dijous, 14 de febrer de 2013

Ulls cansats

Aquesta setmana em pensava que seria tranquil·la però està sent bastant mogudeta.
Tot va començar dilluns, que ja em vaig llevar cansada perquè el cap de setmana havia estat de carnaval a Igualada, i dissabte ja vaig dormir poc, però diumenge ens vam quedar allà fins tard, al local de la Berta, i entre una cosa i l'altra vaig anar a dormir molt tard. Al vespre, a més, va venir l'Edgar a fer un te a casa i a portar-me una cosa que li havia encarregat d'Ikea: el coixí-taula pel portàtil. Ara ja el tinc. Tenia problemes abans perquè si feia servir l'ordinador al llit o al sofà a la falta o sobre les estovalles, se m'escalfava molt i se'm tancava de cop. Ara molt millor amb això!
Dimarts... deixa'm pensar... El dia normal, al lab, i al vespre... ah sí, van venir en Bernardo i la Teresa a sopar a casa! Vaig fer un sopar d'allò més exquisiti: plátano frito, d'aperitiu, i després cous cous amb tofu fumat i verduretes (amb els pèsols aquests japonesos, pastanagues, ceba, panses, salsa de soja, all i el tofu fumat, que m'encanta!). Dimecres, ahir, el dia tranquil·let i a mitja tarda vam dir adéu a en Carlos, que se'n va tres mesos a Anglaterra a fer una estada, i després vam anar de tapes i birres amb un noi que està aquí a Barcelona de visita al grup d'en Sergi. Només s'hi està una setmana. Vam anar al Blai Tonight, on tenen els montaditos a 1 € i són molt bons, i després al Tarannà, un bar que hi ha a Parlament-Viladomat i que cada dia hi passo per davant quan vaig de casa cap a Poble Sec per agafar el metro, però mai hi havia entrat. Un bar molt coquetó i bonic. En Bernardo també va venir al final.
I avui ja m'he llevat molt i molt cansada. Suposo que també s'hi afegeix el fet que em costa molt anar a dormir en silenci i sempre poso alguna sèrie per adormir-me... El problema és que molt sovint les miro senceres i aleshores, clar, vaig a dormir més tard. Ara estic amb Californication, però encara una mica al dia amb New Girl, How I met your mother, Grey's Anatomy, i encara algun dia Polseres Vermelles... A part, al metro i a casa també vaig llegint. Ara he acabat el Bressol de Gat, de Kurt Vonnegut, un llibre surrealista però molt bé amb la religió de Bokonon, un dels lemes de la qual és que tota la religió, fins i tot els textos, són mentides... i ara m'estic llegint 15 són 15, un recull de contes de 15 autors catalans que està bastant bé.
Avui bé, al matí he anat un moment a l'Institut Francès, que havia de tornar uns llibres, i després he passat per la Canal, a tastar els seus sandwich dolços: pa de xocolata i gerds. Avui tenien molts pastissos de Sant Valentí, però jo no el celebro; els catalans ja tenim Sant Jordi, no?
Al vespre, després de swing amb la Berta, potser anirem a prendre alguna cosa, però no ho sé del cert. I demà toca anar a dinar i a fer una volta amb en Jim Morrissey, el professor de la UIUC, a Chicago, que està aquesta setmana aquí. Em sembla que el portaré al Suquet de l'Almirall, a tastar la millor paella de Barcelona, segons la meva germana. Divendres al vespre, tinc vàries opcions, però potser trio la de dormir! I dissabte al matí cap a Vic, que ja toca! I a veure si aquest cap de setmana agafo la bici, que entre tant menjar i anar en metro, ja la trobo a faltar!
Bufff. quin dia més dur! Bona nit!