Cap de setmana a Strasbourg i Karlsruhe

ficthre

diantre

diable

bigre

nou vocabulari que m'ensenya en Lionel per evitar l'expressió

merde!

En diuen dia de festa

Ahir fred i pluja i núvols...

Avui el dia s'ha llevat amb un cel blau i sol! He sortit al carrer a les 8.20 del matí. Quin silenci. Sense cotxes. Sense vianants. Sense bicicletes. Només la brisa matinera, el cel blau i el sol brillant. I és que avui, aquí a França és festa. La fête nationale... Avui al vespre aniré a veure els concerts i els castells de foc que fan al costat del riu i que, segons la publicitat que en fan "es poden veure reflectits al riu".

El dia comença al revés avui: esmorzar mentre miro House i després anar a fer una volta pel parc.

Ara, però, comença el dia normal: aniré una estoneta al laboratori, a fer una mica de feineta. Però a mitja tarda, ja aniré a passejar pel centre una estona fins l'hora dels concerts.

Cruïlla...

Aquest cap de setmana vaig estar per Barcelona. Va ser una visita exprés, que va incloure un concert molt bonic d'en Jack Johnson al Festival Cruïlla de Barcelona, entre altres coses també molt boniques =).
A mig concert van sortir a cantar una parella de catalans, i en Jack Johnson va cantar alguna estrofa en català amb ells. Jo no els coneixia, tot i que l'home em feia pensar en algun actor... A la sortida, quan marxàvem, just me'ls vaig trobar, a la parella, i vaig preguntar a l'home "escolti vostè", com és que havien cantat amb en Jack Johnson. Em va dir que la seva filla, d'ells, havia fet un intercanvi, feia anys, a Estats Units, i que havia anat a parar a la família de la Kim, la dona d'en Jack Johnson, que per aquelles èpoques el començava a conèixer... I resulta que des d'aleshores que es coneixen, i en Jack Johnson quan ve aquí amb la seva família, doncs els van a veure. Em van dir que després del festival, anirien a passar uns dies a Sant Feliu de Guíxols, així que si hi ha algú que visqui per allà, se'l pot trobar fent surf pel mar de la Costa Brava...
La qüestió és que un cop aquí a Nancy, llegint el diari, em vaig assabentar que l'home en qüestió és el Doctor Estivill! El del mètode Estivill per fer dormir els nens... Quina gràcia! I jo parlant amb ell tan tranquil·la...

I bé, un altre cop aquí a  Nancy. De moment, molt tranquil, treballant força... Només queden dues setmanes ara! Com passa el temps! Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu, quan t'ho passes bé!

Bona nit***

PD: I ara, enganxada a House...

La carxofa a la paella (II)

Doncs sí que tenia pèls, sí! He arribat a casa i m'he trobat la carxofa que pesava 950 grams i anava a 3,90 €/kg, estirada al meu llit. M'ha dit que estava cansada i que ja li havia arribat l'hora, l'hora de passar a una millor vida! Així que bé, li he fet cas. Primer li he tallat el tronc. Després l'he obert, a poc a poc, i he vist que per dins de les fulles dures exteriors, hi havia unes fulles més tovetes que s'anaven fent liles a poc a poquet.

Després, l'he obert per la meitat.

 

I, voilà, m'he trobat amb tota una colla de pèls, per sota de les fulles! Després l'he tallat a més trossos, fent força, perquè era més dura que un tros de pa sec. 

Li he anat traient els pèls i l'he anat tallant. És curiós perquè els pèls estan ben empaquetats, com en una estructura hexagonal compacte... Fa gràcia. Em recorda als meus materials porosos... La natura és ben llesta!

He acabat amb un bon merder! Al final la carxofa si que m'ha atacat! I, poca broma, però les fulles liles de dins eren ben punxegudes! Com una agulla de cap...

Bé, després l'he bullit una mitja horeta. Mentrestant, en una altra paella amb força oli he fregit una ceba i un parell de patates que tenia a la nevera. Quan la carxofa ja estava més manipulable, l'he tret de l'olla bullent, l'he tallat a trossets i l'he afegit a la patata i ceba. Demà us diré si m'ha quedat bé el guisat!

 

Aquest post el dedico al meu pare perquè li agraden molt les carxofes, perquè cada dia les cuina millor, i perquè avui fa els mateixos anys que els d'Edicions 62! I també a la Núria, va, que va ser la instigadora de la carxofa!

La carxofa assessina (I)

Avui al mercat he comprat un monstre, un alien, una planta carnívora... una carxofa! Són tan grans aquí, que me germana em va dir que en comprés una mirés si era peluda (per dins)... De moment l'he comprat i potser demà o algun dia d'aquests l'obro i la cuino. Idees?

 Quan he arribat del museu me l'he trobat escoltant icat.cat al portàtil! Que llesta que és!

També ha fet nous amics, un préssec groc... No sé si se'l volia menjar, ara que hi penso, o volia jugar a futbol amb ell...

 Me la volia posar com a decoració al cabell, però me n'he adonat que gairebé és tan gran com la meva cara...

 I no sé si em deixarà cuinar-la, perquè gairebé m'ataca!

Ara la tinc guardada a la nevera, i tot i que sento que vol sortir, de moment la porta està tancada... Espero que no s'escapi a mitjanit!

Musée des beaux-arts de Nancy

Avui és el primer diumenge de mes, i els museus són gratuïts. Aprofitant l'ocasió, aquest matí he anat al museu des beaux-arts de Nancy, que està just al número 3 de la plaça Stanislas. És un edifici molt bonic, molt senyorial. De fet, té una part vella, però també una part nova molt bonica. I hi ha quadres i escultures sobretot a partir del S. XV fins ara. He trobat un Picasso i un Monet. I un quadre de Sant Jordi matant el drac. Ara hi ha una exposició temporal fins el 29 d'agost sobre Japó! Sobre les estampes i els dibuixos tan i tan bonics de Japó. M'hi he transportat una mica... També hi ha una exposició temporal d'una obra que han restaurat, i mostren les tècniques "científiques", diuen, que han utilitzat per restaurar-lo. És una obra de Caravage, l'Annonciation.

 

Des del museu, es veu la plaça Stanislas ben bonica.

Avui m'han dit que no podia marxar del laboratori, perquè ja en formava part... La Marie-Jo ha canviat el cartell que hi ha a la porta del laboratori (crec que us el vaig posar al principi de maig en un post) i mireu mireu:

Els tres primers són els tres professors permanents, la Marie-José, en Jean-Luc i l'Andréea; després hi ha la secretària, la Denise, després els dos tècnics de laboratori, en Lionel (el que m'ho arregla tot) i la Mélanie (que em fa totes les anàlisis de SAXS), i després els dos doctorands: en Jonathan i jo! Que bonic! També m'han demanat si volia començar una altra tesi al setembre, per quedar-me tres anys aquí... I no sé què fer eh! No, és broma, en principi no. Però el que m'estic plantejant és que com que l'any que ve vull fer una altra estada, no sé, és una opció tornar aquí... Ja veurem. Volia anar a Estats Units, però és veritat que seria començar una cosa diferent de nou, i llavors la meva tesi ja seria un mix-re-mix de tot arreu! M'ho haig de pensar. De moment, el que és segur, és que fins al 30 de juliol estic aquí, i després al setembre hi torno per tres mesos més.

Avui he obtingut resultats molt prometedors al laboratori (potser per això estaven tan contents tots), i segurament farem una publicació amb els resultats. Encara hem de fer altres experiments per comprovar coses i tot plegat, però sembla que anem pel bon camí... Ja es veurà. A part, també he començat a fer síntesi orgànica, per hidrofobitzar un tensioactiu massa hidròfil... He fet una reacció amina+àcid carboxilic=amida, amb uns agents que ajuden a l'enllaç. De fet, encara no està acabat, dilluns sabrem els resultats.

I demà aniré al mercat de Nancy i a dinar amb l'Axel, productes frescos de la regió... Pinta bé. Us deixo una foto de la meva bici amb el cinema Caméo Commanderie, el meu preferit, al fons. Aquí és on l'altre dia em van forçar el cadenat (que va amb contrasenya) i el manillar, mentre era al cinema... També hi ha cabronets per Nancy...

Del dret i del revés

"Black Swan" em va agradar molt, però quina tensió! Durant tota la pel·lícula, una intriga... i una tensió, i algunes imatges amb alguns ensurts! Bufa!

I avui he plegat més d'hora del laboratori i he vist "The tree of life" i, si us espereu una pel·lícula normal, no us agradarà. És el que m'ha passat a mi. Desesperant. Tot i que hi ha imatges molt maques, no tenen res a veure amb el film, és més aviat com un documental, i molt religiós, i no sé, no m'ha fet gens el pes. Ja ho dic, imatges molt maques, de l'espai, de l'aigua, de paisatges, núvols... Actors també molt bé, Brad Pitt i la noia pèl-roja... Però noi, la pel·lícula en si no m'ha convençut. Una pena, perquè em pensava que m'agradaria molt. Potser és això, que esperava molt i al final res. Al contrari que "Black Swan", on anava per passar el temps, i em va agradar.

Les coses no són sempre el que un espera!

petit poema ploramiques

conjugació "plorar"

jo ploro
tu no plores
ell plora
ella no plora
nosaltres no plorem
vosaltres no ploreu
ells ploren
elles no ploren

qui plora? ningú plora.
si tu no plores, no plorarem
i de tant dir plorar
el sentit de la paraula se'n va