Trens i ciutats

Ja tornem a ser cap de setmana! Com passa el temps de ràpid. I aquesta setmana ha sigut una mica diferent perquè hi ha hagut el dia 4 de juliol pel mig. El que fa la gent aquí és congregar-se a la platja, passar el dia allà fent BBQ o amb les tendes, i esperar a les 9 del vespre que fan els castells de foc, amb música. Són bonics, però no tenen res a envejar amb els que fem a Catalunya =) Us en deixo algunes imatges. Durant el dia, també veus més gent del compte vestida amb la bandera tricolor blanc-blau-vermell; hi ha de tot, fins i tot sabates! És divertit tot plegat.

Com ja deveu saber, aquí la gent va molt en cotxe. Sense un cotxe no es pot anar enlloc. I és que realment és la forma més ràpida de moure's. I per què? Doncs perquè no s'han invertit recursos a millorar la xarxa de transports públics. I suposo que és com una roda: com que el transport públic està malament, la gent no l'utilitza, i com que la gent no l'utilitza, no s'hi destinen recursos, i així 'na fent. Per exemple, entre Santa Barbara i San Diego, en cotxe són 3h45 min, mentre que en tren són 6h49min (googlemaps). Així doncs, qui vol agafar el tren? Per això és molt important la llei que es va aprovar ahir: California Senate vote keeps bullet train alive (enllaç aquí). Fa temps que ho volen fer però no es posaven mai d'acord, i per fi sembla que el projecte tirarà endavant: un tren d'alta velocitat entre San Diego i San Francisco i Sacramento. Els republicans hi estan en contra, segons ells, perquè diuen que les "taxes", els impostos que s'hauran de pagar seran molt grans. Però bé, és una aposta, crec jo, encertada. Faran el tren pel centre, ja que és molt més fàcil que fer-lo per la costa (terreny molt més pla, més desert...), tot i que molt menys popular i menys bonic potser. Però bé! A veure si hi ha sort... Tot i que encara falten molts anys abans que això sigui una realitat, i costarà canviar l'actitud dels californians envers el tren... El cotxe ho és tot per ells.

 

Ara que penso en els cotxes, una cosa que el principi xoca d'aquí passa als encreuaments. Per començar, hi ha molt poques rotondes aquí, encara que sembli estrany. Gairebé tots els encreuaments entre carrers són amb semàfors. Doncs bé, resulta que encara que el teu semàfor estigui vermell, si vols girar cap a la dreta i no ve ningú, pots passar! Al principi pensava: mira aquest que llest, com es cola... Però després vaig veure que eren molts els cotxes que ho feien i que era molt estrany. Més tard em van confirmar que, efectivament, hi ha una llei que diu que això es pot fer. Però ATENCIÓ, no a tots els estats d'Estats Units es pot fer! Cal anar amb compte!

Algunes altres diferències que em toquen el dia a dia són les unitats (graus fahrenheit per graus celsius, feet per metres, pounds o ounces per quilos i grams, miles per quilòmetres, gallons per litres...) és un merder tot plegat! Sort que al món científic fan servir les mateixes unitats que nosaltres! 

A part de les unitats, també hi ha el tema endolls, que són diferents, i també el voltatge i intensitat que en surt... Vaig comprar-li a un noi un convertidor de voltatge perquè si no, no podia fer servir la màquina de depilar... 

Altres coses... ah si, una cosa que és molt trista i que potser afectarà Catalunya d'aquí uns anys, tot i que espero que no: aquí no hi ha petit comerç. No he vist ni una carnisseria, ni peixeteria, ni forn de pa... Res. Tot es compra a les grans superfícies! Reconec que em va molt bé que obrin fins tan tard (la majoria fins les 9, però alguns fins a mitjanit) i també els diumenges, però és molt trist pensar que tot està en mans de grans multinacionals i que el petit comerç, tal com l'entenem a Catalunya, no hi sigui. No sé si és que mai hi ha sigut o si és que ha desaparegut... Però ara és inexistent... Les botigues que hi ha per Santa Barbara, la majoria són de roba, regals, o bé molts llocs per menjar. Alguns sí que són de gent pròpia, però molts llocs són simplement cadenes... 

Pizza casolana feta per en Kevin

Globus tricolors al bar on vam sopar i beure!

La Nazli amb una rosa regalada per en Paolo

Aquí amb el rotlle de paper

Les sabates tricolor

Tothom a la platja amb tendes i tot

Acabant de menjar i preparant-nos per l'espectacle

Palmeres típiques del passeig marítim

Ja és fosc

Les fotos dels castells de foc mai són tan maques com la realitat... però bé, és una prova que n'hi va haver!

Tres noies ballant al ritme de la músics

Quan es van acabar els correfocs, tothom cap a casa! El carrer era un riu de gent!

Bé, de fet, el concepte "ciutat" és molt diferent aquí que allà. No hi ha "vida de poble", ni tan sols "vida de barri". Tothom va a la seva, amunt i avall... Està bé per veure, però no m'hi quedaria sempre aquí... D'això en podem parlar un altre dia =) De moment, el post ja és prou llarg!