Ich liebe Berlin!

Cap a Berlín!

Morgen fahre ich nach Berlin!
Demà cap a Berlín, al Congrés Europeu d'Enginyeria Química!
A recordar vells temps
a retrobar velles i belles amistats
a menjar salsitxes i xucrut, pa alemany i curry wurst
a beure cervesa de mig litre i glühwein
a intentar parlar una mica d'alemany
i a aprendre una mica dels que en saben!

Demà em torna a tocar l'estrés dels transports: a peu, navette, tren, avió i bus. Des de les 6 h del matí fins a la 13 h del migdia. 7 hores de viatge, de porta a porta! Una jornada laboral (francesa) viatjant. I a la tarda, obertura del congrés (espero que amb pica-pica inclòs). Demà dormiré plana plana a l'hotel! Si arribo bé!

Bona nit i fins aviat!

Sehen wir uns bald =)

Us deixo amb algunes fotos del meu últim dia de Berlín, a l'agost del 2008, des de la torre de la televisió, on vaig pujar just abans de marxar! 

 

 I una foto de les pintes que tenia jo fa tres anys... No gaire diferents que ara!

Ahir a "Le livre sur la place" va ser genial. Un munt de paradetes de llibres, amb tots els autors a darrere! A vegades et posaven una mica de pressió, perquè clar, el llibre és seu. Però em sembla perfecte que puguis veure qui ha escrit els llibres que et compres. Clar, si s'hagués fet a Barcelona, suposo que algun autor hagués conegut, però aquí! Ni un! El que també està bé és que et dedicaven els llibres, personalitzats. Així cada llibre esdevé únic. Els que venien els còmics, encara era millor, perquè feien un dibuix com a dedicatòria, a la primera pàgina.

I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!

Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?

Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.

Grande Nancy! com diuen aquí...

I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj

Avui tenia moooooooooooooltes ganes de menjar crêpes de xocolata! Així que a les 18 h he sortit del lab, com tots i m'he dirigit cap al supermercat. Havia pensat d'anar a una creperia, però anar-hi sola és molt avorrit. I tenia ganes de menjar a casa mirant MisFits, la nova sèrie que he començat =)
Així que m'he comprat un paquet de 12 crêpes, la massa ja feta, xocolata amb avellanes i plàtans. Et voilà, un cop a casa, paella al foc i a fer les crêpes! Bé, a escalfar-les i farcir-les. Una de xocolata i plàtan, una de plàtan i melmelada de maduixa que vaig comprar al mercat i que és boníssima, i una última de mel. Increïbles les tres crêpes, acompanyades d'un got de llet. Estic molt tipa!

Aquest cap de setmana és "le livre sur la place" a Nancy. Encara no sé ben bé de què es tracta, però suposo que seran paradetes de llibres, i els autors firmant els seus llibres a la gent. He quedat amb la Mélanie! És el primer cop que quedo amb ella, fora del lab, perquè ella és de Metz, una ciutat que està a una hora d'aquí, i no baixa mai els caps de setmana. Però bé, li feia gràcia anar-hi, i així ho farem. És una noia un any més petita que jo, té 25 anys, i va estudiar enginyeria química, també. I ja té plaça fixa al laboratori com a tècnica-enginyera. És ella la que s'encarrega dels anàlisis de SAXS (de raig X).

En Jonathan, que també és de Metz (voltants) al final no vindrà demà perquè té un sopar d'aniversari a casa seva. De fet, és ell el culpable del meu capritx de crêpes d'avui, perquè m'ha vingut a mitja tarda amb una recepta per fer crêpes que ha dit que faria demà per sopar.

I mentres jo menjo crêpes, la fam al món va augmentant, i els preus pugen més i més, seguint la tendència dels preus del petroli, i en canvi, els recursos pels bancs d'aliments van baixant... Quin món!

Bona nit!

Com deia l'amiga de la iaia, la Neus, ara toca dir-ho alt i clar, el poema que li vaig veure escrit en un paper:

"Sóc filla de Catalunya, i per això parlo el català, que els meus pares de petita, ja me'l varen ensenyar. Si algú de vostès no el parla, tan li fa, tots som germans, però permeteu-me que els digui, sense voler-los molestar, que els fills de Catalunya, parlem el català!"

Sobretot quan ens ataquen la immersió lingüística, i volen arraconar totes les llengües que no siguin les seves, i  sobretot quan el dia de la diada nacional, l'alcalde de Badalona decideix tot solet canviar les coses, i després se sent ofès quan els altres protesten, així que ho desconvoca tot. Quins collons! Espero que celebrin una bona diada a Badalona.

Parlant d'altres temes, avui he descobert un mercat, aquí al costat, que hi ha cada divendres a la tarda, i és bio. Hi ha unes quantes parades de fruita i verdura, formatge, carn, ous, mel, confitures, pa... Jo he comprat: prunes, mel, tomàquets, un pa d'una farina marró molt bo (em recorda al brown bread anglès), nectarines, pomes, mitja dotzena d'ous i una espècia de "tarte" de bròquil i formatge de cabra. Tot per 20 €. Barat, barat no és, però tot té el gust que ha de tenir i em ve molt de gust potenciar el consum local, km 0!.

A llegir!

Realitat personal

"suposo que cadascú està a la seva realitat personal"

directe a la vena
directe al cor
una punxada per dins
un tremolor molt fort

un pensament trist
una tristesa suau