No sé perquè, però tinc com uns nervis a la panxa! Però no són de por, sinó d'emoció... Per veure què passarà ara! Què n'espera de mi la vida!
De moment, vaig escoltant aquesta cançó, així en bucle,
i m'anima molt! I, al mateix temps, vaig redactant l'informe de justificació de la beca FPI de 48 mesos! Moments paradoxals, moments per tirar endavant, per somriure, per ballar, això està clar, almenys! Gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada