dimarts, 5 de juliol del 2011

La carxofa a la paella (II)


Doncs sí que tenia pèls, sí! He arribat a casa i m'he trobat la carxofa que pesava 950 grams i anava a 3,90 €/kg, estirada al meu llit. M'ha dit que estava cansada i que ja li havia arribat l'hora, l'hora de passar a una millor vida! Així que bé, li he fet cas. Primer li he tallat el tronc. Després l'he obert, a poc a poc, i he vist que per dins de les fulles dures exteriors, hi havia unes fulles més tovetes que s'anaven fent liles a poc a poquet.
Després, l'he obert per la meitat.
 
I, voilà, m'he trobat amb tota una colla de pèls, per sota de les fulles! Després l'he tallat a més trossos, fent força, perquè era més dura que un tros de pa sec. 

Li he anat traient els pèls i l'he anat tallant. És curiós perquè els pèls estan ben empaquetats, com en una estructura hexagonal compacte... Fa gràcia. Em recorda als meus materials porosos... La natura és ben llesta!

He acabat amb un bon merder! Al final la carxofa si que m'ha atacat! I, poca broma, però les fulles liles de dins eren ben punxegudes! Com una agulla de cap...
Bé, després l'he bullit una mitja horeta. Mentrestant, en una altra paella amb força oli he fregit una ceba i un parell de patates que tenia a la nevera. Quan la carxofa ja estava més manipulable, l'he tret de l'olla bullent, l'he tallat a trossets i l'he afegit a la patata i ceba. Demà us diré si m'ha quedat bé el guisat!
Aquest post el dedico al meu pare perquè li agraden molt les carxofes, perquè cada dia les cuina millor, i perquè avui fa els mateixos anys que els d'Edicions 62! I també a la Núria, va, que va ser la instigadora de la carxofa!