dijous, 6 de setembre de 2012

Cold cold... springs!


Avui, després de 120 dies a Santa Barbara...


Doncs sí... està plovent! Bé, ploure ploure... Diem que fa pluja de pobres, txirimiri... Però bé, ja tocava! Des que sóc aquí que no havia vist ploure... Bé, només una nit, però a Yosemite, així que no compta! 
I el vídeo que he posat, Have you ever seen de rain, de CCR, va bé doblement, perquè... aquesta és una cançó que ja sabia, però no hagués pas sabut de qui era si no hagués sigut per aquest cap de setmana... per això heu de continuar llegint...

Després de treballar unes horetes al matí, dilluns a la tarda vaig fer festa. Però no només jo! Dilluns era el "Labor Day". Tipus el dia 1 de maig a tot el món, menys aquí, que se celebra el dia el primer dilluns de setembre. Les seves raons tindran... La qüestió és que un amic italià d'en Paolo havia baixat de San Francisco fins a Santa Barbara i ens el vam emportar d'excursió. Ara com que en Ben té cotxe podem fer excursions més llargues. I vam anar a la muntanya. En Paolo tampoc hi havia estat mai. Primer, com que era l'hora de dinar, ens vam dirigir a la Cold Springs Tavern. Una taverna al mig de la muntanya, del 1886, i que encara conserva el seu esperit rural i de carretera. Ara, a part del restaurant, hi ha un bar i els caps de setmana i festiu fan música en directe a l'aire lliure. Ja hi havia anat una vegada amb en Kevin i la Jackie i així vaig aprofitar per fer de guia =). 
L'amic d'en Paolo somrient davant del que ens anàvem a cruspir...
Vam menjar les tri tip sandwiches, que són entrepans de carn a la brasa, que fan allà mateix. I una cervesa. Després, ja ben tips, ens vam dirigir en cotxe cap a la Paradise Road, amb el nostre gelat en mà, i a la Red Rock, on un parell de dies abans havíem anat amb en Kevin. 
Un pont on es veu que molta gent s'hi tira...
I ens vam banyar a l'aigüeta... Feia una calor! Quina calor! I vam saltar des de les roques. Jo només des d'una que devia fer uns 5 metres... No patiu pas. En Ben, però, s'enfila per tot arreu i va saltar d'una roca molt més alta... Però diu que ha viscut sempre entre llacs a Suïssa i que hi té molta mà...

La Red Rock!

No estàvem sols a l'aigua...

A punt de saltar
 El viatge de tornada vaig estar jo al volant, i en Ben feia de DJ. Vaig descobrir un grup que, tot i que ja en sabia algunes cançons, no havia sabut mai el nom: CCR, Creedence Clearwater Revival. I m'encanten! Clar, són dels anys 60 també... I aquí és on vam posar la cançó de la pluja... Premonitòria... I vam escoltar també Brown Eyed Girl d'en Van Morrisson. Cançons de road trip, que van tant bé viatjant per Califòrnia en cotxe, amb les finestres obertes, el sol a la cara i els cabells al vent.

Per acabar-ho d'adobar, dilluns vaig assistir a la meva primera classe de swing. Cada dilluns fan classes per principiants i, la veritat, m'ho vaig passar molt bé. Vaig deixar la vergonya aparcada a casa, i em vaig endinsar en el món del rock-step, triple step, step step, triple step... I anar ballant al ritme de la música. Ens vam posar en cercle i anàvem canviant de parella, així que cada noi ballava amb cada noia... És molt divertit tota la classe de "ballarins" que et trobes: el que calcula els passos matemàticament, el que sua de valent, l'expert que et porta on vol, el vergonyós que té por de tocar-te l'esquena, el que no en té ni idea dels passos ni de cap ritme, el noi que es pensa que en sap però s'equivoca cada dos per tres, el que, com tu, assisteix a la primera classe i fa el que pot... Sort que hi havia el mestre que ens anava ajudant. Dilluns repetirem, i tant que sí! 

I ahir dimarts va ser Trivia night una altra vegada... i aquest cop vam acabar empatats amb altres dos equips... en l'última posició! Que malament! Però vam poder degustar les pizzes enormes del Woodstock, que no estan gens malament... 
Aquí en Ben al centre, lluitant per no quedar últims! Però hi vam quedar...
I la feina ara pren una altra perspectiva. Estic motivada en començar una síntesi nova, i he de llegir un munt d'articles. A més, ara hi ha en Riley, un undergraduate que ens ajuda, i li hem de donar feina! Ja està bé! Aquí ho fan molt això: els undergraduates, o gent que fa la carrera, participen voluntàriament en la recerca dels laboratoris, així comencen a agafar traça, fan currículum i veuen si els agrada el que s'hi fa. 

Avui, per altra banda, mentre dinava he mirat els telenotícies de les 9 de TV3. Feia molt que no els mirava. I m'he sorprès de les notícies de ciència que han donat! Que si el metge Baselga director de no sé quin hospital d'oncologia, que si el fons marí es veu afectat per la pesca d'arrossegament, que més... Bé, el fet és que m'ha sorprès gratament... A part de, clar, sentir a parlar del Barça, de Tito i Mourinho, i també han parlat molt de l'Obama i la convenció que té lloc avui o demà a Charlotte... i clar, de la manifestació de l'11 de setembre... Quants autobusos que hi aniran! Quin xou! Ho aniré seguint des d'aquí!

1 comentari:

mundocirculante ha dit...

Ei, deu n'hi do les coses que fas, crec que no t'avorreixes, oi? Per cert, estàs molt maca amb el cabell curt!

Marisa