diumenge, 18 de setembre de 2011

Ahir a "Le livre sur la place" va ser genial. Un munt de paradetes de llibres, amb tots els autors a darrere! A vegades et posaven una mica de pressió, perquè clar, el llibre és seu. Però em sembla perfecte que puguis veure qui ha escrit els llibres que et compres. Clar, si s'hagués fet a Barcelona, suposo que algun autor hagués conegut, però aquí! Ni un! El que també està bé és que et dedicaven els llibres, personalitzats. Així cada llibre esdevé únic. Els que venien els còmics, encara era millor, perquè feien un dibuix com a dedicatòria, a la primera pàgina.

I jo em vaig comprar un llibre que es diu "Ma petite française", i va sobre Berlin! Una noia francesa que hi havia viscut un temps als anys de la guerra freda (dècada dels 70), al 2009 hi torna perquè l'han convidat per celebrar els 20 anys de la caiguda del mur. Un periodista també cap a Berlin, i suposo que la seva vida s'entrecreuerà. No sé. Pinta bé. El vaig comprar per diverses raons. Primer, perquè Berlin és una ciutat que m'estimo molt, i en guardo un record molt especial. Vaig viure a Berlin just després d'enamorar-me, i vaig passar moltes dies i nits pensant en el meu estimat, passejant pels racons de Berlin, amunt i avall, parlant-ne amb els amics... Vaig conèixer a dos molt bons amics que encara guardo ara i una molt bona amiga també. Tot un repte el fet de parlar i estudiar en alemany. I redescobrir una cultura i una gent, amb ganes d'explicar la seva història per intentar que no es repeteixi. Podria explicar mil records d'aquesta ciutat. De fet, a part dels set mesos d'Erasmus, també hi he sigut dos estius, un per fer un curs d'alemany, i l'altre per fer un summerschool d'enginyeria química. A més, quina coincidència, la setmana que ve hi vaig per un congrés! Seré a Berlin del 25 de setembre al 2 d'octubre.
També el vaig comprar perquè l'home, al veure'm, va dir "Tu fas cara de conèixer Berlin", i vam estar parlant una mica de la ciutat. I l'home em va caure força bé. Resulta que és un periodista que treballa a la ràdio, a FranceInfo, i fa un programa al migdia, de 12 a 14 h. A veure si un dia l'escolto.
La portada era senzilla i agradable, i fullejant el text vaig veure que podria ser prou fàcil per entendre, però prou interessant perquè no se'm faci avorrit.
Avui l'he començat, quan he anat al Lavomatique a rentar roba. I de moment, m'agrada!

Després vaig anar a "La nuit de l'art nouveau", una sortida que feien ahir a Nancy, per descobrir els edificis de l'art nouveau de la ciutat. M'encanten els vitralls! Quan estava esperant que comencés l'espectacle de la Place Stanislas, vaig entrar en un bar, perquè tenia fred. L'home del costat de la barra se'm va posar a parlar, i vam parlar força estona. Un tipus curiós, en Peter. Un irlandès que viu a Suècia, però ara treballa a la Xina, amb tot el tema de les nuclears "they are the best, modern, technological installations that humans have ever made", això em va dir quan li vaig preguntar per la fiabilitat de les plantes nuclears a la Xina. I ara està a França per informar-se de coses de les nuclears, i portar-ho a la Xina "transferència de tecnologia". Ell n'estava convenút, deia que no hi havia alternativa al petroli (estic d'acord amb ell) i que les nuclears eren l'aposta més segura i neta que hi havia, de moment (amb això ja no estem tan d'acord). Jo li vaig dir que el peak de l'urani ja havia passat, però em va dir que encara n'hi havia per 40 anys. 40! no són gaires, no, de fet?

Ara a les 18h aniré al Musée de Beaux Arts, que resulta que el dimarts tanquen per obres, i estarà tancat durant un temps, i avui fan una sortida nocturna al museu, guiada i gratuïta, aprofitant que és dels últims dies.

Grande Nancy! com diuen aquí...

I de moment continuou tan melancòlica i nostàlgica com sempre... dlkfjfkjdakfjiafj