diumenge, 9 de gener de 2011

Any nou!

Demà comença realment el nou anys. Fins avui han sigut encara dies de posar-se a to, de moure's una mica, continuar menjant coses extra, veure familiades, i llegir i descansar. Demà, per mi, comença l'any treballador. Una mica de ganes de rutina ja en tinc. Treballar, fer una mica d'esport, continuar amb el francès, i sortir de tant en tant amb els amics. Quan porto uns dies fent coses fora de la rutina em ve molt de gust tornar a la vida normal... Clar que em dura poc. A veure quan tinc ganes de fer el proper viatge =)

De moment l'any ha començat força mogudet. I aquest any ho pot ser molt de mogudet. Sembla increïble l'estupidesa d'alguns, per sort, fa reaccionar a molts d'altres.

I he començat l'any amb un llibre que ja estic a punt d'acabar: Ceux qui sauront, de Pierre Bordage. Un llibre d'ucronia, és a dir, pensat en un temps que no és el real. Mmmmm... No sé si m'explico bé. Com "utopia" és un lloc fantàstic, que no existeix, doncs "ucronia" el mateix amb el temps. Aquest llibre parteix del fet que la Revolució Francesa de 1789 no va triomfar, i des de llavors n'hi ha hagut moltes més, totes fracassades, i a França (i a tot el món, però l'acció del llibre té lloc a París i voltants) el món és ben diferent de com el coneixem ara. A l'any 2008 hi ha els reis, i la gent de la cort, amb accés a la informació, a l'educació, als privilegis... I el poble "cous noirs" en diuen "colls negres" que són els que treballen i són incults. Però hi ha tot un món clandestí pel mig, amb escoles clandestines, internet clandestí... La gent del rei no volen que el progrés vagi a la gent del poble perquè aquests no es rebelin i, per exemple, tot i que el telèfon s'ha inventat, no l'han fet prosperar i ningú no el coneix perquè podria ser "perjudicial" pels rics, així com també la rentadora, "no fos cas que les dones no tinguessin feina i reclamessin els seus drets".... Un llibre del tot recomanable, almenys fins ara. Vaig a llegir ara les 50 pàgines que em queden per acabar!