluix, amb la llum del sol a l'horitzó, i alguns núvols com cabell d'àngel per sobre. Esplèndid. Vaig treure la càmera i en vaig fer algunes fotos. I aquí les teniu! Espero que us agradin.
Ara a Nancy fa molt fred! Entre 0 i 5 ºC cada dia. A més, et lleves i hi ha boira, i surts del lab, i ja és fosc i hi ha boira! Avui al matí ja pensava què em posaria per no patir fred. Mitjons gruixuts, polar, pantalons de pana (aviat em posaré mitges a sota els pantalons), bufanda de llana, guants ben gruixuts, jaqueta amb folre polar i... les orelleres que em va comprar el meu pare a la Xina! Són d'aquestes de pell i ben suaus, d'un disseny ben curiós però ben còmodes. Per anar en bicicleta són genials. Sort que quan arribo al lab, o a casa tot és ben calentonet...
Una abraçada des dels núvols!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada