Només sé que no sé res. De qui era aquesta frase? Ara em va com anell al dit.
Ulls negats, cap fet un cabdell de llana, mans tremoloses al teclat.
On eren aquells temps on tot anava bé? Aquells temps feliços. Què n'hem fet de tot plegat? Com hem pogut arribar en aquesta situació?
Mossegada als llavis per no cridar. Les llàgrimes s'escolen galtes avall. Ulls mirant al sostre.
No sé com ho he fet, però sé que he actuat malament. Fugir, excloure't, anar-me'n, esmunyir-me per les parets. Perdona'm.
No hagués imaginat mai aquest final.
Penso i no sé què penso. Per què sí, o per què no? Què vull? Algú m'ho pot dir?
I totes les cançons parlen de nosaltres...
Vull somriure, collons! Vull riure. Vull tenir il·lusió. Vull tornar a ser jo. On sóc?
Diuen que aquests moment són els més productius, literàriament i musicalment parlant. Llàstima que no sigui escriptora, ni música, ni compositora.
dijous, 24 de febrer del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
Cafè cafè o te?
A la sala on sóc ara hi ha un nou llogater: es tracta d'una Nespresso. No sé com ha entrat aquí, però s'hi ha ben instal·lat. Està just dos metres darrere meu. Ara mateix la sento com treu l'aigua per la boca en forma de cafè. Els del departament estan ben contents; almenys els que beuen cafè.
Jo no en bec. En vaig beure una temporada, quan feia segon i tercer de carrera. Me'n recordo que vaig començar, suposo que influenciada per la meva companya de pis, perquè m'adormia molt a les nits, vull dir massa d'hora. Portava una vida molt agitada, i havia d'estudiar molt. Com que la coca-cola no m'ha agradat mai gaire, pel gas i perquè després em sentia amb la panxa inflada, vaig optar pel cafè. Al principi m'anava bastant bé. Normalment em prenia un cafè amb llet al matí o a mig matí i un tallat després de dinar. Amb llet sempre; el cafè sol si que no el suportava. I sense sucre! El cafè dolç tampoc m'agradava; i la llet ja li donava el punt just. Va arribar un moment, però, que el vaig deixar, bàsicament, per tres raons:
- se'm posava una mica malament a la panxa
- tot i que m'agradava l'olor, no m'agradava gens el gust que em deixava a la boca
- el meu xicot tampoc en bevia
Així doncs, al cap d'un parell d'any el vaig deixar i des d'aleshores no l'he tornat a tastar. Bé, algun dia algun capuccino, però després de demanar-lo ja me'n penedeixo perquè no se'm posa bé. I ara ja fa temps de l'últim. No el necessito pas. Jo sóc de la rama dels tes. Hi ha tes molt dolents (molt!), però n'hi ha de boníssims... I aquests sí que se'm posen bé a la panxa. Sobretot el te de canyella, de menta, vermell, de vainilla, l'English breakfast... sense sucre sempre, i algunes vegades amb llimona o llet (com els anglesos). Però sol va bé. El te verd japonès també m'agrada, i em recorda molt a Japó... El fumat no m'agrada, ni alguns de verd tampoc, ni tampoc els que són molt forts...
No diria que em molesta la Nespresso que tinc a darrera. Seria una mentida si ho digués. Fa sorollet, però és perfectament suportable. I l'olor no em desagrada pas. Només penso que algun dia hauria de portar un bullidor d'aigua per fer-me algun te. Als laboratoris que he estat a Japó i Alemanya sempre n'hi havia, i era un plaer.
Això sí, ara crec que els del departament es beuen més cafès que abans, i la sala sempre fa olor a cafè =). El bar de la uni ha perdut clientela, i Nespresso n'ha guanyat. El medi ambient, crec que hi ha sortit perdent, amb totes les càpsules i els cartrons que envolten les càpsules... Sort que almenys es fan el cafè amb tasses i no amb gots de plàstic!
En fi, Nespresso, benvinguda siguis! Però espero que aviat t'acompanyi un bullidor! Ara que hi penso... Podria fer anar la Nespresso sense càpsula, i aleshores sortiria aigua calenta, no? Clar que potser no prou calenta per fer un te... O potser sí! Mmmmm... S'haurà de provar!
Jo no en bec. En vaig beure una temporada, quan feia segon i tercer de carrera. Me'n recordo que vaig començar, suposo que influenciada per la meva companya de pis, perquè m'adormia molt a les nits, vull dir massa d'hora. Portava una vida molt agitada, i havia d'estudiar molt. Com que la coca-cola no m'ha agradat mai gaire, pel gas i perquè després em sentia amb la panxa inflada, vaig optar pel cafè. Al principi m'anava bastant bé. Normalment em prenia un cafè amb llet al matí o a mig matí i un tallat després de dinar. Amb llet sempre; el cafè sol si que no el suportava. I sense sucre! El cafè dolç tampoc m'agradava; i la llet ja li donava el punt just. Va arribar un moment, però, que el vaig deixar, bàsicament, per tres raons:
- se'm posava una mica malament a la panxa
- tot i que m'agradava l'olor, no m'agradava gens el gust que em deixava a la boca
- el meu xicot tampoc en bevia
Així doncs, al cap d'un parell d'any el vaig deixar i des d'aleshores no l'he tornat a tastar. Bé, algun dia algun capuccino, però després de demanar-lo ja me'n penedeixo perquè no se'm posa bé. I ara ja fa temps de l'últim. No el necessito pas. Jo sóc de la rama dels tes. Hi ha tes molt dolents (molt!), però n'hi ha de boníssims... I aquests sí que se'm posen bé a la panxa. Sobretot el te de canyella, de menta, vermell, de vainilla, l'English breakfast... sense sucre sempre, i algunes vegades amb llimona o llet (com els anglesos). Però sol va bé. El te verd japonès també m'agrada, i em recorda molt a Japó... El fumat no m'agrada, ni alguns de verd tampoc, ni tampoc els que són molt forts...
No diria que em molesta la Nespresso que tinc a darrera. Seria una mentida si ho digués. Fa sorollet, però és perfectament suportable. I l'olor no em desagrada pas. Només penso que algun dia hauria de portar un bullidor d'aigua per fer-me algun te. Als laboratoris que he estat a Japó i Alemanya sempre n'hi havia, i era un plaer.
Això sí, ara crec que els del departament es beuen més cafès que abans, i la sala sempre fa olor a cafè =). El bar de la uni ha perdut clientela, i Nespresso n'ha guanyat. El medi ambient, crec que hi ha sortit perdent, amb totes les càpsules i els cartrons que envolten les càpsules... Sort que almenys es fan el cafè amb tasses i no amb gots de plàstic!
En fi, Nespresso, benvinguda siguis! Però espero que aviat t'acompanyi un bullidor! Ara que hi penso... Podria fer anar la Nespresso sense càpsula, i aleshores sortiria aigua calenta, no? Clar que potser no prou calenta per fer un te... O potser sí! Mmmmm... S'haurà de provar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)